Affichage des articles triés par pertinence pour la requête paraulas. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête paraulas. Trier par date Afficher tous les articles

jeudi 15 août 2024

Parabola - Parlementar


Parabola, s. f., lat. parabola, parabole.

Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.

Leys d'amors, fol. 140.

Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles.
CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola. 

(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo

Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)


2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.

On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.

Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.

Assumptaque parabola sua, dixit... ait. 

Numer., c. 23, v. 7 et 18.

Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.

Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.

Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.

Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:

Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.

Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.

Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.

Fit son discours devant tous en telles paroles.

Non vol mas paraulas auzir.

Richard de Barbezieux: Be m cuiava. 

Ne veut mes paroles ouïr.

A penas pot formir

Sa paraula.

Roman de Jaufre, fol. 60. 

A peine il peut fournir sa parole.

- Loi, commandement, ordre.

Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.

Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.

Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.

Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon. 

Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers. 

Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.

V. et Vert., fol. 16 et 23.

Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.

Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.

Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.

Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.

Sa paraula atendre.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Tenir sa parole.

Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25. 

Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles. 

En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.

Aux paroles de ceux-là on doit se fier. 

En paraulas ociozas pot hom peccar.

Lo frug glorios de paraula de vida. V. et Vert., fol. 22 et 37. 

On peut pécher en paroles oiseuses. 

Le fruit glorieux de parole de vie. 

Adv. comp. Deus no vol pas que l' amem solamen per paraula, mais en faitz. Trad. de Bède, fol. 23.

(chap. Deu no vol que l' amem solamen per paraula, sino (pero) en fets.) Dieu ne veut pas que nous l' aimions seulement en parole, mais en faits.

ANC. FR. Vous eustes sur cela de grosses paroles avec sa majesté.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 130.

ANC. IT. Unde sopra di ciò metto la mia paraula, che a voi, nè alcuno non intendo più faccia mistieri. 

Le fallacie delle divizie affogano la paraula di Dio, e la paraula di Dio vita d' anima è. Guittone d'Arezzo, lett. 1 et 3.

CAT. Paraula. ESP. Palabra. PORT. Palavra. IT. MOD. Parola.

(chap. Paraula, paraules; palaurapalaures.)

Voyez Aver.

3. Parauleta, s. f. dim., petite parole, douce parole.

Per plus enganar la gen,

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals,

Vol far creyre del ben qu' es mals.

Aimeri de Peguilain: D' aisso. 

Pour tromper davantage la gent, avec proverbes dorés de sens et avec douces paroles vénales, il veut faire accroire du bien qu'il est mal. 

CAT. Parauleta. ESP. Palabrita. IT. Paroletta. 

(chap. Parauleta, parauletes.)

4. Parladura, s. f., langage, manière de parler.

Molt mi platz

Vostra parladura.

Pierre d'Auvergne: Ben ha.

Moult me plaît votre langage.

ANC. FR. As Normanz l' enveia, ki sont lor parléure.

Roman de Rou, v. 1227.

Car bien voi ore apertement, 

Par vostre parléure bande, 

Que vous estes fole ribaude.

Roman de la Rose, v. 7013.

ESP. Parladuría (habladuría). PORT. Palradura. IT. Parladura, parlatura.

(chap. Parladuría, parladuríes; sempre té un sentit despectiu (com la parlaria que seguix). Llengua, llenguache.)

5. Parlaria, s. f., parlage, bavardage.

Auripelat de parlaria.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Brillanté de parlage.

Folas parlarias.

V. et Vert., fol. 91.

Fous bavardages.

ANC. FR. Que trouverons-nous que sophistiqueries et règles confuses et incertaines dans la logique ou art de parlerie.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 302.

CAT. ESP. Parleria. (ESP. Habladuría.)

6. Parlament, Parlamen, s. m., entretien, conversation.

PARLAMENTO EN TORTOSA, agosto, 1411

Venc ab ela a parlamen. Titre de 1168.

Vint avec elle à conversation.

Ieu sai so que cascus ditz

Al pus celat parlamen.

(chap. Yo sé lo que cadaú diu al mes selat (secret) parlamén.)

Raimond de Miraval: S' adreg fos.

Je sais ce que chacun dit dans le plus secret entretien.

- Caquetage, babil.

Qui aira parlament estengera malicia. Trad. de Bède, fol. 33.

Qui hait caquetage éteindra malice.

- Conférence, congrès.

Fon ordenatz per lor uns parlamen, on foron ensems en la marcha de Torena et de Berrieu. V. de Bertrand de Born.

Fut disposée par eux une conférence, où ils furent ensemble en la marche de Touraine et de Berri.

- Parlement, assemblée délibérante.

Ten a sos baros un parlamen.

Karles Martels lai tenc son parlamen.

(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 22.

Tint avec ses barons un parlement.

Charles Martel tint là son parlement.

Fig. Al derrier jorn que tenra parlamen

Aysel Senher que ns formet de nien.

(chap. Al radé día que tindrá parlamén aquell Siñó que mos va formá del no res.)

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Au dernier jour que tiendra parlement ce Seigneur qui nous forma de néant.

ANC. FR. Li rois fist parlement de ses barons et du pueple. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 234.

Il avoit commandé que li baron e li poples fussent là assemblé à parlement. Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, 

p. 149.

CAT. Parlament. ESP. PORT. IT. Parlamento. 

(chap. Parlamén, parlamens.)

7. ParlierParler, s. m., parleurbavard.

Non dupta lauzengiers

Ni parliers.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Ne craint médisants ni bavards.

Papagay, trop es bel parliers. 

Non dupta lauzengiers  Ni parliers.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Perroquet, tu es fort beau parleur. 

Adj. De lieys lauzar no serai trop parliers. 

R. Jordan: Vas vos.

A la louer je ne serai pas trop parleur.

De trastotz los lengatjes parliers et entendens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De tous les langages parleur et entendeur. 

ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36. 

ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charrairecharlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)

8. Parlieira, s. f., parleuse, bavarde.

No m' aiatz per trop parlieira.

Giraud de Borneil: L' autr' ier.

Ne me teniez pour trop parleuse.

Adj. Dis vostra lengua parlieira 

Al comte greu mal.

Bernard de Rovenac: Una sirventesca.

Votre langue bavarde dit au comte grief mal.

ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622. 

ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.

Barberini, Docum. d'amore, p. 238.

ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)

9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.

Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.

V. et Vert., fol. 93.

Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.

10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.

Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.

Sage parleur fait de grandes paroles, petites. 

Ben sai que li mal parlador

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient. 

Adj. Sabs tu d' aquestz amadors,

Leus parladors? 

