Sens e sabers, auzirs e fin' amors Mi fan amar leialmen ses falsura Mi dons, on ai mes de bon cor ma cura: Cum posca far e dir qu' ilh sia honors! Car sens la m mostra per la plus valen Domna del mon; vezers, ab cor plus gen; Auzirs, mi fai auzir son pretz prezat; Amors, m' a 'l cor plen et enamorat.
Tot quan eu dic entr' els fins amadors Posc ben proar qu' es vertatz e mezura, Car sos bels cors on bes non fai fraichura, E siei bel oill, e sa fresca colors, E tuit bon aip m' en son d' aisso guiren: Et ai proat per pretz e per joven Que 'l meiller es, et ab mais de beutat D' autra domna, et es a dreitjujat.
Per qu' eu, quan venc vas vos, en vau de cors
Tost e viatz, e non fatz de mezura; E quan m' en part, vau meins que d' ambladura,
Pensan de vos qual es vostra valors; Pois regart me lai on vos es soven, E dic vos mais en ver per sagramen Que, quant ab vos ai tot un jorn estat, Lo premiers motz m' es pres del comiat. Bona domna, meiller de las meillors, E la genser, qual sera m' aventura, Pois de tos bes mos cors ses vos endura! Que res ses vos no m' es gaugs ni sabors, Pois fui vostres aissi tot leialmen: Que mais mi platz far vostre mandamen Qu' autra fezes del tot ma voluntat; Aissi m' avetz conquist e gazaignat.
Domna, mei oill que us vezon tan soven Mostran al cor la beutat e 'l joven, E 'l cor fai dir a la lenga de grat So que mei oill el cor fan acordat.
II.
Manta gent fas meravelhar De mi, quar no chant pus soven; Pero quascus sap son afar, Et ieu sai lo mieu eissamen. Qui jais non es, com chantara! E si chanta, qui l' auzira! Car perdutz es joys ni solatz: Qu' el plus jauzens mi par iratz, El plus ricx escas e marritz, Per que mos chans s' es adormitz.
Pauc se fai rire ab plorar, Ni paubres d' aver ab manen, E nueitz escura ab jorn clar, E qui ren no val ab valen, E pauc cavalier ab vila, Ni us malautz ab autre sa, Et erguelh ab humilitat, E largueza ab escassedat, E cortes entr' els descauzitz, Plus qu' austors mudatz ab soritz.
Tals tolh que deuria donar, E tals cuia dir ver que men; Tals cuia autrui enganar Que si mezeis lassa e repren; E tals se fia en lendema, Que ges no sap si 'l se veira; E tals es savis apellatz Que fai e ditz de grans foldatz; E tals es apellatz petitz Qu' es, quan s' eschai, pros et arditz.
No vuelh en cort ses joi estar, Ni ab baron desconoissen; Ni no m' azaut de trop guabar, Ni de companha d' avol gen; Mas lo coms de Savoya m' a Per amic, e tos temps m' aura, Car el es pros e gent onratz, Et mante proez' e solatz, Et es de tos bos aips complitz: Ben aya huey aital razitz.
De tal suy homs que non a par De beutat ni d' ensenhamen; Mas no m' en puesc gaire lauzar, Ans en planc e 'n sospir soven: E domna, si merce non a Del sieu, diga m de cui l' aura! Qu' amada l' aurai dezamatz Tan qu' autre s' en for' enuiatz; Et ieu, on pieitz mi falh e m ditz De mal, en sui plus afortitz.
Domna, estortz for' e gueritz, Si 'l ben que us vuelh mi fos grazitz.
