Affichage des articles triés par pertinence pour la requête cobeitos. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête cobeitos. Trier par date Afficher tous les articles

mardi 10 octobre 2023

Elias de Barjols

Elias de Barjols.

Elias de Barjols



I.

Belhs Guazans, s' a vos plazia
Ben fora sazos
Qu' el vostre cors belhs e bos,
Humils, de doussa paria,
Fos d' amor tan cobeitos,
Pus negus non es tan pros
Que us o digua, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir, ni que vos o man.

Qu' ieu sai qu' a vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res a dir non fos,
Aitals cum ieu chauziria;
Farai n' un tot nou qu' er bos,
E penrai de las faissos
De quadaun de las melhors qu' auran,
Tro vos aiatz cavalier benestan.

N Aymars me don sa coyndia,
En Trencaleos
Sa gensozia, En Randos
Donar qu' es la senhoria,
El Dalfis sos belhs respos,
En Peyr cuy es 
Monleos
Do m son guabar, e volrai d' En Brian
Cavallairia, e 'l sen vuelh d' En Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Vuel aver de vos,
E volrai que m do En Neblos
Covit que plus non penria,
En Miravalh sas chansos;
En 
Pos de Capduelh do nos
Sa guayesa, En Bertran la Tor man
Sa drecheza mi do, e no m soan.

Aital l' auretz ses fadia
Guai et amoros,
Belha, ben fait e joyos,
E ple de cavallairia;
Et es ben dreytz e razos
Que vos l' ametz et elh vos,
Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan;
Sol non crezatz fals lauzengier truan.

II.

Amors be m' avetz tengut
En vostre poder lonjamen,
Qu' anc no i puec trobar chauzimen,
Ni merces no m' a valgut
Ab vos, per que fatz fallensa,
Quar a lieys no mostre mos mals
Cui sui hom litges naturals,
Qu' ieu non l' en aus far parvensa.

Et auriatz m' ereubut,
Amors, e fag ric e manen,
Si m donavatz tan d' ardimen
Que mon fin cor esperdut
Per sobrar de benvolensa
Li mostres una vetz sivals;
Ja pueis no us quezera ren als,
Si m fessetz tanta valensa.

Qu' ieu fatz semblansa de mut
Quan vey son guai cors covinen
De la belha en cui m' enten;
Si 'l tenc mon cor escondut
Qu' ieu non l' aus dir per temensa
Cum li sui francs, fis e lials
Amicx en totz luecx, e cabals,
Que d' als non ai sovinensa.

Ges no m' es dessovengut,
Domna, vostre plazer plazen
Que m fezetz al comensamen
Don m' avetz viu deceubut;
Car comprey ma conoyssensa
E vostra beutat qu' es aitals
Cum belha rosa e belhs cristals,
Pus ab vos non truep guirensa.

Dona, si dieus vos ajut,
Pus conoissetz so que us es gen,
Conoscatz quo us am finamen,
Ni cum mi tenetz vencut,
Ni cum trac greu penedensa,
Ni cum sui vostr' amicx corals,
Ni cum anc ves vos no fui fals,
Ni cum vostr' amors m' agensa.

El 
senhoriu de Proensa
Es vengutz senhers naturals
A cui no platz enjans ni mals,
Ni cobeytatz non l' agensa.

En 
Blacatz, vostra valensa
Es de totas valors eguals,
E sapchatz s' ades etz aitals
Non trobaretz qui la us vensa.

III.

Car comprei vostras beutatz
E vostras plazens faissos,
Dona, e 'l semblan amoros
E 'l vostr' avinen solatz,
Quar no us aus mos talans dire,
Ni de vos no m puesc partir,
Ni d' als no son mey cossir,
Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz,
Avinens dompna, per vos,
Tant etz aut' et ieu suy jos,
Si no us vens humilitatz
Vostre cors per cui sospire,
Don ai fag maint greu sospir;
E sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz,
Dona, tan sui temeros,
Co us am e 'n sui enveios,
Car no sui de vos privatz;
Pero be m pens e m' albire
Que vos sabetz mon albir;
Veus so que m fai esbaudir,
Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz,
Dona, quan sui denan vos;
Iratz sui, quar a rescos
No us aus dir mas voluntatz,
E sui jauzens quan remire
Vos qu' es la genser que s mir,
Mas mey huelh me fan falhir,
S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz
Viu ni dezaventuros
D' aisso don es cobeitos,
Don nulhs joys non l' es donatz;
D' aital mort suy ieu sufrire
Per vos don no m tuelh ni m vir;
E, si m metetz en azir,
Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz,
Merce us quier, que quan cossire
De vos qui etz ni m' albir,
Si merces no m vol venir,
Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire
Non es qu' om de vos cossir,
E tenetz cort de servir
E de solatz e de rire.

D' En 
Blacatz no m tuelh ni m vire,
Ni de son pretz enantir,
Que tan non puesc de ben dir
Qu' ades mais no y truep a dire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_de_Barjols

Elias de Barjols (fl. 1191–1230) was a bourgeois Aquitainian troubadour who established himself in Provence and retired a monk. Eleven of his lyrics survive, but none of his music.

According to his vida Elias was the son of a merchant and came from Agenais. The name of his birthplace is peiols in the manuscripts, but such a name can not be found in Agenais nor elsewhere: the most recent edition suggests that peiols is a scribal error for Poiols, ancient name of Pujols, (Podiololittle PodiumPujolPujolet, like the well known catalan dwarf) castle placed in Agenais, about 25 km from Agen. The identification of peiols as Pérols-sur-Vézère, as Stronski proposed in 1906, is untenable, because this place was not a castle and was not in Agenais, but in Limousin. According to his vida he was the greatest singer of his age (but such a statement is very frequent in the vidas') and he travelled widely from court to court as a jongleur with a fellow jongleur named Oliver. They eventually found favour with Alfonso II of Provence: a document dated to 1208 seems to confirm this. Alfonso gave them wives and land in Barjols, where Elias is witness in a document of Ramon Berenguer IV, count of Provence (Alfonso's son) in 1222.

According to his vida Elias fell in love with (i. e. celebrated) Garsenda of Sabran, the widow of Alfonso II (died 1209), and composed songs for her "as long as she lived", but none of his songs names her explicitly, whereas three of them are dedicated to Beatrice of Savoy, wife of Ramon Berenguer IV, count of Provence. The vida is therefore inaccurate in this case.

He later entered a hospital of the Fratres Pontifices founded by Beneic in Avignon, where he died.

Elias was a practitioner of the trobar leu style. Among his works are a descort, a partimen, and nine cansos; a sirventes, two cansos and another descort have a questionable attribution. Probably around 1200 Elias (but attribution is uncertain) wrote a poem describing the cavalier soissebut (or cavalher benestan: ideal, or model, knight) with his characteristics taken from his contemporaries, in imitation of a work by Bertran de Born in which the domna soissebuda (or dompna soiseubuda) is described by features of the exemplary noblewomen of Bertran's time. Elias constructs this knight for his lady from the "elegance" of Aimar, the "affability" of Giraut IV Trencaleon d'Armagnac, the "generosity" of Randon (a lord of this name died before 1219, when he is mentioned in the testament of his son-in-law; he was the nephew of the troubadour Garin lo Brun), the "good responses" of Dalfi d'Alvernha, the "wits" of Peir cui es Monleos (maybe the troubadour Peire de Gavaret), the "chivalry" of Brian, the "wisdom" of Bertran, the "courtesy" of a Bels Castellas (beautiful castellan), the "conviviality" of a certain Neblos, the "songs" (chansos) of Raimon de Miraval, the "gaiety" (guaieza) of Pons de Capdoill, and the "probity" of Bertran II de la Tor.

