Affichage des articles triés par pertinence pour la requête cambi. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête cambi. Trier par date Afficher tous les articles

mercredi 6 décembre 2023

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Aimeri de Péguilain.


Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


De fin' amor comenson mas cansos

Plus que no fan de nulh' autra sciensa,

Qu' ieu non saubra nien, s' amors non fos,

Et anc tan car non comprei conoissensa;

Qu'ab belh semblan, aissi cum fai traire,

Me vai doblan quascun jorn mon martire,

Qu'en la boca m fes al prim doussezir

So que m' a fag pueys al cor amarzir.


Si de merce acuzar fos razos, 

Digna fora de ma desbevolensa, 

Qu'amors vens me e chauzimenz amdos, 

Et us non a d' els poder que lieys vensa; 

Per so m cuia de tot en tot aucire, 

Quar sap e ve que merces n' es a dire; 

Pero no m vol del tot viatz aucir, 

Abans me fai languen, piegz de morir.


Piegz a de mort selh que viu cossiros, 

E non a joy, mas dolor e temensa, 

Pueys ve la ren qu' el pogra far joyos, 

On non troba socors ni mantenensa.

E doncs ieu, las! que sui d' est mal suffrire

De mil dolors, fos d' un sol joy jauzire! 

E ja no fos mas per mi escarnir, 

Si m degra far ab belh semblan languir!


Mas non a tort qu' ieu am lieys a rescos

Ins e mon cor, e no 'l n' aus far parvensa; 

D'aitan fas eu a guiza d' orgulhos, 

Quar sol de lieys aus aver sovinensa:

Mas ieu non puesc ad amor contradire; 

So que 'l platz am, e so que 'l platz adire; 

Pero cum folhs mi vuelh enfolhetir,

Quar encaus so que no vuelh cosseguir.


Qu'el sieus cars pretz es lo mielher dels bos,

Pueys la beutatz es egual la valensa:

Cum plus remir ni vey d' autras faissos,

Ades m' es vis que sa beutatz agensa;

Per qu' ieu no l' aus preian mon cor devire,

Mas que denan li fremisc e 'lh sospire,

Quar sa beutatz fai ma boca mudir

Mas sospiran la 'n cug far avertir.


Dels huelhs no vey lieys cui de cor remire, 

Per qu'ensemps plor mesclamen e sospire; 

E si s laisses a merce convertir, 

Dreitz for' hueymais que m fetz vas si venir.


Reys d' Aragon, tant aguizatz de dire 

Als ben dizens, qu' us non sap on se vire, 

Qu'a l' un bon fag faitz l' autre cosseguir,

Per qu' om tem dir lo ben pel miels gequir.

____

Selh que s' irais ni guerrey' ab Amor,

Ges que savis no fai, al mieu semblan, 

Quar de guerra ven tart pro e tost dan, 

E guerra fai mal tornar en peior; 

En guerra trop, per qu' ieu non la volria,

Viutat de mal e de ben carestia; 

E fin' amors, si tot mi fai languir,

A tant de joy que m pot leu esjauzir;


Que 'l plazer so plus que l' enuey d' amor, 

E 'l be que 'l mal, e 'l sojorn que l' afan, 

E 'l gaug que 'l dol, e 'l leu fays que 'l pezan,

E 'l pro que 'l dan son plus, e 'l ris que 'l plor. 

Non dic aissi del tot que mal no i sia, 

E 'l mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria,

Quar selh qu' ama de cor non vol guerir

Del mal d' amor, tant es dous per sufrir!


Enquera truep mais de be en amor,

Qu'el vil fai pros e 'l nesci gen parlan,

E l' escars larc e leyal lo truan, 

E 'l folh savi e 'l pec conoissedor, 

E l' orgulhos domesg' e humilia,

E de dos cors fai un, tan gen los lia; 

Per qu' om non deu ad amor contradir 

Pus tan gen sap comensar e fenir.


S' ieu l' ai servit, pro n' ai cambi d' amor

Ab que ja plus no m fassa mais aitan,

Qu'en mainh locs m' a fag tan aut e tan gran,

Don ja ses lieys no pogr' aver honor,

E moutas vetz mi gart de vilania,

Que ses amor gardar no m' en sabria

E manhs bos motz mi fai pessar e dir,

Que ses amor no i sabria venir.


Bona domna, de vos tenc e d' Amor 

Sen e saber, cors e cor, motz e chan; 

E s' ieu res fatz que sia benestan

Devetz n' aver lo grat e la lauzor,

Vos e Amors, que m datz la mayestria

E si ja plus de ben no m' en venia, 

Pro n' ai cambi, segon lo mieu albir;

E si plus fos, be saubra 'l plus grazir.


Chansos, vai t'en de ma part e d' Amor

Al pro, al ric, al valen, al prezan 

A cui servon Tyes et Alaman,

E sopleyo cum bon emperador;

Sobr'els majors a una majoria, 

Honor e pretz, larguez' e cortezia;

Larcs es de cor, d' amar e de servir,

Valens de fag per ric pretz conquerir.


Bona domna, la genser etz que sia, 

Vas vos azor e soplei nueg e dia; 

Jamais de vos no me volrai partir,

Qu'en tot lo mon non pogra miels chauzir. 

___


D'aisso don hom a lonjamen

Ben dig entr' els conoissedors,

Si 'n dis pueis mal vilanamen,

Es a tot lo mens dezonors,

Qu' aycelh que se mezeys demen

Del ben qu' a dig, no m' es parven, 

Des qu' es trobatz ben dizen fals, 

Qu' el dei' om creire dizen mals.


S'elh disses al comensamen 

Lo mal, ans qu' elh bes digz fos sors,

Dissera plus cubertamen 

E semblera vers als plusors.

Mas pero ben aven soven

Qu'aisso qu' om cre blasmar defen; 

Doncs non es d' ome qu' es aitals 

Lo bes digz bo ni 'l mals digz mals.


Us que dis ben premeiramen

Que de bas aut poiet amors,

E 'n dis apres mal sotilmen

Per far semblar sos mals peiors;

E per plus enganar la gen

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals

Vol far creire del ben qu' es mals.


Non es bes qui fai d' avinen,

Segon lo mon, so qu' es valors;

E que s garda de falhimen 

On plus pot; e creys sa lauzors,

Si es; mas non pot far nien,

Si non a l' amajestramen

D'Amor, qu' es majestre lials,

Qu' ensenha triar bes dels mals.


Qu'el cor nays on amors empren 

Ensems ardimens e paors;

Qu'en saviez' a l' ardimen

E volpilhag' en las follors;

E pueys es arditz eissamen 

De larguez' e d' ensenhamen,

E volpilhs d' escarsez' e d' als

Que fos vilania ni mals.


Per so m par que, qui eitz mal, men 

Del majestre que dona 'l sen 

Cum sia hom valens e cabals, 

Ni cum se pot gardar de mals. 


Quar val plus e conoys e sen

Na Joana d' Est, et enten 

Mielh, segon lo dreg jutge, quals

Deu hom dir d' amor bes o mals. 

___


Li folh e 'l put e 'l filhol

Creisson trop, e no m' es belh;

E 'l croy joglaret novelh,

Enueyos e mal parlan,

Corron un pauc trop enan, 

E son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor,

E non es qui los n' esquerna.


Greu es quar hom lor acol, 

E non lor en fai revelh:

Non o dic contra 'N Sordelh,

Qu'el non es d' aital semblan, 

Ni no s va ges percassan 

Si col cavalier doctor; 

Mas, quan falho 'l prestador,

Non pot far V ni VI terna.


Lo marques part Pinairol, 

Que ten Saluz' e Revelh,

No vuelh ges que desclavelh 

De sa cort, ni an lunhan 

Persaval, que sap d' enfan 

Esser mayestre tutor; 

Ni un autre tuador, 

Qu' ieu no vuelh dir, de Luzerna.


Aitals los a com los vol

Lo marques d' Encantarelh

Nicolet, e 'l trufarelh 

Que venon ab lui e van, 

E non del tot per lor dan, 

Be s son trobat d' una color; 

A tals vassals tal senhor; 

Dieus lor don vita eterna!


Ar veiretz venir l' estol 

Ves Malespina e 'l tropelh,

Donan la carn e la pelh; 

Et ades on piegz lor fan

E menhs de merce lor an,

Trop son li combatedor,

E pauc li defendedor;

Mortz son, si Dieus no 'ls governa.

Estampidas e rumor

Sai qu'en faran entre lor, 

Menassan en la taverna.

mercredi 3 juillet 2024

Mot - Acomorder, Acomordre

 


Mot, s. m., gr. *, mot, parole. 

Voyez Denina, t. III, p. 52.

A penas podian sospirar, 

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria. 

A peine ils pouvaient soupirer, ni mots ne pouvaient articuler.

Ieu ai motz mascles auzitz... 

E motz femenis pauzatz.

Qu' elh aprenda de tu los motz e 'l so. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai mots masculins ouïs... et mots féminins posés. 

Qu'il apprenne de toi les paroles el l'air. 

Loc. Bon mot per rire.

(chap. Bona paraula per a riure; enríuressen.)

P. de Bussignac: Sirventes. Var.

Bon mot pour rire.

ANC. FR. Il faut avoir toujours le petit mot pour rire.

Œuvres de Du Bellay, fol. 121. 

E 'l plan e la montanha 

Nos tolo 'ls Turc, e Dieus non vol dir motz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Les Turcs nous enlèvent et la plaine et la montagne, et Dieu ne veut dire mot. 

ANC. FR. Bien l' aparchéu, mot n'en dist. 

Roman de Rou, v. 7045. 

Son crozat, e d' anar mot no fan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Sont croisés, et d'aller ne font mot. 

IT. Alessandro non li fece motto niente. Cento Novelle antiche, n° 3.

Dels autres no son mot.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Des autres je ne sonne mot. 

ANC. FR. Bien sout donc co li vint, mez nul mot n'en sona.

Roman de Rou, v. 3459. 

Tant redoutoient la fourssenerie Frédégonde que nus n'osoit mot sonner. Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 220. 

Adv. comp. Lo translatet Jeromia de ebraic en lati de mot a mot.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 48. 

Jérôme le translata de l'hébreu en latin de mot à mot.

ANC. FR. Contom li l' ovre mot à mot.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 158.

El ver salm que comensa: 

Credo, cre tot de mot en mot. 

Lanfranc Cigala: En chantan d'aquest. 

Au véritable psaume qui commence par Credo, je crois entièrement de mot en mot.

- Chant, chanson, genre de poésie.

Er ai cor que m' assai

De far nous motz ab son guai.

Pierre de Maensac: Trop ai estat. 

Maintenant j'ai désir que je m'essaie de faire nouveaux chants avec son agréable. 

A lieys o deuria grazir 

Si ja fas bos motz ni guai so.

Elias de Barjols: Mas comjat. 

A elle cela devrait plaire si je fais jamais bons chants et son agréable. CAT. Mot. ESP. (palabra) PORT. Mote. IT. Moto. 

(chap. Paraula, paraules; palaurapalaures.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Motir, v., déclarer, indiquer. 

Part. pas. Lo solelh es gravatz de saturnus en jorns motitz.

Liv. de Sydrac, fol. 125 bis.

Le soleil est grevé de saturne à jours indiqués.

ANC. FR. Se la charretée du barenc en banne se deffaut de plus de trois cens et demy que il ne l' aura moti au vendre, le barenc de la charretée est acquis au roy. Ord. des Rois de Fr., 1258, t. II, p. 576.


Moucos, adj., lat. mucosus, muqueux

Quan humiditats moucosas so efundudas. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

Quand humidités muqueuses sont répandues. 

CAT. Mocos. ESP. Mocoso. PORT. IT. Mucoso. 

(chap. Mocós, mocosos, mocosa, mocoses; moc, mocs; v. mocá, mocás; mocadó, mocadós.)

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal


Mover, Movre, v., lat. movere, mouvoir, agiter, remuer, ébranler.

Quan vey l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai.

B. de Ventadour: Quan vey. 

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

La ciutatz se vueia, 

E movon lor carros. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

La cité se vide, et ils meuvent leur char. 

Termes moven 

De lor logal o transmudan, 

E l' autruy terra occupan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou transposant les termes de leur emplacement, et occupant la terre d'autrui.

