Affichage des articles triés par pertinence pour la requête senhal. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête senhal. Trier par date Afficher tous les articles

dimanche 8 octobre 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

lundi 9 septembre 2024

Pena

 

Pena, s. f., lat. poena, peine, tourment, chagrin. 

Platz mi mais per leis pena durar, 

Que de nuilh' autr' aver tot mon talen.

G. Faidit: Trop malamen.

Il me plaît davantage pour elle endurer peine, que de nulle autre avoir tout mon désir. 

A autrui don alegratge,

Et a mi pen' e turmen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

A autrui elle donne allégresse, et à moi peine et tourment.

Qu' ella li disses quals penas avia, que li faria tantas messas dire..., que la trairia d' aquellas penas. V. de Guillaume de la Tour. 

Qu'elle lui dît quelles peines elle avait, qu'il lui ferait dire tant de messes... qu'il la tirerait de ces peines.

Loc. Ab bel semblan m'a mes en mortal pena.

R. Vidal: S' eu fos en. 

Avec beau semblant elle m' a mis en mortelle peine. 

Adv. comp. En peccat ai tant dormitz,

Qu' a pena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperitz m' adutz. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dans le péché j'ai tant dormi qu'à peine je vois la claire lumière que le tien saint esprit m'apporte.

A penas sai dir oc ni no.

Pons de Capdueil: S'anc fis. 

A peine je sais dire oui et non.

Voyez Enfan.

- Châtiment.

Amandar sus bona pena. Statuts de Provence. Massa, p. 180. 

Amender sur bonne peine.

CAT. ESP. PORT. IT. Pena. (chap. Pena, penes. Apenes.)

2. Penaire, s. m., expiateur.

Dels tieus tortz fo penaire,

E sofri mort e turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Des tiens torts il fut expiateur, et souffrit mort et tourment.

(chap. Expiadó, expiadós, expiadora, expiadores; patidó, patidós, patidora, patidores.)

3. Penable, adj., pénible, fatiguant, tourmentant.

Voill sapchaz qu' eu soi el diable 

Lo plus cruel e 'l plus penable.

T. de Hugues de Mataplane et de Blacasset: En Blacasset.

Je veux que vous sachiez que je suis le diable le plus cruel et le plus tourmentant. 

ANC. FR. En bataille très pénable. Eustache Deschamps, p. 157.

4. Penalitat, s. f., peine, douleur, pénalité.

Per que efante ab mendre dificultat et penalitat.

Loc... de penalitat, de miseria.

Eluc. de las propr., fol. 70 et 106. 

Pour qu'elle enfante avec moindre difficulté et douleur.

Lieu... de pénalité, de misère.

CAT. Penalitat. ESP. Penalidad. PORT. Penalidade. IT. Penalità, penalitate, penalitade. (chap. Penalidat, penalidats.)

5. Penos, adj., pénible, douloureux.

Mort agra et penoza. Eluc. de las propr., fol. 67. 

Mort aigre et pénible.

CAT. Penós. ESP. PORT. IT. Penoso. 

(chap. Penós, penosos, penosa, penoses.)

6. Penozament, adv., péniblement.

Aygla... penozament coa, pullifica et noyrish.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

L' aigle... péniblement couve, fait éclore et nourrit.

CAT. Penosament. ESP. PORT. IT. Penosamente.

(chap. Penosamen : en pena, en dificultat, de forma penosa.)

7. Penar, v., peiner, tourmenter, affliger, punir.

Lo san prenon per lo penar. Planch de S. Estève. 

Prennent le saint pour le tourmenter. 

Plus fort... a penar lo jorn del juizi. Trad. de Bède, fol. 67.

Plus fortement... à peiner le jour du jugement.

Non era neguna gran domna... que no desires et no se penes que el entendes en ella. V. de Raimond de Miraval. 

Il n'était nulle grande dame... qui ne désirât et ne se tourmentât pour qu'il s' affectionnât à elle.

- Se roidir.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l' agulho.

Lays d'amors, fol. 138.

Est de fort pénible difficulté qui se roidit contre l'aiguillon.

- Porter, souffrir la peine.

Pus qu' a Dieus son vot non tenes...,

Dreit es qu' a la mort o penes.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque vous ne tenez pas son voeu à Dieu..., il est juste qu'à la mort vous en portiez la peine.

ANC. FR. Et vos commandemens ferai

Moult volentiers m'en penerai.

Roman de Mahomet, v. 1209.

CAT. ESP. PORT. Penar. IT. Penare. 

(chap. Pená: peno, penes, pene, penem o penam, penéu o penáu, penen; penat, penats, penada, penades.)

8. Pentir, v., lat. poenitere, repentir, être repentant.

S' en breu no l' en sap far pentir.

B. de Ventadour: En aquest.

Si en peu elle ne sait l'en faire repentir.

E 'ls fay pentir de lurs peccats. V. de S. Honorat. 

Et les fait repentir de leurs péchés. 

S' en poiria ben pentir. 

T. de Guillem et de Sordel: En Sordel. 

S'en pourrait bien repentir. 

Ni anc no fo sazons que m'en pentis. 