Another poem, Ben deu hom son bon senhor, written probably around 1225, has two tornadas referring to Beatrice of Savoy, husband (wife) of Ramon Berenguer IV of Provence, and the lord Blacatz respectively. The stanza preceding them is full of praise for the Emperor Frederick II, suzerain of Provence, who had good relations with both Raymond Berengar and Blacatz at the time.

Comtessa Beatris, gran be

aug de vos dir e retraire,

quar del mon etz la belaire,

de las autras dompnas qu'om ve.


Countess Beatrice, great good

I hear said and related of you,

for you are the most beautiful

of the ladies seen in the world.

Besides Beatrice and Blacatz, Elias wrote poems to Jaufre Reforzat de Trets and Ferdinand III of Castile-León.

http://www.rialto.unina.it/ElBarj/132.4(Barachini).htm

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Harvey, Ruth. "Courtly culture in medieval Occitania" (pp. 8–27). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Stronski, Stanislaw, ed. Le Troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Edouard Privat, 1906.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, 51:1 (January 1956), pp. 33–41. https://www.jstor.org/stable/3718257

http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/letter/497.html  

"One should with one's good lord" at EpistolæMedieval Women's Latin Letters.

lundi 22 janvier 2024

Lexique roman; Cobeitos, Cubitos - Cobrir, Cubrir

Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.

(Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de CalaceiteJuaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)

Monclús, cubitos, hielo, Calaceite

Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d'aur e d'argen a se mes.
Pons de Capdueil: Astrucx es celh.
Comme l'usurier est plus cupide là où il a tiré à soi plus d'or et d'argent.
Gui, tot so don es cobeitos
Deu drutz, ab merce, demandar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Digatz.
Gui, un amant doit demander, avec merci, tout ce dont il est désireux.
Substantiv. Lo cubitos es semblant a l'enfern, en tant cant el devora plus, en tant el cubita plus. Doctrine des Vaudois.
Le convoiteux est semblable à l'enfer; en tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
ANC. FR. Qui de l'oison fu convoitos.
Del avoir fu moult covoitos.
Roman du Renart, t. 1, p. 140 et t. II, p. 83.
ANC. CAT. Cobeitos (sin tilde). ESP. Codicioso. PORT. Cobiçoso. 
IT. Cubitoso. (chap. codissióscodissiososcodissiosacodissioses
v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)

2. Cobes, adj., convoiteux, avare.
E cobes e mal parliers
Fu e fins galiaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.
Quar aquilh que an mais d'aver
Son pus cobe e pus savay.
J. Estève: Planhen.
Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.
ANC. CAT. Cobes.
3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.
Virtut desiderativa e cobeytativa.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Force désireuse et convoiteuse.
4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.
Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.
Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.
Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.
IT. Cupidità.
5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.
Cobeitatz vos engana,
Qu'a vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.
Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Mais convoitise ôte le sens au clergé.
ANC. CAT. Cobeitat.
6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.
Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...
Usura e rapina e mala cubiticia.
La nobla Leyczon.
Par convoitise d'oeil et par délice de chair...
Usure et rapine et male convoitise.
ANC. ESP.
Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.
(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)
Poema de Alexandro, cop. 1596.
CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)
7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.
Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza
Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges, 
(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.) 
E, a sa part, elh a preza largueza.
B. de Rovenac: D'un sirventes.
Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.
E tenc mon cor en cobezeza.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Et tint mon coeur en convoitise.
CAT. Cobezeza.
8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.
Part. pas. 
Cum joi, que m fai d'amor lauzar,
Que m'es ins el cor aizitz
Fis e ferms, e que m fon cobitz
Ans que fos natz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.
Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.
Bertrand de Born: S'abrils.
Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.
9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.
E non cobeitar gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon dolen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.
Pos tan vos cobeitan miey huel.
A. Daniel: Ab plazers.
Puisque mes yeux vous convoitent tant.
En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan
Aicill que vergoigna non an.
(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)
Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)
Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.
CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.
10. Cobezeiar, Cobezeytar, v., convoiter, désirer.
(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.) 
Per c'om de pauc poder
Non es cobes de gaire,
Mas hom que pot mot faire
Pot mot cobezeiar.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder
no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res) 
pero home que pot mol fé
pot mol codissiá. 
Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)
C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.
No cobeseytaras la mayso de ton proisme.
(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.
Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:
la figa de ta mare la has tocada,
al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)
Les X commandements de Dieu.
Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.
Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.
B. Carbonel: Per espassar.
Ni ne vont convoitant richesses.
ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.
Roman du Renart, t. II, p. 178.
ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)
11. Encobir, v., convoiter, désirer.
Peccatz la m fetz encobir.
Giraud de Borneil: Aital.
Péché me la fit convoiter.
E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)
On piegz me fai, la m fan plus encobir.
Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.
Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.
Part. pas. Ni drutz de negun paratge
Per me non fon encobitz.
La Dame Castelloze: Mout avetz.
Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.
ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.
Roman de la Violette, p. 162.
A une femme alout gezir
Que li avoit fait encovir.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.
12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.
A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.
A concupiscence charnelle.
CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.
(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:
“Ay, Jessuset de ma vida,
eres un chiquet com yo,
per naixó yo te vull tan
y t'entrego lo meu cor.”,
antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)

Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.
Doas coblas farai en aquest son.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je ferai deux couplets sur cet air.
Cobla ses so es en aissi
Co 'l molis que aigua non a.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.
Fig. N'auzira mala cobla,
Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.
Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.
ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.
2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.
Pensius de cor
E marritz cobleiaire.
Lanfranc Cigala: Pensius de.
Pensif de coeur et coupletier marri.
Adj. Ren non volgra om cobleiador.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Je ne voudrais point homme coupletier.
ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).
3. Cobleiar, v., faire des couplets.
Substant. Hoimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.
Part. pas. E pos sui asseguratz
A demandar so que m platz
Prec que cobleian respondatz.
Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.
Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.
ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)

Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.
E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.
(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.
No m laisses cobrar
Al diable que m tenc pres.
Cadenet: Ben volgra.
Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.
Perdut ai
E cobrarai.
Peyrols: Quora qu'amors.
J'ai perdu et je recouvrerai.
Prov. Car qui fai delial obra,
Segon c'a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.
Que ben cobram lo gran segon l' espic.
(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)
Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.
ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...
El destrier monte, si a l'escu cobré.
Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.
CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)
2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.
El rei Ferrans fara
Greu de pretz cobra.
A. Daniel: Moutz braills.
Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.
3. Cobranza, s. f., recouvrance.
De lor senhor n'agro cobranza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.
En eurent recouvrance de leur seigneur.
CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.
(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)
4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.
Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.
(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)
Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.
S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.
Quatre orb recobrero la vista.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)
Quatre aveugles recouvrèrent la vue.
Quar qui despen tot son pretz en un ser
Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.
En Pons no s'esfelena
De recobrar,
Ans quer alhors estrena.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.
Ambedui se deroquen en un cambo,
Mas F. recobret e Robert no.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.
Subst. Aisselh que m'en a fag partir
A ben poder del recobrar.
B. de Ventadour: En abril.
Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.
CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)
5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.
Donet lo caval negre ab la sela daurada
Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)
Roman de Fierabras, v. 3984.
Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.
6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.
E si no m' accoretz brieumen,
Mortz soi ses tot recobramen,
Qu'en autre metge no m conort.
Un troubadour anonyme: Si trobes leials.
Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.
ANC. CAT. Recobrament. ANC. ESP. Recobramiento. PORT. Recobramento. IT. Ricuperamento. (chap. recobramén, recuperamén)
7. Recuperation, s. f., lat. recuperationem, recouvrement.
En recuperation del compromes.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
En recouvrement du compromis.
En las recuperations de las corts.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Dans les recouvrements des cours.
CAT. Recuperació. ESP. Recuperación. PORT. Recuperação. IT. Recuperazione. (chap. recuperassió, recuperassions)