Giraud de Borneil: Alegrar me.

Sais-tu de ces amants, légers parleurs?

Lauzengiers ni mal parlaire.

Raimond de Miraval: Cel que. 

Médisant ni mauvais parleur

CAT. ESP. Parlador. PORT. Palrador. IT. Parlatore.

(chap. Parladó, parladós, parladora, parladores.)

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

- Parloir, salle de conférence.

Pilat intret el parlador. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pilate entra au parloir.

De mersorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104. 

De mensonges il y a grand marché dans leurs parloirs.

CAT. Parlador. IT. Parlatorio. 

(chap. Parladó: sala de conferensies, aon se conferensie o se parle.)

11. Parlablament, adv., disertement, verbeusement.

Mot parlablament et en motas manieras.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

Moult disertement et en nombreuses manières.

(chap. Parlablemen, disertamen.)

12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.

Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.

Rimes en oire, comme... parlatoire.

(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)

lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina

13. Paraular, v., parler.

L' us paraula ties, l' autre roman.

(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.

L' un parle thiois, l' autre roman.

(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)

Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.

(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)

Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.

ANC. FR. Molt parolent parfondement

Des décrez et dou testament.

L' abé parole à toz ensanble.

Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.

Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731. 

Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.

14. Parlar, v., parler, dire.

Ses parlar, la preguarai, 

E cum? Per semblan.

Peyrols: Atressi col. 

Sans parler, je la prierai, et comment? Par apparence.

El mon non es vilas tan mal apres,

Si parl' ab leys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde il n'est vilain si mal appris, s'il parle un mot avec elle, qui ne devienne poli.

Ella ab Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boèce.

Ella avec Boèce parla si doucement.

Fig. Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

Incessamment veut la bouche parler de l'abondance du coeur.

Parlavon per me miei sospir. Passio de Maria. 

Parlaient pour moi mes soupirs.

Part. pas. No puesc mais

S' una vetz sola ai parlat 

So qu' el cor a mil vetz pensat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne puis mais si une seule fois j'ai dit ce que le coeur a mille fois pensé.

Aquestas causas vos ay parladas, estant ab vos.

Fragment de trad. de la Passion. 

Ces choses je vous ai dites, étant avec vous. 

ANC. FR. Les ancelles dont tu as parled. 

Tu as parled vers moi tun serf. 

Trad. des Livres des Rois, l. I, fol. 48 et 49. 

Vous sçavez bien que j' estoye parlée de marier à tels et tels.

Les XV Joyes de Mariage, p. 21.

Qui daigne escouter si souvent 

Les vers que ma muse lui parle.

Olivier de Magny, p. 52. 

Ont tost mal dit et mal parlet. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 4491.

CAT. ESP. Parlar. PORT. Palrar (falar). IT. Parlare. 

(chap. Parlá: parlo, parles, parle, parlem o parlam, parléu o parláu, parlen; parlat, parlats, parlada, parlades.)

15. Mesparlar, v., mal parler, médire.

Mesparlar e contendre.

Giraud de Borneil: Honraz es hom.

Médire et disputer. 

ANC. FR. Si jangleur u si losengier

Le me volent à mal turner, 

Ceo est lur dreit de mesparler.

Marie de France, t. 1, p. 48.

(chap. Malparlá, mal parlá: malparlo, malparles, malparle, malparlem o malparlam, malparléu o malparláu, malparlen; malparlat, malparlats, malparlada, malparlades.)

16. Sobreparlar, v., sur-parler, trop parler.

Amors m' a fag sobreparlar.

P. Vidal: Ges del.

Amour m'a fait sur-parler. 

Substantiv. Giet fors folia

E fol sobreparlar.

Marcabrus: Lo vers. 

Jette hors folie et fou sur-parler.

(chap. Parlá massa.)

17. Enparaular, v., apprendre, informer.

Part. pas. Cortes et ensenhatz 

E ben enparaulatz. 

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Courtois et enseigné et bien appris.

18. Emparlar, Enparlar, v., apprendre, emboucher, informer.

Part. pas. A n' y d' enparlatz

Que parlan leu e plan.

Nat de Mons: Sitot non.

Il y en a d' appris qui parlent facilement et uniment.

Per que domna gen enparlada 

Sera tos temps pros et onrada.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

C'est pourquoi dame gentiment apprise sera en tous temps méritante et honorée.

Doctrinatz,

Emparlatz

De bon' aventura.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Instruit, informé de bonne aventure.

ANC. FR. Dix vos bénie, fait li uns qui plus fu enparlés des autres.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 398.

Seras-tu mès si emparlée

Com tu as esté jusqu'à ore.

Fables et cont. anc., t. III, p. 390.

ANC. IT. Imparolare.

19. Parlementar, v., parlementer.

Parlementar an els. Chronique des Albigeois, col. 16.

Parlementer avec eux. 

CAT. ESP. Parlamentar. PORT. Parlamentear, palramentear. 

IT. Parlamentare.

(chap. Parlamentá: parlamento, parlamentes, parlamente, parlamentem o parlamentam, parlamentéu o parlamentáu, parlamenten; parlamentat, parlamentats, parlamentada, parlamentades.)


vendredi 1 mars 2024

Lexique roman; Fatz - Fazio

 

Fatz, s. f., lat. facies, face, figure, visage.

Sa fatz fresca cum rosa par.

(chap. La seua cara pareix una rosa fresca.)

B. de Ventadour: Quan lo boscatges.

Sa face paraît fraîche comme rose. 

Adv. comp. La visio de Deu,... l'aurem e la veirem faz e faz.

(chap. La visió de Deu,... la haurem y la vorem cara a cara; vis a vis.)  

Trad. de Bède, fol. 14. 

La vision de Dieu,... nous l'aurons et la verrons face à face.

ANC. CAT. Faç. ESP. Faz. PORT. Face. (N. E. inglés face.)

2. Facia, Fassa, Facha, s. f., face, visage, figure.

En ayci que li filh d'Israel non poguessan entendre a la facia de Moysen. Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

De telle sorte que les fils d'Israël ne pussent se tourner vers la face de Moïse.

La fassa fresca de colors.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

La face fraîche de couleurs.

Quan vei la gola e la facha 

Plus blancha que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je vois la gorge et la face plus blanche que neige sur glace.

IT. Faccia.

3. Faichon, s. f., face, figure, visage.

Pros domna, en ma faichon par

Con ieu ard per vos et aflam.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Méritante dame, il paraît en ma face comme je brûle pour vous et suis enflamme.