La Dame Tiberge: Bels dous amics. 

Ni oncques ne fut saison que je m'en repentisse. 

Part. prés. Pentens e vergonhos. V. de S. Honorat. 

Repentant et honteux.

IT. Pentire, pentere. (ESP. Arrepentir, arrepentirse. Chap. Arrepentí, arrepentís: yo me arrepentixco o arrepentixgo, arrepentixes, arrepentix, arrepentim, arrepentiu, arrepentixen; arrepentit, arrepentits, arrepentida, arrepentides.)

9. Pentiment, s. m., repentir.

Agron mot gran dolor e pentiment mot gran.

Am mot gran pentiment confession a presa. 

V. de S. Honorat.

Eurent moult grande douleur et repentir moult grand.

Avec moult grand repentir il a pris confession.

IT. Pentimento. 

(ESP. Arrepentimiento. Chap. Arrepentimén, arrepentimens.)

10. Pentenza, s. f., repentance.

Li fraire de Llerins agron mot gran pentenza. V. de S. Honorat.

Les frères de Lérins eurent moult grande repentance.

11. Penitencia, Penedensa, s. f., lat. poenitentia, pénitence, peine, punition, châtiment.

Qui vi ancmais penedensa

Faire denan lo peccat?

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Qui vit oncques plus pénitence faire avant le péché? 

Loc. Ieu port penedensa 

Dels autruy peccatz.

P. Cardinal: Selh jorn. 

Je porte pénitence des péchés d'autrui. 

Loc. fig. Si manjatz del frug de penedensa,

Finiretz be lo bon comensamen.

G. Figueiras: Totz hom que. 

Si vous mangez du fruit de pénitence, vous finirez bien le bon commencement.

- L'un des sept sacrements.

Lo san sagramen de confessio e de penitencia. V. et Vert., fol. 5. 

Le saint sacrement de confession et de pénitence.

- Peine imposée par le prêtre, après la confession.

Confessada l' a …,

Penedensa li a donat.

V. de S. Honorat. 

Il l'a confessée..., pénitence lui a donné.

Prov. Segon lo peccat, penedensa. V. et Vert., fol. 68. 

Selon le péché, pénitence.

Soven apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Souvent après mort, pénitence.

ANC. CAT. Penedenza. CAT. MOD. ESP. PORT. Penitencia. IT. Penitenzia, penitenza. (chap. Penitensia, penitensies.)

12. Penitencial, adj., pénitentiel, de la pénitence.

L' evesque respos aital 

Am senhal penitencial.

Brev. d'amor, fol. 183. 

L'évêque répondit ainsi avec signe pénitentiel.

Los VII psalmes penitencials.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 

Les sept psaumes pénitentiaux.

CAT. ESP. PORT. Penitencial. IT. Penitenziale. 

(chap. Penitensial, penitensials.)

13. Penizos, s. f., pénitence, repentir. 

Es peccatz, e d' avol penizos.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

Est péché, et de mauvaise pénitence.

14. Penedir, Penedre, v., du lat. poenitere, expier, repentir.

Pel messonja penedir.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Pour la menterie expier.

Adoncx no s poirian cofessar

Ni penedre.

Re no valria 

Qu' om dels mals fagh se penedes.

Brev. d'amor, fol. 113 et 109. 

Alors ils ne se pourraient confesser ni repentir. 

Rien ne vaudrait que des méfaits on se repentît. 

Subst. Quar lo penedres re no val. Brev. d'amor, fol. 113.

Car le repentir rien ne vaut.

Part. prés. Selhs qu' estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Ceux qui sont confés et pénitents. 

Ben lo troba peneden. Brev. d'amor, fol. 116.

Le trouve bien repentant.

Subst. Quar pot esser qu'el penedens 

No s penet ben perfiechamens. Brev. d'amor, fol. 116.

Car il peut être que le pénitent ne se repentit pas bien parfaitement.

Part. pas. Tres jorns an penedit lurs mals denant l'autar. 

V. de S. Honorat. 

Trois jours ont expié leurs maux devant l'autel.

- Absoudre.

Si son confessatz e peneditz de lurs peccatz.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 15.

S'ils sont confessés et absous de leurs péchés.

CAT. Penedir.

15. Penedemen, s. m., repentance, repentir.

Lo qual penedemen 

Dieus non te per sufficien.

Brev. d'amor, fol. 117. 

Lequel repentir Dieu ne tient pour suffisant.

ANC. CAT. Penediment.

16. Penedencier, Penedensier, s. m., lat. poenitenciarius, pénitencier, pénitent, pélerin.

Anc nuls amants ni nuls penedensiers

N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars

Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers.

Aimeri de Belmont: Ja n' er credutz.

Oncques nul amant ni nul pénitent n'ont enduré le mal et la douleur et l'ardeur que j'ai soufferts plus de cinq ans entiers.

Vai coma penedenciers 

Paupres de draps e de deniers.

Raimond de Durfort: Turmalet (Turcmalet).

Va comme pélerin pauvre de vêtements et de deniers.

CAT. Penitencier. ANC. ESP. Penitenciero. PORT. Penitencieiro. 

(chap. Penitén, penitens, penitenta, penitentes.)

