mardi 10 octobre 2023

La Dame Casteloze. Na Castelloza.

La Dame Casteloze.

La Dame Casteloze. Na Castelloza.

Ja de chantar non degr' aver talan,

Car on mais chan

E pietz mi vai d' amor;

Que plaing e plor

Fan en mi lor estatge;

Car en mala merce

Ai mes mon cor e me,

E s' en breu no m rete,

Trop ai fag long badatge.


Ai! bels amics, sivals un bel semblan

Me faitz enan

Qu' eu muoira de dolor;

Que l' amador

Vos tenon per salvatge,

Qu' a joia no m' ave

De vos don no m recre

D' amar per bona fe

Totz temps, ses cor volatge.


Mas ja vas vos non aurai cor truan, 

Ni plen d' enjan,

Sitot vos n' ai peior,

Qu' a grant honor

M' o teing e mon coratge;

Ans pens qan mi sove

Del ric pretz que us mante,

E sai ben que us cove

Dompna d' ausor paratge.


Despuois vos vi, ai fag vostre coman,

Et anc per tan,

Amics, no us n' aic meillor;

Que preiador

No m fan ren ni messatge

Que ja m viretz lo fre;

Amics, non fassatz re:

E car josi no m soste,

Ab pauc de dol non ratge.


Si pro i agues, be us membri en chantan 

Q' aic vostre gan

Qu' enblei ab gran temor,

Pueis aic paor

Que i aguessetz dampnatge

D' aicella que us rete,

Amics, per qu' ieu dese

Li torniei, car ben cre

Que no i ai poderatge.


Dels cavalliers conosc que i fan lor dan, 

Car ja preian

Dompnas plus qu' ellas lor,

Qu' autra ricor

No i an ni seignoratge;

Que pois dompna, s' ave

D' amar, preiar deu be

Cavallier, si 'n lui ve

Proeza e vasalatge.


Dompna N' Almurs, ancse

Am so don mal me ve,

Car cel que pretz mante

A ves mi cor volatge.


Bels Noms, ges no m recre

De vos amar jasse,

Car i truep bona fe

Totz temps e ferm coratge.


II.


Amics, s' ie us trobes avinen, 

Humil e franc e de bona merce, 

Be us amera, qant era m' en sove 

Qu' ie us trob vas mi mal e fellon e tric; 

E fauc chansons per tal que fassa ausir 

Vostre bon pretz, don eu no m puesc sofrir 

Qu' eu no us fassa lauzar a tota gen, 

On plus mi faitz mal et asiramen.


Jamais no us tenrai per valen,

Ni us amarai de bon cor ni per fe,

Tro que veirai si ja m valria re,

Si us mostrava cor fellon ni enic;

Non farai ja, car no vueill puscatz dir

Qu' eu anc ves vos agues cor de faillir;

Qu' auriatz puois qualque razonamen,

S' ie us fazia ves vos nuill faillimen.


Eu sai ben qu' a mi estai gen,

Si be i s dizon tuit que mout descove

Que dompna preia cavallier de se,

Ni qu' el teigna totz temps tan lonc pressic;

Mas cel q' o ditz non sap ges ben chausir,

Qu' ieu vueil proar, enans que m lais morir,

Qu' el preiar ai un gran revenimen,

Qan prec sellui don ai greu pessamen.


Assatz es fols qui m' en repren

De vos amar, pos tan gen mi cove;

E cel q' o ditz no sap cum s' es de me,

Ni no us vei ges aras si cum vos vic

Quan me dissetz que non agues cossir,

Que calc' ora poiria endevenir

Que n' auria enqueras jauzimen;

De sol lo dig n' ai eu lo cor jauzen.


Tot' autr' amor teing a nien,

E sapchatz ben que mais jois no m soste

Mas lo vostre que m' alegra e m reve,

On mais en sent d' afan e de destric;

E m cug ades alegrar e jauzir

De vos, amics, qu' eu non puesc convertir;

Ni joi non ai, ni socors non aten,

Mas sol aitan qan n' aurai en durmen.


Jamais non sai que us mi presen, 

Qu' esajat ai et ab mal et ab be 

Vostre dur cor, don lo mieus no s recre; 

E no us o man qu' eu meteissa us o dic, 

E morai me, si no m voletz jauzir 

De qualque joi; e si m laissatz morir, 

Faretz pecat, e serai n' en turmen, 

E seretz ne blasmatz vilanamen.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Castelloza

Na Castelloza (fl. a comienzos del siglo xiii) fue una noble, poetisa y trobairitz de Auvernia.

