jeudi 12 octobre 2023

Le Moine de Montaudon.

Le Moine de Montaudon.


Aissi cum selh, qu' om mena al jutjamen,

Que es per pauc de forfag acuzatz,

Et en la cort non es guaire amatz,

E poiria ben estorser fugen,

Mas tan se sap ab pauc de falhimen

No vol fugir e vai s' en lai doptos,

Atressi m' a amors en tal luec mes

Don no m val dregz, ni l' aus clamar merces, 

Ni del fugir no sui ges poderos.


Bona dompna, si eu fos lialmen

En vostra cort mantengutz ni jutjatz,

Lo tort qu' ie us ai fora dreitz apelhatz,

Qu' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen;

Donc pus vas me non avetz nulh garen

Qu' ieu anc falhis, dompna corteza e pros,

Mas quar vos am e tot quan de vos es,

E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes,

Veus tot lo tort, dona, qu' ieu ai vas vos.


Per aital tort me podetz lonjamen

Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz 

Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz

Que m guazanhetz vilan ni mal dizen,

Quar d' amor son tug siey fag avinen;

E pus hom es vilas ni enoios,

Pueys en amor non a renda ni ses,

Amar pot el, mas d' amor non a ges,

S' il fag e 'l dig tuit no son amoros.


Be m fai amors ad honrar finamen,

Qu' el mon non es tan rica poestatz

Que no fassa totas sas voluntatz,

E tot quan fai es tan bon e plazen;

E dieus hi fes molt gran essenhamen,

Quan volc que tot fos mezura e razos,

Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues,

E paratges no y des ren ne y tolgues,

Pus fin' amors se metria en amdos.


Bona dompna, no crezatz l' avol gen

Que ieu fezes de me doas meytatz,

For de mon cor que s' es en vos mudatz,

Qu' en un sol luec ai ades mon enten;

E sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten,

Res non es menhs de nesci volentos;

E jes nul temps no m plac tal nescies

Ni tal voler, ans ai amat defes

Com fin aman deu far ses cor felos.


Be m lau d' amor quar m' a donat talen

De lieys on es pretz e sens e beutatz,

Ensenhamens, conoissensa e solatz;

Res no y es menhs, mas quar merce no 'l pren

De me d' aitan que m' esguardes rizen

E que m fezes semblan de belh respos:

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes

Que mi donz amar mi non desdegnes,

Q' el sobreplus al sieu belh plazer fos.


Al pros comte vuelh que an ma chansos.

d' Engolesme, si vol la rend' e 'l ses

Que ieu conquis, que ieu vuelh per un tres

Qu' a mi non falh Lunelhs ni Araguos.


II.


Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza,

E dona franca e corteza

E de respondre ben apreza;

E platz me a ric hom franqueza,

E vas son enemic maleza.


E platz me hom que gen me sona

E qui de bon talan me dona,

E ric hom, quan no me tensona;

E m platz qui m ditz be ni m razona,

E dormir quan venta ni trona,

E grans salmos ad hora nona.


E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn a font o a riu,

E 'lh prat son vert e 'l flors reviu,

E li auzellet chanton piu,

E m' amigua ven aceliu,

E lo y fauc una vetz de briu.


E platz mi be qui m' aculhia,

E quan guaire no truep fadia;

E platz mi solatz de m' amia.

Baizars e mais, si lo y fazia;

E, si mos enemicx perdia,

Mi platz, e plus, s' ieu lo y tolhia.


E plazon mi ben companho,

Quant entre mos enemicx so,

Et auze ben dir ma razo,

Et ilh l' escouton a bando.

Boniface Calvo.

Boniface Calvo.


I.


Temps e luec a mos sabers,

Si saupes d' avinen dire,

Pois c' amors m' a faig eslire

Leis on es gaug e plazers,

Beutatz, senz, pretz e valors;

Doncs pois tan m' enanz amors

Qu' eu am tal domn' e dezir,

Non dei a bos motz faillir.


Mout fon corals lo dezirs

Que s venc en mon cor assire,

Quan de sos oils la vi rire

E pensar ab mainz sospirs,

Camjant mais de mil colors;

Don una douza dolors

M' en venc el cor, que doler

Mi fai senes mal aver.


Non es renda ni avers

Per qu' eu camjes mon martire; 

Tant fort mi plai e l' azire 

C' aissi entre dos volers

M' estauc ab ris et ab plors,

Ab trebaill et ab douzors:

Aissi m cug jauzens languir

Tant qu' il deing mos precs auzir.


Car tant non greva 'l languirs

Qu' eu ja vas autra 'l cor vire,

Ans l' am mil tanz e dezire

On pieg n' ai, car sos genz dirs,

Sos senz e sas granz lauzors

M' an si conques, per c' aillors

Non poiria conquerer

Joi que m pogues res valer.


Car lo sobraltius valers

De lei cui sui finz servire

Es tant sobre tot consire,

E 'l sieus honratz chapteners

Es tant genzer dels gensors

Qu' en sui tant en gran joi sors

Que d' als non pot jois venir

Qu' eu pretz ni deia grazir.


II.


S' ieu ai perdut, no s' en podom jauzir (N. E. podon)

Mei enemic, ni hom que be no m voilla, 

Car ma perda es razos qu' a els dueilla

Tan coralmenz que s deurian aucir,

E totz lo monz aucire si deuria,

Car morta es mi donz per cui valia

Pretz e valors, e s' en, chaitius, saupes

Chauzit tal mort que pieg far mi pogues

Que ma vida, senz tardar m' auciria.


E car non posc peiurar ab murir

Mi lais viure tant trist que flors, ni fuoilla,

Ni nuls deportz non a poder que m tueilla

Ren de 'l dolor, que m fai metr' en azir

Tot so que mais abellir mi solia;

Car despieg mi capdell, et ira m guia

E m met en luec on no viuria res

Mas ieu qu' ai tant de mal suffrir apres

Qu' eu viu d' aisso don totz autr' om moria.


E viu tan grieu qu' eu non posc ges soffrir

Que plors non semen' e dols non recueilla

Per la mort de la bella que m despueilla

De tot conort, pero eu non dezir

Aver poder ni voler nueg ni dia

De mi loingnar del maltrag que m languia,

Pois c' a dieu plac que mortz cella m tolgues

Dont venia totz mos gaug e mos bes,

E tot cant ieu d' avinen far sabia.


Tant era dreich' en tot ben far e dir

Qu' eu non prec dieu qu' en paradis l' acueilla,

Quar per paor q' aia ni aver sueilla

Qu' el l' aia mes en soan non sospir

Ni plaing, car al mieu senblan non seria

Lo paradis gent complitz de coindia

Senz leis, per q' eu non tem ni dupti ges

Que dieus non l' ai' ab se, lai on el es;

Ni m plaing, mas car sui loing de sa paria.


Fols mi par cel que cor met ni consir

El joi del mon, e plus fols qui s' orgoilla

Per tal joi, car autr' uichaizos non moilla

Mon vis de plors, ni als no m fai languir

Mas la menbranza del joi qu' eu avia

Del bel capteing e de la cortezia

Qu' eu trobav' e mi donz, e s' en agues

Saubut que tant mal prendre m' en degues,

Non prezera 'l joi ni ar m' en dolria.


Ai! flors de valor e de cortesia

E de beutat, ai! bella douz' amia,

S' il mortz complic son voler qan vos pres, 

Ieu en remaing tan doloros que res

Alegrar ni conortar no m poiria.