IT. Penitenziere.

17. Penedensar, v., punir, châtier, faire faire pénitence.

El los penedensava. Brev. d'amor, fol. 151. 

Il les châtiait.

- Se repentir.

Part. pas. Penedensatz vos n' etz com hom pechaire.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

Vous vous en êtes repenti comme homme pécheur.

- Absoudre, acquitter.

C' ab lor se combata, es totz penedensatz. Guillaume de Tudela.

Qu'avec eux il combatte, il est tout absous.

L' arma penedensada, 

E de sos pecas confessada.

Dialogue de l'âme et du corps. 

L'âme absoute, et de ses péchés confessée.

CAT. ESP. PORT. Penitenciar. IT. Penitenziare. 

(chap. Penitensiá: castigá, obligá a fé penitensia.)

18. Empentir, v., repentir, affliger. 

Part. pas. No fo pas empentida dels plazers ni de las amors qu' ill l' avia mandadas. V. de R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin. Var. 

Ne fut pas affligée des plaisirs ni des amours qu'elle lui avait mandés.

19. Repentir, v., expier, se repentir, faire pénitence.

Ancmays non aye coratge ni talen

De repentir.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Oncques plus je n'eus courage ni volonté de faire pénitence.

Perdonet Longi que s repentia.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Pardonna à Longin qui se repentait. 

Mas cant alcun temps ac estat

En l' islla de Sant Honorat,

Repenti si. V. de S. Honorat.

Mais quand aucun temps il eut demeuré dans l'île de Saint-Honorat, il se repentit. 

Substantiv. S'anc Dieus per repentir

Perdonet al peccador. 

Gaubert, moine de Puicibot: Partit.

Si oncques Dieu pour le repentir pardonna au pécheur.

CAT. Arrepentir. ANC. ESP. Repentir (MOD. Arrepentir, arrepentirse.) 

IT. Ripentire, repentere. (chap. Arrepentís.)

Voyez Conselh.

20. Repentia, s. f., repentance, repentir.

Pueis venc tart la repentia.

Folquet de Romans: Domna eu. 

Puis vint tard la repentance.

21. Repentensa, s. f., repentance.

Bon senhal de bona repentansa (repentensa).

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Bon signe de bonne repentance.

IT. Ripentenza.

22. Repentimen, s. m., repentir, repentance.

Per repentimen de tos peccatz. 

Veraya cofessio, es repentimen de cor. 

V. et Vert., fol. 8 et 13. 

Par repentir de tes péchés.

Vraie confession, c'est repentir de coeur.

ANC. FR. Temps, voy ton cuer, vien à repentement. 

Eustache Deschamps, p. 6.

IT. Ripentimento. (chap. Repentimén, repentimens; arrepentimén.)

23. Repentizon, s. f., repentir, repentance.

Tan mi vauc conortan,

Quar repentizon ai gran.

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Tant je vais me consolant, parce que j'ai grande repentance.

ANC. FR. Jà trovons-nos en l'Escriture

Que Diex est plus liez d'un félon,

Quant il vient à repentison,

Que de justes nonante-neuf.

Roman du Renart, t. II, p. 135.

24. Repenedre, v., repentir.

Don voluntier se penedrian

Si repenedre se podian.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Dont volontiers ils feraient pénitence s'ils pouvaient se repentir. 

CAT. Repenedir.


Pena, s. f., lat. penna, penne, plume de l'aile.

Apres so venon li cotel, 

So son las penas en ausel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela viennent les couteaux, ce sont les pennes en oiseau.

ANC. FR. De pennes l' aveit fait si bel

Qe n' aveit fait nul autre oisel.

Marie de France, t. II, p. 218.

- Plume qui sert à écrire.

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec style ni avec plume.

ANC. FR. Nous ne poons souzescrire ne seignier la présente chartre, pour la penne qui tremble en nostre main pour la maladie.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 299.

PORT. IT. Penna. (chap. Ploma, plomes; Rat penat, rata penada : rata en plomes : murciélago. ESP. Pluma.)

Lo Rat penat

2. Peneta, s. f. dim., petite penne, petite plumes.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

IT. Pennetta. (chap. Plometa, plometes. ESP. Plumita, plumilla.)

3. Pennozitat, s. f., pennosité, plumage, abondance de plumes.

Los auzels qui han plus de pennozitat et mens de carnozitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Les oiseaux qui ont plus de pennosité et moins de carnosité.

(chap. Plomache, plumaje.)

4. Pennat, adj., lat. pennatus, empenné, emplumé.

Ab les pes pennatz et ab cara efantil. Eluc. de las propr., fol. 116.

Avec les pieds empennés et avec visage enfantin.

Un' alauzeta be pennada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une alouette bien emplumée.

Voyez Sorits et Rata. 

IT. Pennato.

(N. E. En rumano aún se usa penat para emplumado, con plumas.)

5. Pinho, s. m., pinon, petite penne.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas. 

Pinhos serratz et alas be, 

Que defors non parescon re.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

Pinons et ailes bien serrés, de sorte que dehors ils ne paraissent point.

