Affichage des articles triés par date pour la requête ogan. Trier par pertinence Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par date pour la requête ogan. Trier par pertinence Afficher tous les articles

lundi 9 septembre 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

  

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap.

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñescombat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.

mardi 13 août 2024

P - Compairesc

 P


P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.

Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.

(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)

Souvent nous posons p pour b.

Qui be no sapcha que ditz p

Ponchat.

B. Carbonel: Un sirventes.

Qui ne sache bien que signifie p pointé.


Pabalhol, s. m., papillon.

Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.

Pareil volatile est dit papillon.

(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina. 

ESP. Mariposa, mariposas.)


Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.

En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.

(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)

Sermons en provençal, fol. 23.

Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.

Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges avec mèche d' étoupes.

CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)

Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.

2. Pabilum, s. m., mèche.

Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et... 

de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.

II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.

Deux onces de mèche dans une livre de cire.


Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.

Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.

Rimes... en ele..., poêle.

La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8.

La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures. 

ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.

(chap. Paelles, calderons.)

CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paellapaelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.

(ESP. Paellera.)

2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.

Es cotz en una padeleta.

Soritz vivas li datz gan re... 

En una padeneta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est cuit dans une petite poêle.

Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.

CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)

3. Padelada, s. f., poêlée.

Padeladas de luec en luec

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.

Deu hom faire la padelada

En fort escudela crozada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.

On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.

CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)

(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)


Pagina, s. f., lat. pagina, page.

Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314. 

(chap. Esta presén página.)

Cette présente page.

En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

En l'autre page.

CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina. 

(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)

2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.

So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.

Sont du corps ligament et assemblage.

CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.

(chap. Compaginassió, compaginassions.)

3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.

Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Des nerfs en eux assemblés et liés.

CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)


PairePayre, s. m., lat. patrem, père.

Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans. 

La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.

Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.

La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants. 

Fig. De joven eratz capdels e paire.

Bertrand de Born: Mon chant. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

Selh qu'era de valor caps e paire, 

Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.

- Le chef d'une suite de générations.

Del pom 

Que manget Adam nostre payre.

(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)

Los VII Gaugs de Maria.

De la pomme que mangea Adam notre père.

Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat. 

Adam, le premier père, fut mis en paradis.

- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.

Del onrat payre en Crist, 

Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat. 

De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.

- Confesseur, directeur de conscience.

Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.

Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.

A vos, car payre esperitals. La Confessio. 

A vous, cher père spirituel.

- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.

El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.

Au nom du Père tout-puissant. 

Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37. 

Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.

- Désignant le pape.

Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.

En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.

Le saint père chevauche et vient son droit chemin.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.

- Désignant les docteurs de l'Église. 

La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.

La doctrine des saints pères.

CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)

2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.

No portavan pater nostres

Ni autre senhal.

P. Vidal: Abril issic. 

Ne portaient chapelets ni autre marque. 

El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.

V. de Guillaume de la Tour. 

Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.

Quan ieu cuig dire patre nostre, 

Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.

Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26. 

Chante la patenôtre du singe.

Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27. 

Ceci est vrai comme le pater noster.

CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.

(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)

3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.

La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.

La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.

Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)

Izarn: Diguas me tu.

Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.

CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino. 

(chap. Padrí; padrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)

4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.

Per tal que miels puscam la veraya paterna

Preyar.

V. de S. Honorat.

De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.

La vera paterna

vos confonda

E us rebonda.

Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.

Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.

5. Pairastre, s. m., parâtre.

E 'l pairastre contra son filhastre.

Si lo pairastre noiris son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.

Et le parâtre contre son fillâtre.

Si le parâtre nourrit son fillâtre.

CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)

6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.

Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.

Paternité... seulement au père convenant.

CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)

7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.

Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.

C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle. 

Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399. 

A tous autres biens paternels et maternels.

8. Paternal, adj., paternel.

Ver regard de paternal dilection et amor. 

Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.

En considération d'affection et amour paternel.

Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.

Pour le droit paternel et maternel.

CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)

9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron. 

Ades an clergues aital uzansa 

Que, quan trobon pairo de gran puisansa, 

Tut cant il vol fan ben et umilmen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58. 

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère. 

Volc que fos faitz ses pairos 

Lo premier peccaire.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.

Vieu ne meills 

Austors, can es de pairons vieills.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.

Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Moins ont de foi les enfants que les pères.

(chap. Patró, patrons; pares.)

10. Pairona, s. f., patronne.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

(chap. Patrona, patrones.)

11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37. 

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

- Protecteur.

De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat. 

(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)

De l' île de Lerins patron et gouverneur. 

L' apostol S. Andrieus, 

Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184. 

L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.

- Guide, conducteur.

Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau. 

