Affichage des articles triés par pertinence pour la requête peixos. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête peixos. Trier par date Afficher tous les articles

lundi 12 août 2024

Ordi, Ordy - Origami

  

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordiohordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullósorgullososorgullosaorgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice.

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

dimanche 8 septembre 2024

Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz


Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.

Ja no i s deu hom fiar

Mais en bella semblansa,

Ses peing.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.

Non an peins ni gatge.

Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui. 

N'ont nantissements ni gage.

ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.

2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.

Pero 'l senhers coms, ducs, marques 

N' a ben pegnora traicha.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.

Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.

Me sera obligat per penhora tacitament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.

Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.

Me sera obligé par gage tacitement.

ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.

CAT. Penyora. PORT. Penhora.

3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.

D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.

4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.

Si no o fasia pignorar degudamen.

Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.

S'ils ne le faisaient gager dûment. 

Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.

Penhoras ne En Pons de Capdueil.

T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.

Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.

Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners. 

Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.

Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.

ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare. 

(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)

5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.

Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

Si rien se vendait ou s' hypothéquait.

Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.

P. Vidal: Pus ubert.

Beau jeu elle ne vend ni engage.

CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.

(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)

6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Vendas, empeinhoraduras et acaptas.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.

Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.

7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.

Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.

Le cens, l' acapte et ses hypothèques.

8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.

9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.

La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329. 

La voudrait engager.

Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1. 

Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement. 

Part. pas. Demandar la causa empenhorada. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 30. 

Demander la chose engagée.

ANC. CAT. Empenyorar.

10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.

De totas las pignoras e de las sobrepignoras. 

Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.

De tous les gages et des surgages.


Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson. 

Res, mas bestia o peys.

No lur es obediens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant. 

Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.

Arnaud de Marueil: Si cum li.

Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.

Aitan pauc col peissos 

Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans. 

Pons de Capdueil: Astrucx es selh. 

Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.

Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.

A corps de femme et queue de poisson.

(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)

Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Saute comme le poisson.

- Signe du zodiaque.

Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.

Le dernier signe est poissons.

CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.

(chap. Peix, peixos.)

2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.

Vezer

Un peissonet nadar 

En aigua.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Voir un petit poisson nager en eau.

Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 

Que an nom trochas o tregans.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.

CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino. 

(chap. peixet, peixets.)

3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.

Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.

Règne en un signe qui a nom poissons.

CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.

4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.

En lo dig signe peyssonier

Entra lo solelhs en febrier. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.

- Substantiv. Marchand de poisson.

Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Un marchand de poisson, trois deniers l'an.

IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)

5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.

Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.

Los usatges de la peichonaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.

Moi, homme établi garde de la poissonnerie. 

Les usages de la poissonnerie.

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)

6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.

Un gran vergier 

Ont avia trop bel pesquier.

Das mi de l' aiga del peschier.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Un grand verger où il y avait fort beau vivier. 

Donnez-moi dé l'eau de l' étang.

(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)

7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.

Lo ters de totz los frugz e de pesquiu. 

Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.

Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.

Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.

Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.

8. Pesca, s. f., pêche.

La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

La pêche jusqu'au lac.

Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Gent... adonnée à chasse et à pêche.

CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)

9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.

Quo 'l pescaire que plumba

En la mar, e pren, ab l' esca,

Lo peisso que sauta.

E. Cairel: Era no vey.

Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute. 

1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon. 

En aissi m pren cum fai al pescador, 

Que non auza son peys manjar ni vendre 

Entro que l' a mostrat a son senhor.

G. Magret: En aissi m pren. 

Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.

ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541. 

CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)

Lo agüelo y lo Mar.

10. Pescaria, s. f., pêcherie.

En una ret de pescaria.

(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)

Una barca de pescaria.

(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)

V. de S. Honorat.

En un filet de pêcherie.

Une barque de pêcherie.

CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.

11. Pesquieira, s. f., pêcherie.

Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17. 