6. Empennar, v., empenner, emplumer.

Part. pas. Cant la upa es mal enpennada. Naturas d'alcus auzels.

Quand la huppe est mal emplumée.

Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.

Tirent avec arbalètes les dards empennés.

ANC. FR. Il porte, comme oiseau, le dos empenné d'ailes. 

Robert Garnier, Hippolyte, acte II, sc. 1. 

Mortellement atteint d'une flèche empennée.

La Fontaine, Fables.

PORT. Empennar. IT. Impennare.

(ESP. Emplumar. Chap. Emplomá, emplumá.)

dimanche 8 octobre 2023

Pons de la Garda.

Pons de la Garda.


Sitot non ai al cor gran alegransa,

Si dey chantar e far bella semblansa;

E per so m platz cobrir ma malanansa,

Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;

E si 'n dirai alques de mos talans,

E 'n laissarai per paor moutz a dire.


Eras no sai deves qual part me vire,

Pus miey amic ponhon en mi aucire;

Que tals m' a fach so don planc e sospire,

Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis

Qu' el me serques mos pros e mos enans;

Mas aissi falh hom en mantha fazenda.


Non dirai tan que negus hom m' entenda,

Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;

Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.

Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis

Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans

Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.


Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa

Mais per si eys que per autra temensa,

Que s laissara enves mi far valensa,

E qui m sera leyals amicx e fis;

Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,

No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.

Soen mi fai amors ab se contendre:

Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.

Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;

Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,

Non sofrira las penas ni 'ls afans

Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.


En aisso fai amors gran vilania,

Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;

Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia

A cuy aurai loncx temps estat aclis;

E 'l guizardos no m' es res mas afans,

Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.


Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,

Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans

De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//

Pons de Çaguardia

Pons de La Gardia

Pons de La Guardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de La Garda

Pons de La Gardia

Pons de Sa Gardia

Pons de Sa Guardia

Ponz de Garda

Ponz de La Garda

Pons de la Guardia

trovador ripollés Ponç de la Guardia

https://buscandomontsalvatge.blogspot.com/2012/01/puig-reig.html


Ponç de la Guardia (1154?-1188?) fue un caballero del linaje de Saguardia, señores de un castillo cerca de Ripoll. No era un trovador profesional, sino un caballero al cual, según dice el mismo, le gustaba que las damas occitanas celebrasen sus composiciones. Se sabe que participó en el sitio de Cuenca (1177) bajo las órdenes del rey Alfonso I (Alfonso II de Aragón, idiotas! Alfonso I como conde de Barchinona) y, más tarde, en la expedición del rey contra el conde Raimundo V de Tolosa.

Su obra la forman nueve composiciones amorosas, cuatro de las cuales forman un pequeño ciclo dedicado a una dama que nombraba con el senhal de On-tot-mi-platz. Aunque como todos los trovadores escriben en occitano, se pueden detectar, algunas palabras en catalán en sus poemas (de hecho eso pasa frecuentemente en los trovadores catalanes, sobre todo en Cerverí de Gerona).

En la siguiente canción, Ponç de la Guardia, a punto de emprender una expedición de resultados dudosos hacia Tolosa, se dirigió a su dama para recordarle cómo la quiere y cómo la recuerda, y cómo todo aquello que podían ser pequeños malentendidos ya no tienen ninguna importancia. Se trata de un breve testamento amoroso.


I
pus en Tolsa non n'anam tuit essems.
A Deu coman tot cant reman de zay:
ploran m'en part, car las domnas ams nems.
Tot lo pais, de Salsas tro a Trems,
salv Deus, e plus cel on midons estai

II
Tot n'o am mais car ma dona i sai;
qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai,
e res no.m am mas leys cui amar suel
ni de mos jorns autra non amarai;
e sai e cre que leis aman morai,
pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill,

III
Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil,
sitot m'o vey, conoixer non o vul.
Mas ben conosc tot cant me fai de be:
lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil.
C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil,
ai tant de yoy que del mal no.m sove.

IV
Non es nuils joys lo desir que me'n ve,
que si.m destreinh, non ay poder de me,
mas sol d'aitan can tot soletz m'estau
e pes de leis ab lo cor que la ve:
aquel douz pes me sojorn'e .m reve
et ai n'aut pessan mant bon jornau.

V
Domna, vos etz manenta de bon lau
e, ses mentir, la gencer c'om mentau:
per qu'eu sofer totz mos mals e deport
que trac per vos soletz e mon cabau,
e n'ai dolor, mas vos estatz suau:
d'aizo m'es vis que faitz alques de tort.

VI
Us lauzengiers me vol far paitz de mort;
mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort
e no.y ay dan, et il fai que vilans.
Ja no s'en lais, que pesari.m fort:
que esters son grat auray joy e deport
merces midons, a cui baissei les mans.

I

Haré una canción antes de que venga el mal tiempo,
ya que en Tolosa vamos de pronto.
A Dios encomiendo todo cuanto queda aquí:
llorando me voy, porque las damas amo mucho.
Todo el país, desde Salses hasta Tremp,
guarde Dios, y mas allá donde mi señora está.