Arbre de Batalhas, fol. 185.

Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.

- Modèle.

Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun. 

CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.

(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)

12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité. 

Que agues la dignitat del patronat de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.

(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)

13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.

Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.

Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.

Per exegir las dichas latas et patrocins. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 235. 

Pour exiger les dites lates et patrocines. 

CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)

14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.

CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.

(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)

15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.

Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.

Cela nous avons de notre patrimoine.

Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 16.

Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.

CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)

16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.

En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.

Dans les choses patrimoniales. 

Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216. 

Héritages patrimoniaux.

CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale. 

(chap. Patrimonial, patrimonials.)

17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.

Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.

CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.

(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)

18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie. 

Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.

Le nom patrial est le nom d'un pays.

19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.

Que dels parenz qu' aten de vas Espagna

Socors ogan non creia qu' a lui venia. 

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année. 

Anc paire ni autre paren 

No us amero tan finamen.

G. Faidit: Coras que. 

Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.

Soi, ieu, tos parens carnals 

E tos parens espirituals. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.

Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz 

Que 'l diable son siei paren.

P. Vidal: Amors pres.

Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.

- Adam.

Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria. 

Par péché du premier parent. 

Adj. No m'es parens ni vezina.

Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 

Ne m'est parente ni voisine. 

CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parén, parens.)

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.

Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. Mons parens y parentes.)

Mes parents et parentes.

Fig. Pois prez onratz

Non a tan bona parenta.

B. de Ventadour: En aquest gai. 

Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée. 

Ieu tenc per messongiers 

Cels que cercon sa parenta.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.

CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)

21. Parentat, s. m. et f., parenté.

Pres molher outra lo grat

De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.

Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.

La parentat volgra donar a vendre,

Sol que m pogues latz son bel cors estendre.

T. de Blacas et de Peyrols: Peirols. 

La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.

- Parent, allié.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat. 

Car ce surnom avaient ses parents.

Tug siei parentat 

Naisson d' un fuec de que son aflamat. 

G. Faidit: A lieys cui am. 

Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés. 

IT. Parentado.

22. Parentela, s. f., parenté.

Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47. 

Les personnes plus proches en affinité et parenté.

CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)

23. Parentor, s. m., parenté, famille. 

Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor? 

Roman de Fierabras, v. 3651. 

Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?

24. Parentiu, s. m., parenté, alliance. 

No fui del vostre parentiu 

Per tal qu'us vis e us baizes tota via.

Raimond de Miraval: Trop a un. 

Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours. 

CAT. Parentiu.

25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.

Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34. 

(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)

Ceci est noble parenté.

Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Pour voisinage et pour parenté.

ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)

26. Enparentar, v., apparenter. 

Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4. 

Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.

Part. pas. substantiv. 

Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 13. 

CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare. 

(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)

27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.

Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Vint leur aider le patrice des Romains.

ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)

28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.

Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148. 

Jusqu'à Noé, saint patriarche. 

Fon apellat Ysaac patriarcha. 

Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.

V. et Vert., fol. 79 et 92. 

Fut appelé Isaac le patriarche. 

Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.

- Dignité ecclésiastique.

Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1. 

Le transmit au patriarche d'Antioche. 

Pregar n' ei lo patriarcha Jan. 

T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias. 

J'en prierai le patriarche Jean.

CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)

29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.

En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Dans les quatre autres églises patriarcales.

CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)

30. Papon, s. m., aïeul.

Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.

Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres. 

Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.

(chap. Yayoyayos.)

31. Compaire, s. m., compère. 

Que a 'N Guillem dono breumen enfan

Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia. 

Bernard d'Auriac: En Guillem.

Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère. 

S'ieu trobava mon compair' En Blacatz. 

Cadenet: S' ieu. 

Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas. 

CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre. 

(chap. Compare, compares; comare, comares.)

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

32. Compairesc, s. m., compérage.

Ni s layssa ges per compairesc

De far dreg, ni per parentesc.

Contricio e Penas ifernals.

Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.

mercredi 10 juillet 2024

Narrar - Nau

 


Narrar, v., lat. narrare, narrer, raconter, interpréter, expliquer. 

Lo somnhe dis a mon senhor, 

Qu' a son amic lo deu hom dir, 

Et el narret lo m' en amor.

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Je dis le songe à mon seigneur, vu qu'à son ami on doit le dire, et il me l' interpréta en amour.

Part. pas. Crey que 'l somjes sera vertatz

Aissi dreg cum mi fo narratz. 

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Je crois que le songe sera vérité ainsi juste comme il me fut expliqué. CAT. ESP. PORT. Narrar. IT. Narrare. (chap. Narrá: narro, narres, narre, narrem o narram, narréu o narráu, narren; narrat, narrats, narrada, narrades.)