De acuerdo con su Vida, Castelloza fue la esposa de Turc de Mairona, probablemente señor de Meyronne.​ Los antepasados de Turc habían participado en una cruzada alrededor de 1210 o 1220, por lo que de ahí provendría el origen de su nombre (significa Turco).1​ Presuntamente tuvo amoríos con Arman de Brion, un miembro de la casa de Bréon de rango social más alto que ella, y sobre quien habría escrito varias canciones. Su Vida registra que fue «muy alegre y sin preocupaciones», «muy educada» y «muy bella».

Solo tres —quizás cuatro si recientes investigaciones son aceptadas— de sus canciones (todas cansos) sobreviven, aunque sin música. Esto, sin embargo, la transforma en al menos la segunda trobairitz más prolífica en términos de obras preservadas: sólo Beatriz de Día la supera con cuatro cansos vinculados a su autoría. El tema de todos sus poemas es el amor cortés.

Comparado con Beatriz de Día, Castelloza era una poetisa más conservadora. La persona a través de sus obras es consistente y, aunque levanta tensiones entre el amor condicional e incondicional, siempre se mantiene comprometida a la fidelidad absoluta.

Un investigador, Peter Dronke, (drunk no) ha visto las canciones de Castelloza como iniciadoras de un ciclo lírico.

Ja de chantar no degra aver talan.

Amics, s'ie.us trobes avinen.

Mout avetz faich lonc estatge.

Por joi que d'amor m'avegna (discutido).


Bruckner, Matilda Tomaryn. "Fictions of the Female Voice: The Women Troubadours." Speculum, Vol. 67, No. 4. (Oct., 1992), pp. 865–891.

Coldwell, Maria V. "Castelloza." Grove Music Online Archivado el 16 de mayo de 2008 en Wayback Machine., ed. L. Macy.

The Vidas of the Troubadours, ed. and trans. Margarita Egan. Nueva York: Garland, 1984. ISBN 0 8240 9437 9.

Gravdal, Kathryn. "Mimicry, Metonymy, and 'Women's Song': the Medieval Women Trobairitz." Romanic Review, 83:4 (1992:Nov.) pp. 411–427.

Paden, William D., Jr. "The Poems of the 'Trobairitz' Na Castelloza." Romance Philology, 35:1 (1981:Aug.), pp. 158–182.

Schutz, A. H. "Where Were the Provençal 'Vidas' and 'Razos' Written?" Modern Philology, Vol. 35, No. 3. (Feb., 1938), pp. 225–232.

Shapiro, Marianne. "The Provençal Trobairitz and the Limits of Courtly Love." Signs, Vol. 3, No. 3. (Spring, 1978), pp. 560–571.

Weiss, Julian. "Lyric Sequences in the Cantigas d'amigo." Bulletin of Hispanic Studies, 65:1 (1988:Jan.), pp. 21–38.

La Dame Casteloze. Na Castelloza.

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt

Aubert, moine de Puicibot.

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt


Be s cuget venjar amors

Quan se parti soptamen

De mi, quar son falhimen

Li blasmava e 'l reprendia;

Pero si m fetz tan d' onor,

Quar plus far no m' en podia,

Que non sent mal ni dolor,

Ni no m planc, si cum solia,

Pueys n' ay mais de jauzimen;

Qu' el sen e l' entendemen

Que m tolc amors al venir

Ai tot cobrat al partir.


Qu' aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sen

Tan qu' una desconoyssen

Amiey, per so quar crezia

Qu' ilh agues de beutat flor,

E de pretz la senhoria;

Mas ar suy ses bailidor,

E sai segre dreita via;

Doncs conosc al sieu non sen

Que lieys amar no m' es gen;

Qu' en dona deu hom chauzir

Que s fass' ab bos fagz grazir.


Pero 'l cor no m' er alhors

Tan cum l' amiey finamen,

Mas cum mostres a la gen

Ab mos lauzars qu' ie 'lh valia,

Quar non cuiava 'l folhor

Que totz lo mons y sabia,

Ans grazia la valor

E lo pretz qu' ilh non avia;

Doncx pus ilh eyssa m desmen

Dels bes qu' ieu n' ai digz soven,

Non ai peccat del mentir,

Quar ieu cuiava ver dir.


Quar dels corals amadors

Non dey nulhs creyr' a nulh sen

De seliey en cui s' enten

Que falhis, sitot falhia;

E pren l' anta per honor,

E per sen pren la folia;

Per qu' ieu ab digz de lauzor

Lauziei lieys que no m valia,

Tan cum l' amiey coralmen;

s' anc falhi en menten,

Era 'n dic ver ses falhir

Pel messonja penedir.


