Détrempez fiel de taupe, mastic, encens, marbre blanc, quand il est pulvérisé, avec glaire d'un oeuf.
Jetez dessus mastic pulvérisé.
Del frug geysh oli, e de la scorsa, rozina, dita mastix.
(chap. Del fruit ix oli, y de la escorsa, ressina, dita mastix; pega grega, brea.)
Eluc. de las propr., fol. 211.
Du fruit il sort huile, et de l'écorce, résine, dite mastic.
CAT. Masteg. ANC. ESP. Masticis (N. E. almaçiga, almaste, almastec, almastica, mastech, mastec, masticum, almaciga, masticis, mastique, mastuch, mastice, almastic, al-máciga, mastix, masticis. La mastika es también un licor anisado típico en Bulgaria, quizás el nombre venga por lo pegajoso que es ese tipo de licores como el Ouzo, anís, aguardiente anisado, etc.)
7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.
En la terra sia,
La cal poscezis justamen,
Estan matrimonialmen.
Brev. d'amor, fol. 225.
Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.
ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)
8. Amaridar, v., marier.
Pauras tozas amaridar. La Confessio.
Marier pauvres filles.
9. Remaridar, v., remarier.
Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086.
S'il se remarie.
(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)
Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre.
Marme blanc, can polverat es.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Marbre blanc, quand il est pulvérisé.
Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat.
Colonnes de marbre pesantes.
Anet a las fenestras de fi marbre obrat.
(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)