Lo marqués de Saluzzo, obligat per los rogs dels seus vassalls a pendre dona, pera péndrela al seu gust tríe a la filla de un aldeá, de la que té dos fills, y después li fa creure que están morts. Mes abán, mostranli aversió y fen vore que ha pres un atra dona, fa torná a casa a la seua propia filla com si fore la futura dona; habén aventat de casa en camisa a la seua dona, trobanla tan passién en tot, mes volguda que may la fa torná a casa, li amostre als seus fills ya criats y com a marquesa la honre y la fa honrá.

2. Narratio, Narracio, s. f., lat. narratio, narration.

Narracios del fol, es charja en via. Trad. de Bède, fol. 43.

Narration du fou, c'est charge en route.

Per maniera de narratio. Leys d'amors, fol. 150. 

Par manière de narration.

CAT. Narració. ESP. Narración. PORT. Narração. IT. Narrazione.

(chap. Narrassió, narrassions.)


Nas, Naz, s. m., lat. nasus, nez.

E 'l naz qu' es dreitz e be sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et le nez qui est droit et bien séant.

Loc. Leujaria m' estai de las,

E ditz me, e tira m pel nas.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Folie m'est de côté, et me dit, et me tire par le nez (m'entraîne).

Lo desiriers m' afama,

E s vai cascun jorn doblan

Tan que m' es poiatz sobr' el nas.

Raimond de Miraval: Sitot s' es. 

Le désir m' affame, et se va chaque jour doublant tant qu'il m'est monté sur le nez.

Est bisbatz, nas de corba.

Guillaume de Berguedan: Chanson ai. 

Cet évêque, nez de courbe. 

Porcier, cara de guiner, 

Nas de gat, color de fer.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier. 

Porcier, visage de renard, nez de chat, couleur de fer.

CAT. Nas. IT. Naso. (chap. Nas, nassos.)

2. Nasal, s. m., nasal, partie du casque qui garantissait le nez.

Lo nasal

Li trenquet tro en la ventailla.

Roman de Jaufre, fol. 13. 

Le nasal lui trancha jusqu'au ventail. 

ESP. PORT. Nasal. IT. Nasale. (chap. Nassal, part del casco que protegíe lo nas.)

3. Esnasar, v., énaser, couper le nez.

Part. pas. Lo nas li taylla mantenent...;

Trobet sa filla esnasada.

V. de S. Honorat. 

Le nez lui taille maintenant...; il trouva sa fille énasée.

(chap. Esnassá : tallá lo nas.)


Nascer, Naisser, v., lat. nasci, naître. 

Fora m, so m par,

Mielhs que fossetz a naisser.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz. 

Il me serait, ce me paraît, mieux que vous fussiez à naître.

El jorn qu'om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom. 

Le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

Anc non nasquet sai, entre nos, 

Neguna c' aia cors tan gen.

G. Rudel: Quant lo rossignols. 

Oncques ne naquit ici, parmi nous, nulle qui ait corps si gentil.

- Fig. Il s'appliqua aux choses physiques et morales. 

Aissi com nays aigua de fon, 

Nays d' el cavalaria.

(chap. Així com naix aigua de fon, naix d' ell caballería.) 

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme naît eau de fontaine, naît de lui chevalerie.

Conosc qu'el be 

Qu' ieu dic de lieys no nais de me, 

Ans nais de s'amor natural.

Folquet de Marseille: Ab pauc. 

Je connais que le bien que je dis d'elle ne naît pas de moi, mais naît de son amour naturel. 

Cuiava lur traire 

Lo pel don lur nais 

Malvestatz, e vey 

Que per un lur en naisson trey.

Pierre de Bussignac: Sirventes e chansos. 

Je pensais leur arracher le poil dont leur naît mauvaiseté, et je vois que pour un leur en naissent trois.

Part. pas. loc.

Non envei el mon nulh hom nat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je n' envie au monde nul homme né. 

Aquela mal nada gent. Philomena. 

Cette gent mal née.

Tu fust nada de Suria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Tu fus née de Syrie. 

Mais valgra que degus no fos vius ni nascutz. Guillaume de Tudela.

Mieux vaudrait que nul ne fût vif ni né. 

ANC. FR. Que je ai fait, puisque je fuis nascus. Roman de Roncevaux.

Ieu plus fin joy esper 

Que nulhs natz de maire. 

P. Raimond de Toulouse: Pessamen. 

Plus pure joie j'espère que nul né de mère (qu'homme quelconque). 

Que us duptavon mais que hom nat de maire. 

G. Faidit: Fortz chausa.

Qui vous redoutaient plus qu'homme né de mère. 

ANC. FR. Qu' einz ne passa nus hons de mère né.

