Affichage des articles triés par pertinence pour la requête vuelh. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête vuelh. Trier par date Afficher tous les articles

mardi 10 octobre 2023

Deudes, Daude, Prades, Pradas

Deudes de Prades. 




I.


Ben ay' amors, quar anc me fes chauzir

Lieys que no m vol ni m denha ni m' acuelh;

Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh,

Non agra pueys don la pogues servir;

Precx e merces, chauzimens e paors,

Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors

Foran perdut, si fos acostumat

Que engualmen fosson aman amat.


Us joves cors complit de gran beutat,

Guai, amoros, cortes, de bon agrat,

On es fis pretz renovelhatz e sors

M' a si conquis non puesc pensar alhors;

Qu' ieu non estauc vas autra part ni m vir

Qu' ades mon cor non tir lai e mey huelh;

E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh,

Ja fin' amors no m' en fassa jauzir.


Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh,

E sui pagatz tan m' es bon a sufrir,

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir

Qu' autra m don so don ella m fai erguelh;

Qu' ieu no vuelh ges aver quist ni trobat

Dona que trop m' aya leu joy donat;

Quar non es joys, si non l' adutz honors,

Ni es honors, si non l' adutz amors.


S' amors o vol, e m fai merces secors,

Ieu serai tost gueritz de mas dolors

E dels maltragz on ai lonc temps estat;

Mas si m destrenh razos e m fier e m bat,

Que tot quan pes me torna d' autre fuelh;

Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir

So que no s pot ni no s deu avenir,

E non per tan qu' ieu remanc tals cum suelh.


Ges de mi dons no m pot razos partir

Qu' ieu clam per dieu e per humilitat,

E si razos trai de lai sas ricors,

Ieu fauc de sai de merce mon capduelh;

E ges no pert son pretz fina lauzors,

Si chauzimens li daura son escuelh;

Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat

Que dona deu son amic enriquir.


D' esser clamans mi devet e m despuelh,

Ans grazirai, si m denha neis auzir

Amors que m' es capdelhs e guitz e tors;

Em pays totz jornz de pessamen onrat,

De joy novelh me tenc be per paguat,

Quar no l' enguana en re lo miradors:

Totz temps la vuelh onrar et obezir

E car tener; qui s vuelha s' en janguelh!


Lai on son tug li valen ajustat,

T' en vai, chanso, ves Anduza de cors;

E sit vols far en bona cort grazir,

Crida soven Caslutz e Rocafuelh.


II.


Ab lo dous temps que renovelha,

Vuelh far er novelha chanso

Qu' amors novelha m' en somo

D' un novelh joy que mi capdelha;

E d' aquest joy autre joys nais,

E s' ieu non l' ai non poirai mais,

Mas ades azor e sopley

A lieys cui am de cor, e vey.


Tan mi par m' esperansa belha

Que be m val una tenezo,

E pus espers mi fai tal pro

Ben serai ricx, si ja m' apelha,

Ni m dis: “Bels dous amicx verais,

Be vuelh que per mi siatz guays,

E ja no s vir per nulh esfrey

Vostre fis cors del mieu dompney.”

Ara dic so que m plazeria,

E sai que no s pot avenir,

Que domna non ditz son dezir,

Ans cela plus so que volria

De son amic, si vol onrar;

E fai s' ades plus apreyar,

On plus la destrenh sos talans;

Mas be val dir lo belh semblans.


E qui ren sap de drudaria,

Leu pot conoisser e chauzir

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia;

Mas talant a de fadeyar

Qui so que te vol demandar;

Per qu' ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.


Mout sai que m tenran ad ufana,

Quar ieu ai dig que fis amicx

Hi fai mout que pros e que ricx,

Si quan pot de si dons s' apana;

Mas ieu non cug ges far orguelh,

Si la re qu' ieu plus am e vuelh

Bay et abras, e vuelh saber

S' il platz qu' ieu n' aya nulh plazer.