4. Facial, adj., facial, de la face.

Facial beleza. Eluc. de las propr., fol. 177. 

(chap. Bellesa fassial.)

Beauté de la face. 

ANC. ESP. Facial.

5. Facialment, adv., en face, face à face. 

Proz om fo Moyzes c'ab Dieu facialmens 

Parlet, cant el li det la ley e'ls mandamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Moïse fut un homme sage qui parla face à face avec Dieu, quand il lui donna la loi et les commandements.

Vezo Dieus facialment. Eluc. de las propr., fol. 10.

Voient Dieu en face.

CAT. Facialment. ANC. ESP. Facialmente. IT. Faccialmente.

6. Superficia, s. f., lat. superficies, surface, superficie.

Entro que sia comburida la superficia de la codena, la qual es ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa

Jusqu'à ce que soit brûlée la surface de la couenne, laquelle est ainsi comme feuille de myrte.

La extremitat de cors vizible, dita superficia.

(chap. La extremidat del cos vissible, dita superfissie.)

Eluc. de las propr., fol. 262. 

L'extrémité de corps visible, dite surface. 

CAT. ESP. PORT. IT. Superficie. (chap. superfissie, superfissies;  superfissial, superfissials.)

7. Superficiari, adj., lat. superficiarius, superficiaire.

Aquel om que a una maison sobre la terra d'altrui, e que es apelatz superficiaris.

Trad. du Code de Justinien, fol. 85. 

Cet homme qui a une maison sur la terre d'autrui, et qui est appelé superficiaire. 

ESP. Superficiario.

8. Faicha, s. f., peinture, fard.

Loc. En Bertranz men coma faicha.

Ogiers: Era quan. 

Le seigneur Bertrand ment comme peinture.

9. Affachamen, s. m., artifice, déguisement, fard.

Sa bella cara plazen

On anc no hac affachamen.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Son beau visage agréable où oncques n'eut déguisement.

De rethorica sai, per bels afachamens, 

Colorar mas paraulas.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par beaux artifices de rhétorique, je sais colorer mes paroles. 

CAT. Afaytament. ANC. ESP. Afeitamiento.

10. Afachar, v., déguiser, farder, peindre. 

Subst. Morgues, penhers ab afachar

Lor fai manhs colps d'avals sofrir. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Moine, peindre avec farder leur fait souffrir maints coups d'en bas. 

Part. prés. Aras veyrem parer fenhen et afachan, 

Anar d'artelh a pe, e poiar estruban.

Sordel: Sel que m. 

Maintenant, nous (le) verrons paraître feignant et se déguisant, aller sur l'orteil à pied, et monter s'appuyant.

Part. pas. Truans ribautz afachatz, que mostron e presenton davan la gen totas lurs malautias, per cant que sion laias e abhominablas, per inclinar ad ells la compassion de la gen.

V. et Vert., fol. 87. 

Vils ribauds déguisés, qui montrent et présentent devant la gent toutes leurs maladies, pour combien qu'elles soient laides et abominables, pour incliner à eux la compassion de la gent.

Fig. Paraulas afachadas e mayestradas. V. et Vert., fol. 88.

Paroles déguisées et calculées. 

CAT. Afaytar. ESP. Afeitar.

11. Esfassar, v., effacer.

Si no s' en volon giquir, 

Ieu las anarai esfassar.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si ne s'en veulent désister, j'irai les effacer. 

Fig. Lo flagels esfassa la colpa.

(chap. Lo fuet borre (desfá, anule) la culpa (falta).)

Trad. de Bède, fol. 68.

Le fouet efface la faute.

Part. pas. Fora bos que no fos oblidatz

Tan ricx mirals, qu' er breumen esfassatz.

Guillaume de S. Didier: El temps quan.

Il serait bon que ne fût oublié si puissant miroir, vu qu'il sera bientôt effacé.

La promissions es esfasada. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

La promesse est effacée.

12. Desfassar, v., effacer.

Part. pas. Ges non es lo crim desfassatz, 

Can malvat plait es adobatz.

Libre de Senequa.

Point n'est le crime effacé, quand mauvais procès est arrangé.

13. Efigiar, v., effigier, représenter, figurer.

Es la razo que aquest mes en forma de mazelier... sia efigiat.

Eluc. de las propr., fol. 125.

C'est la raison que ce mois... soit représenté en forme de boucher. 

ANC. ESP. Efigiar. IT. Effigiare.


Fauni, s. m., lat. faunus, faune. 

Faunis, autrament ditz satiris.

(chap. Faunos, tamé dit sátiros; d' un' atra manera.)

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Faunes, autrement dits satyres.

ESP. PORT. IT. Fauno.


Faus, s. m., lat. falx, faux.

Olivier los abat cum hom fai am faus blat.

(chap. Olivier los abatix (tombe) com se fa en fals lo blat.)

Roman de Fierabras, v. 266.

Olivier les abat comme on fait le blé avec la faux.

CAT. Fals, faus. ESP. Falce (hoz). PORT. Fouce. IT. Falce. (chap. Falz, fals; falseta, falsetes, falsilla, falsilles. Los muixons falsilla, falsilles tenen forma de fals; són com les oronetes, en castellá vencejo.)

2. Falsar, s. m., faussart.

Lansar acconas e falsars.

V. de S. Honorat. 

Lancer piques et faussarts. 

ANC. FR. D'un fausart tel cop li douna

C'où fons dou fossé le rua... 

Ki lors véist Renart capler 

D'un grant fausart et gent ocire. 

Roman du Renart, t. IV, p. 198 et 336. 

Qui plus sont trençant d'un fausart.

Roman du comte de Poitiers, v. 562.

3. Fausso, s. m., fauchon.

Lansas e brans e cotels e fausso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Lances et glaives et couteaux et fauchon.

4. Faucilha, s. f., faucille.

O apcha esmoluda o faucilha o pilo.

Guillaume de Tudela. 

Ou hache émoulue ou faucille ou dard. 

CAT. Falsilla. PORT. Foucinha. IT. Falcinola.

5. Falcidia, s. f., lat. falcidia, falcidie.

La falcidia qu' el paire o la maire o las autras sobiranas personas son destrechas de laissar a lors effanz, so es la tersa partz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

La falcidie que le père ou la mère ou les autres personnes supérieures sont obligées de laisser à leurs enfants, c'est la troisième partie.

La lei falcidia. Statuts de Montpellier de 1204.

La loi falcidie. 

CAT. ESP. IT. Falcidia.

6. Defalquar, v., lat. defalcare, défalquer.

Non defalquar que la XVI partida.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. I. 

