Affichage des articles triés par pertinence pour la requête Ventadorn. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête Ventadorn. Trier par date Afficher tous les articles

mardi 10 octobre 2023

Gui, Ussel, Ussèl, Uisel

Gui d' Uisel.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel


I.


Anc no cugey que m desplagues amors,

Ni m tornes tan ad enuech ni a fays,

Quar manthas vetz ab me mezeis m' irays

Quar anc un jorn dezirei sas dolors;

Mas ieu cum folhs cujava fos honors,

Quar amava leyalmen ses bauzia;

Mas ara vey qu' en amar no m valria

Re menhs d' amor, per qu' ieu d' amar mi lays.


De totz mestiers es dessemblad' amors,

Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays,

Qu' ab pauc de be fay los folhs ricx e guays,

E 'l profiegz es totz dels gualiadors,

Per que m sembla qu' amar sia folhors;

Doncx be mi suy entendutz en folia,

Qu' anc ses amor no saubi viur' un dia,

Ni anc ses ben tan de mal hom non trays.


Pero, si fos aitals cum sol amors,

Non dic ieu ges que la valgues nulhs jays,

Qu' ilh lonhava de cossirs e d' esmays

Silh qu' eron sieu, e 'ls teni' en doussors;

Pueys era pretz e largueza et honors,

Essenhamens, sabers e cortezia;

Que baisset tot quan falset drudaria,

E sinon tot, al menhs areire s trays.


Mas era es aitals tornad' amors

Qu' ans que sapchan quals es pros ni savays,

Volon amar las dompnas ab essays,

Per que camjon plus soven amadors;

Et esta piegz us usatges qu' es sors,

Que ses amor pot hom aver amia;

Non dirai plus, per que quar mielhs chastia,

Quant o ditz gen amicx, que quan s' irays.


Mas empero sitot m' a mort amors,

Si m dey tener qu' en trop dir no m' eslays,

Que ben leu er alcun amans verays

Cui seria mos castiars languors;

Et a fin drut deu hom faire socors,

E non blasmar tan cum sec dreita via,

Quar tot son dig e son afar perdria,

Entro s' amors per si mezeissa s bays.


E s' amors val, ylh val per Na Maria,

On es beutatz e cortezi' e jays.


II.


Ges de chantar no m falh cor ni razos,

Ni m falh sabers, si chans m' era grazitz;

Mas ieu era vas amor tan falhitz,

Per qu' ai estat marritz e cossiros;

E pus fagz m' es del falhimen perdos,

Deserenan mi coven a chantar,

Pus en mi dons puesc a totz jorns trobar

Novelh sen, novelha valor,

E beutat plus fina e maior.


Tan son plazens e bellas sas faissos

De lieis qu' ieu am, e bel parlars chauzitz,

Que quan la vei me cug far yssernitz;

Et ieu m' espert on plus m' a belh respos,

E de paor vau fenhen ochaizos,

Com s' ieu era vengutz per autre afar,

E tot aisso ven me per sobramar;

Que ja no m feira tal paor,

Si no m vengues de fin' amor.


Totz temps serai de preyar temeros;

Sabetz per que? quar sui d' amar arditz:

Quar miels quier hom un don quant es petitz,

No fai un gran don tug son enveyos;

E per aisso quar es tan rics lo dos,

Sitot lo m vuelh, ieu non l' aus demandar;

Pero be sai, s' elha lo m volgues dar,

Qu' ieu agra del mon la melhor,

Et elha 'l pus fin amador.


Ab meynhs de be me pogra far joyos,

Mas no m' en es tan de joy escaritz,

Ni non lo 'lh quier que non seri' auzitz,

Mas parli m' en quar en sui cobeytos;

Q' uzatges es d' ome qu' es amoros,

Quan plus non pot, se deleyt en parlar;

Et ieu sivals, pus al re non puesc far,

Ten mi lo parlar ad honor,

Mas paor mi fan parlador.


Sivals aitan dirai en mas chansos

Totz sos fins pretz es de fin joy guarnitz,

Se i fos merces qu' es de totz bes razitz;

Mas en lieys falh, et ieu volgra que y fos,

Quar trop hi ai gran dan manthas sazos;

Et enquer m' es plus greu a sufertar

Qu' om en mi dons puesca ren esmendar:

Mas ja no 'lh calgra esmendador,

S' agues merce de ma dolor.


Don' Alazaitz, d' aitan vos faitz lauzar

A tot lo mon, c' a mi non cal parlar;

Mas ja dieus no m don ben d' amor,

S' ieu non am pus bell' e melhor.



III.


L' autre jorn, cost' una via,

Auzi cantar un pastor

Una chanson que dizia:

“Mort m' an semblan traydor!” 

E quant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor,

E ditz: “Dieus sal mo senhor,

Qu' er ai trobat ses bauzia

Leyal amic celador,

A cui m' aus clamar d' amor.” 


E quant ieu vi qu' el volia

Far de s' amia clamor,

Ieu li dis, ans que plus dia,

Que sofr' en patz sa dolor,

Q' ieu l' am, e ges no volria

Fezes de son mal peior

Per dig de lauzenjador:

Qui ben ama ben castia,

E qui conorta folhor

Vol qu' om la fassa maior.


El pastre, qu' el mal sentia,

Tornet son cantar en plor,

E ditz: “Mout ai gran feunia,

Quar vos aug castiador,

Vos que dig avetz manh dia

Mal de donas e d' amor,

Per qu' ieu sui en gran error:

Ar sai que ver ditz Maria,

Quant ie 'l dis que cantador

Son leugier e camjador.” 


“Er auiatz tan gran feunia,

Fi m' ieu, d' aquest parlador,

Que quant ieu 'lh mostri la via

D' esser franc e sofridor,

M' apelhet de leujairia;

Mas ieu say sufrir aor

Tan que, quan prenc deshonor,

Dic que servit o avia;

Et apella m peccador,

Quan totz lo peccatz es lor.” 


Ab tan vi venir s' amia,

Lo pastor de culhir flor,

E viratz li tota via

Camjar paraula e color.

“Bella, si anc jorn fos mia

Ses par d' autre preyador,

Er no us quier autra ricor,

Mas del tort qu' ieu vos avia

Par vencuda e d' amor,

Tro que la m fassatz maior.” 


Elha respon al pastor

Que 'lh es sa leyals amia,

E feira 'lh semblan d' amor,

Si no li fos per paor.


Et ieu qu' era sols ab lor, 

Quan vi qu' enuey lor fazia, 

Laissiey lieys a l' amador, 

Parti m d' elhs, e tinc alhor.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Gui_d%27Ussel

Gui d'Ussel, d'Ussèl, or d'Uisel (fl. 1195–1209) was a troubadour from the Limousin. Twenty of his poems survive: eight cansos, two pastorelas, two coblas, and eight tensos, several with his relatives and including a partimen with Maria de Ventadorn. Four of his cansos melodies remain.

