jeudi 25 avril 2024

Lexique roman; Legat - Relegar, Releguar

 


Legat, s. m., lat. legatus, envoyé, légat.

Per cardenals e per legatz.

(chap. Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona. Vach fé un blog que se diu https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona

Pons de Capdueil: En honor.

Par cardinaux et par légats.

Nostres legats, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon Dieu e 'l perdon per aver.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.

Nos légats, dont je vous dis en vérité qu'ils vendent Dieu et le pardon pour argent.

CAT. Llegat. (N. E. Incluso antes de Pompeyo Fabra, los catalanes tenían la manía de duplicar la l inicial del occitano, como pasa con el apellido Lull, que el mismo Ramón nunca escribía con LL inicial. Lerida o Lérida en Lleida, etc. Más adelante lo de la l geminada, l·l, ya es de risa.) 

ESP. PORT. Legado. IT. Legato. (chap. Legat, legats; són com enviats del Papa de Roma a diferentes regions o provinsies del seu territori.) 

2. Legacio, Legation, Leguation, s. f., lat. legationem, légation, ambassade, députation.

Lor legation e messatge an fait. Chronique des Albigeois, p. 6.

Ont fait leur ambassade et leur message.

Messagaria e legacio. Eluc. de las propr., fol. 10.

Mission et députation. 

Fo descarguat del fach de la leguation.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Fut déchargé du fait de la légation. 

ANC. CAT. Llegacia. ESP. Legación. PORT. Legação. IT. Legazione.

(chap. Legassió, legassions.)

3. Legat, s. m., lat. legatum, legs.

O per legat o per fideicomis o per do que nom fai a sa mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Ou par legs ou par fidéicommis ou par don qu'on fait à sa mort.

CAT. LlegatESP. PORT. Legado. IT. Legato.

4. Allegation, s. f., lat. allegationem, allégation.

Non vol admetre las exceptions, allegations.

(chap. No vol admetre o admití les exepsions, alegassions.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430.

Ne veut admettre les exceptions, allégations.

Ni per allegations de dreg. Tit. de 1268. DOAT, t. CLXXII, fol. 41.

(chap. Ni per alegassions de dret.)

Ni par allégations de droit.

CAT. Allegacio. ESP. Alegación. PORT. Allegação. IT. Allegazione.

(chap. Alegassió, alegassions.)

5. Allegar, Alleguar, v., lat. allegare, alléguer, rapporter.

Ni pot hom ges calumpniar 

Denan luy ni fals allegar.

Contricio e penas ifernals. 

Ni on ne peut point accuser (injustement) devant lui ni alléguer faux.

Car so dis la Escriptura, e S. Gregori o allega. V. et Vert., fol. 97.

(chap. Ya que aixó diu la Escritura, y san Gregori u alegue.)

Car cela dit l'Écriture, et saint Grégoire le rapporte. 

Part. pas. Aponctamens dessus dits et alleguats. 

Chronique des Albigeois, col. 29.

Accords dessus dits et allégués. 

CAT. Allegar. ESP. Alegar. PORT. Allegar. IT. Allegare. (chap. Alegá: alego, alegues, alegue, aleguem o alegam, aleguéu o alegáu, aleguen; alegat, alegats, alegada, alegades.)

6. Delegar, Deleguar, v., lat. delegare, déléguer.

Part. pas. Substantiv. Trames lo papa alqus deleguatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 210. 

Le pape envoya quelques délégués. 

Delegat de la meissa sea. Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 115. 

(chap. Delegat de la mateixa seu; sede; sedere; La Seu de Saragossa, o la Seu d'Urgell.)

Délégué du même siége.

CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera; hi vam aná en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus).

Puigdemont, cigonya, cigüeña
Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá Ken Follet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui no men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga.)


Ramón Guimerá Lorente, 1996, Swansea, diploma


7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.

Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.

(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades o a patades, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.

ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)

L'ancien catalan avait relegació.
(N. E. Sin tilde también se encuentra en este documento: https://historia-aragon.blogspot.com/2020/01/salaris-comissaris.html – recuerden que los catalanes aún utilizaban el hoc, oc, och, òc : sí afirmativo: hasta mínimo 1505.)

Lexique roman; Lega, Legua - Recollectio

 

Lega, Legua, s. f., lat. leuca, lieue.

Voutor sent de tres legas caronhadas.

(chap. Lo buitre sen (aulore) de tres legües la carroña.)

Naturas d'alcuns auzels.

Le vautour sent de trois lieues les charognes.

Una legua te la ost per totz los latz. Roman de Fierabras, v. 46.

L'armée tient une lieue de tous les côtés.

ANC. CAT. Llega. CAT. MOD. Llegua. ESP. Legua. PORT. Legoa. IT. Lega.

(chap. Legua, legües: mida de llargaria, distansia.)


Legir, Lire, v., lat. legere, élire, choisir.

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

Totz los bes qu'om pot lire.

G. Faidit: Quoras que m des. 

Tous les biens qu'on peut choisir. 

Part. pas. L' eligidor que ligit so.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Les électeurs qui sont choisis

Ieu suy de tal enquistaire

Qu' ai d' entre cent bellas lesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops.

Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.

Dans l'ancien catalan on trouve lesta pour choix, triage; lestar pour choisir, trier.

(chap. elegí, triá. ESP. Elegir.)

2. Lectio, s. f., lat. electio, choix, élection.

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio 

Del emperi, e Milan e Pavia.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Et les Romains, sans aucunement contredire, veulent pour lui l'élection à l'empire et Milan et Pavie.

(chap. Elecsió, elecsions.)

3. Legio, Legion, s. f., lat. legionem, légion.

De sas gens una grand legion. Chronique des albigeois, col. 94.

De ses gens une grande légion. 

XII legios de companhas d'angels. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 26. 

Douze légions de compagnies d'anges. 

Si deu aver en una legio VII M peos. L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Il doit y avoir en une légion sept mille fantassins.

CAT. Legió. ESP. Legión. PORT. Legião. IT. Legione. (chap. Legión o legió, legions; soldat de la legión: legionari, legionaris.)

4. Elegir, Eligir, Eleger, Eslire, Eslir v., lat. eligere, élire, choisir, distinguer. Cascuns volgra eleger evesque d'un dels sieus. V. de S. Honorat. 

Chacun voudrait élire évêque d'un des siens. 

Vol triar et eslire.

H. Brunet: Cortezamen. 

Veut trier et choisir.

Gardas cal deu la domna mais eslir?

T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Regardez quel la dame doit plus choisir? 

Belh' e plazens, si que no n' es a dire 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire. 

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Belle et agréable, tellement que n'en est à dire (il n'y manque) nul bon avantage qu'on puisse distinguer en dame.

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Élurent magistrats, pour qu'il fût paix entre eux. 

Part. pas.

Car Dieus m'a elegit maestre e doctor. Guillaume de Tudela.

(chap. Ya que Deu m' ha elegit (triat) maestre y doctor; lo títul de doctor se pot escriure en r final; lo meche o dotó, doctó, sense.) 

Car Dieu m'a choisi maître et docteur. 

Tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

Tout le monde vous avait élu pour le meilleur roi qui oncques portât écu.

M'a sobr'els amans eleg 

Ma dona.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Ma dame m'a choisi sur les amants. 

Lo jorn que ns ac Amors abdos eletz. 

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber. 

Le jour qu'Amour nous eut choisis tous deux. 

Ies tu sola verges electa. Los VII Gaugz de Maria. 

Tu es seule vierge élue. 

Subst. Tan lor deu del elieg de Valensa doler. 

Hugues de S. Cyr: Un sirventes vuelh. 

Tant leur doit douloir de l'élu de Valence. 

Al elech son vengut. V. de S. Honorat. 