"El juglar, como los heraldos y los reyes de armas, a veces llevaba un nombre alusivo a sus menesteres o a aquel de quien dependía. El trovador Pistoleta, que fue juglar, se llamaba así porque como tal actuaba de mensajero («epistolita»), caso similar, sin duda, al de Peire Bremon Ricas Novas («buenas noticias»), y el de Guerau de Cabrera era llamado Cabra porque en las armas del linaje de aquel gran señor figuraba una cabra. (Capraria) Guiraudó lo Ros, Perdigon y Aimeric de Belenoi («hermoso aburrimiento», mote malintencionado) fueron trovadores que conservaron sus nombres juglarescos. Los llamados Peire de la Mula, Rofian (hay un bufón con este apellido), Reculaire, Pelardit («hirsuto»), Tostemps, etcétera, revelan claramente su condición de juglares."
Dona, genser qu' ieu no sai dir, Per que soven planh e sospir, Est vostre amicx fis et leials, Assaz podetz entendre cals, Mand e tramet salutz a vos; Mas a sos obs n' es sofraitos: Jamais salutz ni autre be Non aura, si de vos no 'l ve. Dona, loncx temps a qu' ieu cossir Co us disses o vos fezes dir Mon pessamen e mon coratge, Per mi meteys o per messatge; Mas per messatge non aus ges, Tal paor ai no us desplagues; Ans o dissera ieu metes, Mas tan soi d' amor entrepres, Quan remir la vostra beutat, Tot m' oblida quant m' ai pensat: Messatge trametrai fizel, Breu sagelat de mon anel; No sai messatge tan cortes Ni que mielhs seles totas res. Cest cosselh m' a donat amors A cui deman tot jorn secors; Amors m' a comandat escriure So que 'l boca non ausa dire, E no puesc far esdig ni garda En so que amors me comanda. Ar auiatz, dona, s' a vos plai, So que mos breus vos dira lai: Corteza domn' e conoissens, E de bon grat a totas gens, Apreza de totz benestars En fatz, en ditz et en pessars, La cortezi' e la beutatz, E 'l gen parlars e 'l bels solatz, L' ensenhamentz e la valors, Li bel ris, l' esgartz amoros, E l' autre benestan de vos, Li bon fait e 'l dig agradiu, Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu; Quan non ai loc de vos vezer, Joi ni deport non puesc aver; Non puesc aver joi ni deport. Peritz soi si non venc al port; Qu' el loncs espers e 'l greus sospirs, E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs, E 'l deziriers de vezer vos, Mi tenon si 'l cor angoissos, Cen vetz prec dieu la nueg e 'l jor, Que m do la mort o vostr' amor: Dona, si m don vostr' amor dieus, Cen tantz soi mielz vostres que mieus, Car de vos sai, dona, que m ve Tot quant ieu fas ni dic de be. Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi, M' intret el cor vostr' amor si Qu' un fuec m' avetz lainz assis, Qu' anc no mermet, pus fo enpris; Fuecx d' amor escart e destreing, Que vins ni l' aiga no l' esteing; Pus fon enpris, pueys no s' esteys, De jorn en autre dobl' e creys. E quan me soi de vos lonhatz Creys e dobla pus l' amistatz: Mas quan se pot esdevenir Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir, Soi aissi que mais res no m sen; Per que sai be qu' es falhimen Lo reprochiers c' om dire sol, Que huelhs no vezo cors ne dol; Lo cors m' en dol, dona, per ver Quan no us podon miei huelh vezer; Mas del vezer cosselh no i sai: Pero mon cor que remas lai, Lo premier jorn que anc vos vi, Anc pueis de vos no si parti; Non si parti de vos un torn: Ab vos sojorna nueg e jorn Ab vos esta on qu' ieu m' esteia, La nueg e 'l jorn ab vos domneia; Per que m' esdeven mantas vetz, Qu' en autr' afar pessar no m letz, Quan cug pensar en autra res. De vos ai messatge cortes, Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers, M' en ven de vos sai messatgiers, Me ditz e m remembr' e m retray Vostre gen cors cuendet e gay, La vostra bella saura cris, E 'l vostre fron pus blanc que lis, Los vostres huelhs vairs e rizens, E 'l naz qu' es dreitz e be sezens, La fassa fresca de colors Blanca, vermelha pus que flors, Petita boca, bellas dens Pus