Pierre de Barjac. Peire de Barjac.

Pierre de Barjac.

Tot francamen, domna, venh denan vos
Penre comjat per tos temps a lezer;
E grans merces, quar anc denhetz voler
Qu' ieu mi tengues per vostr' amor plus guai,
Tan quan vos plac; mas aras, pus no us plai,
Es ben razos que, si voletz aver
Drut d' autra part que us puesca mais valer,
Ieu 'l vos autrey; ja pueis no us en volrai,
Ans n' aurem pueis bon solas entre nos,
Et estarem cum si anc res no fos.

Et a la fin totz temps serai clamos
Del vostr' afar, qu' aisso 'n vuelh retener
Qu' ieu non lo puesc gitar a non chaler;
Enans sapchatz tos temps vos servirai,
Fors que jamais vostres drutz no serai,
Si be m devetz encaras lo jazer
Que m promezetz quan n' auriatz lezer;
E non o dic mas quar ieu soing non ai,
Ans s' ieu n' agues estat tan poderos,
Tal hora vi qu' en fora plus joyos.

Mas vos cuiatz qu' en sia aziros,
Qu' aissi del tot non vos o dic de ver,
Mas derenant vos o farai parer;
Qu' ieu ai chauzit en lieys cuy amarai,
E vos avetz chauzit, qu' ieu ben o sai,
En un tal drut que us fara dechazer,
Et ieu en tal que vol pretz mantener,
En cui jovens s' apropcha e de vos vai;
Sitot non es de luec tan paratjos,
Ilh es sivals plus belha e plus pros.

E si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos
Pot al partir de l' amor dan tener,
Anem nos en en las mans d' un prever,
E solvetz mi et ieu vos solverai;
E pueis poirem quascus d' aqui en lai
Plus leyalmen autr' amor mantener;
E s' anc vos fis re que us deya doler
Perdonas mi, qu' ieu vos perdonarai
Tot francamen; qu' estiers non er ja bos,
Si de bon cor non es faitz lo perdos.

Mala domna, tro que m fezest gelos
Non fezi ren mas al vostre plazer;
Mas anc gelos non ac sen ni saber,
Ni ren non sap gelos que s ditz ni s fai,
Ni hom non sap los mals que gelos trai,
Ni patz non a gelos mati ni ser,
Ni en nulh loc gelos non pot caber,
Per que vos deu plazer quar m' en partrai:
Qu' assatz val mais a sellui qu' es lebros
Que ges, sivals tug non son enueyos.
Fe que m devetz, si be us sui aziros,

Prendetz comjat de mi qu' ieu 'l pren de vos.

//

Barjac, France

BnF ms. 854 fol. 190v, (imagen muy grande, se puede descargar, o bien consultar en Gallica BnF

Las letras rojas dicen (palabras separadas; algunas u son v):

"Peire de barjac si fo uns caualliers conpaingnon d en guillem de balaun. E fo fort adregs e cortes. E tot aitals caualliers com taingnia a guillem de balaun. E si se namoret d una dompna del castel de iauiac (Jaujac), la moiller d un (uauasor) vavasor. Et ella de lui, et ac d ellei tot so qeil (que li) plac. E guillems de balaun sabia l amor de lui e d ella. Etc..."

//

Peire de Barjac was a Languedocian troubadour who flourished in the first half of the thirteenth century. He was a descendant of the troubadours Guillem de Randon and Garin lo Brun.

Only one of poem that was certainly written by Peire survives:
"Tot francamen, domna, veing denan vos". The rubric above the poem in the manuscript labels it a conjat and scholars have classified it as a mala canso, or bad canso. It is a song about leaving his lover.

Many other songs are attributed to multiple troubadours in the manuscripts. Some attributed to Peire are also attributed to Peire de Bussignac, Berenguier de Palazol, Elias de Barjols, Guillem de la Tor, Pons de Capdoill and Uc de Saint Circ; yet few of these other attributions are reliable. One song attributed to Peire in one manuscript is unattributed in another. Stronski argues that the attribution to Elias de Barjols was an emendation by the scribe confronted with the unfamiliar name Peire de Barjac. Napolski considered the attribution to Pons de Capdoill dubious. Alfred Jeanroy refuted the attribution to Uc de Saint Circ.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Stronski, Stanislaw. Le troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Privat, 1906.

