jeudi 12 octobre 2023

Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses

Tome quatrième


Des Tensons, des Complaintes historiques, des pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes divers, et des pièces Morales et Religieuses.

Paris, 1819.


TENSONS.

I.

Senher Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu' enqueron m' en lai entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu' al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de vos.

Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu' eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai, si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.

Qu' ab pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s percas sai e lai
tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es luecx ni sazos.

D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l' autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.

No us fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu' en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans sens no us er honors ni pros.

Senher Rambautz, ieu m' en irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta de vos.

                                                  Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.


II.

Peire Rogiers, a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non vuelh remaner cofes.

Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S' ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.

Quar qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels fagz ven lo dir apres.

Per me voletz mon nom auzir,
Quals suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m' ames!

Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.

Ara 'l ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu' aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.

Si m volgues sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n' esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d' un bon respieg don visques.

Bon Respieg, d' aut bas son cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m pendes.

                                    Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

//

Index de Tensons:

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.

V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,

VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman

VII, Perdigons, vostre sen digatz,

VIII, N Uc de la Bachallaria

IX, Gausselm no m puesc estener,

X, N Elias conseill vos deman

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XII, XII, En Raymbautz, ses saben

XIII, Senher Blacatz, de domna pro,

XIV, Gui Uiselh be m peza de vos

XV, Digatz, Bertrans de San Felitz


XVI, Us amicx et un' amia,

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven 

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XX, Autra vetz fuy a parlamen


Giraud Riquier. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.