According to his vida, Gui was the youngest of three sons of a wealthy noble family of the castle Ussel-sur-Sarzonne, northeast of Ventadorn. He and his brothers Ebles and Peire, as well as his cousin Elias, are all reputed troubadours and castellans of Ussel according to the author of the vida, who makes Gui himself a canon of Montferrand and Brioude in the diocese of Clermont. Among his relatives Gui was known for his cansos. The only confirmation of Gui's family from outside his vida is a reference to the brothers Guido and Eblo Usseli donating land to the abbey of Bonaigue. Gui's biographer believed him to have been in love with Malgarita, wife of Rainaut VI, viscount of Aubusson. He supposedly later fell in love with Guillemette de Comborn, wife of Dalfi d'Alvernha, and composed many songs about her. Gui spent almost his entire life in the Limousin and Auvergne, rarely travelling abroad.

Gui addresses several of his songs to Maria de Ventadorn (including the partimen) and makes reference to Peter II of Aragon in one which survives with a melody. The reference to Peter's queen in the song's razo puts the date of its composition in 1204 or later, after Peter's marriage to Marie of Montpellier. His vida records how Gui obeyed a papal injunction from Pierre de Castelnau to cease composing in 1209 and the fact that none of his poems can be reliably assigned later than that date and none mention the Albigensian Crusade, it is probable that Gui did indeed obey papal orders and cease writing.

Gui depicted as a knight in armour bearing a mace.


Gui's poetry to some measure imitates that of his contemporary Cadenet, whom he mentions in one piece. His melodies have something in common with those of Gaucelm Faidit, whom he may have met in Ventadorn. His melodies all stay within a minor tenth interval and use numerous thirds and traids, but never repeating phrases in the AAB form. His music is characterised by motivic variety and he has been praised for his "subtle and creative compositional faculty". The later troubadour Daude de Pradas referred to Gui in a tenso and his melody has given some indication that it may have been influenced by those of Gui.

Gui's works were reproduced in the anthology of Ferrarino Trogni da Ferrara.

mercredi 13 mars 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrina, cuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Fornera, forneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)

jeudi 5 octobre 2023

Bernard de Ventadour. Bernautz de Ventadorn

Bernard de Ventadour.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn



I.

Ab joi mov lo vers e 'l comens,
Et ab joi reman e fenis,
E sol que bona fos la fis,
Bos sai qu' er lo comensamens.
Per la bona comensansa
Mi nais jois et alegransa:
Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir,
Quar totz bos faitz aug lauzar al fenir.

Si m' apodera 'l jois e m vens
Que m meravilh cum o sofris,
Quar non dic e non embrugis
Cum sui aissi guais e jauzens;
Mas greu veiretz fin' amansa
Ses paor e ses duptansa,
Qu' ades tem hom vas so qu' ama falhir,
Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir.

D' una ren m' aonda mos sens,
Qu' anc nulhs hom mon joi no m' enquis
Qu' ieu voluntiers no l' en mentis;
Quar no m par bons essenhamens,
Anz es folia et enfansa,
Qui d' amor a benenansa,
Qu' a om n' auze son fin cor descubrir,

Si no l' en pot o valer o servir.

Non es enuegz ni falhimens
Ni vilania, so m' es vis,
Mais d' ome quan se fai devis
D' autrui amor, ni conoissens.
Enoios! e que us enansa

De m far enueg ni pesansa!

Quasqus si deu de son mestier formir;

Me confondetz, e vos non vei jauzir.

Ben estai a domna ardimens
Entr' avols gens e mal vezis;
Quar si bos cors non l' afortis,
Greu pot esser pros ni valens:
Per qu' ieu prec n' aia en membransa
La belha en cui ai fizansa,
Que no s camje per paraulas ni s vir,

Qu' enemicx qu' ai fatz d' enueia murir.

Ja sa bella boca rizens
No cugei baizan me trays,
Mas ab un dous baizar m' aucis;
E s' ab autre no m' es guirens,
Atressi m' es per semblansa
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi' hom guerir,
Si per eys loc no s' en fezes ferir.

Belha dompna, 'l vostre cors gens
E 'l vostre belh huelh m' an conquis,
E 'l dous esguar, e lo clar vis,
E la bella boca rizens:
Que quan ben m' en pren esmansa,
De beutat no us truep esguansa;
La genser etz qu' om puesc' el mon chauzir,

O no y veg clar dels huels ab que us remir.

Bel Vezer, senes duptansa,
Vostre pretz creys et enansa,
Que tant sabes de plazers far e dir,
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir.


Ben deg aver alegransa,
Qu' en tal domn' ai m' esperansa,

Que qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir,
E qui 'n ditz be no pot plus belh ver dir.

II.

Non es meravelha s' ieu chan
Mielhs de nulh autre chantador;
Quar plus trai mos cors ves amor,
E mielhs sui faitz a son coman;
Cors e cor e saber e sen
E fors' e poder hi ai mes;
Si m tira vas amor lo fres
Qu' a nulh' autra part no m' aten.

Ben es mortz qui d' amor non sen
Al cor qualque doussa sabor;
E que val viure ses amor,
Mas per far enueg a la gen?
Ja dame dieus no m' azir tan
Que ja pueis viva jorn ni mes,
Pus que d' enueg serai repres,
E d' amor non aurai talan.

Per bona fe, e ses engan,
Am la plus belha e la melhor;
Del cor sospir, e dels huels plor,
Quar trop l' am, per qu' ieu hi ai dan:
E qu' en pues als, qu' amors mi pren?
E las carcers ont ilh m' a mes
No pot claus obrir mas merces,
E de merce no i trob nien.

Quant ieu la vey, be m' es parven
Als huels, al vis, a la color,
Qu' eissamen trembli de paor
Cum fa la fuelha contra 'l ven:
Non ai de sen per un efan,
Aissi sui d' amor entrepres;
E d' ome qu' es aissi conques
Pot dompna aver almosna gran.

Bona domna, plus no us deman
Mas que m prendatz per servidor,
Qu' ie us servirai cum bon senhor,
Cossi que del guazardon m' an:
Veus me al vostre mandamen
Francx, cors humils, gais e cortes.
Ors ni leos non etz vos ges
Que m' aucizatz, s' a vos mi ren.

Aquest' amors me fier tan gen
Al cor d' una doussa sabor,
Cen vetz muer lo jorn de dolor,
reviu de joy autras cen.
Tant es lo mals de dous semblan,
Que mais val mos mals qu' autres bes,

E pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.

Ai dieus! ara fosson trian
Li fals drut e 'l fin amador,
Que 'l lauzengier e 'l trichador
Portesson corn el fron denan;
Tot l' aur del mon e tot l' argen
Hi volgr' aver dat, s' ieu l' agues,
Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.

A mon Cortes, lai ont ilh es,
Tramet lo vers, e ja no 'l pes
Quar n' ai estat tan longamen.

III.

Amors e que us es veiayre!
Trobatz vos folh mais que me?
Vos voletz qu' ieu sia amaire,
E que ja no i trob merce!
Que que m comandetz a faire
Farai, qu' en aissi s cove,
Mas vos non o faitz ges be
Que m fassatz tot jorn maltraire.