Lai, on es proeza certana,

Ves Arle t' en vai e no t tricx,

Chanso, qu' el senhers t' er abricx

Contra la falsa gent trefana;

E 'ls dos fraires de Rocafuelh

En cui pretz e jovens s' acuelh,

Sapchas a tos ops retener,

Si vols en bona cort caber.

//

Daude de Pradas est un troubadour originaire « d'un bourg du Rouergue du nom de Prades à quatre lieues de Rodez » (« Daude de Pradas si fo de Rozergue d'un borc que a nom Pradas que es pres de la ciutad de Rodez quatre leguas... »1).

Il vécut dans les trois premiers quarts du xiiie siècle. Il est auteur d'une vingtaine de poésies lyriques et de deux poèmes didactiques, l'un, sur les quatre vertus cardinales (El Romanz) et l'autre sur la fauconnerie (Dels Auzels Cassador).


Deodatus de Pradas, comme il est appelé dans les archives de Rodez, semble avoir eu une vie exceptionnellement longue, comme Peire Cardenal3. Il est signalé dans les archives à partir de 1214 jusqu'en 12824.


Si l'on en croit sa vida, « c'était un homme très lettré, à l'intelligence innée, qui composait facilement »5, qui fut chanoine de la cathédrale de Maguelonne, mais rien n'est moins sûr. En revanche, il est mentionné comme chanoine à Sainte-Marie de Rodez en 1214, puis vicaire général en 12665. Il est protégé successivement par Guillaume IV d'Orange (mort en 1218) puis par Estève de Chalançon, évêque du Puy-en-Velay de 1220 à 12312. Sur une miniature, il est représenté vêtu d'un long surcot mais tonsuré.


Œuvres


El Romanz

Ce poème sur les quatre vertus cardinales, écrit entre 1220 et 1231 et composé de 1812 vers octosyllabiques à rimes plates, est une traduction/adaptation en occitan de la Formula vitæ honestæ de Martin de Braga, dédicacée à Estève de Chalançon7.


Des auzels cassadors

Il s'agit d'un traité de fauconnerie, activité aristocratique, en 3792 vers, inspiré du De cura accipitrum d'Adélard de Bath et sans doute de divers traités en latin du siècle précédent. Il en existe quatre manuscrits complets dont deux à la BNF et un à la bibliothèque vaticane.

Les chansons

Daude de Pradas a chanté l'amour divin, « celui qui saisit tout sans fin ni commencement »9, mais sa qualité de chanoine ne l'a pas empêché d'écrire aussi des chansons d'amour profanes. Ses cansos, au nombre d'une vingtaine, décrivent comment Amor, Merces, Joi, Desir (Amour, Joie, Mercy et Désir) déterminent l'état d'esprit de l'amoureux. Il n'existe plus la mélodie que d'une seule.

Il a composé, vers 1220, un planh à l'occasion de la mort d'Uc Brunenc, son compatriote11. Il est aussi auteur d'une tenso dans laquelle il mentionne Gui d'Ussel3. Dans Le Roman de la Rose, écrit dans le premier tiers du xiiie siècle, un de ses poèmes (Belha m'es la votz autana) est cité (v. 4652-4659), traduit en langue d'oïl, Bele m'est la voiz altane, et présenté comme « une chanson auvergnate », ce qui semble indiquer que, de son vivant, ses chansons étaient connues au-delà de la sphère occitane.

http://www.trobar.org/troubadours/daude_de_pradas/

http://www.arlima.net/ad/daude_de_pradas.html

http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rbph_0035-0818_1950_num_28_3_2071_t1_1145_0000_3

jeudi 12 octobre 2023

Sordel, Sordello, Goito, Goit

Sordel.

Sordel, Sordello, Goito, Goit


I.


Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Er quan renovella e gensa

Estius ab fuelh et ab flor,

Pus mi fai precx, ni l' agensa

Qu' ieu chant e m lais de dolor

Silh qu' es domna de Plazensa

Chantarai, sitot d' amor

Muer, quar l' am tant ses falhensa;

E pauc vey lieys qu' ieu azor.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Sitot amor mi turmenta

Ni m' auci, non o planc re,

Qu' al mens muer per la pus genta

Per qu' ieu prenc lo mal pel be;

Ab que 'l plassa e m cossenta

Qu' ieu de lieys esper merce,

Ja per nulh maltrag qu' ieu senta

Non auzira clam de me.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Mortz suy, si s' amor no m deynha,

Qu' ieu no vey ni m puesc pensar

Ves on m' an ni m vir ni m tenha,

Si 'lha m vol de si lunhar;

Qu' autra no m plai que m retenha,

Ni lieys no m puesc oblidar,

Ans ades, quon que m' enprenha,

La m fai mielhs amors amar.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Ai! per que m fai ta maltraire,

Qu' ilh sap be de que m' es gen,

Qu' el sieu pretz dir e retraire,

Suy plus sieus on piegz en pren;

Qu' elha m pot far e desfaire

Cum lo sieu, no li m defen,

Ni de lieys no m vuelh estraire,

Si be m fai morir viven.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Chantan prec ma douss' amia,

S' il plai, no m' auci' a tort;

Que, s' ilh sap que pechat sia,

Pentra s' en quan m' aura mort:

Empero morir volria

Mais que viure ses conort,

Quar pietz trai que si moria

Qui pauc ve so qu' ama fort.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


II.


Bel m' es ab motz leugiers de far

Chanson plazen et ab guay so,

Quar melhor que hom pot triar,

A cui m' autrey e m ren e m do,

No vol ni 'l plai chantar de maestria;

E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan 

Leu a chantar e d' auzir agradan,

Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.


Gen mi saup mon fin cor emblar, 

Al prim qu' ieu miriey sa faisso, 

Ab un dous amoros esguar 

Que m lansero siey huelh lairo; 

Ab selh esguar m' intret en aisselh dia 

Amors pels huelhs al cor d' aital semblan 

Qu' el cor en trays e mes l' a son coman, 

Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.


Ai! cum mi saup gent esgardar,

Si l' esgartz messongiers no fo

Dels huelhs que sap gent enviar

Totz temps per dreg lai on l' es bo

Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:

Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan

Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an

Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.


E quar am de bon pretz ses par, 

Am mais servir lieys en perdo 

Qu' autra qu' ab si m degues colgar; 

Mas no la sier ses guazardo, 

Quar fis amicx no sier ges d' aital guia, 

Quan sier de cor en honrat loc prezan; 

Per que l' onors m' es guazardos d' aitan 

Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.

lundi 4 décembre 2023

Pièces diverses. En aissi cum son plus car, (+ Index)

Pièces diverses. 


Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui

Elias de Barjols. Bon' aventura don Dieus

Raimond de Miraval. Selh que no vol auzir chansos

Marcabrus. Pois l' iverns d' ogan es anatz

Deudes de Prades. Trop ben m' estera, si s tolgues

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Sordel qui-be-s-membra-del-segle-qu-es-passatz

Boniface Calvo enquer-cab-sai-chanz-solatz

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Serveri de Gironne - Cerverí de Girona

Guillaume Anelier de Toulouse. Ara farai, sitot no m platz

Guillaume Figueira. Del preveire maior

Guillaume de la Tour - qui sap sufrent esperar

Folquet de Romans - Far vuelh un nou sirventes

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Dante de Maiano. Las! so qe m' es el cor plus fis e qars

Tenson d' Albert et de Pierre

Tenson de Pistoleta et d'une Dame

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret

Codelet

Vai Hugonet ses bistensa al franc rey aragones

Descort anonyme. Ab son gai plan e car,


mercredi 18 octobre 2023

Sirventes historiques. 1, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

jeudi 12 octobre 2023

Giraud Riquier. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.