mardi 10 octobre 2023

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

Giraud de Calanson.

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso



I.

El mon non pot aver
Nulh autre amador
Qu' els grans plazers d' amor
Aia totz guazanhatz,
Qu' ieu de mon ferm voler
Mielhs no m tenha pagatz
Que el ab totz sos dos;
Qu' er viu ricx e joyos,
Dompna belha e plazens,
Tan vos am leyalmens
Ferms, de dopte partitz,
Cum perilhatz gueritz
A mala mar,
Quant a bon port lo mena belhs auratges.

E quar no pot valer
Pretz ni laus part honor,
En loc de preyador
Mi sui a vos donatz;
Et en loc del jazer
Prenc l' amor e 'l solatz,

Quar mout belhs guizardos,
Dona, m' eschai de vos,
Sol qu' ie 'n sia jauzens,
Quar us belhs honramens
Val mais q' un don petitz;
E tot hom pros grazitz,
Ses trop preyar,
Fa mans belhs dos, quant es sos agradatges.

E 'l vostre belh plazer
Son de tan gran doussor,
Qu' ab ricx faitz de valor
Vos faitz als pros prezatz
Honrar e car tener;
E 'l pretz e la beutatz
Don mans son enveyos,
E dels honratz respos
Que faitz a totas gens,
E 'l solatz avinens
Adoncx ricx e jauzitz
Que vos fan a totz guitz
Als pros preyar,
Per que us es datz de totz laus senhoratges.

Doncx, si en bon esper
Estan li servidor
Que servon bon senhor,
Non dey esser blasmatz,
S' ab vos vuelh remaner
On totz bes son pauzatz;
E non sian gelos
Maldizens enuios,
Ni s cug que m pas las dens
Uns motz descovinens,
Mas bos chans luenh auzitz,
Que pretz e jois los guitz,
Se fan lauzar
Per los melhors lai on es fis paratges.

Doncx val mais, s' ieu dir ver
De vostra gran valor,
No fai mentir d' alhor,
Cui mal guazardonatz
Qu' en re non pot caber,
E de bella vertatz
Non dey esser duptos;
Qu' aissi cum lo leos
Huelhs ubertz es dormens,
Dompna, tot eyssamens
Vos ve mos esperitz
Vellan et adurmitz;
Al rissidar,
Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges.

Belh Diamans grazitz,
Thesaurs, e gaugz complitz,
En vos amar
Et obezir es trastotz mos coratges.


II.

A lieys cui am de cor e de saber
Domna, senhor et amic volrai dir
En ma chanso, s' il plai que m vuoilla auzir,
Del menor ters d' amor son gran poder,
Per so car venz princeps, ducs e marques,
Comtes e reys; e lai on sa cortz es
Non sec razon, mas plana voluntat,
Ni ja nulh temps no y aura dreit jutgat.

Tant es sotils c' om no la pot vezer,
E cor tan tost que res no ill pot fugir,
E fier tant fort c' om ges non pot guerir
Ab dart d' assier don fai colp de plazer,
E no ill ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit; e pueis trag demanes
Sagetas d' aur ab son arc asteiat,
Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Corona d' aur porta per son dever,
E non vei ren mas lai on vol ferir;
No ill faill nuill temps, tan gen s' en sap aizir;
E vola leu, e fai se molt temer;
E nais d' azaut que s' es ab joi empres;
E quan fai mal sembla que sia bes;
E viu de gaug, e s defen, e s combat,
Mas no i garda paratge ni rictat.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals, e qui 'ls dos pot ubrir
Leu passa 'ls tres, mas greu s' en pot issir;
E viu ab joi cel que i pot remaner;
E poia i hom per catre gras mout les,
Mas no i intra vilans ni malapres,
C' ab los fals son el barri albergat
Que te del mon plus de l' una meitat.

A son peiron, on ella s vai sezer,
A un taulier tal co us sai devezir,
Que negus hom no i sap nuill joc legir,
Las figuras no i truep a son voler,
Et a mil ponz; mas gart que no i ades
Hom malazautz de lach jogar mespres,
Quar li ponh son de veire trasgitat,
E qui 'n frang un, pert son joc envidat.

Tan quan clau mars, ni terra pot tener,
Ni 
soleils lutz, se fai per tot grazir;
Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir,
Los uns ten bas, e 'ls autres fai valer,
E estrai leu so que gent a promes,
E vai nuda mas quan d' un pauc d' aurfres
Que porta seing, e tug siei parentat

Naisson d' un fuec de que son aflamat.

Al segon tertz tanh franqueza e merces:
E 'l sobeiras es de tan gran rictat
Que sobr' el cel eissausa son regnat.

Monpeslier, a 'n Guillelm lo marques
Ten vai, chanso, fai auzir de bon grat
Qu' en lui es pretz e valors e rictat.

Aimeri, Aimeric de Sarlat.

Aimeri de Sarlat.

Aimeri, Aimeric de Sarlat.


I.


Quan si cargo 'l ram de vert fueilh, 

E l' auzelet uns, dui e trei

Penson d' amor e de dompnei, 

E contra 'l rai si fan garueilh, 

Comens mon chan ab lo temps de doussor, 

E quar m' agr' ops q' ab la novella flor 

Uns novells jois mi dones jauzimen, 

Qu' estat ai sol ses amor lonjamen.