Cobrir, Cubrir, v., lat. cooperire, couvrir, cacher, garantir.
La mar creys, e passa lo ribage,
(chap. La, lo, mar creix, y passe la riba, escomense a cubrí la isla.)
Comenza a cubrir l'isla.
V. de S. Honorat.
La mer croît et passe le rivage, elle commence à couvrir l'île.
Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma (mati, matí, matinada).
Poëme sur Boèce.
Comme le brouillard couvre le jour le bon matin.
E no s sap del mieu colp cobrir.
Marcabrus: D'aisso laus.
Et ne se sait garantir de mon coup.
Fig. E sai ben cobrir mon talan
D'aisso que plus volria.
Garins le Brun: Nueg e jorn.
Et je sais bien cacher mon désir de ce que je voudrais le plus.
Mas amors qu'es en mi clausa
No s pot cobrir ni celar.
B. de Ventadour: Amors et que.
Mais l'amour qui est enfermé en moi ne se peut couvrir ni celer.
Part. pas. Estan ab las donas gensors
Sobre pali cobert de flors.
(chap. Están en les dones mes gentils sobre, damún de, un tapís cubert de flos.)
G. de Berguedan: Cossiros.
Sont avec les dames les plus gentilles sur un tapis couvert de fleurs.
Pero ab motz cubertz li vau parlan.
Peyrols: D'un bon vers.
Pourtant je vais lui parlant à mots couverts.
Cuberta tracios.
(chap. Cuberta, encuberta, traissió)
G. Riquier: Cristias vey.
Trahison cachée.
ANC. FR. E seient cuvert.
Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 108.
Ne feroit à son frère duc de Bourgogne ayde en appert, n'en couvert.
Monstrelet, t. 1, fol. 206.
CAT. ESP. PORT. Cubrir. IT. Coprire. (chap. cubrí: cubrixco o cubrixgo, cubrixes, cubrix, cubrim, cubriu, cubrixen. Cubert, cuberts, cuberta, com Foncuberta, Fontcuberta (fontis, fons + cooperta), cubertes.)
2. Cubertament, adv., en cachette.
Qu'ie us mostrei cubertament
Que vos amava mais que re.
Arnaud de Marueil: Si que vos es.
Que je vous montrai en cachette que je vous aimais plus qu'autre chose.
ANC. FR. Point ne fut trouvé, car il s'estoit départy et en allé le plus couvertement qu'il avoit peu. Monstrelet, t. I, fol. 49.
ESP. Cubiertamente (encubiertamente). IT. Copertamente. (chap. cubertamen, encubertamen)
3. Cubert, s. m., couvert, toit.
Lo meus degotz chai de sobre lo seu cubert.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
L'eau de ma gouttière tombe sur son toit.
CAT. Cubert. ESP. Cobertizo (cubierto, cubierta). PORT. Coberta. (chap. cuberta, cobertís) IT. Coperto.
4. Cubrimen, s. m., toit, plafond, lambris.
Plus es al paubre vezer lo cel que al ric lo cubrimen daurat.
Trad. de Bède, fol. 71.
Mieux est pour le pauvre de voir le ciel qu'au riche le lambris doré.
Ieu pauziei lo fundament del cubriment coma savi maestre.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Je posai le fondement du toit comme sage maître.
IT. Coprimento.
5. Cuberta, s. f., couverture, protection.
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Et qu'ils fassent jeter les couvertures sur les chevaux.
Fig. Fiels amix es forz cuberta.
Trad. de Bède, fol. 75.
Un fidèle ami est une forte protection.
ANC. FR. Donne, mon père, la couverte
Qui est sus mon cheval morel.
Fabl. et cont. anc., t. I , p. 482.
CAT. Cuberta. ESP. Cubierta. PORT. Cuberta. (chap. cuberta, cubertes)
6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.
Colgat ab si desotz son cubertor
(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)
B. de Ventadour: En amor truep.
Couché avec elle sous sa couverture.
Loc. Cuian far cubertor
A totz los falhimens.
Nat de Mons: Al bon rey.
Croient faire couverture à toutes les fautes.
- Couverte, terme de fauconnerie.
Doas penas d'engal valor
En la coa son cobertor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.
ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.
Monstrelet, t. 1, fol. 325.
Ne traie à soi le covertor.
Le covertor sosliève atant.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.
ESP. Cobertor.
7. Coopertura, s. f., couverture, toit.
El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”
Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.
Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,
il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”
8. Cubertura, s. f., couverture, protection.
Ni contra mort ressort ni cubertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Ni contre mort résistance ni protection.
Fig. Car senes geing e senes cubertura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Car sans fraude et sans couverture.
CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.
9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.
Coberturiers e sotcelliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Couverturiers et faiseurs de housses.
10. Cobercellar, v., couvrir.
Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.
Ils cachent et couvrent leurs maux.
11. Cubresel, s. m., couvercle.
Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.
V. de sainte Magdelaine.
Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.
ANC. FR. Et couvers d'un couversel.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.
12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.
No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)
Ne les découvrira.
Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236. 
Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.
Estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon desirier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.
Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir
Ja sia per me descubertz.
Arnaud de Marueil: A guisa de.
Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.
Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen
En descubert, quar plus bel joc seria.
Bernard d'Auriac: S'ieu agues.
Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.
CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)
13. Descobrire, s. m., déceleur.
Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes
Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.
ANC. FR. Des avant-coureurs et descouvreurs.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Marcellus.
CAT. ESP. Descubridor. PORT. Descobridor. IT. Scopritore. (chap. descubridó, descubridós, descubridora, descubridores.)
14. Descobertura, s. f., découverte.
Loc. Quar senes gienh et a descobertura
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer.
G. Faidit: Si anc nulhs.
Car sans engin et à découvert, fait voir à tous comment il s'efforce à se déchoir.
ANC. FR.
Une descouverture de malignité cachée.
Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Sylla.
Afin qu'il me semblast qu'il eût prins salaire pour la descouverture de l'empoisonnement.
Macault, Trad. des Apopht., fol. 311.
IT. Scopertura. (ESP. Descubrimiento. Chap. descubrimén, descubrimens)
15. Recobrir, v., recouvrir.
Descobre me soptozamen
Pueis me recobri bellamen.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me découvre subitement, puis je me recouvre bellement.
ANC. CAT. Ricobrir. IT. Ricoprire. (ESP. Recubrir. Chap. recubrí, torná a cubrí o tapá)

mardi 5 décembre 2023

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Cadenet.


Oimais m' auretz avinen

De chantar e de solatz,

Vos autras, a cui joy platz,

Quar tan trob de chauzimen

Que mandamen n' ai sivals;

E si m creissia 'l cabals

De joy, mais m' alegraria;

No per tan que be poiria

Mon cor destrenher d' aitan,

Que ja nulhs hom a mon chan

Gran joy non conoisseria.


