Affichage des articles dont le libellé est Dame. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est Dame. Afficher tous les articles

lundi 4 mars 2024

Lexique roman; Fersa - Ferment

 Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.

Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.
reina blanca, ajedrez, fersa

Quan la fersa n'adus pres de si.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Quand il en amène la dame près de soi. 

ANC. FR. Après le roc a pris la fierce.

Roman du Renart, t. III, p. 333. 

Et qui échec dit lor éust 

N'iert-il que covrir le péust, 

Car la fierche avoit esté prise.

Roman de la Rose, v. 6735.

(N. E. Fürst, alemán, gobernante de un principado, príncipe, princepsFürstin, princesa.)

Fertilitat, s. f., lat. fertilitatem, fertilité.

Era de tan gran fertilitat, coma es huei.

(chap. Ere de tan gran fertilidat, com es avui.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

Était de si grande fertilité, comme est aujourd'hui. 

CAT. Fertilitat. ESP. Fertilidad. PORT. Fertilidade. IT. Fertilità, fertilitate, fertilitade. (chap. Fertilidat, fertilidats.)

2. Fertil, adj., lat. fertilis, fertile. 

Terra es fertil et habundant en blatz.

(chap. literal: Terra es fértil y abundán en blats.)

Normandia... fertil es en camps.

Eluc. de las propr., fol. 175.

Est terre fertile et abondante en blés.

La Normandie... est fertile en champs.

CAT. ESP. (fértil) PORT. Fertil. IT. Fertile. (chap. fértil, fertils.)

3. Infertil, adj., infertile.

Loc... estreyt et infertil.

Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.

Lieu... étroit et infertile.

IT. Infertile. (chap. Infértil, erm, no productiu. Faixeta estreta y erma, infértil; faixonet estret y erm; gaya estreta y dixada; faixa estreta y abandonada, etc. Avui en día no tenim lo vocabulari agrícola de allacuanta.)


Ferula, s. f., lat. ferula, férule, sorte de plante. (Apiaceae)

Ferula es herba que distilla suc.

(chap. Férula es herba que destile suc.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

La férule est herbe qui distille suc.

CAT. ESP. (férula) IT. Ferula.

(chap. La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa. La férula comú pareix lo fonoll espigat y datres plantes espigades.)

La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa

Fervor, s. f., lat. fervor, ferveur, ardeur.

Per temprar la fervor del sanc.

(chap. Per a templá o temprá la fervó de la sang o sanc. Fervó : bull, bullimén, ardó; fig. Rasmia, espenta, forsa, ánim o ánimo, ímpetu, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 30.

Pour tempérer l' ardeur du sang.

Si comensa alcuna bona obra ab alcuna fervor, lendema n'a mens, lo terz jorn mens, e lo quart cays non re.

(chap. Si escomense alguna bona obra en alguna (algo de) fervó, ensondemá ne té menos, lo tersé día (encara) menos, y lo cuart casi res o gens (non re : no + cosa : res : gens)

V. et Vert., fol. 13.

S'il commence aucune bonne oeuvre avec quelque ardeur, le lendemain il en a moins, le troisième jour moins, et le quatrième quasi rien.

Am gran fervor de religio.

(chap. En gran fervó de religió. - No se debíe referí a Lluïs Companys.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Avec grande ferveur de religion.

CAT. ESP. PORT. Fervor. IT. Fervore. (chap. Fervó; fervor, alguns y algunes seguramén pronunsien la r final an esta paraula, com a honor, Leonor, Héctor, Óscar.)

2. Fervent, Ferven, adj., lat. ferventem, fervent, ardent, animé.

Solelh trop fervent. Eluc. de las propr., fol. 19. 

Soleil très ardent.

Li dona gran volontat e ferven dezirier de ben perseverar.

(chap. Li done gran voluntat y fervén dessich de ben perseverá.)

V. et Vert., fol. 65.

Lui donne grande volonté et fervent désir de bien persévérer.

CAT. Fervent. ESP. Ferviente. PORT. IT. Fervente. 

(chap. Fervén, fervens, ferventa, ferventes.)

3. Sobrefervent, adj., très ardent.

Foc sobrefervent.

(chap. Foc sobrefervén, sobreardén, mol ardén, mol fort, achicharrán, achicharradó, torradó, sucarradó, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 2.

Feu très ardent.

4. Fervemmens, adv., fervemment, avec ferveur.

Fervemmens levar son cor. V. et Vert., fol. 88. 

Élever son coeur fervemment.

CAT. Fervorosament. ESP. Fervorosamente. PORT. IT. Ferventemente.

(chap. Fervorosamen, fervenmen.)

5. Esfervir, v., animer, rendre fervent.

Sos cors s' esfervis contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 43.

Son coeur s'anime contre Dieu.

ANC. FR. L'aultre se efferve et se trouble.

Coquillart, p. 43.

(chap. Efervessén tamé ve de fervor, “ferví” : bullí, com les pastilles efervessens en aigua. Per a fé vi ha de fermentá lo mosto. Pera fé pa ha de fermentá lo lleute.)

Pera fé pa ha de fermentá lo lleute

6. Ferment, s. m., lat. fermentum, ferment, levain.

Ferment es dit, quar es fervent.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Est dit ferment, parce qu'il est ardent.

CAT. Ferment. ESP. PORT. IT. Fermento. (chap. Fermén, llevat. 
v. fermentá: fermento, fermentes, fermente, fermentem o fermentam, fermentéu o fermentáu, fermenten; fermentat, fermentats, fermentada, fermentades.)

lundi 11 décembre 2023

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.


Na Guillelma, man cavalier arratge

Anan de nueig, per mal temps que fasia,

Si plagnian d' alberc en lor lengatge,

Auziron dui bar que, per drudaria,

S'en anavan vas lur domnas non len.

L' us s' en tornet per servir cella gen,

L' autre s n' anet vas sa domna corren.

Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?


Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,

Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;

E l' autre s fes ben, mas son fin corratge

Non pot saber tan ben si donz a tria

Con cel que 'l vi denan sos oils presen,

Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.

E val trop mais qui so que dis aten,

Que qui en als son corratge cambia.


Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge

Lo cavalliers que, per sa gaillardia,

Gard' els autres de mort e de damnatge,

Li moc d' amor; que ges de cortezia

Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;

Per qu' el si donz deu grazir per un cen,

Car deslivret per s' amor de turmen

Mantz cavalliers que s vist en la via.


Lanfrancs, oimais non razones mesatge

Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;

Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,

Pos bels servirs tan de cor li movia,

Car non servi si donz premieiramen;

Et agra 'n grat de leis e jauzimen

Pois per s' amor pogra servir soven

E mans bos luocs, que faillir no i podia.


Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,

Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,

Que non vos plai qu' autre pelegrinatge

Fassan li drut, mas vas vos tota via.

Per que cavals, c'om voill que biort gen,

Deu om menar ab mesur' e ab sen.

E car los drutz cochatz tan malamen

Lur faill poders, don vos sobra feunia.


Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge

Degra laissar, en aquel mezeis dia,

Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,

Bella e pros deu aver en baillia;

Qu'en son alberc servis hom largamen;

Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,

Car sai que ha tan de recrezemen,

Q'al maior ops poder li failliria.


Domna, poder ai eu et ardimen,

Non contra vos que us venses en jazen,

Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,

Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.


Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,

Que tant mi sent de cor e d' ardimen

Qu'ab aital geing, con domna si defen,

Mi defendri' al plus ardit que sia.