Sont venus à l'élu.

Del pascor vei la elesta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Du printemps je vois l'élue (la beauté). 

Prega ton filh e ton paire 

Que ns fassa sos elegitz.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Prie ton fils et ton père qu'il nous fasse ses élus. 

ANC. FR. Cil de Juda m'unt eslit. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 42. 

Si eshalcei l'eslit del people. Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 88. 

Et les granz joies des esliz. Marie de France, t. II, p. 424.

ANC. CAT. Eleger. CAT. MOD. Elegir (escullir). ANC. ESP. Esleer, esleír. ESP. MOD. Elegir. PORT. Eleger. IT. Eleggere. (chap. Elegí, triá: elegixco, elegixes, elegix, elegim, elegiu, elegixen; elegit, elegits, elegida, elegides; triá: trío, tríes, tríe, triém, triéu, trien; triat, triats, triada, triades. Cuan se tríe o elegix a un obispo, etc, se diu electo o electe.)

5. Electio, Election, s. f., lat. electionem, élection, choix. 

Per elegir prelat;

Aytals elections 

No s deu far am tenzons.

V. de S. Honorat. 

Pour élire prélat; telle élection ne se doit faire avec disputes.

Far... election de papa. L'Arbre de Batalhas, fol. 27.

Faire... élection de pape.

En aquesta election deu esser lo senhor rei..., o un messatge... per lo dit senhor rei. Cartulaire de Montpellier, fol. 46. 

En cette élection doit être le seigneur roi..., ou un message... pour ledit seigneur roi. 

CAT. Elecció. ANC. ESP. Eslecion. ESP. MOD. Elección. PORT. Eleição. 

IT. Elezione. (chap. Elecsió, elecsions.)

6. Electiu, adj., électif.

Liberalment electiva. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Libéralement élective. 

Que comparatiu o electiu.

Electivas; coma: ans, mays.

Leys d'amors, fol. 77 et 100. 

Que comparatif ou électif. 

Électives, comme: avant, davantage.

CAT. Electiu. ESP. PORT. Electivo. IT. Elettivo. (chap. Electiu, electius: comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo sompo de Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera li díe comparativa a la cooperativa del seu poble. Es un juglaret que se creu mes de lo que es.)

7. Elegimen, s. m., élection.

No fezes de Saul rey per elegimens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Ne fît de Saül un roi par élections.

IT. Eleggimento. (chap. Elegimén, elegimens : elecsió, elecsions.)

8. Elegidor, Eligidor, s. m., électeur.

Lhi princep d'Alamanha, elegidors del emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 191. 

Les princes d'Allemagne, électeurs de l'empereur. 

D' aisso m fan meravilhar 

L' eligidor que ligit so, 

Qui puescon emperador far.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

De cela me font émerveiller les électeurs qui sont choisis, qu'ils puissent faire un empereur. 

ANC. FR. Qui feit l'office du marquis de Brandebourg, esliseur du roy d'Allemaigne. Monstrelet, t. 1, fol. 212. 

ANC. ESP. Elegidor, esleídor. ESP. MOD. Elector. PORT. Eleitor. IT. Elettore.

(chap. Electó, electós; se podríe fé aná: elegidó, elegidós, elegidora, elegidores)

9. Collegir, Colligir, v., lat. colligere, colliger, assembler, amasser, cueillir.

Dels apostemas que collegeysso sania. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Des apostêmes qui amassent sanie. 

Part. pas. A colligit mota sania. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

A amassé beaucoup de sanie.

CAT. Collegir. ESP. Colegir. PORT. Colligir. (chap. Colegí, cullí.)

10. Collectiu, adj., lat. collectivus, collectif.

Noms collectius, es aquel que, en singular, significa motas cauzas coma: pobles. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom collectif, c'est celui qui, au singulier, signifie plusieurs choses, comme: peuple. 

Unitat collectiva. Eluc. de las propr., fol. 279. 