- Bouger, détacher.

Ja no m vuelh mais de sos pes mover.

B. de Ventadour: Quan vei la flor. 

Désormais je ne me veux plus bouger de ses pieds. 

Fig. Ben a tres ans qu'anc d'un voler no y s moc. 

Augier: Per vos. 

Il y a bien trois ans qu'oncques d'un même vouloir il ne s'y mut.

Prov. No s mova qui ben estai.

(chap. (Que) no se mogue qui be está.)

Peyrols: Quoras que m. 

Ne se meuve qui est bien.

- Retirer, ôter, écarter.

E 'ls huelhs non puesc de lieis mover.

G. Faidit: Ben a Amors. 

Et je ne puis écarter d'elle les yeux.

- Fig. Commencer.

Aissi com mov mon chant, lo fenirai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi comme je commence mon chant, je le finirai.

- Exprimer, manifester.

Per so m planc e 'n mov lanha.

Pons de Capdueil: Ben es fol. 

Pour cela je me plains et j'en manifeste affliction.

- Causer, exciter, susciter.

El ducx vol movre guerra. V. de S. Honorat. 

(chap. Lo duc vol moure guerra; exitá, insitá.)

Le duc veut exciter la guerre.

Non movas trebayll ni nauza.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Ne causes tracasserie ni noise. 

Ben es fols qui ab Turcx mov conteza.

Le chevalier du Temple: Ira e dolor.

Est bien fou qui suscite querelle avec les Turcs.

- Venir, provenir.

D' on moguis ni en que tornas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

D'où tu vins et en quoi tu retournes. 

De Dieu mov tot saber, Salamos n' es guirens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Dieu vient tout savoir, Salomon en est garant.

- Être mouvant, relever.

Non ai dreg al fieu qu'ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai. 

Je n' ai droit au fief que j'ai, si au seigneur dont il est mouvant mal en vient.

Maisos ni terra que mova d'En Bernar de la Tor.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Maison ni terre qui meuve du seigneur Bernard de la Tour.

Part. prés. Los bes movables e se movens et no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc. 

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables. 

Part. pas. Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Jamais ne serait abandonnée par nous cette guerre, puisque les faits sont suscités.

Gens contra luy moguda 

Lo fai levar en vil bruda.

G. Riquier: Anc mais. 

Gent contre lui excitée le fait élever en vile renommée.

Cor de tot joi mogut.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Coeur écarté de toute joie. 

ANC. FR. Douloureux souspirs qui de coeur adoulé luy mouvoient.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409. 

Ils apaisent les flots, ils mouvent les orages. 

Œuvres de P. Ronsard, t. II, p. 1029.

CAT. Mourer. ESP. PORT. Mover. IT. Movere. 

(chap. Mouremoures: yo me moc, mous, mou, movem, movéu, mouen; mogut, moguts, moguda, mogudes.)

2. Moguda, s. f., changement, départ.

Malvaza m'es la moguda

D' estiu, don val meins mos chans.

Guillaume de Saint-Didier: Malvaza.

Il m'est mauvais le départ de l'été, dont mon chant vaut moins.

- Soulèvement.

Fon grand moguda.... que l'om appelava pastorels.

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Fut grand soulèvement.... que l'on appelait les pastoureaux.

(chap. Moguda, mogudes; sublevassió, sublevassions.)

3. Movemen, s. m., mouvement.

Los auzels que volon am lo movemen de lor alas.

Lo firmamen e 'l movemen e 'l cors de las planetas.

Liv. de Sydrac, fol. 46 et 97. 

Les oiseaux qui volent avec le mouvement de leurs ailes.

Le firmament et le mouvement et le cours des planètes.

Fig. Negun movemen d'ira ni de rancor. V. et Vert., fol. 57.

Nul mouvement de colère ni de rancune.

- Impulsion.

Trobars e chantars son movemens de totas galliardias. 

Gramm. provençal. 

Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.

CAT. Moviment. ESP. Movimiento. PORT. IT. Movimento. 

(chap. Movimén, movimens.)

4. Mobilitat, s. f., lat. mobilitatem, mobilité.

Per donar temprament a sa mobilitat.

En sas partidas a mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 36 et 156. 

Pour donner proportion a sa mobilité. 

Dans ses parties a mobilité.

CAT. Mobilitat. ESP. Mobilidad (movilidad). PORT. Mobilidade. IT. Mobilità, mobilitate, mobilitade. (chap. Movilidat, movilidats.)

5. Movabletat, s. f., mutabilité.

La non movabletat del sieu conselh. 

Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Hébreux. 

La non mutabilité du sien conseil.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats.)


6. Movedor, adj., mouvable, remuable.

De causas non movedoiras.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 704.

De choses non mouvables.

7. Movable, adj. du lat. mobilis, mobile, mouvable.

Uelhs de mantas colors et mot movables. Eluc. de las propr., fol. 252. Yeux de maintes couleurs et moult mobiles. 

Ilh son bestias e creaturas movablas. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Ils sont bêtes et créatures mouvables. 

La mar movabla e bruzens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La mer mobile et bruyante. 

ANC. FR. Comme gens qui par nature sont legier et mouvable. 

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 130. 

Selonc ce que movables furent. Roman de la Rose, v. 16961.

- Qui est mouvant, qui relève.

Los bes movables e se movens e no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc.

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables.

(chap. Móvil, movils; que se poden moure; inmóvil, inmovils : inmoble.) 

8. Mocio, s. f., lat. motio, émotion, agitation.

Per que aia granda mocio. Eluc. de las propr., fol. 17. 

Pour qu'il ait grande agitation.

CAT. Moció. ESP. Moción. PORT. Moção. IT. Mozione. 

(chap. Mossió, mossions, com les de censura; agitassió, agitassions; emossió, emossions.)

9. Motiu, adj., mouvable, agitable. 

Als nervis sensitius et motius. Eluc. de las propr., fol. 48.

Aux nerfs sensitifs et agitables.

- Moteur, qui fait mouvoir.

La virtut motiva. Eluc. de las propr., fol. 18. 

La force motrice.

CAT. Motiu. ESP. (motriz) PORT. IT. Motivo. 

(chap. Motrís, com la forsa del aigua que mou lo molí.)

Réquiem per un llauradó español.

10. Amover, Amovre, v., lat. amovere, faire mouvoir, diriger, conduire.

Ja no cuh en batalha nulhs om l'esper, 

Ni que auze en sa terra ost amover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47. 

Jamais je ne pense qu'en bataille nul homme l'attende, ni qu'il ose sur sa terre faire mouvoir armée.

ESP. Amover. (chap. Amoure : fé moure, conduí, dirigí, portá, guiá.) 

11. Commocio, Comocio, s. f., lat. commotio, commotion.

Per forsa de comocio de vens contraris.

Toneyre... el cervel fa comocio.

Eluc. de las propr., fol. 138.

Par force de commotion de vents contraires. 

Tonnerre... au cerveau fait commotion.

Commotio de dentz. Trad. d'Albucasis, fol. 60. 

Commotion de dents.

CAT. Commoció. ESP. Conmoción. PORT. Commoção. IT. Commozione.

(chap. Conmossió, conmossions; v. conmoure, conmoures: yo me conmoc, conmous, conmou, conmovem, conmovéu, conmouen; conmogut, conmoguts, conmoguda, conmogudes.)

12. Comot, s. m., commotion, agitation, bruit.

Doncx, si be l'angel son per tot,

En nulh logal no fan comot.

Brev. d'amor, fol. 19. 

Donc, bien que les anges soient partout, en nul lieu ils ne font bruit.

(chap. Brugit, soroll.)

13. Esmover, Esmovre, v., lat. amovere, agiter, avancer, élancer.

Silh que so assalhitz son plus ardih que cilh que los assalho, e no si volo esmovre contra els. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Ceux qui sont assaillis sont plus hardis que ceux qui les assaillent, et ne se veulent pas élancer contre eux.

Saill en enans, esmov las mans e 'ls bratz. 

G. Raynol (Rainols) d'Apt: A tornar m'er. 

Je saute en avant, j' agite les mains et les bras. 

Part. pas. La servela lor es tota esmoguda per lo vi.

Liv. de Sydrac, fol. 58.

La cervelle leur est toute agitée par le vin.

14. Esmovemen, s. m., agitation, remuement, mouvement.

Entendra l' esmovemen de l'aygua. Liv. de Sydrac, fol. 123.

Entendra le remuement de l'eau.

ANC. FR. En ce temps là fu crolles et esmouvement de terre si grans. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 176. 

Car ce tant seullement il feit pour esmouvement d'envie et de convoitise.

Monstrelet, t. I, fol. 63.

15. Escomover, Escomovre, v., émouvoir, exciter.

Escomoc los Sarrazis contra Karle. Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. Excita les Sarrasins contre Charles. 

Prov. Aspra paraula escomov forceneria. V. et Vert., fol. 31. 

Apre parole excite violence.

Part. pas. La regina, quan vic son frayre mort, fo escomauguda de gran dol. 

Escomaugutz de pietat, elhs ploreron. Philomena. 

La reine, quand elle vit son frère mort, fut émue de grande douleur.

Émus de pitié, ils pleurèrent.

ANC. FR. Il ne vit onques le benoiet roi lors irié ne escomméu pour ce.

V. de Saint-Louis, à la fin de Joinville, p. 362.

(chap. Escomoure : exitá o excitá, insitá; escomogut, escomoguts, escomoguda, escomogudes.) 

16. Escomocio, s. f., commotion, agitation.

Prov. Vis trop begus fai ira e escomocio. Trad. de Bède, fol. 45. 

Vin trop bu fait colère et commotion.

17. Escomovemen, s. m., émotion, agitation, soulèvement.

Gran escomovemen se levet contra Loys, l'emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 115. 

Grande émotion se leva contre Louis, l'empereur. 

Escomovemens de las reduptansas de la terra. Calendrier provençal. Agitations des puissances de la terre.

18. Inmobilitat, s. m., lat. immobilitatem, immobilité.

Ha escurtat et inmobilitat. Eluc. de las propr., fol. 106. 

A obscurité et immobilité. 

CAT. Immobilitat. ESP. Inmovilidad. PORT. Immobilidade. IT. Immobilità, immobilitate, immobilitade. (chap. Inmovilidat, inmovilidats.)

19. Promover, Promovre, v., lat. promovere, promouvoir.

Vol promovre en plus aut loc. Regla de S. Benezeg, fol. 71. 

Veut promouvoir en plus haut lieu.

Part. pas. Era rey promogutz. 

Fo promogutz en l' emperi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166 et 176. 

Était roi promu. 

Fut promu à l'empire. 

CAT. Promourer. ESP. PORT. Promover. IT. Promuovere.

(chap. Promoure: promoc, promous, promou, promovem, promovéu, promouen; promogut, promoguts, promoguda, promogudes.)

20. Promotio, s. f., lat, promotio, promotion.

A la promotio dels cossols. Tit. de 1368. DOAT, t. CXXXI, fol. 23. 

A la promotion des consuls.

CAT. Promoció. ESP. Promoción. PORT. Promoção. IT. Promozione.

(chap. Promossió, promossions; promossioná: promossiono, promossiones, promossione, promossionem o promossionam, promossionéu o promossionáu, promossionen; promossionat, promossionats, promossionada, promossionades.)

Y Saragossa va respóndre

21. Remover, Removre, v., lat. removere, renouveler, recommencer.

Que fassa esta guerra mai remover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Qu'il fasse plus renouveler cette guerre.

- Remuer, déplacer, retirer.

Remova et oste tot aquel bastiment. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. Qu'il déplace et ôte tout ce bâtiment. 

Part. pas. D'aquest loc ma carn non fon anc remoguda.

V. de Sainte Magdelaine.

De ce lieu ma chair ne fut oncques remuée.

CAT. Remourer. ESP. PORT. Remover. IT. Rimovere.

(chap. Remoure en lo sentit de moure un atra vegada; en lo sentit de retirá, traure, cambiá de puesto no se fa aná. En inglés es to remove.)

11. Remotio, s. f., lat. remotio, remuement, déplacement.

La quinta per remotio. Leys d'amors, fol. 44.

La cinquième par déplacement.