Qu' ieu am la plus de bon aire
Del mon mais que nulla re,
Et elha no m' ama guaire,
No sai per que s' esdeve:
Ans quant ieu m' en cug estraire
No pues ges, qu' amors mi te.
Traitz sui per bona fe,
Amors, be us o puesc retraire.

Ab amor m' er a contendre,
Qu' ieu no m' en puesc mais tener,
Qu' en tal luec m' a fag entendre
Don ja nulh joy non esper:
Ans per pauc me feira pendre,
Quar sol n' ai cor ni voler;
Mas ieu non ai ges poder
Que m puesca d' amor defendre.

Pero amors sol dissendre
Lai on li ven a plazer,
Que m pot leu guizardon rendre
Del maltrag e del doler;
Tan no pot comprar ni vendre
Que mais no m puesca valer;
Sol ma dona m deng voler,
E sa paraula atendre.

Qu' ieu sai ben razon e cauza
Que puesc a mi dons mostrar,
Que ges longamen no m' auza
Amors aissi conquistar;
Mas amors vens tota cauza,
Que m venquet de lieys amar;
Atretal pot de lieys far
En una petita pauza.

Grans enueitz es e grans nauza
De tos temps merce clamar;
Mas amors qu' es en mi clauza
No s pot cobrir ni celar:
Las! mos cors no dorm ni pauza,
Ni poc en un loc estar,
Ni ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suauza.

Dona, nulhs hom no pot dire
Lo fin cor ni 'l bon talan
Qu' ieu ai quan de vos cossire,
Quar anc re non amei tan:
Be m' agran mort li sospire,
Dona, passat a un an,
Si no fosso 'l bel semblan
Per que m doblon li dezire.

No faitz mais gabar e rire,
Dona, quan ren vos deman;
Mas si vos m' amessetz tan,
Al re vos avengra a dire.

Ma chanso apren a dire,
Alegret, a 'N Dalferan;
Porta la n' a mon Tristan
Que sab ben gabar e rire.

IV.

Quan la fuelha sobre l' albre s' espan,
E del solelh es esclarzitz lo rays,
li auzelh se van enamoran
L' uns pels autres, e fan voutas e lays,
E tot quant es sopleia vas amor,
Mas sola vos qu' etz grieus a convertir,
Bona domna, per qui planc e sospir,
E 'n vau miegz mortz entr' els risens ploran.
A! com m' an mort fals amador truan,
Que per un pauc de joi se fan trop guays

E quar ades tot lur voler non an,
Els van dizen qu' amors torn en biays,
E d' autrui joi se fan devinador,
E quan son mort, volon autrui aucir.
Mas de mi us dic que no m' en puesc partir;
La gensor am, ja no i anetz duptan.


Soven la vau entr' els melhors blasman,
Et en mos ditz totz sos afars abays
Per esproar de quascun son semblan,
E per saber de son pretz qu' es verays,
Si es tengutz per tan bon entre lor;
Mas trop o puesc demandar et auzir,
Qu' adoncs n' aug tan a quascun de ben dir,
Per qu' ieu n' ai pietz, e 'n vau plus deziran.

Ancmais nulhs hom non trac tan greu afan
Cum ieu per lieys; mas leugiers m' es lo fays,
Quant ieu esgart lo gen cors benestan,
E 'l gen parlar ab que suau m' atrays,
E 'ls sieus belhs huels, e sa fresca color:
Mout si saup gen beutatz en lieys assir;
Cum plus l' esgart, mais la vey abelhir:
Dieus mi don ben, qu' anc res non amiey tan.

V.

Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor
De diversa color:
Per que tug amador
Son guay e cantador
Mas ieu, que plang e plor,
Cui jois non a sabor.

A vos mi clam, senhor,
De mi dons e d' amor,
Qu' aisil dui traidor,
Quar me fiava en lor,
Me fan viure ab dolor,
Per ben e per honor
Qu' ai fag a la gensor,
Que no m val ni m socor.

Pena, dolor e dan
N' ai agut e n' ai gran;
Mais suffert o ai tan,
No m' o tenc ad afan:
Qu' anc no vi nulh aman
Miels ames ses enjan;
Qu' ieu no m vau ges camjan,
Si cum las domnas fan.

Pus fom amdui enfan,
L' ai amad', e la blan,
E s vai m' amors doblan
A quascun jorn de l' an;
E si no m fa enan
Amor e bel semblan,

Quant er viella, m deman

Que m' aia bon talan.

Las! e viures que m val,
S' ieu non vey a jornal
Mon fin joy natural,
En lieit, al fenestral,
Blanc' e fresc' atretal
Cum par neus a Nadal,
Si qu' amdui cominal
Mezuressem engal!


No vis drut tan leyal
Que meyns o aia sal;
Qu' ieu port amor coral
A lieys de me non cal:
Enans dic que per al
No m' a ira mortal,
E si per so m fai mal,
Pechat fai criminal.

Be for' hueimais sazos,
Belha domna e pros,
Que m fos datz a rescos
En baizan guizardos,
Si ja per als no fos
Mas quar sui enuios;
Q' us bes val d' autre dos,
Quan per forsa es faitz dos.


Quan mir vostras faissos,
E 'ls belhs huels amoros,
Be m meravilh de vos
Cum etz de brau respos;
E sembla m tracios
Quant hom par francx e bos,
E pueys es orgulhos,
Lai on es poderos.

Bels Vezers, si no fos
Mos enans totz en vos,
Ieu laissera chansos
Per mal dels enuios.

VI.

Quant erba vertz e fuelha par,

E 'l flor brotonon per verjan,

E 'l rossinhols autet e clar

Leva sa votz e mov son chan,

Joy ai de luy, e joy ai de la flor;

Joy ai de me, e de mi dons maior.
Vas totas partz sui de joy claus e seinhs,
Mas ilh es joys que totz los autres vens.


Ben deuri' hom dona blasmar
Quan trop vay son amic tarzan,
Que longua paraula d' amar
Es grans enueitz e par enjan;
Qu' amar pot hom e far semblan alhor,
E gen mentir lai on no val autor;
Bona domna, ab sol qu' amar mi denhs
Ja per mentir ieu no serai atenhs.


Meravilh me cum puesc durar

Que no 'lh demostre mon talan

Quant ieu vey mi dons, ni l' esgar,

Li siey belh huelh tan ben l' estan,

Per pauc me tenc qu' ieu enves lieys no cor;

Si feira ieu si no fos per paor;
Qu' anc no vi cors miels talhatz ni despeinhs

Ad ops d' amar sia tan greus ni leinhs.

S' ieu saubes la gent encantar
Miei enemic foran enfan,
Que ja hom no pogra pessar
Ni dir ren que ns tornes a dan.
Adoncs sai ieu remirar la gensor,
E sos belhs huelhs e sa fresca color;

E baizera 'lh la boca de totz seinhs,

Si que dos mes hi paregra lo seings.
Ailas! cum muer de cossirar!
Que manthas vetz ieu cossir tan
Lairos me poirian emblar,
Ja no sabria dir que s fan.
Per dieu, amors, be m trobas vensedor
Ab paucs d' amics e ses autre socor,
Quar una vetz tant mi dons non destreinhs
Enans qu' ieu fos de dezirier esteinhs.