Roman d'Agolant, v. 354.

CAT. Naixer, naxer. ESP. Nacer. PORT. Nascer, nacer. IT. Nascere.

(chap. Naixe: naixco, naixes, naix, naixem, naixéu, naixen; naixcut o nascut, naixcuts o nascuts, naixcuda o nascuda, naixcudes o nascudes.)

2. Nassemen, Naissement, Nayssemen, Naysemen, s. m., naissance. 

Des qu'ieu venc a nassemen.

Arnaud Catalan: Dieus verais. 

Dès que je vins à naissance. 

De naissement e de mort. Liv. de Sydrac, fol. 66. 

De naissance et de mort.

Lay en Jherusalem, on Dieus pres naysemen.

P. Bremon Ricas Novas: Pus partit. 

Là en Jérusalem, où Dieu prit naissance. 

Re no sai on fo mos nayssemens.

Austor Segret: No sai qui m so. 

Point ne sais où fut ma naissance.

ANC. FR. Tenons donc pour vray fondement 

De Jhésu-Crist le naiscement.

Roman de la Rose, v. 61. 

CAT. Naixement, naxement. ESP. Nacimiento. PORT. IT. Nascimento.

(chap. Naiximén, naiximens.)

3. Naissensa, Naysensa, Naisquenza, s. f., lat. nascentia, naissance. 

Quar si Caym a el segle semensa,

Esteves cug que fon d' eyssa nayssensa. 

P. Cardinal: Un sirventes ai en cor. 

Car si Caïn a au siècle semence, je pense qu'Estève fut de même naissance.

Ges no nais ni comensa 

Segon autra naissensa.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Point ne naît ni commence selon autre naissance.

Adoncas pren verais amors naisquenza. 

Aimeri de Peguilain: Anc mais de joi. 

Alors prend vrai amour naissance. 

Fig. D' on er sa mortz justa, vera naysensa, 

Qu' el jorn qu' om mor per Dieu, nays justamen. 

G. Figueiras: Totz hom qui ben. 

D'où sera sa mort juste, véritable naissance, vu que le jour que l'homme meurt pour Dieu, il naît justement.

CAT. Naixensa, naxensa. ANC. ESP. Nascencia, nacencia. IT. Nascenza.

(chap. Naixensa, naixenses.)

4. Nativitat, s. f., lat. nativitatem, nativité.

Ill Juzieu los feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist.

V. de Bertrand de Born. 

Les Juifs les firent brûler le jour de la nativité de Christ.

Tractem de la nativitat. Brev. d'amor, fol. 148. 

Traitons de la nativité. 

CAT. Nativitat. ESP. Natividad. PORT. Natividade. IT. Natività, nativitate, nativitade. (chap. Natividat, Natividats.)

5. Naissedura, s. f., panaris, mal d'aventure.

Fan greviar la malaudia, 

Sia plaga o naissedura.

Brev. d'amor, fol. 124. 

Font aggraver la maladie, soit plaie ou panaris. 

CAT. Naxedura.

6. Natio, Nacio, Nassio, Naision, s. f., lat. nationem, nativité, naissance.

El jorn de la naision

Fetz dos crestias brusar,

Artus ab autre, son par.

V. de Bertrand de Born. 

Le jour de la Nativité, il fit deux chrétiens brûler, Artus avec un autre, son compagnon. 

ANC. FR. Dès le temps de sa nascion, le suppliant a esté entachié d'une maladie contagieuse. (N. E. En chapurriau, este entachié es tacat.)

Lett. de rém. 1415. Carpentier, t. III, col. 10.

ESP. IT. Natio.

- Nature, origine.

Quan pens cum etz de gentil nassio.

B. de Ventadour: En pessamen. 

Quand je pense comme vous êtes de gentille nature.

- Nation, peuple.

Mas cascuna de las natios cuiara esser mielher que lh' autra.

Aissi seran totas las nassios que creiran el filh de Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 21. 

Mais chacune des nations pensera être meilleure que l'autre.

Ainsi seront toutes les nations qui croiront au fils de Dieu.

Clemens, premier papa de la natio de Roma. 

Poncia, de la nacio de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 14 et 23. 

Clément, premier pape de la nation de Rome. 

Ponce, de la nation de Rome.

CAT. Nació. ESP. Nación. PORT. Nação. IT. Nazione.

(chap. Nassió, nassions. Los encantats aragonesistes com los de la CHA escriuen Aragon ye nazionQue u va sé está mol cla, pero ara es una mes de les comunidats autónomes de España.)

7. Natiu, Nadiu, adj., lat. nativus, natif, naturel, réel.

Cel fez foudat nadiva,

Que sa domna auset forfar.