- Secousse.

Son remaugudas de lurs locs per pauca remocio.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Sont remuées de leur place par petite secousse.

- Extraction, arrachement.

A las dentz.... concussio o remocio. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

Aux dents... choc ou arrachement.

CAT. Remoció. ESP. Remoción. IT. Rimozione. 

(chap. Extracsió, desplassamén, cambi de puesto, movimén.)

23. Removemen, s. m., remuement, déplacement.

Removemens de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Déplacement de lettre ou de syllabe.

ESP. (Removemiento) Removimiento. IT. Rimovimento.

24. Remota, s. f., trouble, remuement, agitation.

Lo fues (fuecs) e 'l vens e 'l critz fan tal remota 

Que anc non auzis major.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73. 

Le feu et le vent et les cris font tel remuement qu'oncques vous n'en entendîtes plus grand.

25. Ramut, s. m., agitation, murmure.

Gardetz no i sia fahs critz ni ramutz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Que vous preniez garde que n'y soit fait cri ni agitation.

16. Remotiu, adj., expansif, qui se propage.

Solelh... ha virtut.... remotiva. Eluc. de las propr., fol. 115. 

Le soleil.... a vertu.... expansive.

27. Sozmover, Sozmovre, v., soulever.

Fig. El sozmov lo pobol per tota la Judea.

Hist. de la Bible en prov., fol. 62. 

Il soulève le peuple par toute la Judée. 

ANC. ESP. Todo el fervor que era somovido.

Poema de Alexandro, cop. 173.

(chap. Sublevá.)

28. Comorder, Comordre, v., émouvoir, exciter à.

Sui brus 

Et estrus 

A las autras, e 'l cor teing prems, 

Mas pel sieu joy trep e sauta; 

No vuelh c' autra m' o comorda.

A. Daniel: Autet e bas. 

Je suis sombre et fier aux autres, et le coeur je tiens comprimé, mais pour la sienne joie je trépigne et saute; je ne veux pas qu'autre m'excite à cela.

29. Comorsa, s. f., agitation, dispute, contestation.

Al comte que ton 

Los Frances, e 'ls escorsa,

E 'ls pen, e 'n fai pon, 

Quant ab luy fan comorsa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Au comte qui tond les Français, et les écorche, et les pend et en fait pont, quand avec lui ils font contestation.

30. Acomorder, Acomordre, v., émouvoir, agiter.

Amors m' afrena la guauta,

Que fols gaps non l' acomorda.

A. Daniel: Autet e bas.

Amour m'enfrène la bouche, de sorte que folle raillerie ne l' émeuve pas.

vendredi 15 décembre 2023

Lexique roman, tome 2, tableaux, paragraphes

Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.

§. Ier.

Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.

§. III.

Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.

§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.

§. V.

Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.

§. VI.

Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.

§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.

§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.

§. IX.

L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.

§. X.

Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.

§. XI.

Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.

§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.

§. XIII.

Parole, langage, entendement, littérature, etc.

§. XIV.

Jeux, amusements, musique, chasse, etc.

§. XV.

Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,

monnaies, etc.

§. XVII.

Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.

§. XVIII.

Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.

§. XIX.

Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.

§. XX.

Religion, croyances, superstitions, etc.


§. I.

Séjour, habitation, logement.


Troubadours. Cat. Esp.

Demora. Demora. Demora.

Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)

Albergador. Albergador. Albergador.

Albergar. Albergar. Albergar.

Lotja. Llotja. Lonja.

Cabana. Cabanya. Cabaña.

Cazal. Casal. Casal.

Tenda. Tenda. Tienda.

Sala. Sala. Sala.

Muralha. Muralla. Muralla.

Murar. Murar. Murar.

Pilar. Pilar. Pilar.

Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)

Barra. Barra. Barra.

Intrada. Entrada. Entrada.

Fogal. Fogar. Hogar.

Fornel. Fornell. Hornillo.


On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)

alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été 

(*) latines avec une désinence uniforme.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons,

Troub. Cat. Esp.

Vitoalha. Vitualla. Vitualla.

Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.

Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)

Canela. Caneyla. Canela.

Clara, glara. Clara. Clara.

Safran. Safrá. Azafrán.

Claret. Claret. Clarete.


§. Ier.

et dépendances, bâtisse, etc.


Port. It. Fr.

Demora. Dimora. Demeure.

Albergue. Albergo. Alberc.

Albergador. Albergatore. Aubergiste.

Albergar. Albergare. Alberger.

Loja. Loggia. Loge.

Cabana. Capanna. Cabane.

Casal. Casale. Casal.

Tenda. Tenda. Tente.

Sala. Sala. Sale.

Muralha. Muraglia. Muraille.

Murar. Murare. Murer.

Pilar. Pilastro. Pilier.

Balcão. Balcone. Balcon.

Barra. Barra. Barre.

Entrada. Entrata. Entrée.

Fogão. Focolare. Foyer.

Fornillo. Fornello. Fourneau.


§. II.

Ustensiles relatifs, etc.


Port. It. Fr.

Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.

Biscouto. Biscotto. Biscuit.

Pevirada. Pevereda. Poivrade.

Canela. Cannela. Cannelle.

Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).

Açafrão.  Zafferano. Safran.

Clarete. Claretto. Clairet.


Troub. Cat. Esp.

Vinagre. Vinagre. Vinagre.

Tonel. Tonell. Tonel.

Botelha. Botella. (ampolla) Botella.

Caponar. Caponar. Caponar.

Lardar. Enllardar. Lardar.

Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.

Copa.  Copa. Copa.

Culher. Culler. (cullera) Cuchara.

Barril. Barril. Barril.

Bacin. Baci. (bací) Bacín.

Banc. Banc. Banco.

Banca. Banca. Banca.

Bota. Bota. Bota.

Caudiera. Caldera. Caldera.


Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.

(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)

gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque

similiter ex gemmis fabricatis et auro in **

On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.


§. III.


Habillements, étoffes, parure,


Troub.  Cat. Esp.

Capel. Capel. (capell) Capillo.

Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)

Cofa. Cofia. Cofia.

Benda. Benda. Venda.

Bendar. Bendar. Vendar.

Cordo. Cordó. Cordón.

Guan. Guant. Guante.

Bureus. Burell. Buriel.

Falda, fauda. Falda. Falda.

Rauba. Roba. Ropa.

Aurpel. Oripell. Oropel.

Seda. Seda. Seda.


Port. It. Fr.

Vinagre. Vinagro. Vinaigre.

Tonel. Tinello. Tonel.

Botelha. Bottiglia. Bouteille.

Capar. Capponare. Chaponner.

Lardear. Lardare. Larder.

Fritura. Frittura. Friture.


Copa. Coppa. Coupe.

Colher. Cucchiajo. Cuiller.

Barril. Barile. Baril.

Bacio. Bacino. Bassin.

Banco. Banco. Banc.

Banca. Banca. Banque.

Bota. Botte. Boute.

Caldeira. Caldaja. Chaudière.


§. III.

Ornements, chaussure, etc

Port. It. Fr.

Chapeo. Capello. Chapel.

Barrete. Berretta. Barette.

Coifa. Cuffia. Coife.

Venda. Benda. Bande.

Vendar. Bendare. Bander.

Cordão. Cordone. Cordon.

Guante. Guanto. Gant.

Burel. Burello. Bureau.

Falda. Falda. Faude.

Roupa. Roba. Robe.

Ouropel. Orpello. Oripel.

Seda. Seta. Soie.



Troub. Cat. Esp.

Perla. Perla. Perla.

Diaman. Diamant. Diamante.

Cuberta. Cuberta. Cubierta.

Cubertura. Cubertora. Cubertura.

Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça) 

Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).

Coton. Cotó. Cotón (algodón).

Borra. Borra. Borra.

Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.

Listar. Llistar. Listar.

Lista. Llista. Lista.

Paramen. Parament. Paramento.

Centura. Cintura. Cintura.

Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).

Saquet. Saquet. Saquete.

Guarra. Gerra. Jarra.

Caussat. Calsat. Calzado.

Sabata. Sabata. Zapato.

Descaus. Descals. Descalzo.

Descaussar. Descalsar. Descalzar.

Cordoan. Cordoá. Cordobán.


(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.) 

Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?

Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;

quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses *** 

autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des 

invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.


§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités


Troub. Cat. Esp.

Saborar. Saborar. Saborear.

Assaborar. Assaborar. Asaborar.

Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)


Port. It. Fr.

Perla. Perla. Perle.

Diamante. Diamante. Diamant.

Cuberta. Coperta. Couverte.

Cubertura. Copritura. Couverture.

Pelissa. Pellicia. Pelisse.

Arminho. Ermellino. Hermine.

Cotão. Cotone. Coton.

Borra. Borra. Bourre.

Cendal. Zendado. Cendal.

Listar. Listare. Lister.

Lista. Lista. Liste.

Paramento. Paramento. Parement.

Cintura. Cintura. Ceinture.

Coxim. Cuscino. Coussin.

Saquete. Sacchetto. Sachet.

Jarra. Giara. Jarre.

Calçado. Calcajo. Chaussé.

Sabatto. Ciabatta. Savatte.

Descalço. Discalzo. Déchaus.

Descalçar. Discalzare. Déchausser.

Cordovão. Cordovano. Cordouan.


§. IV.


Qui les frappent plus particulièrement, etc.


Port. It. Fr.

Saborear. Saporare. Savourer.

Assaborear. Assaporare. Assavorer.

Acetoso. Acetoso. Acéteux.


Troub. Cat. Esp.

Amargor, amaror. Amargor. Amargor.

Aspreza. Aspresa. Aspereza.

Tocar.  Tocar. Tocar.

Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.

Bruit. Brugit. Ruido.

Vista. Vista. Vista.

Visual. Visual. Visual.

(N. E. editado)

Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.


§. V. 

Saisons, accidents de l' air, feu,


Troub. Cat. Esp.

Primavera.           Primavera. Primavera

Nevar. Nevar. Nevar.

Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)

Ventar. Ventar. Ventar.

Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.

Brasa. Brasa. Brasa.

Brasier. Braser. Brasero.

Abrasar. Abrasar. Abrasar.

Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)

Brillar. Brillar. Brillar.

Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)

Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)

Azur. Azul. Azul.

Blanc. Blanc. Blanco.

Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.

Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).

Verdeiar. Verdejar. Verdear.

Vernis. Barnis (barnís). Barniz.

Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.


Port. It. Fr.

Amargor. Amarore. Amareur.

Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre) 

Tocar. Toccare. Toquer.

Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.

Ruido. Bruito. Bruit.

Vista. Vista. Viste.

Visual. Visuale. Visuel.


§. V.

Couleurs, temps, durée, etc.


Port. It. Fr.

Primavera. Primavera. Primevère.

Nevar. Nevare. Neiger.

Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)

Ventar. Ventare. Venter.

Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.

Braza. Bracia. Braise.

Brazeiro. Braciere. Brasier.

Abrasar. Abbruciare. Embraser.

Allumiar. Alluminare. Allumer.

Brilhar. Brillare. Briller.

Atisar. Attizzare. Attiser.

Colorir. Colorire. Colorier.

Azul. Azzurro. Azur.

Branco. Bianco. Blanc.

Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.

Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)

Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.

Verniz. Vernice. Vernis.

Ciclo. Ciclo. Cicle.


Troub. Cat. Esp.

Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.

Jornal. Jornal. Jornal.

Durada. Durada. Durada.

Ancian. Anciá. Anciano.

Data. Data. Data. (fecha)


Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?

Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.

Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.

Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.


§. VI.

Espace, dimension, poids,


Troub. Cat. Esp.

Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)

Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)

Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)

Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)

Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)

Baza. Basa. Basa, base.

Atretal. Altretal. Otrotal.

Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.

Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)

Grandeza. Grandesa. Grandeza.

Alteza. Altesa. Alteza.

(N. E. en lengua valenciana, graneaaltea, perea, etc.)

Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)

Gros. Gros. Grueso. (gordo)

Grossier. Groser. Grosero.

Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)

Repletio. Repleció. Repleción.

Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.

Integral. Integral. Integral.

Excessiu. Excessiu. Excesivo.

Compas. Compas. Compás.


Port. It. Fr.


Jornada. Giornada. Journée.

Jornal. Giornale. Journal.

Durada. Durata. Durée.