Ne défalquer que la seizième partie. 

CAT. ESP. (desfalcar) Defalcar. PORT. Desfalcar. IT. Diffalcare.

(chap. Desfalcá, fé un desfalc, desfalcs.)


Fava, s. f., lat. faba, fève.

Favas a desgranar. Marcoat: Mentre m. 

Fèves à écosser.

Manjavan gros pan e favas am de sal. V. de S. Honorat.

(chap. Minjaben pa gros y fabes en sal.)

Mangeaient gros pain et fèves avec du sel. 

Una emina de favas, cad an.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 229.

Une émine de fèves, chaque année.

CAT. ANC. ESP. Faba. ESP. MOD. Haba. PORT. IT. Fava. (chap. Faba, fabes o fava, faves. Pompeyo Fabra o cap de faba.)

2. Favieira, s. f., lat. fabarium, champ de fèves.

Espaventalh de favieira.

Folquet de Lunel: Per amor.

Épouvantail de champ de fèves.

CAT. Fabar (N. E. tanto faba como fabar, con b). ESP. Habar. PORT. Faval. (chap. Faberal, cam de fabes.)


Favar, adj., favart.

Hom li deu la grailla mostrar 

O caucala o colomb favar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

On lui doit montrer la grolle ou la corneille ou le pigeon favart.


Favilla, s. f., lat. favilla, étincelle. 

Ni en autre honor mondan tornant coma favilla.

Lo Despreczi del mon

Ni en autre honneur mondain tournant comme étincelle.

Favilla... pren so nom de fovere. Eluc. de las propr., fol. 132.

Favilla (étincelle)... prend son nom de fovere. 

ESP. Favila (pavesa, ceniza del fuego apagado; chispa). IT. Favilla. 

(chap. purna, chispa.)


Favoni, s, m., lat. favonius, Zéphyr, vent de l'ouest.

Dos vens collaterals, dels quals... apelam... segon Zephir, et es apelat Favoni. Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux, desquels... nous appelons... le second Zéphyr, 

et il est appelé vent de l'ouest. 

ESP. PORT. IT. Favonio.


Favor, s. f., lat. favor, faveur.

Quar a lurs amics, per favor, 

A tort et a desmezura, 

Jutgaran l'autrui drechura.

Brev. d'amor, fol. 121. 

Car à leurs amis, par faveur, à tort et à violence, adjugeront la justice d'autrui. 

CAT. ESP. PORT. Favor. IT. Favore. (chap. favó, favós, favor, favors.)

2. Favorable, adj., lat. favorabilis, favorable.

Per so quar non era estatz favorables a Karle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120. 

Parce qu'il n'avait pas été favorable à Charles.

CAT. ESP. Favorable. PORT. Favoravel. IT. Favorabile. (chap. favorable, favorables.)

3. Fautor, s. m., lat. fautor, fauteur. 

Contra 'ls heretges e contra lor fautors. 

Condamnet aquest... e sos fautors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 53.

Contre les hérétiques et contre leurs fauteurs. 

Condamna celui-ci... et ses fauteurs. 

CAT. ESP. PORT. Fautor. IT. Fautore. (chap. fautó, fautor, fautós, fautors, fautora, fautores; compinche, compinchat, ajudadó, etc.)


Fazio, s. f., basse-lat. fazio, métairie, ferme.

Laissi a 'N Arnal, mo fraire, la fazio de la Vigernia, ab sos apertenemens.

Laissi al dih B. Gasc, mo bot, tota la fazio de la Bernardia.

(chap. Li dixo al dit B. Gasc, mon nebot, tota la masada, granja, de la Bernardia.)

Test. de Bertrand Gasc, du XIIIe siècle.

Je laisse au seigneur Arnal, mon frère, la métairie de la Vigernie, avec ses appartenances.

Je laisse audit B. Gasc, mon neveu, toute la métairie de la Bernardie.

jeudi 9 mai 2024

Lexique roman; Loqusta - Paralogisme


Loqusta, s. f., lat. locusta, langouste, sorte de sauterelle.

Ero tans Sarrazis que semblavo loqustas sobre terra.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.

Étaient si nombreux les Sarrasins qu'ils ressemblaient à sauterelles sur terre. 

ANC. FR. Jeo mesneroi demain locustes en tes entrées.

Trad. de la Bible, Exode, c. 10.

PORT. IT. Locusta. (chap. Llangostollangostossaltamontes.)

2. Langosta, Lengosta, Lingosta, s. f., langouste, sorte d'écrevisse.

Semlant a la lengosta de la mar.

Let. de Preste Jean à Frédéric, fol. 10. 

Ressemblant à la langouste de la mer.

Especie invasora.

- Sorte de sauterelle.

Si us mena pescar al lac,

Greu metretz langosta en clavel.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai. 

S'il vous mène pêcher au lac, difficilement vous mettrez langouste en hameçon.

Langostas que manjaran las herbas e 'ls arbres.

Hist. abr. de la Bible, fol. 26.

Langoustes qui mangeront les herbes et les arbres.

Casegro tantas langostas.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 9. 

Tombèrent si nombreuses langoustes

Lingostas e rosilh 

Que tornavan los blats.

V. de S. Honorat. 

Langoustes et rouille qui détruisaient les blés. 

ANC. FR. Et laoustes et miel sauvage.

Roman du Renart, t. IV, p. 442. 

ANC. CAT. Lagosta, llangosta. CAT. MOD. Llagosta. ESP. Langosta (y también saltamontes). PORT. Lagosta. (chap. Llangosto, llangostos; la del mar langosta o llangosta, langostes o llangostes; pareguts són: bogaván, bogavans; escamarlán, escamarlans; cangrejos de riu.)

Loqucio, Locutio, s. f., lat. locutio, langage, parole, élocution.

Els parlo per loqucio mental. Eluc. de las propr., fol. 11. 

Ils parlent par langage mental.

- Locution, expression.

En autra maniera appar fada la locutios.

Leys d'amors, fol. 33.

En autre manière paraît folle la locution.

CAT. Locució. ESP. Locución. PORT. Locução. IT. Locuzione. 

(chap. Locussió, locussions.)

2. Loquacio, s. f., langage, parole, élocution. 

Boca... es necessaria a parlar et loquacio. Eluc. de las propr., fol. 42.

La bouche... est nécessaire pour parler et (pour) l'élocution.

3. Circumlocutio, s. f., lat. circumlocutio, circonlocution.

Vol dire circumlocutios circunstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas qu' om enten. Leys d'amors, fol. 132.

Circonlocution veut dire circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend.