La pêcherie eut cette vertu.

CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquerapeixqueres.)

control de acceso la Pesquera, Peixquera, toll del Caje 2

12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.

A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.

A une pêcherie de Seine il vint.

CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria. 

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)

13. Pescada, s. f., droit de pêche.

La pescada del poiar e del deissendre.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.

Le droit de pêche du monter et du descendre.

14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.

Si us mena pescar al lac.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

S'il vous mène pêcher au lac.

Car leu troba qui pesca en estanc.

Guillaume de Durfort: Quar sai.

Car facilement trouve qui pêche en étang.

Fig. Mon cor que ses aigua pesca.

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Mon coeur qui sans eau pêche.

Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai. 

Sur toutes collines le fou gentiment pêche. 

Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.

Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.

Les venaisons, les pêches, les eaux.

CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.

(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)

15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.

Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.

Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac. 

Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.

Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.

Entre le barrage du moulin.

Els deismes de las paicheras e dels molis.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310. 

Les dîmes des pêcheries et des moulins. 

Tot lo peis que penran en la paisseira. 

Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.

Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.

16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.

Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut trouble la piscine.

Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.

- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.

Van pesseiar los sanctuaris, 

Claustras, piscinas et armaris.

V. de S. Honorat. 

Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires. 

CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)


Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.

Tot en premier, en una pel

Bona e prima d'un anhel, 

Vostr' auzel enmaillotaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.

El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43. 

Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.

Dedins sion folratz

Ab pels de lebre o de catz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.

ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.

CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.

(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)

2. Peleta, s. f. dim., petite peau.

Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.

Eluc. de las propr., fol. 46.

La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.

CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)

3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.

Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Tout ce qui est resté de cette pellicule.

ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.

(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)

4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.

Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.

Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.

(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)

5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.

D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.

CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)

6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.

Que non foras bos pelliciers.

Giraud de Borneil: Cardalhac.

Que tu ne serais bon peaussier. 

Al vilan qu' er' un pellicier.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Au vilain qui était un pelletier.

Fui mareschals de cavals... 

E fabres e pelleciers.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui.

Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.

CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.

(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)

7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.

Cap' e gonel' e pelissa.

(chap. Capa y gonella y pellissa.)

Marcabrus: L'autr'ier.

Cape et gonelle et pelisse.

Era cenhs de pelissa. 

Brev. d'amor, fol. 151. 

Était ceint de fourrure.

Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.

(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.

ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.

(chap. Pellissa, pellisses.)

8. Pelharia, s. f., pelleterie.

La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.

(chap. Pelletería, pelleteríes.)

9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.

A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A pelleterie de vair.

De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier. 

IT. Pellicceria.

10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.

Greu veiretz ja juec cominau

Ab pellacilh.

Marcabrus: Lo vers comens.

Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.

11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.

De figas a pellar 

Lo vencerai.

(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)

Marcoat: Mentre m'obri.

A peler des figues je le vaincrai.

Ni ben figas no pelaretz.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

Ni bien vous ne pèlerez figues.

Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.

(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.

Pilate tint en la main un bâton pelé.

De lenga de porc ben pelada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De langue de porc bien pelée.

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.

Us frevols pobols petitz

Armatz de sobrepelitz.

G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.

Un frivole petit peuple revêtu de surplis.

CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)

jeudi 18 avril 2024

Lac - Lermar

Lac, s. m., lat. lacus, lac, fosse. 

Si us mena pescar al lac. 

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sui.

S'il vous mène pêcher au lac.

Senher, qu' estorses Sidrac... 

E Daniel d'ins del lac 

On era ab lo leo.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

Seigneur, qui arrachâtes Sidrac... et Daniel du dedans de la fosse où il était avec le lion. 

ANC. FR. Et qui Daniel délivras

Et gardas el lac périlleus

Des cruex lyons.

Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 66.