blancas qu' esmeratz argens, Mento e gola e peitrina Blanca com neus e flors d' espina, Las vostras bellas blancas mas E 'ls vostres detz grailes e plas, Pueis la vostra bella faisso On non a ren de mespreiso, Los vostres gaps plazens e bos, E 'l gen solatz e 'l franc respos, E 'l ben semblan que m fetz al prim Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim; Quan so m remembr' al cor ni m ditz, Adoncx remanc si esbaitz No sai on vauc ni don mi venc, Meravilh me car me sostenc, Qu' el cor me falh e la colors. Si m destrenh, dona, vostr' amors Tot jorn suefri aital batalha: Mas la nueg trac peior trebalha; Que quan me soi anatz jazer, E cug alcun repaus aver, E 'l compaigno dormon trestuit, Que res non fai n' auia ni bruit, Adoncx me torn e m volv e m vir, Pens e repens, e pueis sospir; Soven mi levi en sezens, Apres m' en retorn en jazens, E colgui me sobr' el bras destre, E pueis me vire el senestre; Descobre mi soptozamen, Pueis me recobri bellamen; E quan me soi pro trebalhatz Ieu get defor amdos mos bratz, E tenc lo cor e 'ls huelhs aclis, Mas juntas, deves lo pais On ieu sai, dona, que vos es; Tot aiso fas c' auzir podes. Ai! bona dona benestans, Si veira ja est fis amans A son viven lo jorn ni 'l ser Que, a selat o per lezer, Vostre gen cors cuend e prezan Entre mos bras remir baizan, Huelhs e boca tan doussamen! Que sol un bais fassa m dels cen, Et ieu pel joi blasmar m' en lais; Er ai trop dig, mas no puesc mais, S' una vetz sola ai parlat So qu' el cor a mil vetz pensat; Quant aiso dic, non puesc pus dir, Clauzi mos huelhs, fas un sospir, En sospiran vau endormitz; Adoncx s' en vai mos esperitz Tot dreitamen, dona, ves vos De cui vezer es cobeitos; Tot en aisi con ieu dezir La nueg e 'l jorn quan m' o cossir, A son talan ab vos domneya, Embrass' e baiza e maneya; Ab que dures aisi mos soms No volria esser reis ni coms: Mais volria jauzens dormir Que velhan deziran languir. E Rodocesta, ni Biblis, Blancaflors, ni Semiramis, Tibes, ni Leyda, ni Elena, Ni Antigona, ni Esmena, Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel bloy, Non agro la meitat de joy
Ni d' alegrier ab lurs amis, Cum ieu ab vos, so m' es avis. Per la douzor fas un sospir, Pueis mi trasail al resperir, Obri mos huelhs isnelamen, Gart sai e lai tot belamen, Trobar vos cug, domna, latz mei, Mas no vos truep ni no vos vei; Clauzi mos huelhs e torn ma cara, Las mas juntas, d' eissa maneira Vezer si poiria durmir, Mas ges no i puesc esdevenir; Ans torn en eyssa la batalha D' amor que m' aussi e m trebalha. Dona, no us puesc lo cente dir De las penas, ni del martir, Del pantays, ni de la dolor Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor; Per vostr' amor totz vieus aflam, Mas per merce, dona, reclam Que m perdones s' ieu falh ni pec; Auiatz et entendetz est prec, Dona, la genser creatura Que anc formes el mon natura, Genser qu' ieu non puesc dir ni say, Pus bela que bels jorns de may, Solelhs de mars, umbra d' estieu, Roza de may, pluia d' abrieu, Flors de beutat, miralhs d' amor, Claus de bon pretz e crinz d' onor, Mas de do, capdels de joven, Sim e razitz d' ensenhamen, Cambra de joi, loc de domnei, Dona, mas juntas vos soplei; E pos sui vostres leialmentz, Venza us merces e chauzimentz Que m retengas a servidor, E prometes mi vostr' amor. Del plus no us prec, ni no s cove, Mas tot si' en vostra merce; C' aissi lais dieus d' amor jauzir: Mais am de vos sol un dezir, E l' esperanz' e 'l lonc esper Que de nuilh' altra son jazer; E pos de mi vos fas ligansa, Prometes mi bon' esperansa; De la promess' aurai confort, E bon respieg tro a la mort. Mais vuelh en bon esper morir, No vuelh dezesperatz languir. Dona, no us aus de pus preyar, Mas dieus vos sal e dieus vos gar; Si us platz, rendetz mi ma salut: Pus amors m' a per vos vencut, Vensa us per mi cortesamentz Amors, que totas causas ventz, Dompna!