Unité collective.

CAT. Collectiu (N. E. aún sin l·l l geminada, col·lectiu). ESP. Colectivo. PORT. Collectivo. IT. Collettivo. (chap. Colectiu, colectius, colectiva, colectives.)

11. Collegial, adj., lat. collegialis, collégial.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués.

CAT. Collegial (N. E. sin l·l). ESP. Colegial. PORT. Collegial. IT. Collegiale. (chap. Colegial, colegials; chiqueta que va al colegio o escola: colegiala, colegiales.)

12. Collegiat, adj., collégial.

Fetz una glyeia collegiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

(chap. Va fé una iglesia colegiada, colegiata.)

Fit une église collégiale. 

Fundada en la gleysa collegiada.

Tit. de 1468, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Fondée en l'église collégiale.

IT. Collegiato.

Le catalan, l' espagnol et le portugais n'emploient ce mot qu'au féminin et substantivement.

CAT. Collegiada, collegiata. ESP. Colegiata. PORT. Collegiata. (Chap. Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.)

Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.

13. Collectio, s. f., lat. collectio, collection, assemblage, amas.

Mar es d' aygas granda collectio. Eluc. de las propr., fol. 152.

La mer est grand amas d'eaux.

Collectio de sania. Trad. d'Albucasis, fol. 46. 

Amas de sanie. 

Collectios o ajustamens d' unitatz. Leys d'amors, fol. 53.

Réunion ou ajustement d'unités. 

CAT. Collecció. ESP. Colección. PORT. Collecção IT. Collezione. (chap. Colecsió, colecsions; v. colecsioná: colecsiono, colecsiones, colecsione, colecsionem o colecsionam, colecsionéu o colecsionáu, colecsionen; colecsionat, colecsionats, colecsionada, colecsionades.)

14. Collector, s. m., lat. collector, collecteur.

Non a estat ordenat dengun collector.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

N'a été ordonné nul collecteur. 

Collector apostolical.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 166. 

Collecteur apostolique. 

CAT. Collector. ESP. Colector. PORT. Collector. IT. Collettore. 

(chap. Colectó, colectós, colectora, colectores.)

15. Collecta, s. f., lat. collecta, collecte, prière. 

Fes e compos las collectas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Fit et composa les collectes. 

CAT. Collecta. ESP. Colecta. PORT. Collecta. IT. Colletta. (chap. Colecta, colectes; v. colectá.)

16. Collegi, s. m., lat. collegium, collége, assemblée, association.

Non auzan far... collegi al prejudici del senhor. 

Charte de Gréalou, p. 108.

N'osent faire... association au préjudice du seigneur.

- Collége des cardinaux.

(chap. Colegio dels cardenals.)

Dementre qu' el collegi attendia l' assentimen del imperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Pendant que le collége attendait l'assentiment de l'empereur.

CAT. Collegi. ESP. Colegio. PORT. IT. Collegio. (chap. Colegio, colegios.)

17. College, s. m., collége des cardinaux.

Als cardenals

Al college.

Poëme sur la mort du roi de Naples. 

Aux cardinaux au collége.

18. Recollegir, v., lat. recolligere, colliger, recueillir, rassembler, ramasser, réunir.

Totas aquestas diffinicios recolligen en somma.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Colligeant toutes ces définitions en somme. 

Los quals Seneca pres e recollegit de Salomo e de Cato.

Leys d'amors, fol. 138.

Lesquels Sénèque prit et recueillit de Salomon et de Caton. 

ESP. Recolegir. (chap. Arreplegá, ajuntá, ensamblá.)

19. Recollectio, s. f., réunion, rassemblement, ramas, assemblage.

Dins ela... cervel ha sa recollectio. Eluc. de las propr., fol. 35.

Dans elle... cerveau a son assemblage.

CAT. Recollecció (v. recullir). ESP. Recolección. (chap. Recolecsió, recolecsions; cullita, cullites.)