CAT. Circumlocució. ESP. Circumlocución (circunlocución). PORT. Circumlocução. IT. Circonlocuzione. (chap. Circunlocussió, circunlocussions.)

4. Loquela, s. f., lat. loquela, loquèle, parole, langage.

Liament... ve en la lengua e prohibeys loquela.

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Ligament... vient en la langue et paralyse la parole. 

PORT. IT. Loquela.

5. Eloquentia, Eloquencia, s. f., lat. eloquentia, éloquence.

Per nobla eloquencia.

De savieza et de eloquentia.

Eluc. las propr., fol. 23 et 15. 

Par noble éloquence. 

De sagesse et d'éloquence. 

CAT. ESP. (elocuencia) PORT. Eloquencia. IT. Eloquenzia. 

(chap. Elocuensia, elocuensies.)

6. Eloquensa, s. f., éloquence. 

Era be parlans e de bona eloquensa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 27. 

Était bien parlant et de bonne éloquence. 

IT. Eloquenza.

7. Eloquen, adj., lat. eloquentem, éloquent.

Aquest papa era ben eloquens. 

Gran clerc e ben eloquen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 175. 

Ce pape était bien éloquent. 

Grand clerc et bien éloquent.

CAT. Eloquent. ESP. (elocuente) PORT. IT. Eloquente. (chap. Elocuén, elocuens, elocuén o elocuenta, elocuentes.)

8. Logica, Loica, s. f., lat. logica, logique, raisonnement.

Voyez Denina, t. III, p. 36.

Gramatica, logica, rethorica.

(chap. Gramática, lógica, retórica.)

Leys d'amors, fol. 13. 

Grammaire, logique, rhétorique. 

Un conseill hi a que es bos, 

E be i a hom sa loica salva.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il y a un conseil qui est bon, et on y a bien sa logique sauve.

CAT. ESP. (lógica) PORT. IT. Logica. (chap. Lógica, lógiques; lógic, logics, lógica, lógiques.)

9. Logician, s. m., logicien.

E 'l lengua de logicia.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Et la langue de logicien.

Li logicia prendo gendre coma plus general que especia.

Leys d'amors, fol. 139.

Les logiciens prennent genre comme plus général qu'espèce.

(chap. Lógic, qui practique la lógica, com Andrés Piquer de Fórnols.)

Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad.: TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)

10. Logical, adj., logique, conforme à la logique.

De intencios logicals cum so noms et verbi.

Eluc. de las propr., fol. 18.

D' intentions logiques comme sont noms et verbes. 

ESP. Logical (lógico). IT. Logicale.

11. Prolec, s. m., lat. prolegomena, prolégomène, prologue.

Ayssi comensa lo prolec de la tersa partida. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Ici commence le prologue de la troisième partie.

CAT. Proleg. (chap. Prólogo, prólogos; próleg, prolegs; proemio, com lo del Decamerón en chapurriau, proemios. ESP. Prólogo, proemio.)

Lo Decamerón. Llibre de cuentos. Texto complet en Chapurriau.

12. Prologue, Prologre, s. m., lat. prologus, prologue, exorde.

Aiso es lo prologues de la regla... E sona aytan prologues com comensamen de paraulas. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 1. 

(chap. Aixó es lo prólogo de la regla... y sone tan prólogo com escomensamén de paraules: pro + logo.)

Ceci est le prologue de la règle... Et prologue signifie autant comme commencement de paroles. 

Non ausavan far prologue ni sermon. V. de S. Honorat. 

N'osaient faire exorde ni sermon. 

Lo prologre es finitz, 

Comensa lo romans. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le prologue est fini, le roman commence.

ESP. (prólogo) PORT. IT. Prologo. (chap. Prólogo, prólogos; próleg, prolegs; proemio, proemios.)

13. Cathalogue, s. m., lat. catalogus, catalogue, liste. 

Cathalogue dels apostolis de Roma. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2. Catalogue des évêques de Rome. 

CAT. Catalog. EST. (catálogo) PORT. IT. Catalogo. (chap. Catáleg, catalegs.)

14. Epilogus, s. m., lat. epilogus, épilogue.

Epilogus es una figura que, en breus motz, compren generalmen, recita e replica tot aquo de que ha parlat e tractat en especial. 

Leys d'amors, fol. 142.

L' épilogue est une figure qui, en peu de mots, comprend généralement, rapporte et rappelle tout cela de quoi il a parlé et traité spécialement.

CAT. ESP. (epílogo) PORT. IT. Epilogo. (chap. Epílogo, epílogos.)

15. Interlocutori, Interloqutori, adj., interlocutoire.

Sentensa interlocutoria... que non diffinesca la materia.

Fors de Béarn, p. 1073.

Sentence interlocutoire... qui ne définisse pas la matière.

Subst. Dona tal interloqutoria. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 251. Donne tel interlocutoire.

Donar interloqutoria ni definitiva. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125. Donner interlocutoire et décision.

CAT. Interlocutori. ESP. PORT. IT. Interlocutorio. (chap. Interlocutori, interlocutoris, interlocutoria, interlocutories. Sentensia, sentensies no definitives.)

16. Emologuar, Amologuar, v., du lat. homologus, homologuer.

Conferma et emologua. Tit. de 1318. DOAT, t. XLII, fol. 217. 

Confirme et homologue. 

Aproo et confirmo et emologo. Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 344. Approuvent et confirment et homologuent. 

Part. pas. Approbat, ratifiat, confermat et amologuat.

(chap. Aprobat, ratificat, confirmat y homologat.)

Tit. de 1318. DOAT, t. XLII, fol. 218. 

Approuvé, ratifié, confirmé et homologué. 

PORT. Homologuar. (ESP. Homologar. Chap. Homologá: homologo, homologues, homologue, homologuem u homologam, homologuéu u homologáu, homologuen; homologat, homologats, homologada, homologades.)

17. Sillogisme, s. m., lat. syllogismus, syllogisme.

En sillogismes e paralogismes. Leys d'amors, fol. 113. 

En syllogismes et paralogismes. 

CAT. Sillogisme. ESP. Silogismo. PORT. Sillogismo, syllogismo. 

IT. Sillogismo, silogismo. (chap. Silogisme, silogismes.)

18. Paralogisme, s. m., lat. paralogismus, paralogisme.

En sillogismes e paralogismes. Leys d'amors, fol. 113. 

En syllogismes et paralogismes.

CAT. Paralogisme. ESP. PORT. IT. Paralogismo.

mardi 12 décembre 2023

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.