ANC. CAT. Llac (N. E. Como Lluís Llachtocayo de Companys.). ESP. PORT. IT. (chap.) Lago.

2. Lacual, adj., de lac.

Aygas lacuals.

En pyshos maris et lacuals.

(chap. En peixos marins y de lago.)

Lo agüelo y lo Mar.  Ernest Hemingway.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 178. 

Eaux de lacs. 

En poissons de mer et de lacs.

(chap. Lago, lagos; laguna, lagunes; estanca, estanques, com la de Alcañís; vore mes amún: estany, com lo de Banyolas – Banyoles.)


Lac, Laz, Latz, s. m., lat. laqueus, lacs, lacet, lien, filet.

En lo coll li meton lo latz. V. de S. Honorat.

(chap. Al coll li fiquen lo llas.)

En le cou lui mettent le lacs.

Feyron latz de corda qu'es ab l'engens tendutz. Guillaume de Tudela.

Firent lacet de corde qui avec l'engin est tendu.

Fig. Negus non es sals del lac de mort. Trad. de Bède, fol. 70.

Nul n'est sauf du lacs de mort.

Prov. Qui geta laz si penra en lui. Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui jette filet se prendra en lui.

ANC. FR. I ot tendu un laz de corde.

Par le col est bien au laz pris.

Qui onc portast guimple ne manche, 

Ne laz de soie ne çainture.

Roman du Renart, t. III, p. 143, 125 et 315. 

ANC. CAT. Lac. CAT. MOD. Llas (llaç). ESP. Lazo. PORT. Laço. IT. Laccio.

(chap. Llas, llassos; llassada, llassades.)

2. Lassol, s. m., lacs, lacet, lien.

Qui lassol rump ni destrui.

Giraud de Borneil: Qui chantar. 

Qui lien rompt et détruit.

Pel fort Lassol, 

Amigua, en que m prezist.

Giraud de Borneil: No m platz. 

Par le fort lacet, amie, en quoi vous me prîtes. 

IT. Lacciolo, lacciuolo. (chap. llasset, llassets, de coló groc per als catalanistes.)

3. Lassamen, s. m., obligation, engagement.

Non... consentirai que autres sagramens ni lassamens ni covinens... se fassa. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

Je ne... consentirai qu'autre serment ni obligation ni convention... se fasse.

4. Lassar, Lachar, v., lacer, lier, enlacer, entrelacer.

Fig. Sap la razo e 'l vers lassar e faire.

Marcabrus: Auiatz del.

Sait le sujet et le vers entrelacer et faire.

Ben e gen sap trobar, 

E mots e coblas lachar. 

Guillaume de Berguedan: Bernart. 

Bien et agréablement sait trouver, et mots et couplets entrelacer.

D'un' amor qui m lass' e m te.

B. de Ventadour: En cossirier. 

D'un amour qui m'enlace et me tient.

Prov. Tals cuia autrui enganar,

Que si mezeis lassa e repren.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel pense autrui tromper, qui soi-même enlace et reprend.

Part. pas. Ieu m sui d'un latz 

Pel col lassatz. 

Giraud de Borneil: Aquest terminis. 

Je me suis d'un lacet par le cou lié. 

Son de fer e d'acer tuit lassat environ. Guillaume de Tudela. 

Sont de fer et d'acier tous lacés à l'entour. 

Fig. Tan son lassatz ab Frances fermamens 

Qu' om no 'ls auza lur fals digz contrastar.

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Tant sont liés avec Français fortement qu'on n'ose à eux contredire leurs faux propos.

ANC. FR. Qui l'a entor le col lacié. Roman du Renart, t. II, p. 328.

(chap. Enllassá, lligá, entrellassá.)

5. Enlassamen, Eslassamen, s. m., enlacement, réunion.

Diptonges es enlassamens de doas vocals. Leys d'amors, fol. 3.

(chap. Lo diptongo es la unió, enllassamén, enllás de dos vocals.)