T. d'une dame et de Rofin: Rofin, digatz. 

Celui-là fit folie réelle, qui sa dame osa forfaire. 

CAT. Natiu. ESP. PORT. IT. Nativo. (chap. Natiu, natius, nativa, natives.)

8. Nadal, Nadau, s. m., lat. natalis, Noël.

L' espirital 

Senhor, don an tort li Juzieu, 

Que nasquet la nueg de nadal.

G. Magret: Atrestan. 

Le spirituel Seigneur, dont ont tort les Juifs, qui naquit la nuit de Noël.

Blanc' e fresc' atretal 

Cum par neus a nadal.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Blanche et fraîche pareillement comme paraît neige à Noël.

Aissel jorn mi sembla nadaus 

Qu' ab sos bels huels espiritaus 

M'esgarda.

B. de Ventadour: Chantars no pot.

Ce jour me semble Noël qu'avec ses beaux yeux spirituels elle me regarde.

CAT. ANC. ESP. Nadal. ESP. MOD. (Navidad) PORT. Natal. IT. Natale.

(chap. Nadal, Nadals; apellit ben conegut.)

9. Nadalor, s. m., Noël. 

El temps de nadalor, 

Cant vent ab plueia cor, 

E par la neu e 'l glatz.

Amanieu des Escas: El temps. 

Au temps de Noël, quand vent avec pluie court, et paraît la neige et la glace.

10. Annatz, s. m., du latin ante natus, aîné.

Natura ac dos effans gens:

Dreg de natura, dreg de gens;

Dreg de natura es l' annatz.

Brev. d'amor, fol. 62.

Nature eut deux enfants gentils: droit de nature, droit des gens; droit de nature est l' aîné.

(chap. Primogénit, primogenits, primogénita, primogénites. Cuan lo primogénit, lo primé engendrat, se moríe, se li díe primogénit al segón, com va passá en los príncipes Carlos de Viana y Fernando, que después seríe Fernando II d'Aragó, lo católic.)

11. Ancnation, s. f., lat. agnationem, agnation.

Ses siencia et autreiamen... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur.

CAT. Agnació. ESP. Agnación. PORT. Agnação. IT. Agnazione.

(chap. Agnassió, agnassions : los predecessós.)

12. Cognation, s. f., lat. cognationem, cognation, parenté, proximité du sang.

Ses siencia et autreiamen.... dels plus savis de l' ancnation, o cognation d'aquel menor. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Sans connaissance et concession.... des plus sages de l' agnation, ou cognation de ce mineur. 

ESP. Cognación. PORT. Cognação. IT. Cognazione.

(chap. Cognassió, cognassions, de co + naixe; parén, parens; parentela, parenteles.)

13. Cognat, Conhat, Coingnat, adj., lat. cognatus, cognat, allié du côté des femmes, beau-frère, cousin.

Dona que sap far de cognat drut,

E de marit sap far cognat,

Arma e cor a tut perdut. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

Dame qui sait faire de cognat galant, et de mari sait faire cognat, âme et corps a tout perdu.

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda,

E l'autre sos conhatz.

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Et le roi revient là avec ceux de Garlande, et les autres ses alliés. Substantiv. Ademars, sos coingnatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Adhémar, son allié. 

ESP. (cuñado) PORT. Cognado. IT. Cognato. (chap. Cuñatcuñats; aliat, aliats de part de la dona.)

Venecia, puente Rialto

- Substantiv. au, fém. Alliée, belle-soeur, cousine.

Anselme sa cognada. V. de S. Honorat. 

Anselme, sa belle-soeur.

ESP. (cuñada) PORT. Cognada. IT. Cognata. (chap. cuñada, cuñades.)

14. Renascer, v., lat. renasci, renaître, naître de nouveau. 

Part. pas. En lo baptism' es renada. Brev. d'amor, fol. 87. 

Dans le baptême elle est renée. 

CAT. Renaixer, renaxer. ESP. Renacer. PORT. Renascer. IT. Rinascere.

(chap. Renaixe: renaixco, renaixes, renaix, renaixem, renaixéu, renaixen; renaixcut o renascut, renaixcuts o renascuts, renaixcuda o renascuda, renaixcudes o renascudes.)


Natura, s. f., lat. natura, nature, principe des choses créées. 

Dona, la genser creatura 

Que anc formes el mon natura. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que oncques formât au monde nature.

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partagea nature, grâce et hasard les dons entre les gens.

Cazon soven vilmens el vil peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza. V. et Vert., fol. 91.

Tombent souvent honteusement dans le vil péché de luxure, et même contre nature, qui est grande vilenie.

- Penchant, habitude, caractère.