Pero, joguan e rizen,

Deu esser quetz e selatz

Qui savis es e membratz,

Et ieu suy be d' aital sen 

Que no m' es hom tan corals 

Que no m sembles deslials, 

Pueys trop mon joy m' enquerria; 

E selh que mielhs cuiaria 

Saber mon cor demandan,

Sabria n' al cap del an 

Aitan cum lo primier dia.


En ren, al mieu escien,

Non a ops hom tan senatz

Cum en amor, quar si amatz

Et etz de leugier talen,

Seretz de parlar venals,

E de trop parlar ve mals;

Sabetz qu' om en pert s' amia?

Per que sens i tanheria

Que capdeles lo talan, 

Qu'aissi vay amors enan,

Et dechai per leujaria.


Res, dona, no m' es tan gen 

Coma quan vos m' esguardatz, 

Sol qu' els huelhs fosson mandatz

Del cor, qu' als no vau queren. 

Ai! qu' ai dig? Es vos donc tals 

Que ja m fassatz semblan fals? 

Non ges pero tan volria

Gauzir, domna, si us plasia 

Essems lo joy e l' afan; 

Qu' ieu o dic quar o vuelh tan,

E per aisso dic folhia.


Ie us am per vostre cor gen, 

E us am quar ades gensatz, 

E us am quar i es beutatz, 

E us am quar etz avinens, 

E vos am quar etz leyals, 

E vos am quar etz cabals, 

E us am per vostra conhdia, 

E us am per plazen paria, 

E us am quar etz ses enguan, 

Qu'aissi etz facha a guaran, 

Que mais ni meins no i tanhia. 


Si 'l reina non sufria, 

Valors del tot dechairia, 

Helionors, que donan, 

Ad honor e ses enjan, 

Melhura son pretz quec dia.

___


Aitals cum hieu seria,

Si 'l poder n' avia, 

Volgra que fos

Qui n' es poderos;

Qu' ieu seria gen tenens

D'armas e de vestimens,

E seria larcx conduchiers,

E seria en cort ufaniers,

E volria domnas vezer,

E soven donar mon aver,

E seguir guerras e torneys

Et agradar mi a dompneys.


Aisso m par que valria 

Mais que raubairia 

Don vey cobeitos 

Totz nostres baros, 

Que si vos es plus manens

Qu'us autres e vostras gens, 

Ajustaran cavalhiers

Ab us guarnimens leugiers,

Per plus leu cossegre l' aver,

O, si atrobavo poder,

Per plus leu fugir, so m pareys;

Aisso tolh pretz e 'l descreys. 


Temps fo qu' om conoyssia

Drutz, quan los vezia,

A las grans messios 

Et als belhs dos 

Et als azautz guarnimens

Et als belhs aculhimens,

Maier, qui es belhs parlier, 

Qu' aver totz los bos mestiers; 

Mas ab gienh ni ab saber 

No pot hom pretz retener, 

Si ab faitz no 'ls fai o no 'ls creys;

Aissi vai aquesta leys.


Nulhs hom per cortezia

No s desviaria; 

E si fon sazos 

Qu'om er amoros, 

E paria jovens, 

E renhava entendemens, 

Mas eras qui vai primiers 

Penre los buous e 'ls boviers, 

Dizon que sap mais valer;

Vos guardatz si 'lhs dizon ver 

Qui d' aquelh guazanh mezeys 

Porton malazautz arneys. 

jeudi 1 août 2024

Nona - Nostra

  

Nona, s. f., nonne, nonnain, religieuse.

La nueg e 'l jorn mi ven en pessamens 

Qu' ieu cavalgue, ab totz mos valedors, 

Dreyt a Sant Pos, sia sens o folhors,

E que creme las nonas de laiens.

Pujols: Si 'l mal. Var. 

La nuit et le jour il me vient en la pensée que je chevauche, avec tous mes braves, droit à Saint-Pons, soit sens ou folie, et que je brûle les nonnes de là dedans.

(chap. Monjamongesmonchamonches.)


Noncupatiu, adj., du lat. nuncupare, noncupatif.

Mon darrer testament noncupatiu cassan e revocan.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

Mon dernier testament noncupatif cassant et révocant.

(chap. Noncupatiu o nuncupatiu; testamén que se fa de veu y se pot otorgá en situassions de emergensia. Cuan moríe lo rey de Aragó Martín I se li van fé unes preguntes, a les que va contestá “hoc”, que es sí en ocsitá, la llengua que parlabe y en la que escribíen alguns reys de Aragó.

ESP. Nuncupativo.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).


Nora, s. f., lat. nurus, nore, bru. 

Per que d' alberc gieta fora 

Chascuna suegra sa nora.

Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.

C'est pourquoi chaque belle-mère jette hors de la maison sa bru. 

La suegra fon tantost de son mal deslivrada, 

E la nora esdevenc mantenen deyssenada.

V. de S. Honorat.

La belle-mère fut aussitôt de son mal délivrée, et la bru devint incontinent insensée.

ANC. FR. Le suppliant et avec lui deux siennes bruz ou nores, femmes de ses enfans. Lett. de rém., 1466. Carpentier, t. III, col. 37. 

CAT. Nora. ESP. Nuera. PORT. Nora. IT. Nuora. (chap. Nora, nores.)


Nos, pron. pers. 1re pers. plur. m. et f., lat. nos, nous.

Suj. Nos amam e volem so qu' es mal.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Nous aimons et voulons ce qui est mal. 

Domna, nos trei, vos et ieu et Amors. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Dame, nous trois, vous et moi et Amour. 

Rég. dir. Nos rezems del sieu sanc precios. 

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Nous racheta de son sang précieux. 

Aissi nos tenia onratz.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi nous tenait honorés. 

Rég. ind. Er nos sia capdelhs e guerentia 

Selh qui guidet tres reis en Betleem, 

Que sa merces nos a mostrat tal via 

Per que 'l peior venran a salvamen. 

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Maintenant nous soit chef et garantie celui qui guida trois rois en Bethléem, vu que sa merci nous a montré telle voie par quoi les pires viendront à sauvement.

ANC. FR. Si disoient: Nos morrons tuit en nostre simplece, e li ciel e la terre porteront garantie à nos que vos à tort nos osciez. 

Anc. trad. des Livres des Maccabées, fol. 157.

Il se joignait explétivement à altres.

Doncx si ns volem nos altres far grazire

A Jhesu Crist.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Donc si nous voulons faire agréer nous autres à Jésus-Christ.

ANC. CAT. Axi amor pratica en nos altres. 

Ausias March: Lo cinquen.

CAT. MOD. ESP. PORT. Nos. IT. Noi. (chap. Natros, natres MOS minjam una taronja; vatros, vatres TOS minjáu una pera. Lo ocsitá fa aná nos altres, lo dialecte ocsitá catalá nosaltres, lo fransés nous autres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

2. Ns, afixe, pour nos, nous.

Suj. Ans que ns sia mortz vezina.

(chap. Antes de que mos sigue la mort veína.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Avant que la mort nous soit voisine.

Rég. dir. Quar si ns vols a bon port traire, 

No tem nau ni 'l governaire, 

Ni 'l tempier que ns estorbilla. 

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Car si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains nef ni le pilote, ni la tempête qui nous tourmente.

Jhesus Crist que ns a prezicatz.

(chap. Jessucristo que mos ha predicat.)

Gavaudan le Vieux: Senhors per los.

Jésus-Christ qui nous a prêchés.

