Affichage des articles dont le libellé est amenassades. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est amenassades. Afficher tous les articles

mardi 4 juin 2024

Lexique roman; Menassa, Menaza

 

Menassa, Menaza, s. f., lat. minacia, menace.

Flacs es qui de guerra s lassa

Ni que s'en recre per menassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys.

Lâche est qui de guerre se lasse et qui s'en désiste par menace.

Vostras menassas... ara, per ma fe, son tornadas a nient. Philomena.

(chap. Les vostres amenasses... ara, per ma fé, són tornades a res.)

Vos menaces... maintenant, par ma foi, sont tournées à rien.

ANC. CAT. Menassa. ANC. ESP. Menaza (MOD. Amenaza). IT. Minaccia.

(chap. Amenassa, amenasses.)

2. Menassaire, adj., menaçant, insolent.

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Pero sufertaire 

Trob' enans repaire

Que glotz menassaire.

Giraud de Borneil: Aras si.

Pourtant souffreteux trouve auparavant retraite que glouton menaçant.

(chap. Amenassadó, amenassadós, amenassadora, amenassadores; insolén, insolens, insolenta, insolentes.)

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado

3. Menassar, v., du lat. minari, menacer, gourmander.

S' om vos blandis, vos menassatz;

Qui us menassa, vos sopleyatz.

Deudes de Prades: Trop ben m' estara.

Si on vous caresse, vous menacez; qui vous menace, vous suppliez.

Menasseron fort los pelegris. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

(chap. Van amenassá fort (mol) als peregrins, pelegrins. No té res que vore en amenasses als Pelegrí, los Fontanet de Valderrobres.)

Pelegrí, Fontanet, Valderrobres, Lagaya

Menacèrent fort les pélerins.

Menasso lor duramen que sian savi en la fe. Trad. de l'Épître à Tit., I. 

Les gourmande durement (pour) qu'ils soient savants en la foi. 

Proverb. Tal menassa c' a paor. Roman de Jaufre, fol. 12. 

Tel menace qui a peur.

S' azira..., 

Cridan, 

Menassan.

Giraud de Borneil: Eras si. 

S' irrite..., criant, menaçant.

- Présager.

Ni perilhs ni ren que tot lo mon li puesca menassar. V. et Vert., fol. 65.

Ni périls ni rien que tout le monde lui puisse présager.

Part. pas. Senher, cant auretz pro parlat 

E vil tengut e menassat. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Seigneur, quand vous aurez assez parlé et injurié et menacé.

Substant. Al auzen de mon Menassat.

Bertrand de Born: Ieu chan qu' el.

A l' oyant de mon Menacé. 

ANC. CAT. Menassar. IT. Minacciare.

4. Amenassa, s. f., menace. 

Mescla belas paraulas a las amenassas.

(chap. Mescle belles paraules a les amenasses.)

Regla de S. Benezeg, fol. 13.

Mêle belles paroles aux menaces.

CAT. Amenassa. ESP. Amenaza. PORT. Amenaça. (chap. Amenassa, amenasses.)

5. Amenassar, v., menacer.

Repren, prega, amenassa. Regla de S. Benezeg, fol. 13.

Reprend, prie, menace.

Part. pas. Tant me an amenassada. Libre de Tindal.

(chap. Tan me han amenassada o amenassat. Se referix a una dona.) 

Tant m'ont menacée.

CAT. Amenassar. ESP. Amenazar. PORT. Amenaçar. (chap. amenassá: amenasso, amenasses, amenasse, amenassem o amenassam, amenasséu o amenassáu, amenassen; amenassat, amenassats, amenassada, amenassades.)

6. Cominacio, s. f., lat. comminatio, menace.

Drechura et cominacio. Eluc. de las propr., fol. 161. 

Droiture et menace.

CAT. Comminació. ESP. Comminacion (conminación). PORT. Comminação.

(chap. Conminassió, conminassions; amenassa, amenasses; intimidassió, intimidassions; advertensia, advertensies; ultimátum, ultimatums; coacsió, coacsions.)