Tota creatura 

Revertis a sa natura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Toute créature retourne à sa nature. 

Mantas autras naturas 

Trobam en las creaturas.

Brev. d'amor, fol. 53.

Maintes autres habitudes nous trouvons dans les créatures.

Fetz de diversas naturas 

Homes et autras creaturas.

V. de S. Honorat. 

Fit de diverses natures hommes et autres créatures.

Ieu sui hom d'aital natura, 

No vuelh l'onor qu' el pro lays.

P. Rogiers: Al pareissen. 

Je suis homme de telle nature, je ne veux pas l'honneur qui délaisse le profit.

Chauzimen 

Devetz aver e mesura 

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Vous devez avoir égard et modération envers les dames, vu que c'est nature qu'elles tiennent leur visage gentiment.

- Espèce, sorte.

Negus aucels non manja autre de sa natura.

V. et Vert., fol. 73.

Nul oiseau ne mange autre de son espèce.

- Partie sexuelle.

Que si gardes de molhar sa natura dedins d'ayga ni cauda ni freja.

Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Qu'il se gardât de mouiller sa nature dans de l'eau ni chaude ni froide.

Variado fotos beceite beseit toll rabosa cabras estrechos pesquera

Loc. Dreytz de natura fo 'l premiers, 

E dreytz de gens fo lo derriers.

Brev. d'amor, fol. 3.

Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier. 

Adv. comp. S' es per natura alapens.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

S'il est par nature aux ailes pendantes. 

S' ieu ren vali ni trobi per natura 

Plazen dona, a vos o deg grazir.

B. Carbonel: Motas de vetz. 

Si je vaux quelque chose et trouve naturellement dame agréable, je dois vous en savoir gré.

CAT. ESP. PORT. IT. Natura. (chap. Naturalesa, naturaleses.)

2. Natural, Naturau, adj., lat. naturalis, naturel, conforme à l'ordre, qui est dans la nature. 

Selh que per nos det son sanc natural. 

Bernard de Venzenac: Lo pair' e 'l filh. 

Celui qui pour nous donna son sang naturel.

Per sol entendemen et engien natural. V. et Vert., fol. 100. 

Par le seul entendement et génie naturel. 

Neguna parladura non es naturals ni drecha del nostre lengage.

Gram. provençal. 

Nulle locution du notre langage n'est naturelle ni directe.

- Propre, en ligne directe.

Sera sos filhs per adoptio, e non es filhs naturals. V. et Vert., fol. 39.

Sera son fils par adoption, et n'est pas fils naturel.

- Qui n'est pas né en légitime mariage.

1 filh legal

Hac Abrams et 1 natural.

Leys d'amors, fol. 134.

Un fils légitime eut Abraham et un naturel.

- Qui est conforme à la nature particulière de chaque espèce.

Semenan vau mos castiers

De sobr' els naturals rochiers,

Que no vey granar ni florir.

Marcabrus: Pus s' (enfuelheysson) enfulheysson. 

Je vais semant mes remontrances sur les naturels rochers, de sorte que je ne les vois grainer ni fleurir.

- Vrai, véritable, sincère.

Li port amor tan fin' e natural 

Que tug son fals vas mi li plus leyal. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je lui porte amour si pur et naturel que tous sont faux envers moi les plus loyaux. 

Amors me capdelh e m te 

Mon cor en fin joi natural.

P. Rogiers: Tan no plou. 

Amour me guide et me tient mon coeur en pure joie naturelle.

- Habitant, originaire d'un pays.

Per totz aquels qui son natural de Tholoza. Leys d'amors, fol. 96. 

Par tous ceux qui sont naturels de Toulouse.

- Direct, dont on relève directement.

Comte natural, manen e ric. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16. 

Comte naturel, fortuné et puissant. 

Deu aver 

Tot Narbones ira e dol, jorn e ser,

Quar perdut an lur senhor natural.

J. Esteve: Aissi quo. 

Doit avoir tout le Narbonnais tristesse et douleur, jour et soir, car ils ont perdu leur seigneur naturel. 

- Fig. Bella domna, vostr' ome natural

Podetz, si us platz, leugeiramen aucir. 

P. Vidal: Anc no mori. 

Belle dame, votre homme naturel vous pouvez, s'il vous plaît, facilement occire. 

Loc. De foldat venra sens natural.

B. Carbonel: Motas de vetz.

De folie viendra sens naturel.

Dieu que us fetz fol natural. 

T. du Dauphin d'Auvergne et de P. Pelissier: Vilan cortes. 

Dieu qui vous fit fou vrai.

Li folh e 'll garso naturau.

Marcabrus: Belha m' es. 

Les fous et les goujats véritables.

- Substantiv. Naturaliste. 