II.
Si cum li peis an en l' aigua lor vida, L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai, Qu' amors m' a fait en tal domna chauzir Don viu jauzens sol del respieit qu' ieu n' ai; Tant es valens que, quan ben m' o cossir, M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz; Si s tenon joinz amors e jois amdos Que ren no i pert mezura ni razos.
Tot autre joy desconois et oblida Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e guay, Que tan gen sap avinen far e dir Ab pur plazer tot so que ben estay, Que hom non pot mal dire ses mentir; Qu' en lieis es sens, honors, pretz e beutatz: E se no m val sos gens cors amoros, Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.
Belha domna, cui joys e jovens guida, Ja no m' ametz, totz temps vos amarai, Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir; E quar conois qu' ieu am ab cor verai, Mostra m de vos de tal guiza jauzir: Pensan vos bais e us maney e us embraz; Aquest domneis m' es dous e cars e bos, E no 'l me pot vedar negus gelos.
Mais am de vos lo talant e 'l dezir Que d' autr' aver tot so qu' a drut s' eschai;
D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,
Pero non sui del tot dezesperatz, Qu' en ricas cortz ai vist mantas sazos Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Vas lo pays, pros domna issernida, Vire mos huelhs on vostre cors estai, E quan de vos plus pres no m puesc aizir, Ten vos el cor ades, e cossir sai Vostre gen cors cortes que m fai languir, Lo bel semblant e 'l deport e 'l solatz, Lo pretz e 'l sen e las beutatz de vos Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.
Mos Gens Conquis, jois e pretz e solatz Vos tenon guai vostre pretz e joyos, Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.
Ves mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,
Quar es adregz e francs e larcs e pros.
III.
Belh m' es quan lo vens m' alena En abril ans qu' intre mays, E tota la nuegz serena Chanta 'l rossinhols e 'l jays; Quecx auzel en son lenguatge, Per la frescor del mati, Van menan joy d' agradatge; Com quecx ab sa par s' aizi!
E pus tota res terrena S' alegra, quan fuelha nays, No m puesc mudar no m sovena D' un' amor don ieu sui jays; Per natur' e per uzatge M' aven qu' ieu vas joy m' acli Lai, quant fai lo dous auratge Que m reven lo cor aissi.
Pus blanca es que Elena, Belhazors que flors que nays, E de cortezia plena, Blancas dens ab motz verays, Ab cor franc ses vilanatge, Color fresca ab sauras cri: Dieus que 'l det lo senhoratge La sal, qu' anc gensor no vi.
Merce fara, si no m mena D' aissi enan per loncs plays, E don m' en un bais d' estrena, E, segon servizi, 'l mays; E pueys farem breu viatge Sovendet, e breu cami, Qu' el sieu belh cors d' alegratge M' a mes en aquest trahi.
IV.
Belh m' es lo dous temps amoros,
Lanquan lo mons reverdezis,
Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis
Ab joy de las novellas flors,
E chant d' amor jauzens pel bon esper;
Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser
Que d' als no m ve pessamen ni cossires.