Rég. ind. Ara ns don Dieus bona vi' e bon ven.

Peirols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent.

3. Nostre, pron. poss., m. 1re pers., lat. nostrum, notre.

Sing. sujet. Ja per el nostre secret 

Non er saubut.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais par lui notre secret ne sera su.

El nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu'es mals, et aquel morir bos. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Le notre vivre, dont nous sommes convoiteux, nous savons qu'il est mal, et ce mourir bon. 

Sing. rég. Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar. 

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que saint Nicolas de Bar guide notre flotte. 

El nasquet pel nostre salvamen.

(chap. Ell va naixe per al nostre salvamén : la nostra salvassió.)

P. Cardinal: Tot atressi. 

Il naquit pour le notre salut. 

Plur. sujet. Tan son valen nostre vezi.

(chap. Tan són valens los nostres veíns.)

P. Cardinal: Tan son valen. 

Tant sont vaillants nos voisins. 

Plur. rég. Quan venc nostres torts deslir. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Quand il vint effacer nos torts.

Per los nostres peccatz 

Creys la forsa dels Sarrasis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par les notres péchés croît la force des Sarrasins. 

CAT. Nostre. ESP. Nuestro. PORT. Nosso. IT. Nostro. 

(chap. Nostre, nostres.)

4. Nostra, pron. pers. f. 1re pers., lat. nostra, notre.

Sing. sujet. Per que fos bona nostra fis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par quoi fut bonne notre fin. 

La heretat sera nostra. Trad. du N.-Test., S. Luc, c. 20. 

L'hérédité sera nôtre. 

Sing. rég. Ab sa mort la nostra mort aucis. 

Bernard d'Auriac: Be volria. 

Avec sa mort la nôtre mort occit. 

Plur. suj. Quar nostras crotz van per crotz de tornes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Car nos croix vont pour croix de tournois. 

No sai quora mais la veyrai, 

Que tan son nostras terras luenh.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Je ne sais quand plus je la verrai, vu que tant sont nos terres loin.

Plur. rég. Non laissem nostras heretatz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Ne laissons pas nos hérédités. 

Que tratten las nostras fazendas per concili general. 

Doctrine des Vaudois. 

Que nous traitions les nôtres affaires par concile général.

ANC. FR. Nostre enimi subsannèrent nus. 

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 73. 

Nostre père recuntèrent à nus l'uevre. 

Anc. trad. du Psaut.; Ms. n° 1, ps. 43.

Nous fûmes essilées et tout nostre parent. Roman de Berte, p. 69.

samedi 7 octobre 2023

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Arnaud de Marueil.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill


I.

Dona, genser qu' ieu no sai dir,
Per que soven planh e sospir,
Est vostre amicx fis et leials,
Assaz podetz entendre cals,
Mand e tramet salutz a vos;
Mas a sos obs n' es sofraitos:
Jamais salutz ni autre be
Non aura, si de vos no 'l ve.
Dona, loncx temps a qu' ieu cossir
Co us disses o vos fezes dir
Mon pessamen e mon coratge,
Per mi meteys o per messatge;
Mas per messatge non aus ges,
Tal paor ai no us desplagues;
Ans o dissera ieu metes,
Mas tan soi d' amor entrepres,
Quan remir la vostra beutat,
Tot m' oblida quant m' ai pensat:
Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel;
No sai messatge tan cortes
Ni que mielhs seles totas res.
Cest cosselh m' a donat amors
A cui deman tot jorn secors;
Amors m' a comandat escriure
So que 'l boca non ausa dire,
E no puesc far esdig ni garda
En so que amors me comanda.
Ar auiatz, dona, s' a vos plai,
So que mos breus vos dira lai:
Corteza domn' e conoissens,
E de bon grat a totas gens,
Apreza de totz benestars
En fatz, en ditz et en pessars,
La cortezi' e la beutatz,
E 'l gen parlars e 'l bels solatz,
L' ensenhamentz e la valors,
Li bel ris, l' esgartz amoros,
E l' autre benestan de vos,
Li bon fait e 'l dig agradiu,
Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu;
Quan non ai loc de vos vezer,
Joi ni deport non puesc aver;
Non puesc aver joi ni deport.
Peritz soi si non venc al port;
Qu' el loncs espers e 'l greus sospirs,
E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs,
E 'l deziriers de vezer vos,
Mi tenon si 'l cor angoissos,
Cen vetz prec dieu la nueg e 'l jor,
Que m do la mort o vostr' amor:
Dona, si m don vostr' amor dieus,
Cen tantz soi mielz vostres que mieus,
Car de vos sai, dona, que m ve
Tot quant ieu fas ni dic de be.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi,
M' intret el cor vostr' amor si
Qu' un fuec m' avetz lainz assis,
Qu' anc no mermet, pus fo enpris;
Fuecx d' amor escart e destreing,
Que vins ni l' aiga no l' esteing;
Pus fon enpris, pueys no s' esteys,
De jorn en autre dobl' e creys.
E quan me soi de vos lonhatz
Creys e dobla pus l' amistatz:
Mas quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir,
Soi aissi que mais res no m sen;
Per que sai be qu' es falhimen
Lo reprochiers c' om dire sol,
Que huelhs no vezo cors ne dol;
Lo cors m' en dol, dona, per ver
Quan no us podon miei huelh vezer;
Mas del vezer cosselh no i sai:
Pero mon cor que remas lai,
Lo premier jorn que anc vos vi,
Anc pueis de vos no si parti;
Non si parti de vos un torn:
Ab vos sojorna nueg e jorn
Ab vos esta on qu' ieu m' esteia,
La nueg e 'l jorn ab vos domneia;
Per que m' esdeven mantas vetz,
Qu' en autr' afar pessar no m letz,
Quan cug pensar en autra res.
De vos ai messatge cortes,
Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers,
M' en ven de vos sai messatgiers,
Me ditz e m remembr' e m retray
Vostre gen cors cuendet e gay,
La vostra bella saura cris,
E 'l vostre fron pus blanc que lis,
Los vostres huelhs vairs e rizens,
E 'l naz qu' es dreitz e be sezens,
La fassa fresca de colors
Blanca, vermelha pus que flors,
Petita boca, bellas dens
Pus blancas qu' esmeratz argens,
Mento e gola e peitrina
Blanca com neus e flors d' espina,
Las vostras bellas blancas mas
E 'ls vostres detz grailes e plas,
Pueis la vostra bella faisso
On non a ren de mespreiso,
Los vostres gaps plazens e bos,
E 'l gen solatz e 'l franc respos,
E 'l ben semblan que m fetz al prim
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim;
Quan so m remembr' al cor ni m ditz,
Adoncx remanc si esbaitz
No sai on vauc ni don mi venc,
Meravilh me car me sostenc,
Qu' el cor me falh e la colors.
Si m destrenh, dona, vostr' amors
Tot jorn suefri aital batalha:
Mas la nueg trac peior trebalha;
Que quan me soi anatz jazer,
E cug alcun repaus aver,
E 'l compaigno dormon trestuit,
Que res non fai n' auia ni bruit,
Adoncx me torn e m volv e m vir,
Pens e repens, e pueis sospir;
Soven mi levi en sezens,
Apres m' en retorn en jazens,
E colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre;
Descobre mi soptozamen,
Pueis me recobri bellamen;
E quan me soi pro trebalhatz
Ieu get defor amdos mos bratz,
E tenc lo cor e 'ls huelhs aclis,
Mas juntas, deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es;
Tot aiso fas c' auzir podes.
Ai! bona dona benestans,
Si veira ja est fis amans
A son viven lo jorn ni 'l ser
Que, a selat o per lezer,
Vostre gen cors cuend e prezan
Entre mos bras remir baizan,
Huelhs e boca tan doussamen!
Que sol un bais fassa m dels cen,
Et ieu pel joi blasmar m' en lais;
Er ai trop dig, mas no puesc mais,
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat;
Quant aiso dic, non puesc pus dir,
Clauzi mos huelhs, fas un sospir,
En sospiran vau endormitz;
Adoncx s' en vai mos esperitz
Tot dreitamen, dona, ves vos
De cui vezer es cobeitos;
Tot en aisi con ieu dezir
La nueg e 'l jorn quan m' o cossir,
A son talan ab vos domneya,
Embrass' e baiza e maneya;
Ab que dures aisi mos soms
No volria esser reis ni coms:
Mais volria jauzens dormir
Que velhan deziran languir.
E Rodocesta, ni Biblis,
Blancaflors, ni Semiramis,
Tibes, ni Leyda, ni Elena,
Ni Antigona, ni Esmena,
Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel bloy,
Non agro la meitat de joy