So dison li natural 

Que, quar de vapor terrenal 

Cauda son li ven engenrat, 

An de se cauda qualitat.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Cela disent les naturalistes que, parce que de vapeur terrestre chaude sont les vents engendrés, ils ont par soi chaude qualité.

ANC. FR. Ke Richart ne perdissent lor natural seingnor.

Roman de Rou, v. 4625. 

CAT. ESP. PORT. Natural. IT. Naturale. (chap. Natural, naturals.)

3. Naturalment, Naturalmens, adv., naturellement.

Naturalment si muda de mascle en feme. Eluc. de las propr., fol. 252. Naturellement se change de mâle en femelle. 

Leys de natura que naturalmens es escricha el cor de cascun.

V. et Vert., fol. 57. 

Loi de nature qui est naturellement écrite au coeur de chacun.

Homs es... naturalmens amigables. Leys d'amors, fol. 145.

L'homme est... naturellement capable d'attachement. 

ANC. FR. Naturelment a vie dolereuse. Eustache des Champs, p. 20.

CAT. Naturalment. ESP. PORT. IT. Naturalmente. (chap. Naturalmen.)

4. Desnaturar, v., dénaturer, déranger, changer de nature.

Quant ai mon cor plen de joia

Totz me desnatura;

Flors blanca, vermeilh' e bloia

Me sembla freidura.

B. de Ventadour: Quant ai mon. 

Quand j'ai mon coeur plein de joie tout me dénature; fleur blanche, vermeille et bleue me semble froidure.

Greu er ja fols desnatur.

Marcabrus: Bel m' es. 

Il sera difficile que jamais fou change de nature.

- Déconcerter.

Com lo girfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua, que tan la desnatura; 

Ab sol son crit, ses autre batemen, 

La fai cazer, e, ses tornas, la pren.

Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo. 

Comme le gerfaut, quand il a poussé son cri, fait à la grue, que tant il la déconcerte; seulement avec son cri, sans autre coup, il la fait choir, et, sans résistance, la prend.

Part. pas. Nos essenha natura que hom deu be far a sson payre et a ssa mayre, e qui non o fa es desnaturatz.

Dieus seria deslials e desnaturatz si tolia sos bes a sos amicx.

V. et Vert., fol. 81 et 29. 

Nature nous apprend qu'on doit faire bien à son père et à sa mère, et qui ne le fait est dénaturé.

Dieu serait déloyal et dénaturé s'il ôtait ses biens à ses amis.

- Insensé.

Desnaturat son li Frances

Si, al fag de Dieu, dizon de no.

Marcabrus: Auiatz. 

Insensés sont les Français si, au fait de Dieu, ils disent que non.

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Desnaturar. IT. Disnaturare. 

(chap. Desnaturá, desnaturalisá.)


Nau, s. f., lat. navis, nef, navire, vaisseau. 

Naus en mar, quant a perdut sa barja, 

Et a mal temps, e vai urtar al rauc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et a mauvais temps, et va heurter contre le rocher.

Val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Vaut davantage grande nef en mer que barque ni saïque.

Fig. El fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir, 

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Il fit de soi nef pour nous arracher aux grands périls dont nous ne pouvons nous préserver, sans confesser, et dire ce que nous aurons fait.

Razos e Discretios son... mariniers en la nau de l'arma. 

V. et Vert., fol. 62.

Raison et Discrétion sont... mariniers en la nef de l'âme.

ANC. FR. Aux naux il sert d' ancre tortue. Ronsard, t. II, p. 1326.

A Bayonne, à Saint-Jean de Lus, à Fontarabie saisirez toutes les naufs.

Rabelais, liv. IV, ch. 33. 

Je suis tout prest pour faire sur la mer 

Voguer tes naufs à rames et à voiles.

La Boderie, Meslanges poét., p. 77. 

Quand s' apperceut en soi le père Énée 

Que sans pilote estoit la nau menée. 

Des Masures, Trad. de l' Enéidé, p. 261. 

CAT. Nau. ESP. Nave, nao. PORT. Náo. IT. Nave. (chap. Nave, naves; navío, navíos; barco, barcos; galera, galeres, etc.)

- Auge, baquet.

Sai far guabias e naus.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais faire cages et auges.

2. Navei, s. m., navire, vaisseau.

Ar son vengut al port, et eysson del navey.

(chap. Ara són vinguts (arribats) al port, y ixen del barco.)

Am barcas, am naveys. V. de S. Honorat. 

Maintenant sont venus au port, et sortent du navire.

Avec barques, avec navires. 

Fig. et prov. Eras ai ieu a bon port de salut, 

Fe qu'ieu vos dei, mon navei aribat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

J'ai maintenant, foi que je vous dois, à bon port de salut abordé mon navire. 