II

La amo aún mas porque mi dama está;
que ella es mi gozo y ella es todo lo que tengo,
y nada amo sino a ella a la cual siempre he amado
y en mis días ninguna otra amaré;
y se y creo que moriré amándola,
porque si a ella le place que así me lo conceda.

III

Cuando a ella le place ofenderme y mostrarse orgullosa,
aunque lo veo, no quiero reconocerlo.
Mas bien reconozco todo el bien que me hace:
el bien le agradezco y el mal, aunque me duele.
Como peor me trata, cuando sus ojos me miran,
tengo tanto gozo que no me acuerdo.

IV

No es ninguna joya el deseo que me domina,
que se me apodera, que no tengo poder sobre mi,
solamente cuando me encuentro solo
y pienso en ella con el corazón que la ve:
este dulce pensamiento me descansa y me resarce
y pensando en ella he tenido muy buenos días.

V

Señora, vos sois famosa de buen nombre
y, sin mentir, la mas gentil que uno puede nombrar;
por la cual cosa yo soporto todos mis males y esfuerzos
que pierdo la razón por vos,
y tengo dolor, pero vos estáis tranquila:
en eso creo que sois un poco injusta.

VI

Un maldiciente me quiere peor que muerto;
pero no me quejo, que tengo un buen consuelo
y no tengo daño, y ella actúa como un villano.
Ya no se cansa que pesaría mucho:
que pese a el tener gozo y placer
gracias a ''midons'', a quien besé las manos.


«I

poiché a Tolosa andiamo inaspettatamente.
A Dio lodando tutto quanto qui resta :
piangendo io parto, ché le donne amo molto.
Tutto il paese, da Salses fino a Tremp,
Dio guardi, e più oltre dove la mia donna sta.

II

L'amo ancor più perché è la mia donna;
perché lei è la mia gioia e tutto ciò che ho,
e nessuna amo se non lei che ho sempre amato
e nei miei giorni nessun'altra amerò;
e lei credo che amandola morirò,
poi che a lei piace così me lo conceda.

III

Quando a lei piace inorgoglirsi e offendermi,
sebben lo vedo, conoscerlo non voglio.
ma ben conosco tutto il bene che mi fa:
il bene apprezzo e il male, benché mi duole.
Se fammi peggio, quando i suoi occhi miro,
tanta gioia ho che del male io mi scordo.

[...]»

mardi 10 octobre 2023

Aimeri, Aimeric de Sarlat.

Aimeri de Sarlat.

Aimeri, Aimeric de Sarlat.


I.


Quan si cargo 'l ram de vert fueilh, 

E l' auzelet uns, dui e trei

Penson d' amor e de dompnei, 

E contra 'l rai si fan garueilh, 

Comens mon chan ab lo temps de doussor, 

E quar m' agr' ops q' ab la novella flor 

Uns novells jois mi dones jauzimen, 

Qu' estat ai sol ses amor lonjamen.


Ar for' el sobeiran escueilh

D' amor, s' auzes clamar mercei,

E portera senhal de rei,

E fora plus ges que no sueilh,

E penr' yvern per bel temps de pascor,

E freida neu per estiu ab calor,

E prometre per donar mantenen,

E lonc esper per atendre breumen.


Tart er qu' ieu per leis mi despueilh,

Ni la tenha, ni la manei,

Quar tan tem son ric senhorei

Qu' ieu cug dir foudat et ergueilh; 

E m sui cubertz de ma granda tristor, 

E trac l' afan de las penas d' amor,

E vauc ves tal franc et obedien

Qui ja per mi non sabra mon talen.


Obs m' agra parlesson miei hueilh,

Qu' en nul autr' amic no m' en crei,

Quar m' an mes en tan gran esfrei

Que disseson so don mi dueilh

A leis cui tenc per dona e per senhor,

Que m dones joi e m leuges ma dolor,

Qu' ieu trac l' afan de l' amador sufren

Que seila 'ls mals, e 'ls bes gieta prezen.


Dona, qu' es en l' aussor capdueilh 

Sobre totas cellas c' om vei, 

Merce us clam que l' aiatz de mei, 

Que vas nuill autra no m destueilh; 

Que merce deu hom trobar ab valor, 

Et amors deu chauzir fin amador; 

E s' ieu ab vos non truep d' amor guiren, 

Amors e pretz son nom ves mi desmen.


Dona de pretz, senhoressa d' amor,

Fina beutat ab natural color,

Pos en vos es tot aisso ab joven,

Esser i deu merces ab chauzimen.


Chansos, vai t' en tan com poiras, e cor 

Dreg a 'n Guiraut don aug vera lauzor 

De Papion, e mezura e sen

E pretz entier ab laus de tota gen.


II.


Fis e leials, e senes tot enguan,

Aissi com cel qu' a conquistat amors,

Aurai en patz sufertas mas dolors,

Qu' anc no m' anei planhen ni rancuran;

Et ai amat longuamen dezamatz

Vostre gen cors, dona, cui me soi datz;

E pos merces ren ab vos no m valria,

Partirai m' en ieu? non, qu' ieu non poiria.