La diphthongue est la réunion de deux voyelles.

Fig. Luxuria domda las ferrienchas pessas per bonas viandas e per eslassamens de deleiz. Trad. de Bède, fol. 41. 

Luxure dompte les charnelles pensées par bons aliments et par enlacements de délices. 

ANC. CAT. Enllassament. ESP. Enlazamiento. (chap. enllassamén,  enllassamens; unió, unions; enllás, enllassos.)

Si això és un home – Lacomarca – Viles i gents

6. Enlassar, Enlaissar, v., enlacer, lier.

Fig. Per penre et enlassar, e per aucire del tot las armas.

V. et Vert., fol. 18. 

Pour prendre et enlacer, et pour occire entièrement les âmes.

Part. pas. Cascuns vai totz enlaissat

Vas la mort.

Folquet de Romans: Can be m. 

Chacun va tout lié vers la mort.

ANC. CAT. Enllassar. ESP. Enlazar. PORT. Enlaçar. IT. Inlacciare. 

(chap. Enllassá: enllasso, enllasses, enllasse, enllassem o enllassam, enllasséu o enllassáu, enllassen; enllassat, enllassats, enllassada, enllassades.)

(N. E. Véase que el catalán moderno copia al portugués o al francés, en cuanto a la ç; una más de las burradas del químico Pompeyo Fabra, que escribió en castellano, lengua de Castilla, la gramática catalana, del dialecto occitano catalán.)

7. Deslassar, Deslasar, v., délacer, délier, détacher.

Deslaset son elme, e comenset a dir.

(chap. Va desllassá, deslligá son (lo seu) casco, y va escomensá a di.)

Guillaume de Tudela.

Délaça son heaume, et commença à dire. 

Fig. Aissi m ten pres en la bueia

Fin' amors, e no m deslassa.

E. Cairel: Era non vey.

Ainsi me tient pris dans la chaîne pur amour, et ne me délie pas.

Part. pas. Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat.

Mainte gorgière délacée. 

IT. Dislacciare. (chap. desllassá, deslligá. Deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)


Laca, s. f., lat. lacca, laque.

Laca e indi e grana. Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 16. 

Laque et indigo et garance.

Si la laca no se vent en Narbona. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 151. 

Si la laque ne se vend à Narbonne. 

ESP. (chap.) Laca. IT. Lacca.


Lacert, s. m., lat. lacertus, muscle.

Dels nervis e dels lacerts. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

(chap. Dels nervis, ñervis, ñirvis y dels musculs.)

Des nerfs et des muscles.

ANC. ESP. IT. Lacerto. (ESP. MOD. Músculo, músculos. Chap. Múscul, musculs; musculat, musculats, musculada, musculades; v. musculá: musculo, muscules, muscule, musculem o musculam, musculéu o musculáu, musculen. Aniré al gimnassio de Cristian Queral Bosque a fé musculassió, musculassions.)


Lach, Lag, Lait, Layt, s. m. et f., lat. lactem, lait.

Que verges aia enfant e lach,

Aiso no fon hanc vist.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Que vierge ait enfant et lait, cela ne fut oncques vu.

En lait de cabra freit.

(chap. En lleit de cabra freda. En ocsitá, lach, lag, lait, layt ere igual femení que masculí.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En lait de chèvre froid.

La layt de cabra. Eluc. de las propr., fol. 242.

Le lait de chèvre.

Par ext. Ab lait d'una salvatja fica.

(chap. En lleit d'una figa borda, salvache.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec lait d'une figue sauvage.

Fig. De lag de galina.

P. Cardinal: Sel que fes.

De lait de poule.

CAT. Llet. ESP. Leche. PORT. Leite. IT. Latte. (chap. Lleit, lleits. Diém lechera.)

2. Lacticini, s. m., lat. lacticinium, laitage.

De carns, lacticinis, peyshos e frugz viu.