Ancião. Anziano. Ancien.

Data. Data. Date.


§. VI.


Mesure, proportion, localités, etc.


Port. It. Fr.

Baixo. Basso. Bas.

Baixeza. Bassezza. Bassesse.

Baxar. Bassare. Baisser.

Abaixamento. Abassamento. Abaissement.

Abaixar. Abassare. Abaisser.

Base. Basa, base. Base.

Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)

Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.

Diminuir. Diminuire. Diminuer.

Grandeza. Grandezza. Grandesse.

Alteza. Altezza. Hautesse.

Abismar. Abissare. Abismer.

Grosso. Grosso. Gros.

Grogeiro. Grossiere. Grossier.

Balancear. Bilanciare. Balancer.

Repleção. Ripiezione. Réplétion.

Cumprimento. Compimento. Complément.

Integral. Integrale. Intégral.

Excessivo. Eccessivo. Excessif.

Compasco. Compasco. Compas.


Troub. Cat. Esp.

Rectificar. Rectificar. Rectificar.

Rectificatio. Rectificació. Rectificación.

Unitiu. Unitiu. Unitivo.

Accessori. Accessori. Accesorio.

Corroboracio.  Corroboració. Corroboración.

Crebadura. Crebadura. Quebradura.

Pessa. Pessa. Pieza.

Departir. Departir. Departir.

Departimen. Departimen. (t) Departimiento

Marcar. Marcar. Marcar.

Demarchar. Demarcar. Demarcar.

Trassa. Trassa. Traza.

Alignar. Alinyar. Aliñar.

Limitar. Limitar. Limitar.

Confinar. Confinar. Confinar.

Finimen. Finiment. Fenecimiento.

Trespassar. Traspassar. Traspasar.

Mancar. Mancar. Mancar.

Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.

Fardel. Fardel. (fardell)         Fardel. (fardo)

Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.

Encargar. Encarregar. Encargar.

Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.

Carga. Cárrega. Carga.

Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)

Carriato. Carretó Carretón.

Carreta. Carreta. Carreta.

Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.

Ribeira. Ribera. Ribera.

Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)

Canton. Canton, cantó. Canto. 

Montanha. Montanya. Montaña.

Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)

Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)

Costat. Costat. Costado.

On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.

Port. It. Fr.

Rectificar. Rettificare. Rectifier.

Rectificação.   Rettificazione. Rectification.

Unitivo. Unitivo. Unitif.

Accessorio.  Accessorio. Accessoire.

Corroboração. Corroborazione. Corroboration.

Quebradura. Crepatura. Crevure.

Peça. Pezza. Pièce.

Departir. Spartire. Départir.

Departimento. Departimento. Département.

Marcar. Marcare. Marquer.

Demarcar. Dimarquare. Démarquer.

Traça.  Traccia. Trace.

Alinhar. Allineare. Aligner.

Limitar. Limitare. Limiter.

Confinar. Confinare. Confiner.

Fenecimento. Finimento. Finiment.

Traspassar. Trapassare. Trespasser.

Mancar. Mancare. Manquer.

Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.

Fardel. Fardello. Fardeau.

Carregar. Caricare. Charger.

Encarregar. Incaricare. Encharger.

Desencargar. Scaricare. Décharger.

Carga. Carica. Charge.

Acarretar. Carreggiare. Charrier.

Carretó.  Carretone. Charreton.

Carreta. Carretta. Charrette.

Careira. Carriera. Carrière. (rue)

Ribeira. Riviera. Rivière.

Aribar. Arrivare. Arriver.

Canto. Cantone. Canton.

Montanha. Montagna. Montagne.

Derocar. Dirrocciare. Dérocher.

Accostar. Accostare. Accoster.

Costado. Costato. Côté.


§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,


Troub. Cat. Esp.

Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.

Cultivador. Culturador. Cultivador.

Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.

Vaquier. Vaquer. Vaquero.

Bovier, boyer. Bover. Boyero.

Pasturgar. Pasturar. Pastorear.

Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)

Segador. Segador. Segador.

Jardin. Jardí. Jardín.

Violeta. Violeta. Violeta.

Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)

Pera. Pera. Pera.

Pastora. Pastora. Pastora.

Productiu. Productiu. Productivo.

Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)

Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)

Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)

Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.

Traballos. Traballós. Trabajoso.

Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.

Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.

Rigar. Regar. Regar. (irrigar)

Trillar. Trillar. Trillar.

Atrapar. Atrapar. Atrapar.

Roci. Rocí. Rocín.

Palafre. Palafré. Palafrén.


Brida. Brida. Brida.

Corpa. Gropa. Grupa.

Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)

Girfalc. Girfalc. Gerifalco.

Cornelha. Cornella. Corneja.


§. VII.

Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.


Port. It. Fr.

Lavrador. Lavoratore. Laboureur.

Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.

Cultivar. Coltivare. Cultiver.

Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.

Boeiro. Boaro. Bouvier.

Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.

Tosão. Tosone. Toison.

Segador. Segatore. Scieur.

Jardim. Giardino. Jardin.

Violeta. Violetta. Violette.

Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.

Pera. Pera. Poire.

Pastora. Pastora. Pastore.

Productivo. Produttivo. Productif.

Salvagem. Salvaggio. Sauvage.

Figueira. Ficaja. Figuier.

Praderia. Prateria. Praerie.

Trabalho. Travaglio. Travail.

Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.

Trabalhador Travagliatore. Travailleur.

Trabalhar. Travagliare. Travailler.



Regar. Rigare. Rigaer.

Trilhar. Trillare. Tribler.

Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.

Rocim. Ronzino. Roncin.

Palafrem. Palafreno. Palefroi.

Brida. Briglia. Bride.

Garupa. Groppa. Croupe.

Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.

Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.

Cornelha. Cornacchia. Corneille.


Troub. Cat. Esp.

Calandra. Calandra. Calandria.

Papagay. Papagall. Papagayo.

Bec. Bec. Pico.

Cabrit. Cabrit. Cabrito.

Boc. Boc. Bode. (cabrón)

Serena. Sirena. Sirena.

Tartuga. Tortuga. Tortuga.

Dromedari. Dromedari. Dromedario.

Bramar. Bramar. Bramar.

Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)

Canon. Canó. Cañón.

Bosc. Bosc. Bosque.

Forestier. Foraster. Forastero.

Foresta. Floresta. Floresta.

Boton. Botó. Botón.

Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.

Aplanar. Aplanar. Allanar.

Arri. Arri. Arre.

L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:

Dissona quam varios flectant ad murmura cursus

Et certas adeant, voce regente, vias...

Barbaricos docili concipit aure sonos.

Absentis longinqua valens praecepta magistri,

Frenorumque vicem lingua virilis agit...

Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,

Cum pronas pecudes gallica verba regant!

Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!


§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers


Troub. Cat. Esp.

Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)

Lato. Llautó. Latón.


Port. It. Fr.

Calhandra. Calandra. Calandre.

Papagaio. Pappagallo. Papegault.

Bico. Becco. Bec.

Cabrito. Capretto. Cabrit.

Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)

Sirena. Sirena. Sirène.

Tartaruga. Tartaruga. Tortue.

Dromedario. Dromedario. Dromadaire.

Bramar. Bramare. Bramer.

Fontinha. Fontana. Fontaine.

Cano. Cannone. Canon (tuyau).

Bosque. Bosco. Bosc.

Forasteiro. Forestiere. Forestier.

Floresta. Foresta. Forest.

Botão. Bottone. Bouton.

Abotoar. Abbottonare. Boutonner.

Aplainar. Appianare. Aplaner.

Arre. Arri. Arri.


§. VIII. 

Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.


Port. It. Fr.

Argentar. Argentare. Argenter.

Latão. Ottone. Laiton.


Troub. Cat. Esp.

Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.

Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)

Cardaire. Cardador. Cardador.

Batedor. Batedor. Batedor. (batidor

Molinier. Moliner. Molinero.

Molin. Molí. Molino.

Barbier. Barber. Barbero.

Barbairia. Barberia. Barbería.

Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)

Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)

Esmerar. Esmerar. Esmerar.

Agusar. Aguzar. Aguzar.

Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.

Descoser. Descosir. Descoser.

Acerar. Acerar. Acerar.

Ferrar. Ferrar. Herrar.

Desferrar. Desferrar. Desherrar.

Clavelar. Clavelar. Clavar.

Brunir. Brunyir. Bruñir.

Martel. Martell. Martillo.

Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)

Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)

Lavandiera. Llavandera. Lavandera.

Banhar. Banyar. Bañar.

Filar. Filar. Hilar.

Desfilar. Desfilar. Deshilar.

Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)

Destorser. Destorcer. Destorcer.

Afinar. Afinar. Afinar.

*Raufinar Refinar. Refinar.

Fineza. Finesa. Fineza.

Fin. Fi. Fino.

Pic. Pico. (pic) Pico.

Pl* Picar. Picar.

Destrempar. Destemplar. Destemplar.

Emplegar. Emplegar. Emplear.

*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)


Port. It Fr.

Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.

Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.

Cardador. Cardatore. Cardeur.

Cardar. Cardare. Carder.

Batedor. Battitore. Batteur.

Moleiro. Molinaro. Molinier.

Moinho. Molino. Molin.

Barbeiro. Barbiere. Barbier.

Barbearia. Barbieria. Barberie.

Enfornar. Infornare. Enfourner.

Forja. Foggia, fuccina. Forge.

Esmerar. Smerare. Esmerer.

Aguçar. Aguzzare. Aguiser.

Agulha. Aguglia. Aguille.

Descozer. Scucire. Découdre.

Azerar. Acciajare. Acérer.

Ferrar. Ferrare. Ferrer.

Desferrar. Sferrare. Déferrer.

Cravar. Chiavellare. Claveller.

Brunir. Brunire. Brunir.

Martello. Martello.  Martel.

Martellar. Martellare. Marteller.

Bugada. Bucata. Buée.

Lavandeira. Lavandara. Lavandière.

Banhar. Bagnare. Baigner.

Fiar. Filare. Filer.

Desfiar. Sfilare. Défiler.

Filete. Filetto. Filet.

Destorcer. Storcere. Détordre.


Affinar. Affinare. Affiner.

Refinar. Raffinare. Raffiner.

Fineza. Finezza. Finesse.

Fino. Fino. Fin.

Picar. Picchiare. Piquer.

Destemperar. Distemprare. Détremper.

Empregar. Impiegare. Employer.

Ponta. Punta. Pointe.


Troub. Cat. Esp.

Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.

Apontar. Apuntar. Apuntar.

Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)

(sic)

En lisant cette liste, on aura sans doute rema*

donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et

Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*

le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*

de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*

On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*

bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*

dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*

certain nombre de mots que les langues néolatines se

signer les personnes qui les exerçaient.

de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,

celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;

desfilar, filet, etc.

fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,

ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les

Pasquier, liv. VIII, ch. 64.


§. IX.

L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*


Troub. Cat. Esp.

Personatge. Personatge. Personage. (personaje)

Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)

Donzella. Donsella. Doncella.

Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.

Velh. Vell. Viejo.

Envellezir. Envellir. Envejecer.

Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.

Creissemen. Crexement. Crecimiento.

Avivar. Avivar. Avivar.

Anca. Anca. Anca.

Flanc. Flanc. Flanco.

Faisso. Facció. Facción.

Pansa. Panxa. Panza.

Sobredent. Sobredent. Sobrediente.

Barbut. Barbut. Barbudo.

Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)

Membrut. Membrud. Membrudo.

Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.


Port. It. Fr.

Apontamento. Appuntamento. Appointement.

Apontar. Appuntare. Appointer.

Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.


§. IX.

physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.


Port. It. Fr.

Personagem. Personaggio. Personnage.

Donzel. Donzello. Donzel.

Donzella. Donzella. Donzelle.

Nascimento. Nascimento. Naissement.

Velho. Vecchio. Vieil.

Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.

Sobrenome. Soprannome. Surnom.

Crecimento. Crescimento. Croissement.

Avivar. Avvivare. Aviver.

Anca. Anca. Hanche.

Flanco. Fianco. Flanc.

Faccão. Fazione. Façon.

Pança. Pancia. Panse.

Sobredente. Sopraddente. Surdent.

Barbudo. Barbuto. Barbu.

Veludo. Velluto. Velu.

Membrudo. Membruto. Membru.