Ans atendrai sufren e merceian

Tro que de vos aia qualque secors,

Qu' a tot lo meins m' er l' atendres honors,

Bona dompna, si be m trac greu afan;

Quar pro val mais ricx esperars onratz

Q' uns aunitz dos de c' om no fos paguatz;

Per qu' ieu serai tant amicx ses feunia,

Tro que us apel, senes mentir, amia.


Bella dompna, foudat fas per semblan,

Quar en chantan retrac vostras lauzors

Ni la beutat don sobratz las gensors;

Obs mi fora que us anes oblidan,

Qu' ergueilhs vos creis e us merma humilitatz

On plus vos vau membran vostras beutatz

Ni la ricor qu' es aut sobre la mia;

Dir n' ai doncx mal ieu? no, qu' ieu mentiria.


Mil vetz m' aurai acordat en pensan

Cossi us pregues, pueis rete m' en paors,

Quar oblidar mi fai vostras valors;

Si com hom vai dins lo tertre camjan

Que s' oblida so don plus es membratz,

Ieu quan vos vei soi del tot oblidatz;

Mas per so m plai, quar faillimens seria,

S' ieu pel deman lo bel solatz perdia.


Dompna, ben sai qu' a vostra valor gran

M' aonda 'l cors, e sofranh m' en ricors;

E si del plus li podetz far clamors,

Vos et amors en siatz a mon dan;

E si per so, dompna, m' ocaizonatz

Quar no soi ricx, sera tortz e pecatz,

Quar tan no val neguna manentia

Endreit d' amor, com fis cors ses bauzia.


Pros comtessa, lo noms de Sobeiratz

Es luenh auzitz per totz et enansatz,

Per qu' ieu no m part de vostra senhoria,

Ni o farai aitan com vius estia.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Sarlat

Aimeric de Sarlat (fl. c. 1200) was a troubadour from Sarlat in the Périgord. According to his vida he rose by talent from the rank of jongleur to troubadour, but composed only one song. In fact, four cansos survive under his name.

The sole topic with which his surviving work is concerned is courtly love; he was an imitator of Bernart de Ventadorn. A fifth canso, "Fins e leials e senes tot engan", attributed in the chansonniers to Aimeric de Belenoi, has been assigned to Aimeric de Sarlat by modern scholarship, partly because it is directed to Elvira de Subirats, wife of Ermengol VIII of Urgell, to whom Aimeric de Sarlat had addressed his "Ja non creirai q'afanz ni cossiriers". An example of Aimeric's poetry:

Si saubesson parlan mei oill,

e.l cor, don tan soven sospir,

tot saupras quals son mei consir;

car la boca non a ges vassalatge

de vos dire zo don lo cor languis. . .

If you knew to speak to my eyes,

and to my heart, which so often sighs,

soon you would know all my worries;

for this the mouth has no authority

to tell you for what the heart languishes. . .

Aimeric was probably patronised by William VIII of Montpellier. One of his works may have inspired Denis of Portugal to compose a poem in Portuguese.

Lang, H. R. "The Relations of the Earliest Portuguese Lyric School with the Troubadours and Trouvères." Modern Language Notes, 10:4 (Apr., 1895), pp. 104–116.


lundi 6 mai 2024

Liar, Lear - Lienteria

Liar, Lear, adj., pommelé, gris, gris-pommelé.

Us escudiers qu' enmena

Lo ros liar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Un écuyer qui emmène le roussin gris-pommelé

Cavalcant un roncin lear. Roman de Jaufre, fol. 5. 

Chevauchant un roussin gris-pommelé.

Fig. Entre mos nessis pessars

Son endevengutz liars.

Giraud de Borneil: Be veg e conosc. 

Entre mes sottes pensées je suis devenu gris. 

ANC. FR. Contre grise, contre liarde. 

Voire a fauvel ou a liart. 

Roman de la Rose, v. 14265 et 14271. 

Et li venerres vet devant 

Sor un grant chacéor liart.

Roman du Renart, t. III, p. 83. 

IT. Leardo.


Libra, Liura, Livra, s. f., lat. libra, balance.

Libra es estrument de pes. Eluc. de las propr., fol. 111. 

(chap. La balansa (libra) es un instrumén de pes: per a pesá.)

Balance est instrument de poids.

- Signe du zodiaque.

Ajusta si ab le cercle zodiac el signe dit aries et el senhal de libra.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

S'ajuste avec le cercle du zodiaque au signe dit bélier et au signe de la balance.

- Livre, espèce de poids.

Mes des livras en la balanza. V. de S. Honorat. 

Mit dix livres dans la balance. 

Liura peza XII unsas. Eluc. de las propr., fol. 281. 

La livre pèse douze onces.

- Sorte de monnaie de compte.

Cinq libras li laissava en son testament. V. et Vert., fol. 75.

Cinq livres lui laissait dans son testament. 

L'una fremna, qui vert la terra pent,

No comprari' om ab mil liuras d' argent. 

Poëme sur Boèce. 

L'une frange, qui vers la terre pend, on n' achèterait avec mille livres d'argent.

Quascun jorn cen libras per despendre.

Pistoleta: Ar agues. 

Chaque jour cent livres à dépenser. 

ANC. FR. Trois cent libres de blancs chacun an. 