//

Peire de Barjac (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.
Se'n conserva només una cançó (la de dalt).

D'aquest trobador es conserven (es conserva, se conserve) només una cançó, i encara d'atribució discutida, i una vida. Es pot suposar que fos originari de Barjac. La cançó, que els cançoners etiqueten de comiat és efectivament una cançó de comiat de la dama. La vida diu que Peire de Barjac era un cavaller, amic de Guilhem de Balaun, i que Peire s'havia enamorat d'una dama del castell de Jaujac i que, després d'una baralla de Peire amb la dama, Guilhem l'ajudà a posar pau. La llarga vida de Guilhem també esmenta aquesta anècdota com a detonant de les complicades peripècies amoroses de Guilhem amb la seva dama i en aquesta vida es diu que la dama de Peire, que no és anomenada pel nom en la vida de Peire, es deia Vierneta.

La cançó és recollida en diversos cançoners, encara que n'hi ha una sèrie que l'atribueixen a altres trobadors.

http://troubadours.byu.edu/PC/PC-326/326%20-%20Peire%20de%20Barjac.htm

Cadenet.

Cadenet.

I.

Longa sazo ai estat vas amor
Humils e francs, et ai fait son coman
En tot quan puec; qu' anc per negun afan
Qu' ieu en sofris, ni per nulha dolor,
De lieys amar non parti mon coratge
Vas qui m' era rendutz de bon talen,
Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol usatge
De que m dechay, e m' a camjat mon sen.

Agut m' aura per leyal servidor,
Mas tan la vey adonar ab enjan,
Per que s' amor no m platz dezerenan,
Ni m pot far be qu' ieu en senta sabor;
Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge,
Pus qu' elha s part de bon pretz eyssamen;
E vuelh alors tener autre viatge,
On restaure so que m' a fag perden.

Be sai, si m part de lieys ni m vir alhor,
Que no l' er greus ni so tenra a dan;
E si cug ieu saber e valer tan
Qu' aissi cum suelh enansar sa lauzor,
Li sabria percassar son domnatge;
Pero lays m' en endreg mon chauzimen;
Quar assatz fai qui de mal senhoratge
Si sap partir, e lunhar bonamen.

En patz m' en part, mas quan cossir l' error,
E 'l dan qu' ai pres e 'l destric, lieys aman,
Ni quo m' agra trobat ses cor truan,
Que m feira ben e m tengra en doussor,
No m puesc mudar que non sia salvatge;
Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven,
Qu' ades pass' om premiers per lo folhatge,
E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen.

Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan;
Et en aissi cum ilh a beutat gran,
E cum val mais guardes genser s' onor;
Et en aissi cum es de belh estatge,
Agues en si mais de retenemen;
Et en aissi cum es d' aussor paratge,
Contra son pretz temses far falhimen.

Ja non degra far beutatz son estatge,
Ni remaner en domna autramen,
Si non guardes s' onor e son paratge,
E non agues en se retenemen.

II.

Amors e com er de me!
Ja sui tornatz en l' afan
De que m' alarguetz antan
En aissi del tot lo fre,
Per vezer si ja poiria
Be ni gen viure ses vos;
Be ni gen no, mas viuria
Seguramen cum que fos,
Aissi cum vey viur' assatz,
Ses vos e ses vostr' ajuda,
De ricx e d' alezeratz
Qu' an la vergonha perduda.

De tot autre guerrier cre
Que s pot hom defendr' ab bran,
O metre l' escut denan
Savals entre lui e se,
O s' estrem' om de sa via,
O s met en un luec rescos,
O 'lh val fors' o gualhardia,
O gienhs, o defensios,
O castelhs, o fermetatz,
O amics, o bon' ajuda,
Mas selh que vos guerreiatz
Val menhs on plus s' esvertuda.