Tant am mi dons e la tenh car,
E tant la dopt e la reblan,
Que ges de mi non l' aus preyar,
Ni re no 'lh dic ni no 'lh deman;
Pero ben sap mon mal e ma dolor,
E quan li plai, fai m' en ben et honor,

E quan li plai, ie 'n sai esser sufreinhs

Per so qu' a lieis non paresca blasteinhs.

Ben la volgra sola trobar
Que dormis o 'n fezes semblan,
Per qu' ieu l' embles un dous baizar,

Pus no valh tan que lo 'lh deman.

Per dieu, dona, pauc esplecham d' amor,

Vai s' en lo temps e perdem lo melhor;

Parlar pogram ab cubertz entreseinhs,

E pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

Messatgier vai, e no m' en prezes meinhs
S' ieu del anar vas mi dons sui temens.
VII.

Chantars no pot guaire valer
Si d' ins del cor no mov lo chans,
Ni chans no pot del cor mover,
Si no i es fin' amors coraus;
Per so es mos chantars cabaus;
Qu' en joy d' amor ai et enten
La boca, e 'ls huels, e 'l cor, e 'l sen.

Ja dieus no m don' aquel poder
Que d' amar no m prenda talans,
Quan ja re non sabri' aver,
Mas quascun jorn m' en vengues maus,
Tos temps n' aurai bon cor sivaus;
E n' ai molt mais de jauzimen,
Quar n' ai bon cor, e mi aten.

Amor blasmon per non saber
Fola gens, mas leys non es dans;
Qu' amors no pot ges decazer
Si non es amors cominaus;
Aquo non es amors aitaus,
Non a mais lo nom e 'l parven
Que re non ama, si no pren.

S' ieu en volgues dire lo ver,
Ieu sai be de cui mov l' enjans;
D' aquellas qu' amon per aver,
E son mercadieiras venaus;
Mensongiers en fos ieu e faus!
Vertat en dic vilanamen,
E peza me, quar ieu no men.


En agradar et en voler
Es l' amors de dos fins amans;
Nulla res no i pot pro tener,
S' ilh voluntatz non es engaus;
E selh es ben fols naturaus
Qui de so que vol la repren,
E lauza so que no l' es gen.

Molt ai ben mes mon bon esper,
Quant ela m mostra bels semblans,
Qu' ieu plus dezir e vuelh aver;
Franqu' e doussa, fin' e leyaus,
En cui lo reis seria saus,
Bella, cueynd', ab cors covinen,
M' a fait ric home de nien.

Re mais non am ni sai temer,
Ni ja re no m seri' afans,
Sol mi dons vengues a plazer:
Qu' aissel jorn mi sembla Nadaus
Qu' ab sos bels huels espiritaus
M' esgarda, mas so fai tan len
C' un ssols dias me dura cen.

Lo vers es fis e naturaus,
E bos selui qui ben l' enten,
E meiller me qu' el joy aten.

Bernatz del Ventadorn l' enten,
E 'l ditz, e 'l fay, e 'l joy aten.

VIII.

Pus mi preiatz, senhor,
Qu' ieu chant, ieu chantarai;
Mas, quan cug chantar, plor
Quora qu' ieu m' en assai:
Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai;
Vai mi del mal d' amor
Mout miels qu' anc no fetz mai;
E doncs per que m' esmai?

Gran ben e gran honor
Conosc que dieus me fai,
Qu' ieu am la belazor,
Et elha me, so sai;
Mas ieu sui sai alhor,
E no sai cum l' estai;
So m' auci de dolor,
Quar ochaizon non ai
De soven anar lai.

Mas pero tan mi plai,
Quan de lieys me sove,
Que, qui m crida ni m brai,

Eu non aug nulha re:
Tan dousamen m' atrai
La bella 'l cor a se,
Que tals ditz qu' ieu sui sai,
E so cuic, e so cre,
Ges de sos huelhs no m ve.

Amors! e que farai?
Guerr' ai ieu ja ab te,
Ta mal ai don morrai
Del dezirier que m ve,
S' il belha, lai on jai,
No m' acuelh pres de se,
Qu' ieu l' embratz e la bai,
Et estrenha vas me
Son cors blanc, gras e le.

Ges d' amar no m recre
Per mal ni per afan;
E quan dieus mi fai be,
No 'l refus ni 'l soan:
E quant al re m' ave,
Ben sai suffrir l' afan;
Car al savi cove
Que s' an' ades loinhan,
Per miels salhir enan.
Bona domna, merce
Del vostre fin aman,
Qu' ie us am de bona fe,
Qu' anc ren non amei tan:
Mas juntas, ab cap cle,
Vos m' autrei e m coman,
E s' en loc s' esdeve,
Fazes me bel semblan,
Que mout n' ai gran talan.


Mon Escudier e me
Avem cor e talan
Qu' amdui anem truan.


E qu' il amen' ab se
So qu' ama ses enjan,
Et ieu mon Aziman.

IX.

Bels Monruels, aisselh que s part de vos
E non plora, ges non es doloiros,
Ni no sembla sia corals amics:
Francs e gentils e belhs e larcx e pros
Es Monruels; e plus que negus, vos,
Dels companhos de mi dons, Na Helis!

Ai! chant d' auzel comensa sa sazos,
Qu' ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros,
E pels cortils vei verdeiar los lis,
La blava flor que nais per los boissos,
E 'ls riu son clar de sobre los sablos,
E lay s' espan la blanca flors de lis.


Conhdamens ai estat dezamoros,
De bon' amor paubres e sofraitos,
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios
Per que ieu fauc las quaranta perdos,
Qu' anc no m' en tuelc entro que m' ac aucis.

D' aquestas mas fo culhitz lo bastos
Ab que m' aucis la plus belha qu' anc fos.
Tan m' atendiei per far los sieus servis,
Qu' els deziriers cozens e doloiros,
E destorbiers, e petitz guazardos
M' an fag estar faiditz de mon pais.


Ben pauc ama drutz que non es gelos,
E pauc ama qui non es aziros,
E pauc ama qui non enfolletis,
E pauc ama qui non fai messios:
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze ris.


Quan quier merce mi dons de genolhos,
Ela m' encolpa e mi met ochaizos;
E l' aigua m cor denan per miei lo vis,
Et ela m fai un regard amoros,
Et ieu li bais la boc' e 'ls huels amdos,
Adonc mi par un joy de paradis.


Mon Joy coman al Veray Glorios;
L' honors que m fetz sotz lo pin en l' erbos
En aquel temps, quant elha me conquis,
Me fai viure e me ten deleitos,
Qu' ieu fora mortz, s' aquilh honors no fos
E 'l bon respieg que mi reverdezis.


Aquest cantar poira ben esser bos,
Qu' en Monruelh comensa ma chansos,
Et en mon Joi, de cui ieu sui, fenis.


X.