Lett. d' Hon. de Blois, Martenne, Thes. nov. anecd., t. 1., fol. 1008. 

CAT. Lliura. ESP. PORT. Libra. IT. Libbra, lira. (chap. Libra, libres; balansa, balanses; v. balansejá; pesá.)

2. Lhyeural, s. m., balance.

De lhyeural fals e de liura falsa.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

De balance fausse et de livre fausse.

3. Liurada, Livrada, s. f., livre, livrée.

A la valor de mil liuradas de la moneda.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 291. 

A la valeur de mille livres de la monnaie.

4. Liurazon, Livrazon, s. f., lat. liberationem, fourniture, livraison, ration.

El paire li dava certa liurazon de deniers per vianda.

V. de Bertrand de Born.

Le père lui donnait certaine fourniture de deniers pour aliment.

Que donon quada jorn, ses oblit,

Doas bestias al cruel draguon

D'aver menut, per liurason.

Fragment de la V. de S. Georges

Qu'ils donnent chaque jour, sans oubli, deux bêtes de menu bétail au cruel dragon, pour ration. 

Loc. Malvatz fai, quar aissi viu a randa, 

A livrazon, a comte et a garanda. 

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse. 

ANC. FR. Au soir fu mis em prison à petite livroison; car on ne lui donnoit chascun jour que pain et yaue tant seulement.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201. 

Li potiers aura II s. pour ses pos par jour, et mangera touz seus à court, et n'aura point de livroson. Arch. du Roy., tr. des ch. Reg., LVII, fol. 13.

5. Liuranda, Liouranda, s. f., livraison, largesse, ration, fourniture, gratification. 

Atressi com lo camel 

Ten hom ab pauca liuranda.

B. Zorgi: Atressi com. 

Pareillement comme le chameau on soutient avec petite ration.

Gent fai nostre reis liouranda, 

Per so son tuit gras 

Sei Engles.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Notre roi fait gentiment fourniture, pour cela sont tous gras ses Anglais.

Pretz sojorn' ab los cortes, 

E no y quier liuranda.

Folquet de Romans: Far vuelh. 

Mérite séjourne avec les courtois, et n'y cherche point de gratification.

6. Liurament, Livramen, s. m., livraison.

Per tradicion e livrament de las presens.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37. 

Par tradition et livraison des présentes. 

Liurament et tradition de possession. 

Fors de Béarn, p. 1095. 

Livraison et tradition de possession. 

Ab livramen de la causa. Petit Thalamus de Montpellier, p. 77. 

Avec livraison de la chose.

7. Lieura, s. f., allivrement, fixation cadastrale.

Recuson aquelas metre en lieura.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

Refusent de mettre celles-là en allivrement.

- Part, portion, livraison.

Car aisso es la lieura e la ratio que Dieus dona, per cascun jorn, a sos canorgues que canton sas horas, e fan so servizi. V. et Vert., fol. 43.

Car ceci est la portion et la ration que Dieu donne, pour chaque jour, à ses chanoines qui chantent ses heures, et font son service.

8. Liurar, Lieurar, Livrar, v., lat. librare, peser à la livre. 

A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.

A grand poids reçoivent, et à petit poids pèsent et vendent. 

Part. pas. Vendran vos avols sivadas

Mal lieuradas, e fes poiritz. 

Folquet de Lunel: E nom del. 

Vous vendront mauvaises avoines mal pesées, et foins pourris.

- Livrer, accorder.

Part. pas. Ja non er per lui livratz cartiers. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21. 

Jamais par lui ne sera accordé quartier.

- Délivrer.

Orara per te, e ti liurara de tot mal. Trad, de Bède, fol. 66.

Priera pour toi, et te délivrera de tout mal. 

CAT. Lliurar, llibrar. ESP. Librar (+ liberar). IT. Librare, liberare. 

(chap. Librá, liberá.)

9. Allieurar, v., allivrer, régler la quotité d'impôt.

Quant es cas d'aquellas allieurar, non en manifestan la mitat.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224. 

Quand c'est le cas d' allivrer celles-là, ils n'en manifestent pas la moitié. IT. Allibrare.

10. Bilibri, s. m., lat. bilibris, poids de deux livres.

Bilibris, es pes de doas liuras. Eluc. de las propr., fol. 281.

Bilibris, c'est poids de deux livres.


Libre, s. m., lat. librum, livre, tome. 

Lo calh libre era tot enlumenat de letras d' aur. Philomena.

Lequel livre était tout enluminé de lettres d'or.

- Partie, division d'un ouvrage.

Quatre libres y a, trastotz en una tiera. V. de S. Honorat. 

Quatre livres y a, tous en une suite.

- Nom donné à un ouvrage.

So trobam el libre dels Reys. V. de S. Honorat. 

(chap. Aixó trobam al llibre dels Reys.)

Nous trouvons cela au Livre des Rois. 

CAT. Llibre. EST. Libro. PORT. Livro. IT. Libro. (chap. Llibrellibres.)

DOÑA BERTA. Leopoldo Alas, Clarín. Chapurriau.

2. Libri, s. m., livre, tome.

Fig. Legir el libri de sa conciencia. V. et Vert., fol. 17. 