Honestatz es e cortesia

Pessar tal re que bona sia...

Car bos pessatz en ben dir torna

E bos ditz torna en ben obrar;

Per zo deu hom ades pessar.

Per bo pessar dig e obrat

Son tug li jen del mon trobat...

De se meteis es pessamentz

Caps e meis luecs e complimentz.

Qui be no pessa zo que pessa,

Per nient trebailla sa pessa;

Qui ben no pessa zo que ditz,

Sos ditz no an cap ni razitz;

Qui ben no pess' aco que fay,

Sos cutz es vas e tost desvay.

Pessatz en quatre partz si part:

E sab hom de cascuna part

Cossi a nom propriamen,

Car nom, segon qu' es obra, pren...

Cogitatios vai primeira

De las partz, qu' es de tal maneira

Qu' entendre la pot leu cascus...

Que negus hom no s' en deffen,

E per re no s' en pot deffendre;

Pero si vol un pauc entendre

A devezir e a jutgar...

So es deliberatios...

Apres si fai lo jutgamentz,

Adoncs ven lo consentimentz.

Cossentz es, car lo sens s' atrai

Al jutjament que razos fay,

Cant es jutgat e devezitz;

Adoncs ven delieg qu' es la fis...

… Tug cel que amon valor,

Vuel que pesson de sia amor;

Car vera amor es caritatz...

E per zo a nom caritatz,

Car es bona e ven de grat;

De grat ve e de grat si dona,

Que non aten c'om la semona.

Bona es e non costa ren,

Car a cels qui la volon ven...

Per amor de pessar diray

Un bon pessat que pessat m' ay:

De quatre vertutz principals

Que om apella cardenals,

Que deu aver totz Crestians

E totz Judieus e totz Pagans

E totz hom, segon son poder,

Qui vol proeza mantener

E conversar adrechamen,

Segon Dieu e segon la gen

Ab cui deu viure e estar,

Ses mal dire e ses mal far,

Ay bastit un petit romantz;

Mais qui be l' enten, ben es grantz.

De motz es paubres veramentz,

Mais de sen es rics e manentz;

A cels que apenre 'l volran,

E per obras lo compliran;

Cestas vertutz cardenals son,

E dirai vos per cal raizon:

Cest mot, que hom ditz cardenal,

Qui ben l' enten, pezillar val.

Cardenals ven de cardian,

Et, en grezesc, val aizo tan

Com pezillars en nostra lenga;

Per zo par be que d' aqui venga.


Pezillars es zo que la porta,

Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)

Clauzen e ubren la sosten,

E tornan en son luec reten.

Cardenal son dig per aizo

Cil de Roma, qui be 'ls espo;

Car regir devon e portar

Santa eglieiza e governar...

Vertutz es dita de verdor,

Car erba vert, segon color,

Ha en se forza de natura;

E, tan quan la verdors i dura,

Viu ades e creis e amplis

Cel luech on natura l' afis.

Vertutz es doncs verdor de cor,

Qu'el t'en vert dedins e defors,

Viu lo ten e fresc e rausen,

Que non tem freg ni caut ni ven.

Freg es malvestatz que destreyn

Los malautz tan fort qu' els esteyn;

E cautz es tribulatios,

Trebaill d' angoissa e passios

E tug enueg qu' el segle venon

A cels que mala vida menon...

Ventz es erguil de vanidat,

D'on nayson tug l' autre peccat;

Car ergueil es comenzamentz

E fis de totz los faillimentz...

Cil d' avant a nom Providenza

O Savieza o Prudenza.

Savieza noms vulgars es,

Mais l' autre dir, non o son ges

E nostra lenga en aissi,

Car trop retrazon al lati;

Mais, en Polla e en Toscana, (ApuliaPuglia)

Son vulgar e paraula plana.

Providenza vol dire tan

Com far luyn esgardar avan. 

Providenza fay loyn gardar,

Ab uills de cor, zo c'om deu far.

Aisso eis dizon l' autre nom,

Qui be 'ls enten, de cap e som...

E cel qui la vol e la te

Cosseill' ades per bona fe,

E parl' ab lui privadamen,

E 'l ditz: “Amics a mi enten,

Car be t promet, si creire m vols,

Ja no t venra ira ni dols

Que ben no t'o passes leumen.

E coseil ti premieiramen

Que totas causas ben cossires...

E non lur dons plus dignitat

Que natura lur n' a donat;

Car saber deus: moltas res son

Bonas e an mala faisson;

Autras n' i a de bon semblan

Que son malas, plenas d' engan.

Non las jutges doncs per semblanza,

Mas per ver e per esprovanza.

Totas cestas causas mondanas,

Que leu passon, tengas per vanas.


No t fazas plus ric ni plus gay

Per causa que tot jorn desvai.

Co que auras, sia ben tieu;

Per te o despen e per Deu.

De ton aver sias tan seyner

Que l' aver no t pusca destreyner;

Car jamais be no t' anaria,

Puis l' avers ton seyner seria.

No t fazas avol per non ren,

Car avers leu va e leu ven...

Mermars es quant om s' adolenta,

Per dan o per mal que turmenta;

Per cals n' i a son tan dolen,

Can ren perdon, que perdo 'l sen;

E merma s trop qui tan s' espert,

Si pert aver, qu' el sen ne pert.

Creissers es qui s' ergoillosis

Tant qu' en menspreza sos vezis.

Mermars s' aven de adversitat

E creissers de prosperitat.

Si savis yest, no t campjaras;

En totz luecs, totz tems, us seras.

Aissi com la mans, can s' esten,

Es mans, e pueis eissamen,

Cant hom l' a tornada en poyn,

Savis hom es us pres e loyn...

No deu hom desempre jutgar,

Ansz deu retener la sentenza

El cor, tro plena conoissenza

Aia d' aizo c'om li dira

E aissi plus savis parra.

Si savis iest, ren non aferms

Entro qu' en sias fort be ferms

Que es zo que vols afermar;

Car moltas vetz menzonja par

Aizo que sera veritatz,

E mantas vetz es falsetatz

Zo que de primas sembla ver;

Per zo coven ben a saber

Que diras, car, pueis que er dicha,

Ta paraula es cais escricha;

Pueis qu' es eissida del carcais,

Paraula non y torna mais.

Nulla paraula plus que ventz

Non a fre, mas passa las dens.

Si com l' amics fai mala cara

Mantas vetz, e 'l lausengier clara,

Aissi veritatz se rescon

Per semblan, et estai prion,

E falsedatz fai bel semblan

Per miels semenar son engan...