Lanquan vey la fuelha
Jos dels albres cazer,
Cui qu' en pens ni 'n duelha,
A me deu molt plazer;
No cugetz qu' ieu vuelha
Flor ni fuelha vezer,
Pos vas me s' orguelha
Cilh qu' ieu plus volgr' aver.
Cor ai qu' ieu m' en tuelha,
Mas non ai ges poder,
Qu' ades cug m' acuelha
On plus m' en desesper.
Estranha novelha
Podetz de mi auzir,
Quan remir la bella
Que m soli' aculhir;
Qu' eras no m' apelha
Ni m fai a se venir,
Lo cor sotz l' aysselha
Mi vol de dol partir.
Dieus, qu' el mon capdelha,
Mi lais de lieis jauzir;
Si no m renovelha,

No i a mais del morir.


Non ai mais fizansa
En agur ni en sort,
Que bon' esperansa
M' a confondut e mort;
Que tan luenh mi lansa
La bella cui am fort,
Quan quier s' amistansa,
Cum s' ieu l' avia tort:
Tan n' ai de pezansa
Que totz m' en desconort;
Mas non fatz semblansa
Qu' ades chant e m deport.

No sai mais que dire,

Mas trop fatz gran folor,

Quar am ni dezire
Del mon la bellazor:
Be m fetz pietz d' aucire
Qui anc fetz mirador;
Quan be m' o cossire,
Non ai guerrier peior:
Ja 'l jorn qu' ela s mire
Ni pes de sa color,
No serai jauzire
De lieys ni de s' amor.


Ges per drudaria
No m' am que no y s cove,
Mas s' a lieys plazia
Que m fezes qualque be,
Ieu li juraria,
Per lieys e per ma fe,
Qu' el bes que m faria
No fos saubutz per me:
En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce;

S' il platz que m' aucia,

Ieu no m' en clam de re.

Ben es dregz qu' ieu planha

S' ieu pert, per mon erguelh
La doussa companha

E 'l solatz qu' aver suelh;

Petit me gazanha
Mos fols arditz qu' ieu cuelh,
Pus vas me s' estranha
So qu' ieu plus aver vuelh;
Erguelhs, dieus vos franha
Qu' era 'n ploron mei huelh!
Dregz es que m sofranha
Amors, pus ieu la m tuelh.


En contra 'l damnage
E la pena qu' ieu trai,
Ai mout bon usatge
Qu' ades cossir de lai:
Enueg e follatge
E vilania fai
Qui 'n mov mon coratge,
Ni d' autra m met en plai;
Ja melhor messatge
En tot lo mon non ai,
E man lo i ostage
Entro qu' ieu torn de sai.

Domna, mon coratge,
Melhor amic qu' ieu ai,
Vos man en ostage,
Entro qu' ieu torn de sai.

XI.

Quan par la flors josta 'l vert fuelh,

E vei lo temps clar e sere,
E 'l dous chan dels auzels per bruelh
M' adoussa lo cor e m reve,
Pois l' auzel chanton a lur for,
Ieu qu' ai plus de joy en mon cor,
Deg ben chantar, car tug li mei jornal
Son joy e chan, qu' ieu no m pens de ren al.


Tal n' y a que an mais d' orguelh,
Quan grans jois ni grans bes lor ve;
Mas ieu sui de melhor escuelh,
E pus francs, quan deus mi fai be;
Quoras qu' ieu fos d' amar en lor
M' es be de lor vengutz al cor,
Merce, mi dons, non ai par ni engal;
Res no m sofranh, sol que vos deus mi sal.


Ben sai la nueg quan mi despuelh
El lieg que no i dormirai re;
Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
Quar, lai on hom a son thezor,
Vol hom ades tener son cor:
Aital fatz ieu, domna, de cui mi qual;
Mas mon pessar neguna res no m val.

Domna, si no us vezon mei huelh,
Be sapchatz que mon cor vos ve;
E no us dulhatz plus qu' ieu mi duelh,
Qu' ieu sai qu' om vos destrenh per me;
E si 'l gilos vos bat defor,
Ben gardatz que no us bata 'l cor.
Si us fai enueg, vos a lui atretal;
E ja ab vos no gazanh be per mal.


Selha del mon que ieu plus vuelh,
E mais am de cor e de fe,
Au de cor mos precs e 'ls acuelh,
E mos digz escouta e rete;
E si hom per ben amar mor,
Ieu en morrai, quar en mon cor
Li port amor tan fin' e natural,
Que tug son fals vas mi li plus leyal.


Quan mi membra cum amar suelh
La falsa de mala merce,
Be us dic que tal ira m' en cuelh,
Que per pauc de joy no m recre.
Domna, per qu' ieu chant e m demor,
Per la boca m metetz al cor
Un dous baizar de fin' amor coral,
Que i meta joy e 'n giet ira mortal.

Mon Bel Vezer sal dieus e guar de mal:
Sieus soi de luenh o de pres atretal.
Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer sal,
Tot ai quan vuelh, qu' ieu non deman ren al.

XII.

Quan vey la laudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai,
Que s' oblida e s laissa cazer
Per la doussor qu' al cor li 'n vai;
Ailas! qual enueia m' en ve,
Cui qu' ieu ne veia jauzion!
Meraveillas m' ai, quar desse
Lo cor de dezirier no m fon.

Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
Quar ieu d' amar no m puesc tener
Celleis on ja pro non aurai;
Quar tolt m' a 'l cor, e tolt m' a me,
E si mezeis, e tot lo mon;
E quan si m tolc, no m laisset re
Mas dezirier e cor volon.

Anc pueissas non pogui aver

De me poder, de lor en sai,
Qu' ela m fetz a mos huels vezer
En un miralh que molt mi plai.
Miralhs! pois me mirei en te,
M' an mort li sospir de preon
Qu' aissi m perdei, cum perdet se
Lo béls Narcezis en la fon.

De las domnas mi dezesper;
Jamais en lor no m fiarai:
Qu' aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai;
Quar vey que nulha pro no m te
Ves lieis que m' auci e m cofon,
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que atretal se son.

Pus ab mi dons no m pot valer
Precs, ni merces, ni 'l dregz qu' ieu ai,
Ni a leys no ven a plazer
Qu' ieu l' am, jamais non lo i dirai:
Aissi m part d' amor e m recre;
Mort m' a, e per mort li respon,
E vau m' en, pus ilh no m rete,
Caitius en yssilh, non sai on.

D' aisso s fai ben femna parer
Ma domna, per qu' ieu l' o retrai,
Que so qu' om vol non vol voler,
E so qu' om li deveda fai:
Cazutz soi en mala merce,
Et ai ben fag cum fol en pon;
E sai be tot dire per que,
Quar cugei puiar contra 'l mon.
Merces es perduda per ver,
Et ieu non o saubi ancmai,
Que sil que plus en degra aver
Non a ges, doncs on la querrai?
Ai! quant mal sembl' a qui la ve
Que aquest caitiu deziron,
Que ja ses lieis non aura be,
Laisse morir, que non l' aon.