Ni d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Per la douzor fas un sospir,
Pueis mi trasail al resperir,
Obri mos huelhs isnelamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cug, domna, latz mei,
Mas no vos truep ni no vos vei;
Clauzi mos huelhs e torn ma cara,
Las mas juntas, d' eissa maneira
Vezer si poiria durmir,
Mas ges no i puesc esdevenir;
Ans torn en eyssa la batalha
D' amor que m' aussi e m trebalha.
Dona, no us puesc lo cente dir
De las penas, ni del martir,
Del pantays, ni de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor;
Per vostr' amor totz vieus aflam,
Mas per merce, dona, reclam
Que m perdones s' ieu falh ni pec;
Auiatz et entendetz est prec,
Dona, la genser creatura
Que anc formes el mon natura,
Genser qu' ieu non puesc dir ni say,
Pus bela que bels jorns de may,
Solelhs de mars, umbra d' estieu,
Roza de may, pluia d' abrieu,
Flors de beutat, miralhs d' amor,
Claus de bon pretz e crinz d' onor,
Mas de do, capdels de joven,
Sim e razitz d' ensenhamen,
Cambra de joi, loc de domnei,
Dona, mas juntas vos soplei;
E pos sui vostres leialmentz,
Venza us merces e chauzimentz
Que m retengas a servidor,
E prometes mi vostr' amor.
Del plus no us prec, ni no s cove,
Mas tot si' en vostra merce;
C' aissi lais dieus d' amor jauzir:
Mais am de vos sol un dezir,
E l' esperanz' e 'l lonc esper
Que de nuilh' altra son jazer;
E pos de mi vos fas ligansa,
Prometes mi bon' esperansa;
De la promess' aurai confort,
E bon respieg tro a la mort.
Mais vuelh en bon esper morir,
No vuelh dezesperatz languir.
Dona, no us aus de pus preyar,
Mas dieus vos sal e dieus vos gar;
Si us platz, rendetz mi ma salut:
Pus amors m' a per vos vencut,
Vensa us per mi cortesamentz
Amors, que totas causas ventz,
Dompna!

II.

Si cum li peis an en l' aigua lor vida,
L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai,
Qu' amors m' a fait en tal domna chauzir
Don viu jauzens sol del respieit qu' ieu n' ai;
Tant es valens que, quan ben m' o cossir,
M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz;
Si s tenon joinz amors e jois amdos
Que ren no i pert mezura ni razos.

Tot autre joy desconois et oblida
Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e guay,
Que tan gen sap avinen far e dir
Ab pur plazer tot so que ben estay,
Que hom non pot mal dire ses mentir;
Qu' en lieis es sens, honors, pretz e beutatz:
E se no m val sos gens cors amoros,
Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.

Belha domna, cui joys e jovens guida,
Ja no m' ametz, totz temps vos amarai,
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir;
E quar conois qu' ieu am ab cor verai,
Mostra m de vos de tal guiza jauzir:
Pensan vos bais e us maney e us embraz;
Aquest domneis m' es dous e cars e bos,
E no 'l me pot vedar negus gelos.


Bona domna, de totz bos aips complida,

Tant etz valens part las melhors qu' ieu sai,

Mais am de vos lo talant e 'l dezir
Que d' autr' aver tot so qu' a drut s' eschai;

D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,

Pero non sui del tot dezesperatz,
Qu' en ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.


Vas lo pays, pros domna issernida,
Vire mos huelhs on vostre cors estai,
E quan de vos plus pres no m puesc aizir,
Ten vos el cor ades, e cossir sai
Vostre gen cors cortes que m fai languir,
Lo bel semblant e 'l deport e 'l solatz,
Lo pretz e 'l sen e las beutatz de vos
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.


Mos Gens Conquis, jois e pretz e solatz
Vos tenon guai vostre pretz e joyos,
Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.


Ves mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,

Quar es adregz e francs e larcs e pros.

III.

Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril ans qu' intre mays,
E tota la nuegz serena
Chanta 'l rossinhols e 'l jays;
Quecx auzel en son 
lenguatge,
Per la frescor del mati,
Van menan joy d' agradatge;
Com quecx ab sa par s' aizi!

E pus tota res terrena
S' alegra, quan fuelha nays,
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu sui jays;
Per natur' e per uzatge
M' aven qu' ieu vas joy m' acli
Lai, quant fai lo dous auratge
Que m reven lo cor aissi.

Pus blanca es que Elena,
Belhazors que flors que nays,
E de cortezia plena,
Blancas dens ab motz verays,
Ab cor franc ses vilanatge,
Color fresca ab sauras cri:
Dieus que 'l det lo senhoratge
La sal, qu' anc gensor no vi.

Merce fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays,
E don m' en un bais d' estrena,
E, segon servizi, 'l mays;
E pueys farem breu viatge
Sovendet, e breu cami,
Qu' el sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.

IV.

Belh m' es lo dous temps amoros,

Lanquan lo mons reverdezis,

Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis

Ab joy de las novellas flors,

E chant d' amor jauzens pel bon esper;

Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser

Que d' als no m ve pessamen ni cossires.

En tal domna qu' es belh' e pros
Ai mon entendemen assis,
E sos pretz es tan bos e fis
Qu' en sa beutat gensa valors:
Aisso la m fai plus duptar e temer;
Et on mielhs vey que no m deu eschazer,
M' en creys magers voluntatz e dezires.

Ges no puesc esser oblidos,
Qu' el mon ren tant no m' abelis;
Be m mal menet e be m' aucis,
Quar anc l' a m fes amar amors.
Si m' an li mal abaissat a plazer
Que totz jorns muer e no m' en puesc mover,

Ans m' es sojorns lo solas e 'l martires.

E pero, si 'l bel mals m' es bos,
Grans ops m' auria qu' en gueris,
E silh vas cui ieu sui aclis
Fezes m' ajuda e secors.
Amors! faras ja ren al mieu voler?
Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder,
Qu' un pauc ves mi lo sieu coratge vires.


E s' ieu auzes dir quar mi fos
Un ser lai on se desvestis,
Sol que 'l plagues qu' ieu la servis,
No volgra guazardos maiors:
E s' a present, per proar de saber,
Non l' auzava solatz adoncx tener,
Mans jocs y a que valon mais que rires.