Savis hom non tem aventura,

Cals que sia o mala o dura.

Savis hom enquer per raizon

De tot fag, si es bon o non;

Lo comenzamen e la fi

Vol saber e 'l mei altresi.

A savi home si coven

Que sia ferms en tota ren,

E zo que aura comenzat

Sia per lui ben acabatz...

Usa de mi si com deuras,

A bona fe, on mais poyras;

Zo es a dir tot simplamen

Segras lo mieu comandamen...

Vertutz e escutz ti seray;

E, si creire no m' en volias,

Dieu e me e bon nom perdrias.

Bos noms vol dire bona fama

E cel a bon nom qui Dieu ama,

Car Dieus ama luy atressi

E fa 'l venir a bona fi...”

Cela vertutz que ven apres

Ten home ferme e dreg em pes...

Son amic garnis fizelmen

E mostra li cortesamen:

“Amics, si mon conseil vols segre,

Viure t farai totz jorns alegre...

E totz hom ti fara honor.

E, sapchas be, fort es grans bes

Qui es segur en totas res,

E sa vida en aissi garda,

Que de nuilla ren non ha garda;

Mas ab ferm cor e seguiran

Aten sa fin oy e deman...

Be sap que non pot esquivar

Mort, per zo non la vol duptar...

Amics, cant auras em poder

Ton enemic, faz ti saber

Que per venganza deu s comtar;

Car ti potz be de lui vengar:

Non es mai venganza tan bona,

Com qui s pot vengar e perdona.

Amics, e pretz e gasardon

Gasayna qui ventz ab perdon;

Dieus e segles ben l' ama plus

E ret l' en gazardon cascus;

Car Deus l' en dona plus soven

De sos enemics vencemen,

E totz lo segles ditz ne be...

Tot apertamen requeras

Ton enemic, quant li poyras

Faire mal de cors o d' aver,

O faras li avan saber

Que fayre vols ab lui batailla;

Car non coven que ieu assailla

Nuil home desapercebut...

Car qui subta, sembla que dupte

Que non aia de forza tan

Com cel cui vol subtar avan...

Ja non sera de ma compagnia

Qui trasnuecha per raubaria;

Ja non sera mos cavalliers

Qui per raubar se fa guerriers...

De lop e de volp es parentz

Qui de nueg fay mal a las gens...

Totz homs sab be s' arma vals mais

De son cors...

Per zo deu hom, ses tot coman,

Zo que plus val plus car tener.

Esforza t doncs de far plazer

A ta arma plus que a ton cors.

L' arma es dins e 'l cors defors:

Per zo deu hom de fors venir

Et anar dintz l' arma servir.

L' arma es dona e 'l cors sirventa;

E qui dona bella e genta,

Clara e pura, ben polida,

De bos aips e de sen complida,

Per sirventa laida e fada,

Que anc no fez blancha bugada,

Desempara, non es cortes...

Pessa que aias tal estar,

On layron no t puscon raubar;

E cel estars en tal luec sia

Qu' intre bos aers tot dia;

No y quieras plus adantimen,

Sol viure i puscas sanamen.

No vuellas esser conogutz

Per ta maiso ni mentagutz;

Car, sapchas be, no ve d' onor,

S' om per maison conois seynor...

De lag parlar ti fort garda;

Lag parlar es peira en ort...

Lag parlar cors laiza e boca,

Car de l' un nais e l' autre toca.

Lag parlar lageza noyris;

Per lag parlar net cor s' aunis.

Cor d' ome no pot hom jutgar,

Mais segon zo que l' au parlar.

S' el dig es netz, lo cors o er...

Dig e semblan son cais messatge

E cais mainada de coratge;

Et es paraula costumnada

C'om ditz: Cal seynor tal mainada.

Paraulas d' ops e drechurieras

Vueillas mais dir que plazentieras;

Que no redon nuilla sabor

Al dizen ni al auzidor,

Mas un paubre deleichamen,

Quan se dizon primeiramen,

C'ab eissas las paraulas fug,

Car non es dignes c'om l' estug...

Parlar pot hom cortessamen...

Car aitantas paraulas son

De cortesia e de pron

Coma d' autras vanas e bellas,

Que no valon, mas per novellas

Que baton l' aer solamen,

Aissi com fan il estrumen

C'om toca de mas o d' aizo,

Que no valon, mas cant el so...

Aias cortesia de grat,

No de joglar otracuiat

Que, sens enjan, zo lausara

Que ja nulla re no valrra,

E blasmara zo que bon es,

E cuiara esser cortes.

Per aital vana janglaria

Si destrui bona juglaria...”

La terza vertutz es tan bona

Que de totz bes porta corona:

Honesta es neta e pura

E per aquo a nom Mesura,

Contenenza o Atempranza,

Que fai sos afars ab balanza,

Ome ten gauzen e en patz

Et esta daus lo destre latz;

Car pus cauda es la mas destra,

Per natura, que la senestra,

Et obra plus apertamen

Ades e plus deslivramen

Que la senestra mas no fai...

Mesura es tan ben apresa

E tan dousa e tan cortesa,

Que son amic privat conseilla

Et estai ades ad aureilla:

“Amics, fai s' il, si m vols amar,

Superfluitat deus laissar...

Si mi amas...

De te mezeis pagatz seras,

Zo es a dir tu auras pro

Ab te mezeis, tota sazo.

Qui de se mezeis es pagatz,

Ab grans manentias fo natz.

A cobedeza met tal fre

Que la faza estar en se;

E aissi la tenga destrecha

Que no isca de via drecha...

Om cobes o vol tot aver

E hom avars tot retener;

Tot o perdon car tot o volon...

Cant Alexandres conqueria

De tot lo mon la seynoria

En Babilonia estet;

E car un pauc si delichet

Plus que a lui no covenia,

Mori n' avan que non devia...

No manges tan que desgerir

Ben non o puscas e sufrir...

De beure t pren aissi gran cura

Que no t sopte mal' aventura...

Ebrietatz es tals preisos

On ja non intrara hom pros...

Car aquest motz, ebrietatz

Ditz, en grezesc, fora de via;

Car totz homs ibris si forvia...

Per viure manja, no per al;

De manjar no faras jornal.

Al delieg non t' aprocharas,

Mas al condug can fam auras.

Fams t'i amene, no 'l sabors

Del condug, qu' entre las meillors

Salsas que son, deus fam comtar;

Sens aquela non aus manjar...

Ta paraula e tos sermos

Sia tot' ora profechos:

Enduire deu o monestar,

E confortar o comandar.