Desmembrar. Smembrare. Démembrer.


Troub. Cat. Esp.


Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.

Magreza. Magreza. Magreza.

Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.

Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.

(desnaturalizar)

Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)

Movimen. Moviment. Movimiento.

Viatge. Viatge. Viaje.

Aviar. Aviar. Aviar.

Desviamen. Desviament. Desviamiento.

Desviar. Desviar. Desviar.

Obviar. Obviar. Obviar.

Aventura. Aventura. Aventura.

Aventurier. Aventurer. Aventurero.

Aventurar. Aventurar. Aventurar.

Desaventura. Desventura. Desaventura.

Mesquin. Mesquí. Mezquino.

Desastrat. Desastrat. Desastrado.

Desastruc. Desastruch. Desastroso.

Angoissar. Angoissar. Angustiar.

Carencia. Carencia. Carencia.

Afan. Afany. Afán.

Afanar. Afanar. Afanar.

Guisa. Guisa. Guisa.

Maneira. Manera. Manera.

Semblan. Semblant. Semblante.

Semblansa. Semblansa. Semejanza.

Monstra. Mostra. Muestra.

Afaitar. Afaytar. Afeitar.

Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.

Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.

Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.

Desfaire, desfar.         Desfer. Deshacer.

Diversifiar. Diversificar. Diversificar.

Virar. Girar. Virar.


Tirar. Tirar. Tirar.

Estirar. Estirar. Estirar.

Retirar. Retirar. Retirar.

Retornar. Retornar. Retornar. (volver)


Port. It. Fr.

Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.

Magreza. Magrezza. Maigresse.

Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.

Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.

Merdoso. Merdoso. Merdeux.

Movimento. Movimento. Mouvement.

Viagem. Viaggio. Voyage.

Aviar. Avviare. Avier.

Desviamento. Sviamento. Déviement.

Desviar. Sviare. Dévier.

Obviar. Ovviare. Obvier.

Aventura. Avventura. Aventure.

Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.

Aventurar. Avventurare. Aventurer.

Desaventura. Disavventura. Désaventure.

Mesquinho. Meschino. Mesquin.

Desastrado. Disastrato. Désastré.

Desastroso. Desastroso. Désastreux.

Angustiar. Angosciare. Angoisser.

Carencia. Carenzia. Carence.

Affano. Affanno. Ahan.

Affanar. Affannare. Ahanner.

Guisa. Guisa. Guise.

Maneira. Maniera. Manière.

Semblante. Sembiante. Semblant.

Semelhança. Sembianza. Semblance.

Mostra. Mostra. Montre.

Affeitar. Affaitare. Afaiter.

Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.

Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.

Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.

Desfazer. Disfare. Défaire.

Diversificar. Diversificare. Diversifier.

Virar. Virare. Virer.

Tirar. Tirare. Tirer.

Estirar. Stirare. Etirer.

Retirar. Ritirare. Retirer.

Retornar. Ritornare. Retourner.


Troub. Cat. Esp.

Usar. Usar. Usar.

Usage. Usatge. Usaje.

Messatge. Missatge. Mensaje.

Mantener. Mantenir. Mantener.

Entretenir. Entretenir. Entretener.

Puiar. Pujar. Pujar. (subir)

Trabucar. Trabucar. Trabucar.

Tombar. Tombar. Tumbar.

Calar. Calar. Callar.

Tardansa. Tardansa. Tardanza.

Pelar. Pelar. Pelar.

Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.

Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.

Portador. Portador. Portador.

Custodi. Custodi. Custodio.

Maneiar. Manejar. Manejar.

Forsar. Forsar. Forzar.

Esforzar. Esforzar. Esforzar.

Recular. Recular. Recular. (culo)

Encontra. Encontre. Encuentro.

Encontrar. Encontrar. Encontrar.

Praticar. Practicar. Practicar.

Aparelh. Aparell. Aparejo.

Prest. Prest. Presto.

Fornir. Fornir. Fornir.

Baisar. Besar. Besar.

Contrast. Contrast. Contraste.

Envit. Envit. Envite.

Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.

Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.

Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.

Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.

Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.

Galop. Galop. Galope.

Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)

Trot. Trot. Trot.


(N. E. página cortada a la izquierda.)

Port. It. Fr.

*Usar Usare. User.

*Usagem  Usaggio. Usage.

*Messagem Messaggio. Message.

* Mantenere. Maintenir.

* Intrattenere. Entretenir.

* Poggiare. Puier.

* Traboceare. Trébucher.

* Tomare, tombolare. Tomber.

* Calare. Caler.

* Tardanza. Tardance.

* Pelare. Peler.

* Distemperare. Détremper.

* Distemperamento. Détrempement.

* Portatore. Porteur.

* Custode. Custode.

* Maneggiare. Manier.

* Forzare. Forcer.

* Sforzare. Efforcer.

* Rinculare. Reculer.

* Incontro. Encontre.

* Incontrare. Encontrer.

* Praticare. Pratiquer.

* Apparecchio. Appareil.

* Presto. Prest.

* Fornire. Fournir.

* Bacciare. Baiser.

* Contrasto. Contraste.

* Invito. Envit.

* Cavalcare. Chevaucher.

* Cavalcata. Cavalcade.

* Cavalcatura. Chevauchéure.

* Incavalcare. Enchevaucher.

* Discavalcare. Déchevaucher.

* Galoppo. Galop.

*, galopear. Galoppare. Galopper.

Trotto. Trot.


(sic:)

Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*

us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *

les langues néolatines eussent disposé, chacune à son

rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec

Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-

retirar, tombar, calar.

Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été

desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,

le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-

les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,

marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont

usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-

des modifications uniformes?

guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,

formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,

desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,

tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur

cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-

aucun rapport avec la langue latine.

Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*

quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*

fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*

n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition

verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*

langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*

tumar et acostumar.

quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté

franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été

desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,

verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux

n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la

de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-



§. X.

Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles


Troub. Cat. Esp.

Enparentar. Emparentar. Emparentar.

Linhatge. Llinatge. Linaje.

Paternal. Paternal. Paternal.

Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)

Compaire. Compare. Compadre.

Comaire. Comare. Comadre.

Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)

Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)

Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.

Bastard. Bastard. Bastardo.

Amistat. Amistat. Amistad.

Desamar. Desamar. Desamar.

Enamorar. Enamorar. Enamorar.

Abrassar. Abrassar. Abrazar.

(Abrasar Abrasar Abrazar)

Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).

Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.

Condeyssendre. Condescendir. Condescender.

Socors. Socors. Socorro.

Oblidar. Oblidar. Olvidar.

Remembransa. Remembrança. Remembranza.

Activitat. Activitat. Actividad.

Coratge. Coratge. Coraje.


§. X.


amitié, impressions morales, bonnes 

sentiments, etc.


Port. It. Fr.

Emparentar. Imparentare. Emparenter.

Linhagem. Lignaggio. Lignage.

Paternal. Paternale. Paternel.

Fraternal. Fraternale. Fraternel.

Compadre. Compare. Compère.

Comadre. Comare. Commère.

Confrade. Confrate. Confrère.

Companhão. Compagno. Compaincompagnon.

Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.

Bastard. Bastardo. Bastard.

Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)

Desamar. Disamare. Désaimer.

Enamorar. Innamorare. Enamourer.

Abraçar. Abbracciare. Embrasser.

Confederação   Confederazione. Confédération.

Cidadão. Cittadino. Citadin.

Condescender. Condescendere. Condescendre.

Socorro. Soccorso. Secors.

Olvidar. Obbliare. Oublier.

Remembrança. Rimembranza. Remembrance.

Actividade. Attività. Activité.

Coragem. Coraggio. Corage.


Troub. Cat. Esp.

Coratjos. Coratjos.  Corajoso. (corajudo)

Cordial. Cordial. Cordial.

Misericordios. Misericordios. Misericordioso.

Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.

Perdo. Perdó. Perdón.

Perdonar. Perdonar. Perdonar.

Franc. Franc. Franco.

Franqueza. Franquesa. Franqueza.

Gentileza. Gentilesa. Gentileza.

Seguransa. Asseguransa. Seguranza.

Assegurar. Assegurar. Asegurar.

Largueza. Llarguesa. Largueza.

Sentimen. Sentiment. Sentimiento.

Consentimen. Consentiment. Consentimiento.

Interessar. Interessar. Interesar.

Grat. Grat. Grato.

Agradar. Agradar. Agradar.

Lealtat. Llealtat. Lealtad.

Fiar, fizar. Fiar. Fiar.

Confidar. Confiar. Confiar.

Confisansa. Confiansa. Confianza.

Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)

Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.

Plaser. Plaer. Placer.

Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.

Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)

Meravelha. Maravella. Maravilla.

(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)

Maravelhar. Maravellar. Maravillar.

Maravillos. Maravellos. Maravilloso.

Remirar. Remirar. Remirar.


Port. It. Fr.

Coraçudo. Coraggioso. Courageux.

Cordial. Cordiale. Cordial.

Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.

Caritativo. Caritativo. Caritatif.

Perdão. Perdono. Pardon.

Perdoar. Perdonare. Pardonner.

Franco. Franco. Franc.

Franqueza. Franchezza. Franchise.

Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.

Seguransa. Sicuranza. Séurtance.

Assegurar. Assicurare. Asséurer.

Largueza. Larghezza. Largesse.

Sentimento. Sentimento. Sentiment.

Consentimento. Consentimento. Consentement.

Interessar. Interessare. Intéresser.

Grado. Grado. Gret. (mal gré)

Agradar. Aggradare. Agréer.

Lealtade. Lealtà. Loyauté.

Fiar. Fidar. Fier.

Confiar. Confidare. Confier.

Confianza. Confidanza. Confiance.

Costumar. Costumare. Coutumer.

Acostumar. Accostumare. Accoutumer.

Plazer. Piacere. Plaisir.

Desejo. Desio. Désir.

Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.

Maravilha. Maraviglia. Merveille.

Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.

Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.

Remirar. Rimirare. Remirer.


§. XI.


mauvaises qualités, mauva*


Troub. Cat. Esp.

Deshonest. Deshonest. Deshonesto.

Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.

Deshonor. Deshonor. Deshonor.

Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.

Desleal. Deslleal. Desleal.

Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)

Desmesura. Desmesura. Desmesura.

Coart. Coart.  Cobarde.

Coardia. Cobardia. Cobardía.

Malvat. Malvad. Malvado.

Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.

Cubitia. Cobdicia. Codicia.

Subtileza. Sutilesa. Subtileza.

Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.

Contrariar. Contrariar. Contrariar.

Desmentir. Desmentir. Desmentir.

Fantasia. Fantasia. Fantasía.

Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.

Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.

Enueg. Enug. Enojo.

Enoios. Enujos. Enojoso.

Enuiar. Enujar. Enojar.

Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)

Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.

Espavent. Espant. Espaviento.

Espaventar. Espantar. Espantar.

Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)

Orguelh. Orgull. Orgullo.

Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.

Falsari. Falsari. Falsario.

Puta. Puta. Puta.

Brutal. Brutal. Brutal.


§. XI.

(N. E. página cortada a la izquierda.)

*ents, mauvaises actions.


Port. It. Fr.

* Disonesto. Déshonnête. 

* Disonestità. Déshonnêteté.

* Disonore. Déshonneur.

* Disonorare, desonrare. Déshonorer.

* Disleale. Déloyal.

* Dislealtà. Déloyauté.

* Dismisura. Desmesure.

* Codardo. Couart.

* Codardia. Couardise.

* Malvaggio. Malvais.

* Cubitare. Convoiter.

* Cupidizia. Convoitise.

* Sottigliezza. Subtilesse.

* Sottigliare. Subtiliser.

* Contrariare. Contrarier.

* Smentire. Démentir.

* Fantasia. Fantaisie.

* Lusinghiere. Losengier, losengeour.

* Fingimento. Feignement.

* Noja. Ennui.

* Annojoso. Ennuyeux.

* Annojare. Ennuyer.

* Truffare. Truffer.

* Paoroso. Peureux.

* Spavento. Épouvante.

* Spaventare. Épouvanter.

* Mollezza. Mollesse.

* Orgoglio. Orguel.

* Orgoglioso. Orgoillos.

* Falsario. Faussaire.

* Putta. (puttana) Pute.

* Brutale. Brutal.