En tal domna qu' es belh' e pros Ai mon entendemen assis, E sos pretz es tan bos e fis Qu' en sa beutat gensa valors: Aisso la m fai plus duptar e temer; Et on mielhs vey que no m deu eschazer, M' en creys magers voluntatz e dezires.
Ges no puesc esser oblidos, Qu' el mon ren tant no m' abelis; Be m mal menet e be m' aucis, Quar anc l' a m fes amar amors. Si m' an li mal abaissat a plazer Que totz jorns muer e no m' en puesc mover,
Ans m' es sojorns lo solas e 'l martires.
E pero, si 'l bel mals m' es bos, Grans ops m' auria qu' en gueris, E silh vas cui ieu sui aclis Fezes m' ajuda e secors. Amors! faras ja ren al mieu voler? Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder, Qu' un pauc ves mi lo sieu coratge vires.
E s' ieu auzes dir quar mi fos Un ser lai on se desvestis, Sol que 'l plagues qu' ieu la servis, No volgra guazardos maiors: E s' a present, per proar de saber, Non l' auzava solatz adoncx tener, Mans jocs y a que valon mais que rires.
Contra 'ls lauzengiers enueyos, Mal parlans, per qui jois delis, Volgra que celes e cobris Son cor quasqus dels amadors; Que tals es fals lo segles a tener, E ges ades non deu hom dire ver; Soven val mais mentirs et escondires.
Lo vers tramet a mi dons per plazer: Mal o fas, cors, car te potz abstener, Quant te parli de lieys, que non sospires.
V.
L' ensenhamentz e 'l pretz e la valors De vos, domna, cui sopley nueyt e dia, M' an si mon cor duit de belha paria, On plus me duelh ieu chant e m' esbaudei, E quar amors mostra totz sos poders Vas me tot sol que troba plus leyal, No m val esfors contra lieys ni sabers.
E doncs, domna, valha m vostre secors, E vensa vos merces e cortezia, Ans qu' el talans ni l deziriers m' aucia Del vostre cors gensor qu' el mon estei; Als vostres laus dir mi sofranh lezers, Quar tant es rics vostre pretz e tan val, Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.
Domna valens, don dic veras lauzors, Ren de mon cor non ai mas la bailia, De vos lo tenc don tot lo mon seria, S' elh era mieus; e quar soven no us vei, Lai on vos etz contrasta m mos temers; Qu' ins en mon cor ieu vos faisson aital Com ieu vos vi als prims plazens vezers.
Domna, 'ls plazers grazisc e las honors, E us grazirai totz temps, si tan vivia, Quar me sufretz qu' en bon esper estia, E, s' a vos plai, conosc que far o dei; Doncs, s' aissi muer, que m val mos bos espers?
S' en breu de me pus coralmen no us cal,
Dezesperar me fara 'l non chalers.
Domna, nos tres vos et ieu et amors Sabem totz sols, ses autra guerentia, Quals fo 'l covens; no s tanh qu' ieu plus en dia, Quar vostres suy e per vostre m' autrei; Si es mos cors en vos joinhz et aders De fin' amor e de dezir coral, Qu' en autra part non es ferms mon volers.
D' aisso sai grat als autrestrobadors Que quascus pliu en sos digz, et afia Que sa domna es la genser que sia; Sitot s' es fals lurs digz, laus e mercei, Qu' entre lurs guaps passa segurs mos vers, Q' us no l' enten ni no so ten a mal, Quar atressi s cuion sia plazers.
Plus fora ricx de totz entendedors, Si ieu agues lo joi que plus volria, De proeza ja par no trobaria, Ni nulha res non fora contra mei; E pel gran cor qu' auri' e dels sabers, De paradis foran mieu li portal, E mais d' honor no i poiria avers.
VI.