Contra 'ls lauzengiers enueyos,
Mal parlans, per qui jois delis,
Volgra que celes e cobris
Son cor quasqus dels amadors;
Que tals es fals lo segles a tener,
E ges ades non deu hom dire ver;
Soven val mais mentirs et escondires.

Lo vers tramet a mi dons per plazer:
Mal o fas, cors, car te potz abstener,
Quant te parli de lieys, que non sospires.


V.

L' ensenhamentz e 'l pretz e la valors
De vos, domna, cui sopley nueyt e dia,
M' an si mon cor duit de belha paria,
On plus me duelh ieu chant e m' esbaudei,
E quar amors mostra totz sos poders
Vas me tot sol que troba plus leyal,
No m val esfors contra lieys ni sabers.

E doncs, domna, valha m vostre secors,
E vensa vos merces e cortezia,
Ans qu' el talans ni l deziriers m' aucia
Del vostre cors gensor qu' el mon estei;
Als vostres laus dir mi sofranh lezers,
Quar tant es rics vostre pretz e tan val,
Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.

Domna valens, don dic veras lauzors,
Ren de mon cor non ai mas la bailia,
De vos lo tenc don tot lo mon seria,
S' elh era mieus; e quar soven no us vei,
Lai on vos etz contrasta m mos temers;
Qu' ins en mon cor ieu vos faisson aital
Com ieu vos vi als prims plazens vezers.

Domna, 'ls plazers grazisc e las honors,
E us grazirai totz temps, si tan vivia,
Quar me sufretz qu' en bon esper estia,
E, s' a vos plai, conosc que far o dei;
Doncs, s' aissi muer, que m val mos bos espers?

S' en breu de me pus coralmen no us cal,

Dezesperar me fara 'l non chalers.

Domna, nos tres vos et ieu et amors
Sabem totz sols, ses autra guerentia,
Quals fo 'l covens; no s tanh qu' ieu plus en dia,
Quar vostres suy e per vostre m' autrei;
Si es mos cors en vos joinhz et aders
De fin' amor e de dezir coral,
Qu' en autra part non es ferms mon volers.

D' aisso sai grat als autres trobadors
Que quascus pliu en sos digz, et afia
Que sa domna es la genser que sia;
Sitot s' es fals lurs digz, laus e mercei,
Qu' entre lurs guaps passa segurs mos vers,
Q' us no l' enten ni no so ten a mal,
Quar atressi s cuion sia plazers.

Plus fora ricx de totz entendedors,
Si ieu agues lo joi que plus volria,
De proeza ja par no trobaria,
Ni nulha res non fora contra mei;
E pel gran cor qu' auri' e dels sabers,
De paradis foran mieu li portal,
E mais d' honor no i poiria avers.

VI.

Aissi cum selh qu' ama e non es amatz,
O ai ieu fag qu' ai amat longamen
En un sol luec don ges no m' en repen,
Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz
Que d' autr' aver totas mas voluntatz;
E quar ieu l' am leyalmen, ses engan,
Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.

Auzit ai dir, per que m sui conortatz,
Que qui ben sier bon guazardon aten,
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen,
Qu' en aissi es trop miels guazardonatz;
Per qu' ieu me sui del tot a vos donatz,
Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan
Mas de servir vostre cors benestan.

Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m' entendatz,
Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven,
E no m' en lais mas per dreg espaven;
Qu' ieu me feira molt de vos plus privatz,
Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz;
Pero vers es qu' anc re non amiei tan,
Mas endreg vos eu non aus far semblan.

Vos valetz tan qu' ieu crei que conoscatz
Que mielhs ama selh que pregua temen,
Que no fai selh que pregua ardidamen;
Bona domna, ja aisel non crezatz
Qu' ab engan vai e si es enganatz;
Mas ieu sui selhs que muer temen aman,
Per que no us aus preyar mas en chantan.

Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz,
Qu' ieu sui ab vos per semblan en durmen;
Adoncs estauc en tan ric jauzimen,
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz,
Tan cum dures aquel plazenz pensatz;
E quan m' esvelh, cug murir deziran,
Per qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.

Chascun que us ve, domna, sap qu' es vertatz
Que totz bons aibs avetz complidamen;
En vos pot hom trobar beutat e sen,
Pretz e valor, e totz bons faitz onratz:
Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz
Del mal qu' eu ai; e per vos muor aman,
Que non fora, se non valgues aitan.

Bona domna, soven sui acordatz
Qu' ie us an vezer, e soven vau duptan
Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.


Seinher Frances, cal que si' abaissatz,
De totz bos pretz vos anatz meilluran
Per dir e far trestot faich benestan.

VII.

Anc vas amor no m puesc re contradire,
Pus anc hi volc son poder demostrar;
Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre,
A sa merce me ren sos domengiers,
E ja mos cors vas lieys non er leugiers;
Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis,
Ni aquelh eys no fo de cor pus fis.

D' amor no m fenh, ni 'n sui del plus jauzire,
Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar,
A lei d' aman, mi fai en tal entendre,
De cuy es pretz fis e cars et entiers;
E non er ja per me conquiza estiers,
Si fin' amors, que a mon cor assis,
Lo sieu bel cors per forsa non languis.

Si dieus volgues lo sieu ric pretz devire,
Gran ren pogra d' autras donas honrar;
Tan cum mars clau ni terra pot estendre,
Es lo sieu pretz de totz bos aips premiers;
Et agra m' ops lo jorn, vilas portiers,
Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no vis;
Que mon saber ai paor que m' aucis.

Bona domna, li plazer e 'l dous rire
E l' avinens respos que sabetz far,
M' an si conquis qu' ad autra no m puesc rendre;
Partira m' en si pogues voluntiers,
Que vostre pretz cre que m' es sobransiers;
Mas en aisso m conort e m' afortis,
Que paratges es vas amor aclis.

Al ferm voler don vos am e us dezire,
Dona, m jutgatz, e si mezura us par
Que us en denha merces al cor deyssendre,
No m' o tuelha paors de lauzengiers,
Que ja negus non er tan plazentiers
Al prim saber, ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars devis.

Aitan se pert qui cuia plazers dire
Ni lauzenguas per mon cor devinar,
Q' atressi ben e mielhs m' en sai defendre,
Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers:
Tal ver y a qu' es fals e messongiers;
Car qui dis so per qu' amor avilzis,
Vas si dons ment e si mezeis trahis.

Chansoneta, selh cuy es Monpesliers,
Qu' es guays e pros volgra ben que t' auzis,
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.


VIII.

Aissi cum selh que anc non ac cossire
Ni voluntat ni cor ni pessamen
De nulha re, pueis vos vi, mas de vos
Ai ieu estat, domna, tan cossiros
Co us pogues tans de plazers far e dire,
Que una vetz, en trastot mon viven,
Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir servire.

Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,

Bona domna, tan vos am finamen,
Mos cors no s pot per ren partir de vos,
Ans en durmen me vir mantas sazos,
Qu' ieu joc e ri ab vos, e 'n sui jauzire;
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen
Que res non es, torn en plorar lo rire.

E doncx, domna, genser qu' el mon se mire,

Pus aissi sui vostre serf leialmen,
Per chauzimen e per honor de vos
Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos
Tengua 'l mieu cor plazen en tal albire,
Que 'l voluntatz qu' ai del vostre cors gen
No l' estengua, ni l' angoissos martire.