Troub. Cat. Esp.

Nesci. Neci. Necio.

Venjansa. Venjansa. Venganza.

Venjador. Venjador. Vengador.

Desdenh. Desdeny. Desdén.

Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)

Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)

Batemen. Batimen. Batimiento.

(sic:)

Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe

je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *

celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *

mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*

Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,

des langues autres que la latine.

qui n' ont pas été fournis par la langue latine,

les langues néolatines, et créé pour exprimer

*r les qualités ou les actions, en apposant aux

*ue la langue romane produisit malvat.

enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à


§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges,

marine,


Troub. Cat. Esp.

Cost. Cost. Costo.

Costar. Costar. Costar.

Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)

Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.

Profeit. Profit. Provecho.

Profeitar. Profitar. Provechar.

Feira. Feria. (fira) Feria.

Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)

Prestar. Prestar. Prestar.

Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)

Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.

Desprezar.   Despreciar. Despreciar.

Pes. Pes. Peso.

Contrapes. Contrapés. Contrapeso.

Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.


Port. It. Fr.

* Nescio. Nice.

* Vengianza. (vendetta) Vengeance.

* Vendicatore. Vengeur.

* Disdegno. Desdaing.

* Distruggimento. Destruisement.

* Corrompimento.         Corrumpement.

* Battimento. Battement.


§. XII.

(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)

*chandises; produits industriels,

*gation, etc.


Port. It. Fr.

* Costo. Cost, coût.

* Costare. Coster.

* Guadagno. Gaaing.

* Guadagnare. Gagner.

* Profitto. Profeit.

* Profittare. Profiter.

* Fiera. Foire.

* Faccenda. Faciende.

* Prestare. Prester.

* Bottega. Boutique.

* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)

* Disprezzare. Despriser.

* Peso. Poids.

* Contrappeso. Contrepoids.

* Contrappesare. Contrepeser.


Troub. Cat. Esp.

Comprar. Comprar. Comprar.

Prometedor. Prometedor. Prometedor.

Pagar. Pagar. Pagar.

Paga. Paga. Paga.

Pagamen. Pagament. Pagamento.

Apagar. Apagar. Apagar.

Recepta. Recepta. Receta.

Tara. Tara. Tara.

Bala. Bala. Bala.

Encant. Encant. Encante. (subasta)

Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)

Endeptar. Endeutar. Endeudar.

Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.

Conditionar. Condicionar. Condicionar.

Comtar. Comptar. Contar.

(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)

Compte. Compte. Cuenta.

Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)

Carrat. Quilat. Quilate.

Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)

*Barataria. Barateria. Baratería.

Baratar. Baratar. Baratar.

Baratier. Barater. Baratero.

Marina. Marina. Marina.

Marinier. Mariner. Marinero.

Galera. Galera. Galera.

Bathelh. Batell. Batel.

Barca. Barca. Barca.

Embarcar. Embarcar. Embarcar.

Popa. Popa. Popa.

Vela. Vela. Vela.

Vogar. Bogar. Bogar.

Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)

Caramida. Caramida. Calamita.

Tramuntana. Tramontana. Tramontana.


Plusieurs des termes de commerce et de navigation

à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*

tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,


Port.  It. Fr.

* Comprare. Compérer.

* Promettitore. Prometteur.

* Pagare. Payer.

* Paga. Paye.

* Pagamento. Payement.

* Appagare. Apaier.

* Ricetta. Recette.

* Tara. Tare.

* Balla. Balle.

* Incanto. Encan.

* Traffico. Trafic.

* Indebitare. Endetter.

Cambiatore. Cambgeur.

* Condizionare. Conditionner.

* Contare. Compter.

* Conto. Compte.

* Ricuperamento. Recouvrement.

* Carato. Carat.

* Alcali. Alcali.

* Baratteria. Baraterie.

* Barattare. Barater.

* Barattiero. Barateor.

* Marina. Marine.

* Marinaro. Marinier.

* Galera. Galère.

* Batello. Batel.

* Barca. Barque.

* Imbarcare. Embarquer.

* Poppa. Poupe.

* Vela. Voile.

* Vogare. Voguer.

* Calafatare. Calfater.

* Calamita. Calamite.

* Tramontana. Tramontane.

(sic:)

*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers

*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,

, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *

l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l' 

*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*

termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*

avec la langue latine; et barataria, baratar, bara

marins se rendent parfois coupables.


§. XIII.

parole, langag*

Troub. Cat. Esp.

Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.

Arenguar. Arengar. Arengar.

Arengua. Arenga. Arenga.

Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)

Parlamen. Parlament. Parlamento.

Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)

Estudiar. Estudiar. Estudiar.

Accentuar. Accentuar. Acentuar.

Crit. Crit. Grito.

Crida. Crida. Grita. (pregón)

Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)

Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)

Desdire. Desdir. Desdecir.

Contradictori. Contradictori. Contradictorio.

Disputa. Disputa. Disputa.

Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.

Pensar. Pensar. Pensar.

Pensamen. Pensament. Pensamiento.

Avis. Avis. Aviso.

Avisar. Avisar. Avisar.

Entendemen. Entendement. Entendimiento.

Entendedor. Entendedor. Entendedor.

Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)

Razonamen. Rahonament. Razonamiento.

Requeremen. Requiriment. Requerimiento.

Acertar. Acertar. Acertar.

Certificar. Certificar. Certificar.


* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-

à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les

*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport

signé spécialement un genre de délit dont les


§. XIII.

*ndement, littérature, etc.


Port. It. Fr.

* Linguaggio. Langage.

* Aringare. Haranguer.

* Aringa. Harangue.

* Gergo. Jargon.

* Parlamento. Parlement.

* Parlatore. Parleur.

* Studiare. Étudier.

* Accentuare. Accentuer.

* Grido. Cri.

* Grida. Cride, crie.

* Gritadore. Crière, crieur.

* Gridare. Crier.

* Disdire. Dédire.

* Contradittorio. Contradictoire.

* Disputa. Dispute.

* Sofisticare. Sophistiquer.

* Pensare. Penser.

* Pensamento. Pensement.

* Avviso. Avis.

* Avvisare. Aviser.

* Intendimento. Entendement.

* Intenditore. Entendeur.

* Conoscenza. Connoissance.

* Ragionamento. Raisonnement.

* Richiedimento. Requèrement.

* Accertare. Acerter.

* Certificare. Certifier.


Troub. Cat. Esp.

Sabi. Sabi. Sabio.

(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)

Sabieza. Sabiesa. Sabieza.

Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.

Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.

Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.

Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.

Trobar. Trobar. Trovar.

Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)

Maestria. Mestria. Maestría.

Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)

Romansar.                 Romansar.  Romanzar. (arromanzar)

Rima. Rima. Rima.

Rimar. Rimar. Rimar.

Novelha. Novella. Novela. (nueva)

Cobla. Cobla. Copla.

Contar. Contar. Contar.

Conte. Compte. Cuento.

Contaire. Contador. Contador.

Glozar. Glosar. Glosar.

Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)

Aprendre. Aprehendrer. Aprender.

Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.

Emprendre. Empendrer. Emprender.


(sic:)

Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-

substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.

à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,

écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou


§. XIV.

jeux, amusements,

Troub. Cat. Esp.

Dansar. Dansar. Danzar.

Dansa. Dansa. Danza.

Bal. Ball. Baile.


Port. It. Fr.
Sabedoria. Saviezza. Sagesse.
Doutrinar. Dottrinare. Doctriner.
Doutrinador. Dottrinatore. Doctrineur.
Doutrinal. Dottrinale. Doctrinal.
Ensinar. Insegnare. Enseigner.
Trovar. Trovare. Trouver.
Trovador. Trovatore. Trouvere, troubadour.
Mestria. Maestria. Mestrie.
Cançoneta. Canzonetta. Chansonnette.
Rima.  Rima. Rime.
Rimar. Rimare. Rimer.
Novella. (novelha) Novella. Nouvelle.
Copla. Cobola. Couplet.
Contar. Contare. Conter.
Conto. Conto. Conte.
Contador. Contatore. Conteur.
Glossar. Glosare. Gloser.
Engenhar. Ingenare. Ingénier.
Apprender. Apprendere. Apprendre.
Desapprender. Disapprendere. Désapprendre.
Emprender. Imprendere. Emprendre.

*quée, les linguistes distingueront sans doute arenga,
Pour les former, renc, substantif, rang, a été emprunté
ou discours adressé à des personnes placées en rang pour
parler à des personnes rangées autour de soi.

§. XIV.
musique, chasse, etc.

Port. It. Fr.
Dançar.  Danzare. Danser.
Dança. Danza. Danse.
Baile. Ballo. Bal.

Troub. Cat. Esp.
Dat. Dau. Dado.
Arpa. Arpa. Arpa.
Flauta. Flauta. Flauta.
Trompa, tromba. Trompa. Trompa.
Tabor. Tambor. (tabal) Tambor.
Quinta. Quinta. Quinta.
Joguador. Jugador. Jugador.
Cassa. Cassa. Caza.
Cassador. Cassador. Cazador.
Cassar. Cassar. Cazar.
Deport. Deport. (no sport) Deporte.

(sic:)
Ce paragraphe ne contient qu' un petit nombre
dansar, dansa, s' ils sont dérivés du latin, n' ont été
par les langues néolatines, de même que le mot bal.
Fortunat, flauta, trompa, tabor, n' ont pas été *
cassar, verbe, chasser, et cassador, substantif, ch*
et casses, substantifs, signifiant rets, filets, ont r*
plus étendue.

§. XV. 
médecine, maladies

Troub. Cat. Esp.

Ydropisia. Hidropesia. Hidropesía.
Plasmar. Pasmar. Pasmar.
Plasmazo. Pasmo. Pasmo.
Verdet. Verdet. Verdete.
Droga. Droga. Droga.
Lectuari. Electuari. Electuario.
Preservar. Preservar. Preservar.
Salvament. (salvamen) Salvament; Salvamiento. (salvamento)
Curable. Curable. Curable.
Incurable. Incurable. Incurable.
Cauterizacio. Cauterizació. Cauterización.
(N. E. caut : chaud: caliente; quemarcauterizar )

(sic:)
Ce court paragraphe présente des mots dérivés ***
mots, mais ils méritent une attention particulière; car
*ployés dans l' acception précise de danser, de danse, que
instruments de musique, arpa, latinisé par le poète
*pruntés à la langue latine: et cassa, substantif, chasse,
*seur, quoique vraisemblablement dérivés du latin cassis
dans les langues néolatines une signification beaucoup

Port. It. Fr.
Dado. Dado. Dez.
Harpa. Arpa. Harpe.
Frauta. Flauto. Flûte.
Trompa. Tromba. Trompe.
Tambor. Tamburo. Tambour.
Quinta. Quinta. Quinte.
Jogador. Giuocatore. Joueur.
Caça. Caccia. Cace, chasse.
Caçador. Cacciatore. Cacéor.
Caçar. Cacciare. Chasser.
Deporte. Diporto. Deport.

§. XV.
traitement, poisons, etc.
 
Port. It. Fr.
Hidropesia. Idropisia. Hydropisie.
Pasmar. Spasimare. Pasmer.
Pasmo. Spasimo. Pamoison, spasme.
Verdete. Verdetto. Verdet.
Droga. Droga. Drogue.
Electuario. Elettuario. Electuaire.
Preservar. Preservare. Préserver.
Salvamento. Salvamento. Saulvement.
Curavel. Curabile. Curable.
Incuravel. Incurabile. Incurable.
Cauterização. Cauterizzazione. Cautérisation.

latin, et auxquels les langues néolatines ont adapté des
désinences différentes. Ydropisia vient du latin hyd*
manquait à la langue latine, et il a été créé par la lan*
et adopta quelques mots étrangers tels que droga, *

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice *

Troub. Cat. Esp.
Poder. Poder. Poder.
Poderos. Poderós. Poderoso.
Governamen. Governament. Gobernamiento. (gobierno)
Mandamen. Mandament. Mandamiento.
Comandamen. Comandamen. Comandamiento. (comando)
Demanda. Demanda. Demanda. (petición)
Recomandar. Recomanar. Recomendar.
Junta. Junta. Junta.
Regidor. Regidor. Regidor.
Comunal. Comunal. Comunal.
Cort. Cort. Cort.
Cortes. Cortes. Cortés.
Cortesia. Cortesia. Cortesía.
Cortejar. Cortejar. Cortejar.
Descortes. Descortes. Descortés.
Descortesia. Descortesia. Descortesía.
Gabela. Gabella. Gabela.
Doana. Duana, aduana. Aduana.
Peatge. Peatge. Peaje.
Talha. Talla. Talla. (tipo de impuesto)
Talhar. Talhar. (tallar) Tajar.
Marc. Marc. Marco.
Bezan. Besant. Besante. (moneda, Bizancio)
Billo. Velló. Vellón.
Ducat. Ducat Ducado.

Parmi les mots que renferme ce paragraphe, il
*çais, depuis cour, et ses divers dérivés, cortes,
mots gabella, doana, peatge, talla, que la la*
*pisis; et salvament de salvatio. Le substantif cauterisatio
romane; elle créa aussi les adjectifs curable et incurable.

§. XVI.
pouvoir, cours, impositions, monnaies.

Port. It. Fr.
Poder. Potere. Poer.
Poderoso. Poderoso. Poderos.
Governamento. Governamento. Gouvernement.
Mandamento. Mandamento. Mandement.
Commandamento. Comandamento. Commandement.
Demanda. Dimanda. Demande.
Recommendar. Raccomandare. Recommander.
Junta. Giunta. Junte.
Regedor. Reggitore. Régisseur.
Communal. Comunale. Communal.
Corte. Corte. Cort.
Cortez. Cortese. Courtois.
Cortezia. Cortesia. Courtoisie.
Cortejar. Corteggiare. Courtiser.
Descortez. Discortese. Discourtois.
Descortezia. Discortesia. Discourtoisie.
Gabella. Gabella. Gabelle.
Aduana. Dogana. Douane.
Pedagio. Pedaggio. Péage.
Talha. Taglia. Taille.
Talhar. Tagliare. Tailler.
Marco. Marco. Marc.
Besante. Bisante. Besant.
Bilhão. Biglione. Billon.
Ducado. Ducato. Ducat.

distinguer le substantif cort, jadis cort, court, en fran-
*tesia, cortejar, descortes, descortesia; et encore les
latine n' a pas fournis. 

§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalit*

Troub. Cat. Esp.
Senhoratge. Senyoratge. Señoraje. (señorío)
Senhoria. Senyoria. Señoría.
Senhoreiar. Senyorejar. Señorear.
Armas. Armas. (y no armes) Armas.
Castellan. Castellá. Castellán.
(N. E. castelláncastelláchâtelaincastlancastlácastellano, significa lo mismo que catalán.) 
Casar. Casar. Casar.
Casamen. Casament. Casamiento.
Homatge. Hommatge. (homenatge) Homenaje.
Vassal. Vassal. (vassall) Vasallo.
Vassalatge. Vassalatge. Vasalage. (vasallaje)
Cesar. Cesar. ; Cesar. (césar, Caesar, Kaiser, Zar)
Soudan. Soldá. Soldan.
Sultan. Sultá. Sultán.
Ducat. Ducat. Ducado.
Duguessa. Duquessa. Duquesa.
Marques. Marques. Marqués.
Marquesa. Marquesa. Marquesa.
Comtat. Comptat. Condado.
Vescoms. Vescompte. Vizconde. (vicecomite)
Vescomtat. Vescomptat. Vizcondad. (vizcondado)
(N. E. Se suele confundir comtat, comptat, pero viene de comite, conde, sin la p; compte, cuenta, computo, cómputo, computar, contar.)
Bar, baro. Baró. Baro. (barón; título)
Baronessa. Baronessa. Baronesa.
Baronia. Baronia. Baronía.
Ambassador. Embaxador. Embaxador. (embajador)
Ambassada. Embaxada. Embaxada. (embajada)
Marescal. Mariscal. Mariscal.
Capitani. Capitá. Capitán.
Bacalar, bachallier; Batxeller. Bachiller.
Nobleza. Noblesa. Nobleza.

La plupart des mots de ce paragraphe ont été
devoirs des vassaux, l' exercice de la féodalité, et l' o*
âge. Aussi en trouve-t-on peu qui soient dérivés du
que d' une manière détournée; tels que de senio*

§. XVII. 

Titres, dignités, etc.

Port. It. Fr.

Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.

Senhoria. Signoria. Seigneurie.

Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.

Armas. Arme. Armes, armoiries.

Castellão. Castellano. Châtelain.

Casar. Casare. Caser.

Casamento. Casamento. Casement.

Homenagem. Omaggio. Hommage.

Vassallo. Vassallo. Vassal.

Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.

Cesar. Cesare. César.

Soldão. Soldano. Soudan.

Sultão. Sultano. Sultan.

Ducado. Ducato. Duché.

Duqueza. Duchessa. Duchesse.

Marquez. Marchese. Marquis.

Marqueza. Marchesa. Marquise.

Condado. Contado. Comté.

Visconde. Visconte. Vicomte.

Viscondado. Viscontado. Vicomté.

Barão. Barone. Baron.

Baroneza. Baronessa. Baronesse.

Baronia. Baronia. Baronie.

Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.

Embaixada. Ambasciata. Ambassade.

Marechal. Maresciallo. Maréchal.

Capitão. Capitano. Capitaine.

Bacharel. Baccelliere. Bachelier.

Nobreza. Nobilezza. Noblesse.


doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les

des dignités et des titres commencèrent dans le moyen

et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés

mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.


§. XVIII.

législation civile et criminelle


Troub. Cat. Esp.

For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)

Accort. Accord. Acuerdo.

Acordansa. Acordanza. Acordanza.

Acordar. Acordar. Acordar.

Desacordar. Desacordar. Desacordar.

Licenciar. Llicenciar. Licenciar.

Promessa. Promesa. Promesa.

Contractar. Contractar. Contratar.

Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.

Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.

Citation. Citació. Citación.

Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.

Prova. Proba. Prueba.

Comissari. Comisari. Comisario.

Autenticar. Autenticar. Autenticar.

Habilitar. Habilitar. Habilitar.

Averar. Averiguar. Averiguar.

Ratificar. Ratificar. Ratificar.

Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.

Heretar. Heretar. Heredar.

Desheretar. Desheretar. Desheredar.

Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)

Nullitat. Nullitat. Nulidad.

Annular. Anullar. Anular.

Assassin Assessí. Asesino.

Legista. Legista. Legista.

Justiciar. Justiciar. Justiciar.

Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.

Justicier. Justicier. Justiciero.

Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.

Penar. Penar. Penar.

Esmenda. Emena. Enmienda.

Fustigar. Fustigar. Fustigar.


§. XVIII.

procédures, crimes, délits, fraudes, etc.


Port. It. Fr.

Foro. Foro. For.

Acordo. Accordo. Accord.

Acordança. Accordanza. Accordance.

Acordar. Accordare. Accorder.

Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.

Licenciar. Licenziare. Licencier.

Promessa. Promessa. Promesse.

Contratar. Contrattare. Contracter.

Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.

Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.

Citação. Citazione. Citation.

Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.

Prova. Prova. Preuve.

Commissario. Commissario. Commissaire.

Authenticar. Autenticare. Authentiquer.

Habilitar. Abilitare. Habiliter.

Averiguar. Avverare. Avérer.

Ratificar. Ratificare. Ratifier.

Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.

Herdar. Eredare. Hériter.

Desherdar. Diseredare. Déshériter.

Investidura. Investitura. Investiture.

Nullidade. Nullità. Nullité.

Annullar. Annullare. Annuler.

Assassino. Assassino. Assassin.

Legista. Legista. Légiste.

Justiçar. Giustiziare. Justicier.

Julgamento. Giudicamento.  Jugement.

Justiceiro. Giustiziere. Justicier.

Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.

Penar. Penare. Peiner.

Emenda. Emenda. Amende.

Fustigar. Frustare. Fustiger.


Troub. Cat. Esp.

Castic. Castig. Castigo.

Castiador. Castigador. Castigador.

Tormentar. Tormentar. Tormentar.

Decolacio. Decollació. Degollación.

Confrontacio. Confrontació. Confrontación.


Confrontar. Confrontar. Confrontar.

Ultratge. Ultratge. Ultraje.

Tort. Tort. Tuerto.

Diffamacio. Diffamació. Difamación.

Rufian. Rufiá. Rufián.

Maltractar. Maltractar. Maltratar.

Raubar. Robar. Robar.

Raubador. Robador. Robador.

Abusar. Abusar. Abusar.

Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.


Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*

surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*

exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*

*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres

du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *


§. XIX.

armes, guerre, comba*

Troub. Cat. Esp.

Alabarda. Alabarda. Alabarda.

Flecha. Fletxa. Flecha.

Dart. Dard. Dardo.

Lanseta. Llanceta. Lanceta.

Lansada. Llansada. Lanzada.

Lansar. Llansar. Lanzar.

Peirier. Pedrer. Pedrero.

Mina. Mina. Mina.

Minar. Minar. Minar.

Corredor. Corredor. Corredor.


Port. It. Fr.

Castigo. Castigo. Chasti.

Castigador. Castigatore. Castiere.

Tormentar. Tormentare. Tourmenter.

Degollação. Decollazione. Décollation.

Confrontação. Confrontazione. Confrontation

Confrontar. Confrontare. Confronter.

Ultraje. Oltraggio. Oltrage.

Torto. Torto. Tort.

Diffamação.   Diffamazione. Diffamation.

Rufião. Ruffiano. Ruffien.

Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.

Roubar. Rubare. Rober.

Roubador. Rubatore. Robeor.

Abusar. Abusare. Abuser.

Danificar. Dannificare. Dampnisier.


observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas

haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour

il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-

qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou

penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.


§. XIX.

Bataille, tournois, etc.

Port. It. Fr.

Alabarda. Alabarda. Hallebarde.

Frecha. Freccia. Flèche.

Dardo. Dardo. Dard.

Lanceta. Lancetta. Lancette.

Lançada. Lanciata. Lançade. 

Lançar. Lanciare. Lancer. 

Pedreiro. Petrero. Pierrier.

Mina. Mina. Mine.

Minar. Minare. Miner.

Corredor. Corridore. Coureur.


Troub. Cat. Esp.

Guardar. Guardar. Guardar.

Garda. Guarda. Guarda.

Gardian. Guardiá. Guardián.

Gardador. Guardador. Guardador.

Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)

Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)

Esgardar. Esgnardar. Esguardar.

Guerra. Guerra. Guerra.

Guerrer. Guerrer. Guerrero.

Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.

Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.

Defendedor. Defenedor. Defendedor.

Banda. Banda. Banda.

Guida, guia. Guia. Guía.

Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.

Guidar. Guiar. Guiar.

Desfiar. Desafiar. Desafiar.

Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.

Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.

Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.

Assetiar. Assetjar. Asediar.

Assalt, assaut. Assalt. Asalto.

Assaliador. Assaltador. Asaltador.


Assautar. Assaltar. Asaltar.

Afrontar. Afrontar. Afrontar.

Sac. Saco. Saco.

Pilatge. Pillatge. Pillaje.

Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)

Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)

Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)

Desarmar. Desarmar. Desarmar.

Colp. Colp. Golpe.

Signalar. Senyalar. Señalar.

Signal. Senyal. Señal.

Arson. Arsó. Arzón.

Coirassa. Cuyraça. Coraza.

Cota. Cota. Cota. (de malla)

Arnes. Arnes. Arnés.


Port. It. Fr.

Guardar. Guardare. Garder.

Guarda. Guardia. Garde.

Guardião. Guardiano. Gardien.

Guardador. Guardatore. Gardeur.

Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.

Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.

Esguardar. Sgardare. Esgarder.

Guerra. Guerra. Guerre.

Guerreiro. Guerriero. Guerrier.

Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.

Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.

Defendedor. Difenditore. Défendeur.

Banda. Banda. Bande.

Guia. Guida. Guide.

Guiador. Guidatore. Guieres.

Guiar. Guidare. Guider.

Desafiar. Sfidare. Desfier.

Fortaleza. Fortezza. Forteresse.

Contraforte. Contrafforte. Contrefort.

Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.

Assediar. Assediare. Assegier.

Assalto. Assalto. Assaut.

Assaltador. Assalitore. Assailleur.