Tristans, ges non aures de me,
Qu' ieu m' en vau caitius no sai on:
De chantar mi tuoill e m recre,
E de joy e d' amor m' escon.

alouette, laudeta



XIII.

Tuit sels que m pregan qu' ieu chan,
Volgra 'n saubesson lo ver,
S' ieu n' ai aize ni lezer;
Chantes qui chantar volria!
Qu' ieu non sap ni cap ni via,
Pus perdei ma benenansa,
Per ma mala destinansa.


Ailas! cum muer de talan,
Qu' ieu non dorm mati ni ser,
Que la nueg, quan vau jazer,
Lo rossinhols chant e cria;
Et ieu, qui chantar solia,
Muer d' enuey e de pezansa,
Quan vey joy ni alegransa.

D' amor vos puesc dir aitan,
Qui ben la pogues aver,
Res non la pogra valer:
Per dieu molt fo bona 'l mia,
Mas no m duret mas un dia;
Per qu' es fols qui ses fermansa
Met en amor s' esperansa.

Amors m' a m' es en soan,
E tornat a non chaler;
E s' ieu la pogues tener,
Per christ, ben feira feunia;
Mas dieus no vol qu' amors sia
So don hom prenda venjansa
Ab espaza ni ab lansa.

Amors, be us prec, a mon dan,
Qu' autre pro no i puesc aver;
Jamais blandir ni temer
No us vuelh, qu' adoncs vos perdria;
Ben es fols qu' en vos se fia;
Qu' ab vostra belha semblansa
M' avetz trait ses desfiansa.

Pero, per un bel semblan,
Soi enquer en bon esper;
Mon Conort dei grat saber,
C' ades vol qu' ieu chant' e ria;
E dic vos que s' il podia,
Eu seria reis de Fransa,
Car al plus qu' il pot m' enansa.

Lemosin, a dieu coman
Lieis que no m vol retener,
Hueimais pot ilh ben saber
Que vers es so qu' ilh dizia:
Qu' en altra terra m morria,
Pus dieus, ni fes, ni fermansa,
No mi val, ni acordansa.

No m' o tenc a vilania,
S' ieu m' ai sai bon' esperansa,
Puois elha lai no m' enansa.

Romieu man que per m' amia
E per lui farai semblansa,
Qu' ieu ai sai bon' esperansa.

XIV.

Be m' an perdut lai enves Ventadorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' ama,
Per qu' ieu non ai mais talan que lai torn,
Qu' ades estai ves mi salvatg' e grama
Veus per que m fai semblan irat e morn,

Quar en s' amor me delieit e m sojorn;
Que de ren al no s rancura ni s clama.
Aissi col peis que s' eslaissa el chandorn,
E non sap re tro que s' es pres en l' ama,
M' eslaissei ieu de trop amar un jorn,
Qu' anc no m gardiei, tro fui en miei la flama
Que m' art plus fort no feira fuecs en forn;
E ges per so no m puesc partir un dorn,
Si mi ten pres s' amors e m' enliama!


No m meravilh de s' amor si m ten pres,
Que tan gent cors no cre qu' el mon se mire;
Bels e gens es, coind e guais e cortes,
E totz aitals cum lo vuelh ni 'l dezire:
Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges;
Qu' ie 'l n' agra dig de joy, s' ieu l' i saubes,
Mas non l' i sai; per so m' en lais de dire.

Tos temps volrai e s' onor e sos bes,
E serai li hom, amic, e servire;
E l' amarai, ben li plass' o li pes,
Qu' hom no pot cor destrenher ses aucire;
No sai domna, volgues o non volgues,
S' ieu volia, qu' amar no la pogues;
Mas tota res pot hom en mal escrire.


A las autras sui aissi eschagutz;
Laqual se vol me pot a sos ops traire,
Per tal coven que no sia vendutz
L' onors e 'ls bes que m' an en cor a faire;
Qu' enuios es preiars, pus es perdutz;

Et ieu sai ben que mals m' en es vengutz,
Car trayt m' a la bella de mal aire.

En Proenza tramet joy e salutz,
E mais de joy qu' ieu no vos sap retraire;
E fatz esfortz, miraclas e vertutz,
Car ieu li man aiso don non ai gaire;
Qu' ieu non ai joy mas tan com m' en adutz
Mos Bels Vezers, e 'n fai iratz sos drutz
En Alvergna lo senher de Belcaire.

Mos Bels Vezers, per vos fai dieus vertutz
Tals, c' om no s ve que no si' ereubutz
De bels plazers que sabez dir e faire.

XV.

Ja mos chantars no m' er honors
Encontra 'l ric joy qu' ai conques,
Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos mielhers que non es
Qu' aissi cum l' amors es sobrana,
Per que mos cors melhur e sana,
Deuri' esser sobriers lo vers qu' ieu fatz
Sobre totz chans e volgutz e chantatz.

Ai dieus! quant bona fora amors
De dos amics s' esser pogues
Que ja us d' aquels enuios
Lor amistat non conogues!
Cortezia es mout vilana,
Quar aquesta falsa gens vana
Fai conoisser semblansa d' amistatz;
Qu' er es cortes lo plus mal ensenhatz.

Per merce prec als amadors

Quasqus per si cossir e pes

Del segle, quom es enueyos,

E quan pauc n' i a de cortes;

Qu' amors, pus hom per tot s' en vana,
Non es ges amors mas ufana;
Et es enueitz, vilani' e foudatz

Qu' om no sapcha cui deu esser privatz.

Si tot m' es vergonha e paors,

Blasmat m' er d' amor, mas be m pes,

Car aquest blasme non es bos;

E pus mos Conort no m val res,

Qu' ieu vey que de nien m' apana

Silh que no m vol esser humana;

E car non puesc aver joy ni solatz,

Chant per Conort cen vetz que soi iratz.

Ben ai chauzit de las melhors,
Al mieu semblan, qu' anc dieus fezes:
Mas tant a 'lh cor van e duptos
Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges:
Que m val aitals amors aurana!

Quant hom non pot una setmana

Us bos amicx estar ab autr' en patz,

Ses grans enueitz e ses dezamistatz.

Totz temps sec joy ir' e dolors,
E tos temps ira, jois, e bes:
E ja non crey, s' ira non fos,
Que ja saupes hom jois que s' es;
Qu' ieu pert, per falsa lauz humana,
Tal joy de fin' amor certana;
Que qui m mezes tot lo mon ad un latz,
Ieu penra 'l joy per cui soi enguanatz.

Bella domna, vostre socors
M' agra mestier s' a vos plagues,

Quar mout m' es mala aquist preizos

En c' amors m' a lassat e pres:

Ailas! tan malamen m' afana,

Quar so que m trays e m' engana

M' aven amar, si be m peza o m platz,

Aras sui ieu del tot apoderatz.

Messagiers, vai t' en via plana
A mon Romieu, dreg ves Viana;
E diguas li m que lai for' ieu tornatz,
Si no fos cilh per qui sui enuiatz.
Mas d' aisso fai trop que vilana
Ma domna, quar aissi m soana;
Quar de l' affan no mi val amistatz,
Per qu' ieu disses que mielhs sui sos privatz.