Ar for' el sobeiran escueilh

D' amor, s' auzes clamar mercei,

E portera senhal de rei,

E fora plus ges que no sueilh,

E penr' yvern per bel temps de pascor,

E freida neu per estiu ab calor,

E prometre per donar mantenen,

E lonc esper per atendre breumen.


Tart er qu' ieu per leis mi despueilh,

Ni la tenha, ni la manei,

Quar tan tem son ric senhorei

Qu' ieu cug dir foudat et ergueilh; 

E m sui cubertz de ma granda tristor, 

E trac l' afan de las penas d' amor,

E vauc ves tal franc et obedien

Qui ja per mi non sabra mon talen.


Obs m' agra parlesson miei hueilh,

Qu' en nul autr' amic no m' en crei,

Quar m' an mes en tan gran esfrei

Que disseson so don mi dueilh

A leis cui tenc per dona e per senhor,

Que m dones joi e m leuges ma dolor,

Qu' ieu trac l' afan de l' amador sufren

Que seila 'ls mals, e 'ls bes gieta prezen.


Dona, qu' es en l' aussor capdueilh 

Sobre totas cellas c' om vei, 

Merce us clam que l' aiatz de mei, 

Que vas nuill autra no m destueilh; 

Que merce deu hom trobar ab valor, 

Et amors deu chauzir fin amador; 

E s' ieu ab vos non truep d' amor guiren, 

Amors e pretz son nom ves mi desmen.


Dona de pretz, senhoressa d' amor,

Fina beutat ab natural color,

Pos en vos es tot aisso ab joven,

Esser i deu merces ab chauzimen.


Chansos, vai t' en tan com poiras, e cor 

Dreg a 'n Guiraut don aug vera lauzor 

De Papion, e mezura e sen

E pretz entier ab laus de tota gen.


II.


Fis e leials, e senes tot enguan,

Aissi com cel qu' a conquistat amors,

Aurai en patz sufertas mas dolors,

Qu' anc no m' anei planhen ni rancuran;

Et ai amat longuamen dezamatz

Vostre gen cors, dona, cui me soi datz;

E pos merces ren ab vos no m valria,

Partirai m' en ieu? non, qu' ieu non poiria.


Ans atendrai sufren e merceian

Tro que de vos aia qualque secors,

Qu' a tot lo meins m' er l' atendres honors,

Bona dompna, si be m trac greu afan;

Quar pro val mais ricx esperars onratz

Q' uns aunitz dos de c' om no fos paguatz;

Per qu' ieu serai tant amicx ses feunia,

Tro que us apel, senes mentir, amia.


Bella dompna, foudat fas per semblan,

Quar en chantan retrac vostras lauzors

Ni la beutat don sobratz las gensors;

Obs mi fora que us anes oblidan,

Qu' ergueilhs vos creis e us merma humilitatz

On plus vos vau membran vostras beutatz

Ni la ricor qu' es aut sobre la mia;

Dir n' ai doncx mal ieu? no, qu' ieu mentiria.


Mil vetz m' aurai acordat en pensan

Cossi us pregues, pueis rete m' en paors,

Quar oblidar mi fai vostras valors;

Si com hom vai dins lo tertre camjan

Que s' oblida so don plus es membratz,

Ieu quan vos vei soi del tot oblidatz;

Mas per so m plai, quar faillimens seria,

S' ieu pel deman lo bel solatz perdia.


Dompna, ben sai qu' a vostra valor gran

M' aonda 'l cors, e sofranh m' en ricors;

E si del plus li podetz far clamors,

Vos et amors en siatz a mon dan;

E si per so, dompna, m' ocaizonatz

Quar no soi ricx, sera tortz e pecatz,

Quar tan no val neguna manentia

Endreit d' amor, com fis cors ses bauzia.


Pros comtessa, lo noms de Sobeiratz

Es luenh auzitz per totz et enansatz,

Per qu' ieu no m part de vostra senhoria,

Ni o farai aitan com vius estia.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Sarlat

Aimeric de Sarlat (fl. c. 1200) was a troubadour from Sarlat in the Périgord. According to his vida he rose by talent from the rank of jongleur to troubadour, but composed only one song. In fact, four cansos survive under his name.

The sole topic with which his surviving work is concerned is courtly love; he was an imitator of Bernart de Ventadorn. A fifth canso, "Fins e leials e senes tot engan", attributed in the chansonniers to Aimeric de Belenoi, has been assigned to Aimeric de Sarlat by modern scholarship, partly because it is directed to Elvira de Subirats, wife of Ermengol VIII of Urgell, to whom Aimeric de Sarlat had addressed his "Ja non creirai q'afanz ni cossiriers". An example of Aimeric's poetry:

Si saubesson parlan mei oill,

e.l cor, don tan soven sospir,

tot saupras quals son mei consir;

car la boca non a ges vassalatge

de vos dire zo don lo cor languis. . .

If you knew to speak to my eyes,

and to my heart, which so often sighs,

soon you would know all my worries;

for this the mouth has no authority

to tell you for what the heart languishes. . .

Aimeric was probably patronised by William VIII of Montpellier. One of his works may have inspired Denis of Portugal to compose a poem in Portuguese.

Lang, H. R. "The Relations of the Earliest Portuguese Lyric School with the Troubadours and Trouvères." Modern Language Notes, 10:4 (Apr., 1895), pp. 104–116.