Lire dans le livre de sa conscience.

3. Libelh, Libel, s. m., lat. libellus, mémoire, placet, requête, libelle. 

De platz 

Pensar e d' avocatz, 

Per far libelhs tot dia. 

Bertrand d'Allamanon: Lo segle m' es. 

Penser de procès et d'avocats, pour faire mémoires toujours.

Condamnet lo libel que Joachim, abbas, avia fach contra maestre Peyre Lombart. Cat. dels apost. de Roma, fol. 167.

Condamna le libelle que Joachim, abbé, avait fait contre maître Pierre Lombart.

- Titre, acte.

Vol cobrar, ses libel dat ni pres, 

So qu' a conquis Charles.

Aicart del Fossat: Entre dos reis. 

Veut recouvrer, sans titre donné ni pris, ce que Charles a conquis.

A plag, avan sagramen, 

Queron libelh.

P. Cardinal: Un decret. 

Au plaid, avant le serment, ils requièrent acte. 

CAT. Libello. ESP. (chap.) Libelo. PORT. IT. Libello.

4. Libraria, s. f., lat. libraria, librairie, bibliothèque.

Avia tant de libres... en sa libraria ajustatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 33. 

Avait tant de livres... dans sa bibliothèque assemblés.

CAT. Llibreria. ESP. Librería. PORT. Livraria. IT. Libreria. (chap. Llibrería, llibreríes: tenda de llibres; biblioteca, biblioteques.)

Pietro Cucalón no té ni un pel de listo

5. Libriari, s. m., librairie, bibliothèque.

Conte en se molteza, coma: libriari. Leys d'amors, fol. 49. 

Contient en soi multiplicité, comme: bibliothèque.

6. Librari, s. m., libraire, bibliothécaire.

De L., libraris. Leys d'amors, fol. 150.

De L., libraire.

ANC. CAT. Llibrer. ESP. Librerio (librero). PORT. Livreiro. IT. Libraio.

(chap. Llibreté o llibré, llibretés o llibrés, llibretera o llibrera, llibreteres o llibreres : venedó de llibres, com Octavio Serret de Valderrobres; bibliotecari, bibliotecaris, bibliotecaria, bibliotecaries, com la Susana Antolí Tello de Beseit.) 

Octavio Serret,


Lieis, Lieys, Liei, Liey, Lies, Leis, Leys, Lei, pron. pers. sing., elle, la. 

Rég. dir. Ben sui folhs, quar no m recre

D'amar lieys, que be m par folhors. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.

Bien je suis fou, parce que je ne cesse d'aimer elle, vu que (cela) me paraît bien folie. 

Tant ai volgut sos bes e sos enans, 

E dezirat lieys e sa companhia.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant j'ai voulu ses biens et ses avantages, et désiré elle et sa compagnie.

Cant el era per lies joios.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Quand il était par elle joyeux.

- Rég. ind. A elle, à lui.

Amor blasmon per non saber 

Fola gens, mas leys non es dans.

B. de Ventadour: Chantars no. 

Amour blâment par non-savoir folle gent, mais (cela) ne lui est pas dommage. 

Mas lieys non cal si m pert, per qu'ieu no m duelh.

Pons de Capdueil: Leials amicx.

Mais à elle ne soucie si elle me perd, par quoi je ne m'en afflige.

- Pron. démonstratif. Celle.

Suj. Aisso m veda de que m det aondansa 

Leis qu' es gaia, cortesa e gen parlan. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ceci me défend de quoi elle me donna abondance celle qui est gaie, courtoise et gentiment parlant. 

En mi non a mais poder 

Lieys qu' amar solia.

Peyrols: Quoras que.

En moi n'a plus de pouvoir celle qu'aimer je soulais.

Rég. dir. Quar lieys cui dezir 

Non vey ni remir.

G. Faidit: Lo rossinholet. 

Car celle que je désire je ne vois ni contemple. 

Amors m'a faig eslire 

Leis on es gaug e plazers.

B. Calvo: Temps e luec. 

Amour m'a fait choisir celle où est joie et plaisir.

- Rég. indir. A celle.

Vas Narbona portatz lai 

Ma chanson, ab la finida, 

Lei cui jois e joven guida.

Azalais de Porcairague: Ar em al. 

Vers Narbonne portez là ma chanson, avec la conclusion, à celle que joie et jeunesse guide. 

Mielhs m'estai 

Pas leis plai 

Que m ten jai.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a. 

Mieux me sied puisqu'il plaît à celle qui me tient joyeux.

ANC. IT. De l' empiezza di lei, che mutò forma 

Nel uccel ch' a cantar più si diletta. 

Dante, Purgatoire, c. 17. 

CAT. Leys. IT. MOD. Lei.


Lienteria, s. f., lat. lienteria, lienterie.

Lienteria es cors de ventre ab expulsio de viandas.

Dissenteria, lienteria, dyarria. Eluc. de las propr., fol. 94.

Lienterie est cours de ventre avec expulsion d'aliments.

Dyssenterie, lienterie, diarrhée. 

ESP. Lientería, lientera. PORT. Lienteria. (chap. Dissentería : diarrea, cagarrinacagarrines.)