Pero plazen e dous, senes devire,
M' en son li mal per los bens qu' ieu n' aten;
E si us plagues qu' ieu agues ren de vos,
Ans qu' om saubes per me que res en fos,
Sapchatz, domna, que m laissari' aucire:
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen,
Pus ja serai en re vas vos trayre.

Mais vuelh estar totz temps francx e suffrire,
Quan pus non puesc aver de jauzimen,
Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos
Qu' anes preyan sai e lai a rescos,
Que ges no m puesc mon coratge devire:
Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten
Vas quascun es enganaire e trahire.

De las domnas non s' eschai ges a dire,
Que mainh n' i a que s camjon tan soven
Que dan hi a selh qu' es ses mal cossire.

Domna, lo jorn m' aucietz mantenen
Que ja m trobetz ves vos mas en ben dire.

IX.

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat
Me mostr' amors que m' es al cor assiza,
E lai on vey plus ferma voluntat
De pretz conquerr' e de joy mantener,
Esforsi m mais de far e dir plazers;
Quar mezura es e sabers et honors
Qu' om puesc' esser plus plazens als melhors.
Mout fora greus, mas quar ven tant en grat,
Lo mals d' amor franh per si e us e briza,
E 'l gaug que son ab la dolor mesclat
Fan la pena e la fan leu parer:
Qu' ieu fora mortz, mas us jauzens espers
M' a enrequit, gent conortat e sors;
E si 'n trac mal, ieu n' aten gen secors.

Qu' aissi m' a tot amors vout e virat
D' autres afars, e tornat a sa guiza;
Tug silh qu' ieu veg mi semblon folh e fat,
Qu' ab lor non puesc solatz d' amor aver
Per vos, dona, don no part mon volers:
E s' ieu ja 'l cor vir per amar alhors,
No m valha dieus ni merces ni amors.

Mout estai gent franquez' ab gran beutat;

Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,

Dona, si us platz aiatz humilitat
De mi que sui totz el vostre poder;
Valha m' ab vos merces e car teners,
Qu' en breu seran mey ris tornat en plors,

Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.


D' amor no m par qu' om puesca far meitat,
Quar, segon dreg, pus es per locx deviza,
D' aqui enan deu aver nom camjat;
Per so no us cal, bona dona, temer
Que ja vas vos tan falha mon sabers,
Qu' els vostres mans no m tenha per senhors,

Neus amaray, si us platz, mos nozedors.

X.

Ses joy non es valors,
Ni ses valors honors,
Quar joy adutz amors,
Et amor domna guaya,
E gayeza solatz,
E solatz cortezia;
Per qu' ieu non vuelh un dia
Viure desconortatz,
Ans on pus suy iratz
Ieu chant e m' asolatz,
Quoras qu' avinen sia.

En joy ai mon esper,
Fin cor, e ferm voler,
E joy no m puesc aver,
Domna, tro qu' a vos playa
Cui me suy autreyatz,
Per aital aventura
Qu' amors m' en assegura,
E vos m' en esfreidatz;
Mas una re sapchatz,
S' amor e mi forsatz,
Mout etz salvatg' e dura.

Chauzimen e merce
Podetz aver de me,
Qu' ie us amarai jasse,
E tot so que m n' eschaya,
Domna, penrai en patz
Aissi cum bos sufrire;
Qu' ie us am tant e us dezire,
Mais m' en platz us somnjatz
De vos, quan sui colguatz,
Que us tengues en mos bratz,
Que d' autra esser jauzire.

Domna, merce vos clam,
Que totz ard et afflam,
Tan de bon cor vos am:
Ai! doussa res veraya,
Quar es tant alt puiatz
Lo dezirs que m turmenta,
Merce us clam, domna genta,
Colors d' autras beutatz,
Que s' ieu orguelh y fatz,
La vostr' humilitatz
Per merce m' o cossenta.

El cor vos mir ades,
E quar vos sui plus pres,
La genser qu' anc nasques,
Prec vos que dan no i aia;
Belha domna, si us platz

Vuelh vostre pretz retraire,
Si qu' ab fin joi s' esclaire
Per vos ma voluntatz;
Qu' en nuls autres pensatz
No fui alezeratz,
Des que ieu vos vi guaire.

XI.

Si m destrenhetz, dona, vos et amors
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire;
L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner,
L' us m' enardis, e l' autre m fai temer;
Preyar no us aus per enten de jauzir,
Aissi cum selh qu' es nafratz per murir,
Sap que mortz es, e pero si s combat,
Vos clam merce ab cor dezesperat.

Bona domna, paratges ni ricors,
On plus autz es e de maior afaire,
Deu mais en se d' umilitat aver,
Quar ab erguelh non pot bos pretz caber,
Qui gen no 'l sap ab chauzimen cobrir;
E puois no m puesc de vos amar suffrir,
Per merce us prec e per humilitat
Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.

No mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puec un jorn plus enans traire;
De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber
De vostre pretz creysser a mon poder,
Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag auzir:
E si us plagues que m denhessetz grazir,
No quezira plus de vostr' amistat,
Ans prezera per guazardon lo grat.

Totz los forfaitz e totas las clamors,
En que m podetz acuzar ni retraire,
Son quar m' auzatz abelhir ni plazer
Plus d' autra re qu' ieu anc pogues vezer;
Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz dir,
Mas quar vos sai conoisser e chauzir
Per la melhor et ab mais de beutat;
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.

Vostre gen cors, vostra fresca colors,
E 'l dous esguartz plazens que m sabetz faire
Vos mi fan tan dezirar e voler,
Qu' ades vos am on plus m' en dezesper;
E si folhei, quar no m' en sai partir:
Mas quant me pens quals etz que m faitz languir,
Cossir l' onor, et oblid la foudat,
E fug mon sen, e sec ma voluntat.

Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir;
Mas qui 'l marques mentau de Monferrat,
Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura lauzat.

XII.

A guiza de fin amador,
Ab franc cor humil e verai,
Viu sol del bon respieg d' amor
Jauzens, ab greu pena qu' en trai
Mos cors, per que la m fetz chauzir,
Dont hom non pot lauzan mentir,
Ni del be que y es dir el tertz.


Ges no l' aus mostrar ma dolor
Estiers adhorar, quan s' eschai
Qu' ieu la vey, li dic ab temor
Semblans per que sap be cum vai;
E s' ieu en re mensprenc el dir,
Sobretemers me fai falhir,
Que fai humils los plus espertz.

Ailas! qu' en er si no m socor?
Non als, mas deziran morrai;
E doncx aura hi gran honor,
Si per so quar l' am mi dechai!
Ilh en pot ben son cor complir,
Mas non l' er, segon mon albir,
Apres me nulhs amics tan sertz.

Tot ades sopley et azor
Al pays on ma don' estai;
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de lai
Empero negus no s cossir
Qu' el castelh, on se fai servir,
Ja sia per me descubertz.

Chanso, vai t' en a la melhor,
E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai;
Quan cossir ara sa valor,
Li membre del fin cor qu' ieu l' ai:
Que, si m lais dieus s' amor jauzir,
Semblaria m; tan la dezir,
Ab lieys paradis us dezertz.

Pueys diguas a mon Ben S' Eschai
Qu' en tal son pauzat mei dezir,
S' il puesc a son plazer servir,
De ric guizardon serai sertz.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Arnaut_de_Mareuil

Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.

Mareuil en Perigord

La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.

Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento. Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.

https://www.youtube.com/watch?v=XXiUX1R3RCE


L'ensenhaments el pretz e la valors:


Hay otro poeta del siglo XX con el mismo nombre