Ai! de mon cor, quar no ve
De lai on remas antan
Amors, a vos o deman,
Ma domna per qu' el rete,
Vau vezer si 'l me rendria;
A l' anar suy ieu cochos,
Mas al tornar cum seria!
Be faria d' un dan dos.
Mais me notz A DIEU SIATZ,
Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda:
Dona, si no fos comjatz,
Bona fora la venguda.

Tres letras de l' A B C
Aprendetz, plus no us deman:
A, M, T; quar atretan
Volon dire com: AM TE.
Et ab aitan de clercia
Auriam pro ieu et vos.
Empero mais ieu volria
O e C mantas sazos,
Pueys s' ieu dizia: “diguatz,
Dona, vos faretz m' ajuda?”
Ieu crey que vos seriatz
De dir oc aperceubuda.

Bona domna, tart m' ave
Qu' ieu vos digua mon talan,
Et aquo pauc e duptan,
E per tot so no m recre;
E quar vostra companhia
Es tota d' omes gilos,
Us amicx se tanheria,
Dona, entre me e vos;
Quar ieu tem e vos duptatz,
Per que y aura ops ajuda;
E per que non comensatz,
Bona domna, es perduda.

L' anars, bona domna, m platz
Vas vos per respieg d' ajuda;
Pero quan m' en sui tornatz,
Ieu trob ma pena creguda.

Lauzengier, benastr' aiatz,
Quar m' etz de tan bon' ajuda,
Qu' ab vostre mentir m' onratz,
E vertatz non es saubuda.

III.

Ab leyal cor et ab humil talan,
Venc vas amor per mostrar mos greus mals
Qu' ieu ai sufertz grans e descominals,
Per lo dous ris e l' amoros semblan
Que m fetz mi dons al prim esguardamen,
Quan pres mon cor e mon fin pessamen,
E suy mi mes el sieu ric senhoratge.

A vos, amors, vuelh mostrar en chantan,
Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals,
Ni on me mes sos homs fis e leyals;
A pauc de be suy pres e malanan,
On m' a tengut senes tot chauzimen,
Non sol un an, ans crezatz certamen
Seran complit set ans al prim erbatge.

Tot suavet, amors, mi venc denan
Mostran els huelhs guays semblans e cabals,
Et ab merce, quar non es hom carnals
Que ja pogues desviar mon talan,
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen,
Que m fon avis merce n' agues breumen;
Quar m' o cugei conosc que fis folhatge.

Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan,
Per la melhor de las autras reyals;
Et a tengut mon cors en sos ostals,
Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan:
Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen
Nos ren clardat, ben puesc dir eyssamen
Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.

Lo dous cossir del belh cors benestan,
Agreuia mout mas dolors e mos mals
Que de plorar rendon mos huelhs venals
Per sa beutat que m' es tot jorn denan;
Que per semblan m' auci en pessamen,
Per que conosc qu' aucir m' a planamen

Si 'n breu vas me non domda son coratge.

E doncs, amors, fessetz per me aitan,
Qu' en ben voler siatz ab me enguals,
Que m destrenguatz mi dons d' aitan savals
Que 'l sapcha bo, e m' en fassa semblan;
Quar ieu l' am mais de nulha ren viven;
Et avetz mi fag alegr' e jauzen
Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.

A Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,

E di 'l, si 'l play, que per son chauzimen

Li sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.

IV.

S' anc fui belha ni prezada,
Ar sui d' aut en bas tornada;
Qu' a un vilan sui donada,
Tot per sa gran manentia;
E murria,
S' ieu fin amic non avia
Cuy disses mo marrimen,
E guaita plazen
Que mi fes son d' alba.

Ieu sui tan corteza guaita,
Que no vuelh sia desfaita
Leials amors a dreit faita;
Per qu' ieu sui guarda del dia
Si venria,
E sel qui jay ab s' amia
Prenda comjat francamen,
Baizan e tenen,
Qu' ieu crit quan vey l' alba.