Eluc. de las propr., fol. 180.

Vit de chairs, laitages, poissons et fruits. 

CAT. Lacticini. ESP. Lacticinio. PORT. Lacticinios. IT. Latticinio.

3. Laytenc, adj., du lat. lactentem, laiteux, de lait, à lait, lacté.

Ret suc laytenc. 

Bestias laytencas. 

Color... laytenca. 

Es apelat cercle laytenc.

Eluc. de las propr., fol. 188, 232, 58 et 108.

Rend suc laiteux. 

Bêtes à lait. 

Couleur... de lait.

Est appelé cercle lacté.

(chap. Lleitós, lleitosos, lleitosa, lleitoses.)

4. Lachis, adj., allaité, qui est à la mamelle.

Per boca de lachis effans...

Ieu sui paucz e nutz,

Et effans lachis en vertutz.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Par bouche d'enfants allaités...

Je suis petit et nu, et, en vertu, enfant à la mamelle.

(chap. Alleitat, alleitats, alleitada, alleitades; que están mamán de la mamella; corderets o cabridets als que están assormán; assormat, assormats, assormada, assormades.)

5. Laytar, v., lat. lactare, allaiter.

Part. prés. Layt de femna laytant mascle

Eluc. de las propr., fol. 89. 

Lait de femme allaitant mâle. 

Part. pas. Sino que sio joves essems laytatz. 

Eluc. de las propr., fol. 236.

Sinon qu'ils soient jeunes ensemble allaités.

IT. Lattare. (chap. doná lleit, alleitá, assormá: alleito, alleites, alleite, alleitem o alleitam, alleitéu o alleitáu, alleiten; alleitat, alleitats, alleitada, alleitades. Yo assormo, assormes, assorme, assormem o assormam, assorméu o assormáu, assormen.) 

6. Alachar, Alaytar, v., allaiter.

Llurs fils alachon li dalphi. Brev. d'amor, fol. 52.

(chap. Los delfins alleiten als seus fills. Són mamíferos, no peixos.)

Les dauphins allaitent leurs petits.

Lexique roman; D, Dacita – Dart

Alachet la tota via 

Anna tro ac complet tres ans.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

L' allaita sans cesse Anne jusqu'à ce qu'elle eut accompli trois ans. 

Part. pas. Efans qui so alaytatz. Eluc. de las propr., fol. 43.

Enfants qui sont allaités.

ANC. CAT. Alletar. IT. Allattare. (chap. Vore mes amún, alleitá.)

7. Lachuga, Laytuga, s. f., lat. lactuca, laitue.

Ab suc de lachuga et de papaver. 

Laytuga... ha suc laytenc.

Eluc. de las propr., fol. 80 et 212. 

Avec suc de laitue et de pavot. 

Laitue... a suc laiteux. 

CAT. Llatuga, lletuga. ESP. Lechuga. IT. Lattuga. 

(chap. Lleituga, lletuga, per a fé ensiam.)

8. Laxugeta, s. f. dim., petite laitue. 

De la salvatga laxugeta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De la petite laitue sauvage. 

ESP. Lechuguita. (chap. Lleitugueta, lletugueta, lleituga o lletuga borda.)


Lacrima, Lacrema, Lagrema, s. f., lat. lacryma, larme. 

Lacrimas dels huels. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

(chap. Llágrimes dels ulls.)

Larmes des yeux.

Pero soven de lagremas en muelh 

Mon vis.

Aimeri de Peguilain: Longamen. 

C'est pourquoi souvent de larmes j'en mouille mon visage. 

Fig. Ab lagremas de contricio. V. et Vert., fol. 68. 

Avec larmes de contrition. 

Loc. Es apellatz tot aquest mon vall de lagremas. V. et Vert., fol. 62.

Est appelé tout ce monde vallée de larmes

Par ext. Vit... sa lacrema soven beguda rump peyra, clarifica la vista.