XVI.

Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh mes,
Quan flor e fuelha vei parer,
Et aug lo chan, pel bruelh espes,
Del rossinhol mati e ser;
Adoncx m' atrai
Qu' ieu aia jauzimen
D' un joy verai
En que mon cor s' aten;
Quar ieu sai ben que per amor morrai.


Amors, e quals honors vos es,
Ni quals bes vo' 'n pot eschazer,
S' aucizetz selui qu' avetz pres,
Que vas vos no s' auza mover?
Mal vos estai,
Quar de mi dols no us pren;
Qu' amat aurai
En perdon lonjamen
Selha on ja merce non trobarai.

Gran mal m' a fag ma bona fes
Que m degra ab mi dons valer,
E s' ieu ai falhit ni m' espres
Per trop amar, ni per temer,
Doncs que farai?
Ailas! caitiu dolen,
Qu' a totz es mai
De bon aculhimen,
E me tot sol azira e dechai.

Guerit m' agra, si m' aucizes,
Qu' aissi n' agra fait son plazer;
Mas lo sieus cors guays e cortes,
E 'l genser qu' om puesca vezer
N' agra esmai,
E penedera s' en:
Ja non creirai
No m' am cubertamen;
Mas ilh o fai, so cre, per plan assai.

Pus vei que preyars, ni merces,
Ni servir pro no m pot tener,
Per amor de dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber;
Que gran be fai
Un pauc de chauzimen
A sel qui trai
Tan greu mal cum ieu sen;
E s' aissi muer, conqueritz li serai.

Del maior tort que ieu l' agues
Vos dirai, si vos platz, lo ver:
Amera la, s' a lieys plagues,
E servira 'l a mon poder;
Mas no s' eschai
Qu' ilh am tan bassamen;
Pero ben sai
Qu' assatz fora avinen;
Quar ges amors segon ricor no vai.

El mon non es mas una res
Per qu' ieu gran joy pogues aver,
E d' aquelha non aurai ges,
Ni d' autra non la puesc voler;
Pero si n' ai
Per lieis valor, e sen,
E cor plus guai,
En tenh mon cors plus gen
Quar s' ilh no fos, ieu non amera mai.

Messatgier, vai
E porta mi corren
Ma chanson lai
Mon Frances, part Mauren;
E diguas li m que breumen lo veirai.


XVII.

Conortz, era sai ieu be
Que ges de mi no pessatz,
Quar salutz, ni amistatz,
Ni messatge no m' en ve;
Trop cug que fas lonc aten,

Et es ben semblans hueymai

Qu' ieu cas so que autre pren,

Pus no m' en ven aventura.

Bels Conortz, quan me sove
Cum gen fui per vos honratz,
E quant ar vos m' oblidatz,
Per un pauc non muer dese;
Qu' ieu meteis vau enqueren
Qui m met de foudat en plai,
Quant ieu mi dons sobrepren
De la mia forfaitura.

Il m' encolpet de tal re
Don mi degra saber gratz;
Mas fe que dey 'N Alvernhatz
Tot o fis per bona fe;
E, s' ieu en amar mespren,
Tort a qui colpa m' en fai:
Qui que en amor quer sen
Selh non a sen ni mezura.

Per ma colpa s' esdeve
Que ja no sia privatz,
Quar vas lieys no sui tornatz
Per foldat que me rete;
Tant ai estat lonjamen
Que de vergonha qu' ieu ai,
Non aus aver ardimen
Lai, s' ilh no m' asegura.

Tant er gen servitz per me
Son dur cor felh et iratz,
Tro sia totz adoussatz,
Ab ben dir et ab merce:
Qu' ieu ai ben trobat legen,
Que 'l gota d' aigua que chai
Fer en un loc tan soven
Que trauca la peira dura.

Qui ben remira ni ve
Huelhs e gola, front e fatz,
Qu' aissi es fina 'l beutatz,
Res mais ni meins no i cove:
Cors dreit, lonc e covinen,
Gent, afliblat, cueynd e gai,
Hom no 'l pot lauzar tan gen,
Cum la saup formar natura.

Chanzoneta, vai t' en lai
Ves mon Frances l' avinen
Cui pretz enans e meillura.

E diguatz li que be m vai,
Que de mon Conort aten
Enquera bon' aventura.

XVIII.

En abril quan vey verdeyar
Los pratz vertz, e 'ls vergiers florir,
E vey las aiguas esclarzir,
Et aug los auzels alegrar;
L' odor de l' erba floria,
E 'l dous chan que l' auzels cria
Mi fan mon joy renovellar.


Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir,
Ab cavalgar et ab garnir,
Et ab servir et ab donar;
E qui tals mestiers auria,

D' aisso es amors jauzia,

E pot la 'n hom mielhs conquistar.

Ieu chant, que deuria plorar
D' ira d' amor que m fai languir;
Qu' ab chantar mi cug esbaudir,
E non auzis ancmais parlar
Qu' om chant quan plorar deuria;

Pero no m' en desconort mia,

Qu' enquer aurai luec de chantar.

No m dey del tot desesperar

Qu' ieu enquer mi dons non remir;
Qu' aisselh que m' en a fag partir
A ben poder del recobrar;
E s' ieu era en sa bailia,
Si jamais era en Suria,
Ja dieus no m' en laisses tornar.

Ben s' en dec dieus meravillar,
Quan mi рос de mi dons partir;
E be m' o dec en grat tenir
Quan per lui la volgui laissar;
Qu' el sap ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria,
Ni elh no 'l me poiri' esmendar.

Chansos, tu m' iras outra mar,
E per dieu, vai m' a mi dons dir

Que non es jorns qu' ieu no sospir

Per un dous semblan que 'l vi far,

Quan me dis: “Ont anaria?

Que fara la vostr' amia?

Amics, cum la voletz laissar!”

A 'N Guillelme de l' Espia,

Chansos, vai que t chant' e t dia,

E que man mi dons conortar.

XIX.

Quan la doss' aura venta
Deves vostre pais,
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu sui aclis,
En cui ai mes m' ententa,
E mon coratge assis;
Quar de totas partis
Per lieis; tan m' atalenta!

Sol lo be que m prezenta
Sos esguartz, e 'l franc vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieu aver conquis:
No sai per que us en menta,
Quar de re no sui fis;
Mas greu m' es que m repenta,
Que una vetz me ditz,
Que pros hom s' afortis,
E malvatz s' espaventa.

Dona, que cuidatz faire
De mi qui vos am tan?
Per que m faitz tan maltraire,
Ni murir de talan?

Ai! franca de bon aire,
Fessetz m' un belh semblan
Tal, don mon cor s' esclaire
Pel mal que trac tan gran;
E no i dei aver dan,
Quar no m' en puesc estraire.

De donas m' es veiaire
Que gran falhimen fan
Per so, quar no son guaire
Amat li fin aman;
Ieu non dei ges retraire
Mas so qu' elas volran:
Mas greu m' es c' uns trichaire
D' amor, aia ab enjan
O plus, o atrestan,
Cum sel qu' es fis amaire.