Enduyre es cant hora enseyna

Aiso c'om vol c'us altre faza,

Ses mandamen e ses menaza.

Monestars es mostrar blanden

Zo don pot pueis far mandamen,

Cant lo monestars non y val.

Confortars es qui, contra mal,

Que ira e dolor aporta,

Lo suffren us autres conorta.

Comendars es qui a menor

Ditz: Fai zo que deus per amor.

Non lauzes trop, non blasmes trop,

Car trop son trop, aissi o trop.

Trop lauzars es de lausengier

E trop blasmars de mal parlier;

Trop lauzar non sembla d' amic,

E trop blasmars es d' enemic;

Trop lauzars non par veritatz,

Trop blasmars par iniquitat;

Trop lausars es olis que oyn,

Trop blasmars aguilla que poyn...

Savis hom non es occios;

Son pessat part en tres sazos;

Zo qu' es present vol ordenar,

E zo qu' es passat recordar;

Aizo qu' es a venir cossira...

Qui zo qu' es passat non recorda

Ges de tot ab mi non s' acorda.

Per nient viu e ses maistre

Qui no vol recordar registre.

Registres son las escripturas

Que reconton las aventuras

Que son vengudas tro aissi;

E registres son atressi

Las images e las penchuras

C'om fai en peiras fortz e duras...

Qui 'l temps presen non sap passar

Adretamen, si com deu far,

Ges non es per savi tengutz,

Ans es vers fols et esperdutz...

Savis hom no vol ecercar

Causa que non pusca trobar...

Zo desira que dessirar

Pot totz bos hom, senes blasmar.

Savis hom en tal loc no s leva

On l' estar enueia e greva...

Qui fail e reconois sa failla,

Razos es que perdos li vailla;

Mas qui sos faillimentz razona,

Non sabra grat, s' om li perdona.

Qui de perdonar ti somo,

Leugerament li fai perdo.

Non es perdos, antz es grant pena

Qui loncs precs en perdo semena...

Qui mov son cor per leugeria,

Cel movementz ven de faillia.

Movre s deu hom per bon conseil,

Car bon conseil sembla espeil;

Si com cel qu' en l' espeil se mira,

Sa faizo garda, e cossira

Si ren i poiri' agenzar,

Si deu hom en consseil mirar.

Bos cosseils ditz lo pro e 'l dan

De tota ren c'om li deman...

Om, que mespreza son menor,

Er mesprezats de so maior;

E qui bona vida no mena,

Tem son maior qu' el done pena...

Tot servizi que far deuras,

O per adaut far lo volras;

Aissi 'l faras curosamen

Que ges no sembles negligen...

A totz omes sias benignes,

Car zo es de vertutz grantz signes...

Car benignitatz ven d' amor

E blandirs de lausenjadors.

A paucs d' omes seras privatz,

E aquels aias ben provatz;

Privadeza enten coral,

C'om sapcha ton ben e ton mal...

Net cor ama e bona fama,

Car net cor e bon nom Deus ama.

Ta lausor non prezicaras...

Sias ferms en adversitat

E homils en prosperitat;

Tos bos aips rescondras aissi

Com fan lurs malvais tey vezi...

Nuils hom, per paubre sen que aya,

En ton mensprezament no caya.

Mais ames ausir que parlar

E mais apenre qu' enseynar.

Pero d' enseynar e d' apenre

Seras cobes, senes repenre,

Zo que sabras, aissi enseyns

Que non y aia luech desdeins...

... Sias larcs e amoros,

Non gastaire luxurios...

Car anc, si Dieu platz, ieu no fui

Un jorn amiga de celui

Qu'e son cor recueil avareza,

Qu'es rouils de tot' avoleza.

Malvestatz e ipocrisia

Mi cuyon contrafar tot dia;

Mas, si de cor mi amas be,

D' elas ti gardaras jasse...”

La quarta vertutz es Drechura

E Leiautatz, qu' eissa natura

Trobet, per remezi de moltz,

Contra fols omes e estoltz...

Zo es forza, qui be s' o pessa,

On totz pros hom ten sa despesa,

Que ja no merma ni faillis

Tant cant li dura sos camis...

Nuils hom ses lieis non deu anar...

Car on plus om ne despendra,

E plus plena la trobara.

Zo es l' espaza flamegant

Qu'es daus ambas partz ben talantz;

L' us tails garda cel qui la ten

E l' autre cel qui vas lui ven.

Ab aquetz dos tails deu gardar

Om se e autrui de peccar...

Drechura ditz a son amic:

“Amics enten aizo qu' eu dic:

Ieu vueil et faz comendamen

Que Dieu ames ben coralmen,

E tu seras amatz de lui

Puis amaras te e autrui.

Saps cossi Dieu amaras?

Qu'el ressembles tant cant poyras,

Que vueillas plaser a chascu,

No vueillas nozer a negu.

Qui vol governar ni regir

Autrui, se garde de faillir.

Non es mos amics drechuriers

Qui a se mezeis noz primiers;

Ja d' autrui dan no s gardara

Om que dam a se mezeis fa...

Pueis a te e a ton vezi

Faras zo que deus atressi...

Mais qui m vol servir e honrar,

Garde si del autrui raubar,

E renda zo que tout aura,

E tolledors castiara.

Nuills hom, ses me, non es cortes,

Car totz hom, que mos amics es,

Si ten de tota raubaria...

Si per aventura s' aven

Que messorga dire coven.

No per falseza enantir,

Mas per ver gardar, si pot dir.

Qui per gardar fezeutat men,

Tals mentirs a escusamen;

Car, ges no pert sa honestat,

Qui men per salvar fezeutat.

Om drechurers secret reten

Que no 'l vol descobrir per ren.

Om just cela can deu celar,

E pus parla can deu parlar...

Ja mos amics no temera

Neguna re, car tortz non ha.

Segurs estai e vay e ve

Qui ama Dieu autrui e se...

Humilitatz es pezillars,

Claus e porta e lundars,

Per on trevon totas e passon

Las vertutz qu' en ome s' amasson.

Humilitatz es fondamentz

De totats las vertutz que son; (totas)

Ses lui, neguna no ten pron...”

Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg;

Seynor ti do ses tot enueg,

Zo es l' avesques En Esteves; (1)

E, s' el trobas, paor no t leves

Que ben non sias acullitz

E ben honratz e ben grazitz;

E diras li tot suavet

Daude de Pradas mi tramet...

Aquest romanz es finit,

Dieus ne sia benesit.


(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.

(N. E. Wikipedia 8.2.1231)

//

  1. Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire (lire en ligne [archive])