Eluc. de las propr., fol. 226.

Vigne... sa larme souvent bue brise la pierre, éclaircit la vue.

CAT. Llagrima (llàgrima). ESP. (Lágrima) PORT. Lagrima. IT. Lacrima, lagrima. (chap. Llágrima, llágrimes. Llagrimot, llagrimots.)

2. Lacrimacio, s. f., lat. lacrymatio, larmoiement, action de pleurer.

Fa cessar lacrimacio. 

De dolor et lacrimacio.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 106. 

Fait cesser larmoiement. 

De douleur et larmoiement. 

Par ext. Lacrimacio de vinhas. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Llagrimassió de (les) viñes. Aixó passe cuan se poden, que gotege la sava.)

Larmoiement de vignes.

IT. Lacrimazione, lagrimazione. (chap. Llagrimassió, llagrimassions. 

ESP. Lacrimación, lagrimeo.)

3. Lacrimal, s. m., sac lacrymal.

Lacrimal del huelh. Trad. d'Albucasis, fol. 49.

Sac lacrymal de l'oeil. 

CAT. Llagrimal. ESP. PORT. Lagrimal. IT. Lacrimale, lagrimale.

(chap. Llagrimal, llagrimals; a vegades se tape lo conducte que va del ull al nas y entonses te ploren mes los ulls.)

4. Lacrimable, s. m., sac lacrymal.

Si... lacrimable, qui es al angle del uelh, es trop carnut.

(chap. Si... lo llagrimal, que está al racó (ángul) del ull, es massa carnut.) 

Eluc. de las propr., fol. 38.

Si... le sac lacrymal, qui est à l'angle de l'oeil, est trop charnu.

5. Lacrimos, Lacremos, adj., lat. lacrimosus, larmoyant, baigné de larmes, pleureux.

Uelh ha inflacio et es lacremos. Eluc. de las propr., fol. 82. 

(chap. L'ull té unfló (inflamassió) y está llagrimós.) 

L'oeil a enflure et est larmoyant.

Am la cara lacrimosa.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 256.

Avec la face baignée de larmes. 

CAT. Llagrimos. ESP. PORT. Lagrimoso. IT. Lacrimoso, lagrimoso.

(chap. llagrimós, llagrimosos, llagrimosa, llagrimoses.)

6. Lagrimonse, adj., larmoyant, pleureux.

E 'ls uels tan paucs coma deniers, 

Lagrimonses et grepoillatz.

Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59. 

Et les yeux aussi petits comme deniers, pleureux et éraillés.

7. Lagrimar, Lagremejar, v., lat. lacrymare, larmoyer, verser des larmes. De plorar e de lagremejar. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. De plorá y de llagrimejá; llagrimá no sé si se diu.)

De pleurer et de larmoyer. 

Dreitz es lagrim. A. Daniel: Chanson d'un.

Il est juste que je verse des larmes. 

Li uelh que soen lagremejo. Liv. de Sydrac, fol. 62.

(chap. Los ulls que assobín llagrimegen.)

Les yeux qui souvent larmoient.

Fig. Latz lo cor m' es lagrima

Que sus del cor lagrim.

Raimond de Miraval: Aissi m te. 

A côté du coeur m'est une larme que du haut du coeur je larmoie.

CAT. Llagrimejar. ESP. Lagrimar. PORT. Lagrimejar. IT. Lacrimare, lagrimare. (chap. Llagrimejá: llagrimejo, llagrimeges, llagrimege, llagrimegem o llagrimejam, llagrimegéu o llagrimejáu, llagrimegen; llagrimejat, llagrimejats, llagrimejada, llagrimejades.)

8. Lermar, v., larmoyer, lamenter, gémir.

Fols es qui trop se lerma.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Est fou qui beaucoup se lamente.

ANC. FR. Tendrement plorent et larmoient. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 35.