Si no fos gens vilana,
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana;
Mas no m' en recreirai:
De solatz m' es umana,
Quan luecs es ni s' eschai,
Per qu' ieu sai que sotz mana
N' aurai enquera mai:
Qu' astrucs sojorn e jai,
E malastrucs s' afana.


Selh sui que no soana
Lo ben que dieus li fai,
Qu' en aquella setmana,
Quant ieu parti de lai,
Me dis, en razon plana,
Que mos chantars li plai:
Tota gen Crestiana
Que es de sotz lo rai,
Volgr' agues tan de jai
Cum ieu, ses fencha vana.

Si d' aisso m' es certana,
Autra vetz la creirai,
O si que non, jamai
No creirai Crestiana.

XX.

Pel dols chant qu' el rossinhols fai
La nueg quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz,
Pensius d' amor, e cossirans;
Qu' aisso es mos mielhers mestiers,
Qu' ancse amei joi voluntiers;
Et ab joi comensa mos chans.

Qui sabia lo joi qu' ieu n' ai,
Ni 'l jois fos tals qu' en fos auzitz,
Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora grans.
Tals s' en fai conhtes e parliers,
E cuid esser rics e sobriers
De fin' amor, qu' ieu n' ai dos tans.

Soven li remir son cors guai,
Cum es ben faitz, e ben chauzitz
De cortezia e de bels ditz;
E si de plus mi pren talans,
Ops m' auria us ans entiers,
Si volia esser vertadiers,
Tant es cortez' e benestans.

Domna, vostr' om sui e serai
Al vostre servizi guarnitz;
Vostr' om sui juratz e plevitz,
E vostres m' er adesenans;
E vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers,
Tan quant la vida m' er durans.

Sels que cuion qu' ieu sia sai,
No sabon ges cum l' esperitz
Es de lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans:
Sapchatz lo mielhers messatgiers
Qu' ai de lieis, es mos cossiriers
Que m recorda sos belhs semblans.

No sai quoras mais vos veirai,

Pus m' en vau iratz e marritz;

Per vos me sui del rei partitz,

E prec vos que no m sia dans;

Qu' ieu serai en cort prezentiers

Entre domnas e cavaliers,

Francs e dous et humilians.

Ugonet, cortes messatgiers,
Cantatz ma canson voluntiers
A la reyna dels Normans.

XXI.

Acossellatz mi, senhor,
Vos qu' avetz saber e sen;
Una domna m det s' amor,
Qu' ai amada longamen,
Mas aras sai per vertat
Que 'lh a autr' amic privat:
Et anc de nulh companho
Companha tan greus no m fo.

Mas si vol autr' amador
Ma domna, non lo y defen,
E lais m' en mais per paor
Que per autr' essenhamen:
E s' anc homs dec aver grat
De nul servizi forsat,
Ben dey cobrar guazardo
Ieu que tan gran tort perdo.

D' una ren sui en error,
Et estau en pessamen,
Que loncx temps n' aurai dolor,
S' ieu aquest tort li cossen;
E s' ieu li dic son peccat,
Tenc mi per dezeretat
D' amor; e ja dieus no m do
Pueis faire vers ni chanso.


E s' ieu l' am a deshonor
Aurai 'n blasme de la gen,
E tenran m' en li plusor
Per cornut e per soffren;
E s' aissi 'lh dic mon pensat,
Vei mon damnatge doblat;
Qual qu' ieu fassa o qual que no,
Res no m' en pot esser bo.

Li siei belh huelh traidor,
Que m' esguardavan tan gen,
Aras esguardon alhor,
Per que y fan gran faillimen;
Mas d' aitan m' an gent honrat,
Que s' eron mil ajustat,
Plus guardon lai on ieu so
Qu' a selhs que son d' enviro.

Pus voutz es en la follor,
Ben serai fols, s' ieu no pren
D' aquestz dos mals lo menor;
Quar mais val, mon escien,
En leis aver la meitat,
Que tot perdre per foudat;
Quar anc a nulh drut felho
D' amor no vi far son pro.

De l' aigua que dels huelhs plor

Escriu salutz mais de cen
Que tramet a la gensor
Et a la plus avinen.
Mantas vetz m' es pueis membrat
L' amor que m fetz al comjat,
Qu' ie 'l vi cobrir sa faisso,
Qu' anc no m poc dire razo.


Domna, a present amat
Autrui, e mi a celat,
Si qu' ieu n' aia tot lo pro,
Et el la belha razo.

Garsion, tost e viat
Mon chantar sia portat
A mon messatger que fo,
Que calque conseill mi do.

XXII.

La doussa votz ai auzida
Del rossinholet salvatge,
Et es m' ins el cor salhida,
Si que tot lo cossirier
E 'ls malstraitz qu' amors mi dona
Me levia e m' asazona;
Et auria m be mestier
Autre joy al mieu dampnatge.

Ben es totz hom d' avol vida
Qu' en joy non a son estatge,
E qui vas amor non guida
Son cor e son desirier;
Quar tot quant es s' abandona
De joy, e refrin e sona
Pratz, e deves, e vergier,
Combas, e plas, e boscatge.

Ieu las! cui amors oblida,
Que sui fors del dreg viatge,
Agra de joy ma partida;
Mas ira m fai destorbier,
E no sai on me repona,
Pus mos joys mi dessazona;
E no m tenhatz per leugier
S' ieu dic alcun vilanatge.

Una falsa deschauzida,
raditz de mal linhatge,
M' a trahit, et es trahida,
E cuelh lo ram ab que s fier;
E quant autre la razona,
Deus! lo sieu tort m' ochaizona;
Et an ne mais li derrier
Qu' ieu qu' en ai fag lonc badatge.

Molt l' avia gent servida
Tro qu' ac ves mi cor volatge,
E pus ilh no m' escobida,
Molt sui fols, si mais la sier:
Servirs qu' om no guazardona,
Et esperansa bretona
Fan de senhor escudier,
Per costum' e per usatge.

Dieus li do mal' escarida
Qui porta malvais messatge,
Qu' ieu agra amor jauzida,
Si no fosson lauzengier:
Fols es qu' ab si dons tensona;
Qu' ie 'l perdo s' ella m perdona;
E tug silh son messongier
Que m n' an fag dir vilanatge.
Mas tant es vas mi fallida,
Qu' aissi lais son senhoratge;
E no vuelh que m si' aizida,
Ni jamais parlar non quier;
Mas pero que m' en razona,
La paraula m' en es bona,
E m' en esjau voluntier,
E m n' alegr' e mon coratge.

Lo vers mi porta, Corona,

Lai a mi dons de Narbona,

Que tug sei fag son entier,

Qu' om non pot dir vilanatge.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn#/media/Archivo:Bventadorn1.gif

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7220273

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/ventadorn.htm

http://www.trobar.org/troubadours/bernart_de_ventadorn/

https://www.literaturaeuropea.es/autores/antologia-de-trovadores/bernat-de-ventadorn/



http://www.allmusic.com/artist/q575

http://archive.org/details/bernartvonventad00bern