Aissi cum selh qu' ama e non es amatz, O ai ieu fag qu' ai amat longamen En un sol luec don ges no m' en repen, Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz Que d' autr' aver totas mas voluntatz; E quar ieu l' am leyalmen, ses engan, Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.
Auzit ai dir, per que m sui conortatz, Que qui ben sier bon guazardon aten, Ab qu' el servirs sia en luec jauzen, Qu' en aissi es trop miels guazardonatz; Per qu' ieu me sui del tot a vos donatz, Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan Mas de servir vostre cors benestan.
Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m' entendatz, Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven, E no m' en lais mas per dreg espaven; Qu' ieu me feira molt de vos plus privatz, Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz; Pero vers es qu' anc re non amiei tan, Mas endreg vos eu non aus far semblan.
Vos valetz tan qu' ieu crei que conoscatz Que mielhs ama selh que pregua temen, Que no fai selh que pregua ardidamen; Bona domna, ja aisel non crezatz Qu' ab engan vai e si es enganatz; Mas ieu sui selhs que muer temen aman, Per que no us aus preyar mas en chantan.
Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz, Qu' ieu sui ab vos per semblan en durmen; Adoncs estauc en tan ric jauzimen, Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz, Tan cum dures aquel plazenz pensatz; E quan m' esvelh, cug murir deziran, Per qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.
Chascun que us ve, domna, sap qu' es vertatz Que totz bons aibs avetz complidamen; En vos pot hom trobar beutat e sen, Pretz e valor, e totz bons faitz onratz: Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz Del mal qu' eu ai; e per vos muor aman, Que non fora, se non valgues aitan.
Bona domna, soven sui acordatz Qu' ie us an vezer, e soven vau duptan Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.
Seinher Frances, cal que si' abaissatz, De totz bos pretz vos anatz meilluran Per dir e far trestot faich benestan.
VII.
Anc vas amor no m puesc re contradire, Pus anc hi volc son poder demostrar; Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre, A sa merce me ren sos domengiers, E ja mos cors vas lieys non er leugiers; Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis, Ni aquelh eys no fo de cor pus fis.
D' amor no m fenh, ni 'n sui del plus jauzire, Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar, A lei d' aman, mi fai en tal entendre, De cuy es pretz fis e cars et entiers; E non er ja per me conquiza estiers, Si fin' amors, que a mon cor assis, Lo sieu bel cors per forsa non languis.
Si dieus volgues lo sieu ric pretz devire, Gran ren pogra d' autras donas honrar; Tan cum mars clau ni terra pot estendre, Es lo sieu pretz de totz bos aips premiers; Et agra m' ops lo jorn, vilas portiers, Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no vis; Que mon saber ai paor que m' aucis.
Bona domna, li plazer e 'l dous rire E l' avinens respos que sabetz far, M' an si conquis qu' ad autra no m puesc rendre; Partira m' en si pogues voluntiers, Que vostre pretz cre que m' es sobransiers; Mas en aisso m conort e m' afortis, Que paratges es vas amor aclis.
Al ferm voler don vos am e us dezire, Dona, m jutgatz, e si mezura us par Que us en denha merces al cor deyssendre, No m' o tuelha paors de lauzengiers, Que ja negus non er tan plazentiers Al prim saber, ni lunhdas ni vezis, Que ja sia de mos afars devis.
Aitan se pert qui cuia plazers dire Ni lauzenguas per mon cor devinar, Q' atressi ben e mielhs m' en sai defendre, Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers: Tal ver y a qu' es fals e messongiers; Car qui dis so per qu' amor avilzis, Vas si dons ment e si mezeis trahis.
Chansoneta, selh cuy es Monpesliers, Qu' es guays e pros volgra ben que t' auzis, Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.
VIII.
Aissi cum selh que anc non ac cossire Ni voluntat ni cor ni pessamen De nulha re, pueis vos vi, mas de vos Ai ieu estat, domna, tan cossiros Co us pogues tans de plazers far e dire, Que una vetz, en trastot mon viven, Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir servire.
Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,
Bona domna, tan vos am finamen, Mos cors no s pot per ren partir de vos, Ans en durmen me vir mantas sazos, Qu' ieu joc e ri ab vos, e 'n sui jauzire; Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen Que res non es, torn en plorar lo rire.
E doncx, domna, genser qu' el mon se mire,
Pus aissi sui vostre serf leialmen, Per chauzimen e per honor de vos Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos Tengua 'l mieu cor plazen en tal albire, Que 'l voluntatz qu' ai del vostre cors gen No l' estengua, ni l' angoissos martire.
Pero plazen e dous, senes devire, M' en son li mal per los bens qu' ieu n' aten; E si us plagues qu' ieu agues ren de vos, Ans qu' om saubes per me que res en fos, Sapchatz, domna, que m laissari' aucire: Ja dieus no m do pueis viure lonjamen, Pus ja serai en re vas vos trayre.
Mais vuelh estar totz temps francx e suffrire, Quan pus non puesc aver de jauzimen, Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos Qu' anes preyan sai e lai a rescos, Que ges no m puesc mon coratge devire: Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten Vas quascun es enganaire e trahire.
De las domnas non s' eschai ges a dire, Que mainh n' i a que s camjon tan soven Que dan hi a selh qu' es ses mal cossire.
Domna, lo jorn m' aucietz mantenen Que ja m trobetz ves vos mas en ben dire.
IX.
Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat Me mostr' amors que m' es al cor assiza, E lai on vey plus ferma voluntat De pretz conquerr' e de joy mantener, Esforsi m mais de far e dir plazers; Quar mezura es e sabers et honors Qu' om puesc' esser plus plazens als melhors. Mout fora greus, mas quar ven tant en grat, Lo mals d' amor franh per si e us e briza, E 'l gaug que son ab la dolor mesclat Fan la pena e la fan leu parer: Qu' ieu fora mortz, mas us jauzens espers M' a enrequit, gent conortat e sors; E si 'n trac mal, ieu n' aten gen secors.
Qu' aissi m' a tot amors vout e virat D' autres afars, e tornat a sa guiza; Tug silh qu' ieu veg mi semblon folh e fat, Qu' ab lor non puesc solatz d' amor aver Per vos, dona, don no part mon volers: E s' ieu ja 'l cor vir per amar alhors, No m valha dieus ni merces ni amors.
Mout estai gent franquez' ab gran beutat;
Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,
Dona, si us platz aiatz humilitat De mi que sui totz el vostre poder; Valha m' ab vos merces e car teners, Qu' en breu seran mey ris tornat en plors,
Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.
D' amor no m par qu' om puesca far meitat, Quar, segon dreg, pus es per locx deviza, D' aqui enan deu aver nom camjat; Per so no us cal, bona dona, temer Que ja vas vos tan falha mon sabers, Qu' els vostres mans no m tenha per senhors,
Neus amaray, si us platz, mos nozedors.
X.
Ses joy non es valors, Ni ses valors honors, Quar joy adutz amors, Et amor domna guaya, E gayeza solatz, E solatz cortezia; Per qu' ieu non vuelh un dia Viure desconortatz, Ans on pus suy iratz Ieu chant e m' asolatz, Quoras qu' avinen sia.
En joy ai mon esper, Fin cor, e ferm voler, E joy no m puesc aver, Domna, tro qu' a vos playa Cui me suy autreyatz, Per aital aventura Qu' amors m' en assegura, E vos m' en esfreidatz; Mas una re sapchatz, S' amor e mi forsatz, Mout etz salvatg' e dura.
Chauzimen e merce Podetz aver de me, Qu' ie us amarai jasse, E tot so que m n' eschaya, Domna, penrai en patz Aissi cum bos sufrire; Qu' ie us am tant e us dezire, Mais m' en platz us somnjatz De vos, quan sui colguatz, Que us tengues en mos bratz, Que d' autra esser jauzire.