ESP. (navío) PORT. Navio.

3. Navili, Naveli, s. m., flotte, navire, vaisseau.

El mes tot can pot guazanhar a far navili, qu' el crezia anar conquistar l' emperi. V. de Pierre Vidal. 

Il mit tout ce qu'il put gagner à faire flotte, vu qu'il croyait aller conquérir l'empire.

Son els navilis montat. V. de S. Honorat. 

Sont montés sur les navires. 

L'emperador ac sos navelis aparelhatz, entre naus e lins e guales, dos melia. Roman de la Prise de Jérusalem. 

L'empereur eut ses vaisseaux appareillés, entre navires et barques et galères, deux mille.

ANC. FR. Mult fu bien li naviles atornez. Villehardouin, p. 95.

ANC. CAT. Navili. IT. Navile, navilio, naviglio. (chap. Flota de barcos; vore estol.)

4. Navigi, s. m., lat. navigium, navire, vaisseau.

Totz navigis qu'en mar son. Brev. d'amor, fol. 92. 

Tous vaisseaux qui sont en mer. 

IT. Navigio.

5. Naveta, s. f. dim., petite nef, barque.

Poiet en la naveta.

(chap. Va pujá a la naveta, barqueta.)

Ensenhava las companhias de lla naveta.

Vengron, e van umplir amdoas las navetas.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8 et 5.

Monta dans la barque.

Il enseignait les compagnies de la barque.

Ils vinrent, et vont remplir les deux barques. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Naveta. IT. Navetta. 

(chap. Naveta, navetes; barqueta, barquetes; barquet, barquets; llaút, llaúts.)

6. Naviera, s. f., barque.

Per que no m veyretz d'ogan 

Passar per vostra naviera.

Leys d'amors, fol. 32. 

Par quoi vous ne me verrez désormais passer par votre barque.

(chap. Naviera, navieres són compañíes que fan barcos, als astillés, o comersien en ells.)

7. Navejamen, s. m., navigation, traversée.

Sant Jacmes passet mar ses totz navejamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Saint Jacques passa la mer sans aucune navigation. 

IT. Navigamento, navicamento. (chap. Navegamén, navegamens; navegassió, navegassions.)

8. Navejar, Naveyar, v., lat. navigare, naviguer.

Los discipols de Jhesu Crist que navejavan el mar. V. et Vert., fol. 88.

(chap. Los dissipuls de Jessús Cristo que navegaben al mar.)

Les disciples de Jésus-Christ qui naviguaient sur la mer.

Vengron navejan per la mar. Roman de la Prise de Jérusalem. 

Vinrent naviguant sur la mer. 

CAT. ESP. PORT. Navegar. IT. Navigare, navicare. (chap. Navegá: navego, navegues, navegue, naveguem o navegam, naveguéu o navegáu, naveguen; navegat, navegats, navegada, navegades.)

9. Nautor, s. m., du lat. nauta, nautonnier.

Tug li nautor que devo passar lo comte e totas sas gents.

Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309.

Tous les nautonniers qui doivent passer le comte et toutes ses gens.

Naus, linhs e gales e nautors. Leys d'amors, fol. 15. 

Navires, barques et galères et nautonniers.

(chap. Navegán, navegans, naveganta, navegantes; nauta, nautes, com internauta, internautes, que navegue per internet.)

10. Nauchier, s. m., nocher, nautonnier, pilote.

Col nauchier, can vol partir 

De port, e no 'n pot issir.

B. Carbonel: Amors per. 

Comme le nocher, quand il veut partir du port, et n'en peut pas sortir.

Nuls hom no pot d'amor penre mezura 

Pus qu' el nauchiers fai, can ve bel temps clar, 

Que s cocha e cor tro qu'es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre que m. 

Nul homme ne peut d'amour prendre modération plus que le nocher fait, quand il voit le temps clair, qui se presse et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer.

CAT. Nauxer. ANC. ESP. Naucher, nauchel. IT. Nocchiero, nocchiere.

11. Naucler, s. m., lat. nauclerus, nocher, pilote, nautonnier.

Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Par conduite de nochers.

ESP. Nauclero.

12. Naulage, s. m., du lat. naulum, naulage, fret.

Francs de naulages et de pontages. Fors de Bearn, p. 1090.

Francs de naulages et de pontages.

(chap. Lo naulage ere un atre dels drets que se cobraben per transportá mercansía en un barco. Lo pontage per passá per un pon.)


Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.

Auzit una nau de charpentiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. Entendit une cognée de charpentier.

Nau, s. f., du lat. novacula, cognée, instrument de charpentier.