Qu' om no s salva ni no s sors

Del peccat que fai quan men

Estiers mas en ver dizen,

Per qu' ieu quar antan dizia,

Cum fis amans per error,

Lauzor de lieys, que tot dia

Ponhava en sa deshonor,

En luec de so quar mentia

Dir ver qu' ilh no val nien;

E sai q' un pauc y mespren,

Mas per la colpa delir

Dey la vertat descobrir.


Dona, s' ieu vos dic folia,

E vos la faitz eissamen,

Aissi deschairetz breumen,

Qu' amduy ponham al delir,

Vos ab far et ieu ab dir.


//

https://it.wikipedia.org/wiki/Jausbert_de_Puycibot

Jausbert de Puycibot o Gausbert de Poicibot o Puicibot e altre numerose varianti, talvolta chiamato Lo Monge de Poicibot (il monaco di Poicibot) e altrove Audebert o Josbert, in latino Gaubertus de Podio Ciboti (... – ...; fl. 1220-1231) è stato un cavaliere, religioso e trovatore limosino, originario probabilmente del Périgord o del Limosino e attivo all'inizio del XIII secolo.

Dei suoi componimenti ne sopravvivono quindici (quattordici dei quali sono cansos), in massima parte convenzionali, tranne qualcuno dotato di una "certa sensibilità".

La poesia S'eu vos voill tan gen lauzar è stata attribuita a lui, sebbene siano sorti dubbi a causa della sua apparizione in una collezione di poesie del Monge de Montaudo. Egli probabilmente scrisse un sirventes che, insieme a un altro di Bertran de Preissac, forma una tenzone in cui i due trovatori discutono sui pregi delle donne giovani vecchie. Jausbert sostiene las joves (le giovani), mentre Bertran las vielhas (le anziane).

Era quan l'ivernz nos laissa

E par la fuoilla en la vaissa

   E il lauzellet chanton c'uns no s'en laissa,

Fas sirventes ses biaissa,

Mas uns malastrucs m'afaissa,

    Car ab joves no.s te: Dieus li don aissa!

Mais pretz una vieilla saissa

Que non a ni carn ni craissa.

   Mal ai' er el os e daval la madaissa!

  Que la genta, covinenta, on bos pretz s'eslaissa,

Fina, francha, frescha, blancha, don jois no.s biaissa,

Mais la vuoill, si gen m'acuoill ni josta se m'acaissa,

Que la rota, que.m des tota Limoges e Aissa.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

  En Bertranz men com afacha...

    E volria n'agues la testa fracha!

Pois parlar l'aug del manjar ni de bon' osta.l tracha,

Al jazer compra.l ben ser, tot lo porc e la vacha,

Quar s'embarga en la pel larga, que es molla e fracha.

Semblanz es, quant hom l'ades, qu'anc no.n trais sa

 garnacha.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

E tenc m'a gran desmesura

Que, pois domna desfegura,

    Quar ja i fai muzel ni armadura.

Mas prezes de si tal cura

Per que l'arm' estes segura,

    Que.l cors desvai a totz jorns e pejura.

  Eu lor dic aquest prezic per gran bonaventura.

  En Bertran vei a lor dan, e par que, per fraichura,

  Cad' aver las! i esper e soffre et abdura.


Secondo uno dei racconti contenuti nei Flores novellarum di Francesco da Barberino, Jausbert s'imbatte nella sua trascurata moglie mentre sta visitando un bordello.

I lavori di Jausbert furono per la prima volta curati e pubblicati da William P. Shepard sotto il titolo Les Poésies de Jausbert de Puycibot (Paris, 1924).

Componimenti

Cansos

Amors, s'a vos plagues

Be⋅s cujet venjar Amors

Car no m'abellis solatz

Merces es e chauzimens

Hueimais de vos non aten

Partitz de joi e d'amor

Per amor del belh temps suau

Pres soi et en greu pantais

S'ieu vos voill tan gent lauzar

S'ieu anc jorn dis clamans

Si res valgues en amor

Una grans amors corals

Uns joys sobriers mi somo

Era quan l'ivernz nos laissa

Sirventes

Gasc, pecs, laitz joglars e fers

Tenso

Jausbert, razon ai adrecha (con Bertran de Preissac)


Componimenti contesi ad altri trovatori:

Aissi com cel qu'a estat ses seignor (canso del Monge de Montaudon)

Amars, onrars e carteners (canso di Guiraut de Bornelh)

Bel m'es oimais qu'eu retraja (canso di Guillem de Saint Didier)

Car fui de dura acoindansa (canso di Aimeric de Peguilhan)

Fin' amors a cuy me suy datz (canso di Folchetto di Marsiglia)

Non pot esser sofert ni atendut (canso di Guillem Ademar)