Domna, merce vos clam, Que totz ard et afflam, Tan de bon cor vos am: Ai! doussa res veraya, Quar es tant alt puiatz Lo dezirs que m turmenta, Merce us clam, domna genta, Colors d' autras beutatz, Que s' ieu orguelh y fatz, La vostr' humilitatz Per merce m' o cossenta.
El cor vos mir ades, E quar vos sui plus pres, La genser qu' anc nasques, Prec vos que dan no i aia; Belha domna, si us platz
Vuelh vostre pretz retraire, Si qu' ab fin joi s' esclaire Per vos ma voluntatz; Qu' en nuls autres pensatz No fui alezeratz, Des que ieu vos vi guaire.
XI.
Si m destrenhetz, dona, vos et amors Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire; L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner, L' us m' enardis, e l' autre m fai temer; Preyar no us aus per enten de jauzir, Aissi cum selh qu' es nafratz per murir, Sap que mortz es, e pero si s combat, Vos clam merce ab cor dezesperat.
Bona domna, paratges ni ricors, On plus autz es e de maior afaire, Deu mais en se d' umilitat aver, Quar ab erguelh non pot bos pretz caber, Qui gen no 'l sap ab chauzimen cobrir; E puois no m puesc de vos amar suffrir, Per merce us prec e per humilitat Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.
No mi nogua vostra rica valors, Qu' anc non la puec un jorn plus enans traire; De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber De vostre pretz creysser a mon poder, Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag auzir: E si us plagues que m denhessetz grazir, No quezira plus de vostr' amistat, Ans prezera per guazardon lo grat.
Totz los forfaitz e totas las clamors, En que m podetz acuzar ni retraire, Son quar m' auzatz abelhir ni plazer Plus d' autra re qu' ieu anc pogues vezer; Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz dir, Mas quar vos sai conoisser e chauzir Per la melhor et ab mais de beutat; Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Vostre gen cors, vostra fresca colors, E 'l dous esguartz plazens que m sabetz faire Vos mi fan tan dezirar e voler, Qu' ades vos am on plus m' en dezesper; E si folhei, quar no m' en sai partir: Mas quant me pens quals etz que m faitz languir, Cossir l' onor, et oblid la foudat, E fug mon sen, e sec ma voluntat.
Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir; Mas qui 'l marques mentau de Monferrat, Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura lauzat.
XII.
A guiza de fin amador, Ab franc cor humil e verai, Viu sol del bon respieg d' amor Jauzens, ab greu pena qu' en trai Mos cors, per que la m fetz chauzir, Dont hom non pot lauzan mentir, Ni del be que y es dir el tertz.
Ges no l' aus mostrar ma dolor Estiers adhorar, quan s' eschai Qu' ieu la vey, li dic ab temor Semblans per que sap be cum vai; E s' ieu en re mensprenc el dir, Sobretemers me fai falhir, Que fai humils los plus espertz.
Ailas! qu' en er si no m socor? Non als, mas deziran morrai; E doncx aura hi gran honor, Si per so quar l' am mi dechai! Ilh en pot ben son cor complir, Mas non l' er, segon mon albir, Apres me nulhs amics tan sertz.
Tot ades sopley et azor Al pays on ma don' estai; E 'n tenria neys per senhor Un pastor que vengues de lai Empero negus no s cossir Qu' el castelh, on se fai servir, Ja sia per me descubertz.
Chanso, vai t' en a la melhor, E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai; Quan cossir ara sa valor, Li membre del fin cor qu' ieu l' ai: Que, si m lais dieus s' amor jauzir, Semblaria m; tan la dezir, Ab lieys paradis us dezertz.
Pueys diguas a mon Ben S' Eschai Qu' en tal son pauzat mei dezir, S' il puesc a son plazer servir, De ric guizardon serai sertz.
Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.
La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.
Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento. Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.