Assaltar. Assaltare. Asalter.

Affrontar. Affrontare. Affronter.

Saque. Sacco. Sac, saccage.

Pilhagem. Piglio. Pillage.

Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)

Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.

Gastar. Guastare. Gaster.

Desarmar. Disarmare. Désarmer.

Golpe. Colpo. Coup.

Sinalar. Segnalare. Signaler.

Sinal. Segnale. Signal.

Arção. Arcione. Arçon. 

Couraça. Corazza. Cuirasse.

Cota. Cotta. Cotte de mailles.

Arnez. Arnese. Harnois.


Troub. Cat. Esp.

Artilleria. Artilleria. Artillería.

Garnir. Guarnir. Guarnir.

Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.

Garnison. Garnison. Guarnición.


Fugir. Fugir. Fugir. (huir)

Tregua. Tregua. Tregua.

Escampar. Escapar. Escapar.

Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)

Presa. Presa. Presa.

Pres. Pres. Preso.

Prezonier. Presoner. Prisionero.

Conquistar. Conquistar. Conquistar.

Preservacio. Preservació. Preservación.

Tornei. Tornetj. Torneo.

Torneiar. Tornejar. Tornear.

Justa. Justa. Justa.

Justar. Justar. Justar.

Justador. Justador. Justador.

Ajustar. Ajustar. Ajustar.

Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.

Brandir. Brandir. Brandir.


On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *

mina, etc.


§. XX.

religion, croyances


Troub. Cat. Esp.

Celestial. Celestial. Celestial.

Cathezizar. Catequisar. Catequizar.

Canonizar. Canonisar. Canonizar.

Canonizacio. Canonisació. Canonización.

Canonista. Canonista. Canonista.

Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)

Confessar. Confessar. Confesar.

Vodar. Votar. Votar.

Capa. Capa. Capa.


Port. It. Fr.

Artilheria. Artiglieria. Artillerie.

Guarnecer. Guarnire. Garnir.

Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.

Guarnição. Guarnigione. Garnison.

Fugir. Fuggire. Fuir.

Tregoa. Tregua. Trève.

Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)

Pressa. Pressa. Presse.

Preza. Presa. Prise.

Prisão. Prigione. Prison, pris.

Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.

Conquistar. Conquistare. Conquester.

Preservação. Preservazione. Préservation.

Torneyo. Torneo. Tournoi.

Tornear. Torneare. Tournoyer.

Justa. Giostra. Jouste.

Jostar. Giostare. Jouster.

Justador. Giostratore. Jousteur.

Ajustar. Aggiustare. Ajouster.

Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.

Brandir. Brandire. Brandir.


dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,


§. XX.

superstitions, etc.


Port. It. Fr.

Celestial. Celestiale. Celestial.

Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.

Canonizar. Canonizzare. Canoniser.

Canonização. Canonizzazione. Canonisation.

Canonista. Canonista. Canoniste.

Pregaria. Preghiera. Prière.

Confessar. Confessare. Confesser.

Votar. Votare. Vouer.

Capa. Cappa. Cape.


Troub. Cat. Esp.

Capelan. Capellá. Capellán.

Capelania. Capellania. Capellanía.

Cathedral. Catedral. Catedral.

Festa Festa . Fiesta.

Festejar. Festejar. Festejar.

Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.

Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.

Relicari. Reliquiari. Relicario.

Corporal. Corporal. Corporal.

Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)

Crucificar. Crucificar. Crucificar.

Prestre. Preste. Preste.

Sacristan. Sagristá. Sacristán.

Monge. Monjo. Monje.

Bedel. Bedell. Bedel.

Campanier. Campaner. Campanero.

Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.

Clercia. Clerecia. Clerecía.

Martiriar. Martirisar. Martirizar.

Penitencial. Penitencial. Penitencial.

Tomba. Tomba. Tumba.

Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.

Descreire. Descreurer. Descreer.

Endiablar. Endiablar. Endiablar.

Paganisme. Paganisme. Paganismo.

Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.

Destin. Destino. (destí Destino.

Fada. Fada. Hada.

Fadar. Fadar. Hadar.

Azar. Azar. Azar.


Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy

mots dont la racine est latine; il est pourtant *

substantif latin fatum, et que de ce dernier mot

fadar, verbe, fée, féer.


Port. It. Fr.

Capellão.  Cappellano. Capelan.

Capellania. Cappellania. Chapellenie.

Cathedral. Cattedrale. Cathédral.

Festa. Festa. Feste. (fête)  

Festejar. Festeggiare. Festoyer.

Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.

Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.

Relicario. Reliquiario. Reliquaire.

Corporal. Corporale. Corporal.

Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.

Crucificar. Crocificare. Crucifier.

Preste. Prete. Prêtre. 

Sacristão. Sagrestano. Sacristain.

Monge. Monaco. Moine.

Bedel. Bidello. Bedeau.

Campainhero. Campanajo. Campanier.

Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.

Clerezia. Chiericia. Clergie.

Martirisar. Martirizzare. Martiriser.

Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.

Tumba. Tomba. Tombe.

Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.

Descrer. Discredere. Décroire.

Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.

Paganismo. Paganesmo. Paganisme.

Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer. 

Destino. Destino. Destin.

Fada. Fata. Fée.

Fadar. Fatare. Féer.

Azar. Azzardo. Hazard.

aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de

*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le

dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,

Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)

(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.

(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.

Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcódejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamenrecomanar, pour recomandar.

Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.

Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:

claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.

Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.

Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:

obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.

Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.

Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:

Latin. Troubadours. Français.

Licare Licar Lier

Laudare Lauzar Louer

Mutare Mudar Muer

Sudare Suzar Suer. 

Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.

Troubadours. Français.  Troubadours. Français. 

Traucar Trouer Assegurar Asseurer.

Fadar Féer Agradar Agréer.

Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots

faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes

concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.

Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.

J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.

Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.

Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.


Tableau de diverses désinences de mots romans.

Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,


§. Ier.  

Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.


A.

Ac.  Sac. (1: Saccagement.) Ada.  Bugada, fada.

Ala.  Bala, sala. Alda. Falda.

Alha. Talha. An. Afan.

Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.

Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.

Oan. Cordoan. Uan. Guan.

Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.

Ar. Azar. Arc. Marc, parc.

Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.

Ardia. Coardia. Arga. Farga.

Arra. Barra. Art. Dart, bastart.

Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.

At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.

Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.


E.

Ec. Bec. Echa. Flecha.

Eda. Seda. Egua. Tregua.

El. Martel, fardel. Ela. Gabela.

Elh. Batelh. Elha. Botelha.

En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.

Engua. Arengua. Era. Galera.

Erc. Alberc. Erla. Perla.

Erra. Guerra, barrera.         Es. Arnes.

Esta. Foresta. Eta. Lanseta.

Eza. Baisseza.


I.

I.  Alcali. Ic. Pic.

Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.

Ier. Brasier. Iga. Botiga.

Il. Baril. Ila. Fila.

In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.

Is. Vernis. Isa. Camisa.

Ison. Garnison. Ista. Lista.

Uit. Bruit.


O.

O. Lato, girgo. Oana. Doana.

Oart. Balloart. Oc. Boc.

Ofa. Cofa. Oga. Droga.

Ola. Bola. Ota. Cota.

Olp. Colp. On. Baston, boton.

Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.

Orra. Borra. Osc. Bosc.

Ost. Cost. Ot. Trot.

Ota. Cota, bota.


U.

Uida. Guida. Uisa. Guisa.

Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.


§. II.

Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.

Caballus. Cavalcada.

Diurnus. Jornada.

Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.

Aire. Trobar.  Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.

Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)

Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.

Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.

Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.

Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.

Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.

Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.

Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.

Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.

Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.

Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.

Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.

Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.

At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.

At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.


Ata. Datum. Data.

Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.

Aza. Basis. Baza.


E.

Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.

Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.

Manus. Maneira.

Iera. Lavare. Lavandiera

Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.

Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.

Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.

Punctum.  Apuntamen. Casa. Casamen.

Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.

Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.

Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.

Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.

Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.

Primum ver.  Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.

Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.

Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.

Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.

Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.

Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.

Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.

Grandis. Grandezza.


I.

I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.

Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.

Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.

Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.

In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.

Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.

Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.

Canon. Canonista. Visus. Vista.

It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.


O.

Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.

Omba. Tumulus.  Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.

Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus.  Compte.

On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.

Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.

Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.

Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.

Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.

Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.

Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.

Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)


U.

Uda. Adjutorium.  Ajuda.  Ueit. Bis coctus.  Biscueit.

Uga. Testudo.  Tartuga.  Uilla. Acutus.  Aguilla.

Unta. Jungere.  Junta.  Ura. Caballus.  Cavalcadura.

Cingere.  Centura.  Venir.  Aventura.

Cooperire.  Cubertura.  Urier. Venir.  Aventurier.

Uta. Disputatio.  Disputa.

Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le

fait primitif.


§. III. 

Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.


A.

Anc. Blanc. Art. Coart.

As. Bas. At. Malvat.

Au. Brau.


E.

Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.


I.

In. Mesquin.


§. IV.

Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.

Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.

Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.

Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.


At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.


E.

El. Bellus. Bel.

Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.


I.

I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.

Ori. Contradictor.  Contradictori. Finis. Fin.


O.

Os. Acetum. Acetos.         Cor. Coratjos.

Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.

Ossier. Crassus. Grossier.


U.

Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.

Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.

Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.

Villosus. Velut. (N. E. como GuifréWifredo pilós)



Guifré, Wifredo pilós


§. V. 

Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.

(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)

A.

Abaissar. Abotonar. Abrasar.

Acaptar. Afanar. Albergar.

Anar. Angoissar. Aplanar.

Arengar. Atrapar.


B.

Baissar. Balansar. Ballar.

Bastar. Bendar. Bernicar.

Blanqueiar. Botar.  Botonar.

Bramar. Brillar. Bufar.


C.

Calar. Caminar. Cassar.

Comensar. Costar.


D.

Dansar. Demarchar. Derocar.


E.

Embarcar. Embarrar. Encaminar.

Esgardar. Estirar.


F.

Fadar. Forregiar.


G.

Galaupar. Guardar. Guerreiar.

Guidar.


L.

Lansar. Listar.


M.

Mancar. Marcar. Martellar.

Minar.


P.

Picar.


R.

Retirar. Rimar. Robar.

Romansar.


T.

Talhar. Tirar. Tocar.

Tombar. Trabalhar. Trabucar.

Trovar.


V.

Varar.


§. VI.

Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.


A.

Abrassar. Accentuar. Acerar.

Acertar. Acordar. Acostar.

Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.

Afinar. Afrontar. Agradar.

Agusar. Ajustar. Alinhar.

Alumnar. Annular. Aplanar.

Apontar. Argentar. Assaborar.

Assautar. Atisar. Autenticar.

Aventurar. Averar. Aviar.


B.

Baisar. Balansar. Banhar.

Batalhar.


C.

Cambiar. Canonisar. Caponar.

Cardar. Casar. Cathezizar.

Cavalcar. Certificar. Clavelar.

Confinar. Confrontar. Contar.

Contrariar. Cridar.


D.

Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.

Desamar. Desarmar. Descargar.

Descarnar. Descaussar. Descavalcar.

Desferrar. Desfidar. Desfigurar.

Desfilar. Desheretar. Desmembrar.

Desnaturar. Destrempar. Desviar.

Diversifiar. Doctrinar.


E.

Embasmar. Emplegar. Enamorar.

Encargar. Encarnar. Encavalcar.

Encontrar. Endiablar. Enfornar.

Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.

Ensenhar. Enviar.


F.

Ferrar. Festejar. Filar.

Forsar. Fustigar.


G.


Gastar. Glosar.


H.

Habilitar. Heretar.


I.

Idolatrar.


J.

Justar. Justiciar.


L.

Lardar. Licenciar. Limitar.


M.

Maltraitar. Maneiar. Martiriar.

Mescabar. Murar.


O.

Obviar.


P.

Parlar. Pasturgar. Pelar.

Penar. Plagar. Plasmar.

Pratiquar. Privilegiar. Puiar.


R.

Raisfinar. Ratificar. Rectificar.

Recular. Retornar. Rigar.

S.

Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.

Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.


T.

Tonsurar. Tormentar. Torneiar.

Trespassar. Trillar.


V.

Ventar. Verdeiar. Virar.


§. VII.

Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.

Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.

Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.

Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.

Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.

Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.

Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.

Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.

Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.

Uti. Usar. Vovere. Volar