Be m plai longua nuegz escura,
E 'l temps d' ivern on plus dura,
E no m' en lays per freidura
Qu' ieu leials guaita no sia
Tota via;
Per tal que segurs estia
Fins drutz quan pren jauzimen

De domna valen,
Del ser tro en l' alba.

S' ieu en un castelh guaitava,
E fals' amors y renhava,
Fals sia ieu si no celava
Lo jorn aitan quan poiria;
Car volria
Partir falsa drudaria
D' entre la corteza gen;
Guait ieu leialmen,
E crit quan vey l' alba.


Ja per guap ni per menassa,
Que mos mals maritz me fassa,
No mudarai qu' ieu no jassa
Ab mon amic tro al dia;
Quar seria
Desconoissens vilania,
Qui s partria malamen
Son amic valen
De si, tro en l' alba.

Anc no vi jauzen
Drut que 'l plagues l' alba.

Per so no m' es gen,
Ni m plai quan vey l' alba.

//

Alba:

(106,14) S'anc fui belha ni prezada

Cansós:

(106,1) Ab leial cor et ab humil talan

(106,2) A! cu⋅m dona ric coratge

(106,3) A home meilz non vai

(106,4) Az ops d'una chanso faire

(106,5) Ai, dousa flors ben olenz

(106,6) Aitals cum ieu seria

(106,7) Amors, e com er de me?

(106,8) Ans que⋅m jauzis d'amor

(106,10) Be volgra, s'esser pogues

(106,12) Camjada s'es m'aventura

(106,13) De nuilla re non es tant grans cartatz

(106,16) Meravilh me de tot fin amador

(106,17) No sai qual cosselh mi prenda

(106,18) Oimais m'auretz avinen

(106,18a) Plus que la naus qu'es en la mar prionda

(106,19) Pos jois mi met en via

(106,20) S'ieu ar endevenia

(106,21) S'ieu ueimais deserenan

(106,22) S'ieu pogues ma voluntat

(106,23) S'ie⋅us essai ad amar

(106,25) Tals renha dezavinen

Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(trobador)

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Cadenet_(troubadour)

Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented.
Two of his melodies survive.

During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.

His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:

Ben volgra s'esser pogues

tot lo mal qu'ai fait desfar

eˑl be que non ai fait far

Ai! com m'en fora ben pres

siˑl bes fos mals e mals fos bes...

Tant mi sent vas Dieu mespres

qu'eu me cugei deseperar.

I would like, if it could be,

To destroy all the evil which I have made

And do all the good which I have not done

Ah! because it would be pleasing to me

If the good were evil and the evil good. . .

So guilty I feel towards God

That I believe I might despair.

Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:

Car es delida

leu flors, on mieills es florida;

q'ela se fraing per nïen

qand so qe mostra desmend.

After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.

The first modern critical edition of Cadenet's work was published by Carl Appel in German as Der Trobador Cadenet in 1920.

• Allen, D. C. "Donne and the Ship Metaphor." Modern Language Notes, Vol. 76, No. 4. (Apr., 1961), pp 308–312.
• Falvy, Zoltán. "La cour d'Alphonse le Sage et la musique européenne (in Varia)." Studia Musicologica Academiae Scientiarum Hungaricae, T. 25, Fasc. 1/4. (1983), pp 159–170.
• Graham-Leigh, Elaine. The Southern French Nobility and the Albigensian Crusade. Woodbridge: The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-129-5
• Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
• Lewent, Kurt. "Old Provençal Desmentir sos pairis." Modern Language Notes, Vol. 72, No. 3. (Mar., 1957), pp 189–193.
• Shapiro, Marianne. "The Figure of the Watchman in the Provençal Erotic Alba." Modern Language Notes, Vol. 91, No. 4, French Issue. (May, 1976), pp 607–639, esp. 632–633.
• Zemp, Josef (Ed.), Les poésies du troubadour Cadenet: édition critique avec introduction, traduction, notes et glossaire. P. Lang, Bern; Las Vegas, 1978.
• http://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Cadenet
• http://www.trobar.org/troubadours/cadenet
• Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
• Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
• Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

I.

El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.

III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.

Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!

Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.

Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.

Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls: 
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//
Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, Michel. Les troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo