Affichage des articles dont le libellé est llavadó. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est llavadó. Afficher tous les articles

mercredi 8 mai 2024

Lexique roman; Lo, Le - Lovadruga

 

Lo, Le, art. masc. sing., le.

Voyez la Grammaire romane, p. 111, et la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 3 et suiv.

Suj. De meg aripin..., lo cart. Tit. de 987. 

De demi-arpent..., le quart.

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.

Lui fit détruire Mausac, quand le roi le tenait. 

Le solelh si revol sobre nostre emysperi. Eluc. de las propr., fol. 126.

Le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère. 

Rég. Non vos tolrai lo castel d' Albaron, lo bastiment. Titre de 1040.

(chap. No tos (toldré) pendré lo castell d' Albaron, lo bastimén.)  

Je ne vous ôterai le château d' Albaron, le bâtiment. 

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Il m'est beau quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l' arçon.

ANC. FR. Suj. Se Dex m' aït,

Lo tot puissant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1., p. 44.

Out occis Daire, lo roi de Perse, e combati soi od Tholome, lo rei de Egypte.

Anc. trad. du Ier liv. des Machabées, fol. 155. 

Rég. Il esleit lo bien e si refusast lo mal.

IIe sermon de S. Bernard sur l'Avent.

Par lo sanc de sa passion desarmeit lo ciel. 

Com. d'Haimon sur l'Ép. de S. Paul. 

ANC. PORT. On llo meu amour prougessa. 

Mays lo poder ja non er meu. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107 et 108.

CAT. (MOD. El, els) ESP. Lo (el). PORT. MOD. O. IT. Lo. (chap. Lo.)

2. Los, Les, art. masc. plur., les. 

Suj. Dira: “Los mieus amans,

Venetz a mi, que tot m'avetz conques." 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Dira: “Les miens amants, venez à moi, vu que vous m'avez conquis entièrement.” 

Los bes d'amor venon a tart.

P. Cardinal: Ben ten per fols. 

Les biens d'amour viennent tardivement. 

En elas les rachtz del solelh fan diversas inpressions.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

En elles les rayons du soleil font diverses impressions.

Rég. Tolt los sugets. Titre de 1025. 

Ote les sujets.

Ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest.

Avec les preux de Provence.

Els riu son clar de sobre los sablos.

B. de Ventadour: Belh Monruel. 

Les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

ANC. PORT.

Suj. Mas los meus ollos per alguen veer. 

Los dias en que eu viver. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 88 et 92. 

Rég. Sobre los santos livros.

Carta del Rei D. Diniz, 1284, Elucidario, t. II, p. 95.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os. (chap. Los.)

3. Lo, pron. pers. m. 3e pers. sing., le, lui.

Rég. Tu, lo juva. Litanies de l'an 780.

Toi, aide-le.

(chapurriau del añ 780: Tú, ajuda lo : li : ajúdal.)

Si io returnar no l' int pois. Serments de 842.

Si je ne puis l' en détourner.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador, 

Quar no lo tenon per senhor.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que méchante oeuvre font les Lombards au sujet de l'empereur, parce qu'ils ne le tiennent pas pour seigneur.

ANC. FR. Si lo mist sur son cheval. Villehardouin, p. 27.

ANC. CAT. Si col malalt qu'il metje lo fa cert 

Que no s pot fer que de la mort escap. 

Ausias March: Si col malalt. 

ANC. ESP. El padre de VII annos metio lo a leer, 

Dio lo a maestros ornados de seso è de saber... 

Que lo sopiessen en las VII artes emponer. 

Poema de Alexandro, cop. 16. 

ANC. PORT. Bon desejo de se mostrar El Rey inteiro e faze-lo amado do povo. D. Hier. Osorio, Cart. 3. 

ANC. IT. Teneami lo più afflitto. Jacopone da Todi, lib. I, sat. 3.

CAT. MOD. ESP. MOD. Lo. PORT. MOD. O. IT. MOD. Lo.

4. Los, pron. pers. m. 3e pers. plur., les, eux.

Rég. Ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz.

T. d'Albert de Sisteron et du moine: Monges.

Les nôtres sont francs et de belle gaîté; vous les trouverez accueillant agréablement et de joyeuse manière et à jeûn et repus.

ANC. PORT. Aos nossos filhos o filhas herdeiros, se no los Deos der.

Docum. de 1386. Elucidario, t. I, p. 162.

E as justiças nom som ousadas a lhos defender.

Docum. de 1430. Elucidario.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os.

5. Lo, pron. démonstratif masc. sing., le, celui.

Ayssi que pusquiam regnar en quest present segle, en ayssi... pusquiam regnar en lo que es a venir. Priv. concile par les R. d'Angleterre, fol. 1.

Ainsi que nous puissions vivre dans ce présent siècle, par ainsi... que nous puissions vivre dans celui qui est à venir.

ANC. CAT. Aco no 'nten lo que viu grossament. 

Ausias March: Lo tot es poch.

6. Lo, pron. rel. m. sing., le, lui. 

Rég. Sacrament... non lo stanit. Serments de 842. 

Le serment... ne le tient.

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je perds le dormir, car je me l'ôte.

- Empl. neutral.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Défendent usure et vilenie, et ils le font. 

ANC. FR. Deus lo seit, pardonneiz lo moi. 

Tr. de S. Bernard. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 721. 

ANC. CAT. Altres e pochs entenen lo, que fan 

E faran be ab mala entencio. 

Ausias March: Lo tot es poch. 

ANC. ESP. Es mi muger? - Si lo es.

(N. E. Es mi mujer? - Sí, lo es.)

Lope de Vega, Aut. sac. Los agread. (acreedores) del hombre. 

ANC. PORT. Meu ben seria direr llo a si,

Mays non llo digo ca non ey poder, 

Sol non llo digo ca non ey sazon. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107. 

Em testimonio de lo dei esta carta. 

Docum. de 1346. Elucidario, t. I, p. 441.

ANC. IT. Ed acciocchè quello, che a me par di fare, conosciate, con poche parole ve lo intendo di dimostrare. Boccaccio, Decameron, 1.

7. Los, pron. rel. m. plur., les, eux. 

Rég. Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos... 

Mas ar los vei restauratz ambedos.

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Alors je crus que fut mort mérite et don... mais maintenant je les vois rétablis tous les deux. 

Premierament mos ditz, 

Si cum los ai escritz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Premièrement mes dits, ainsi comme je les ai écrits.


Loc, Luoc, Luec, s. m,, lat. locus, lieu, place, endroit.

E mans bos locs n' er chantad' et apreza. 

Peyrols: Be m cujava. 

En maints bons lieux elle en sera chantée et apprise. 

Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans. 

Jérusalem est lieu délaissé.

Tug silh qu' el vostre loc seran.

G. Faidit: Fortz chausa. 

Tous ceux qui seront à votre place. 

Fig. Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dous. 

Qui en lieu féminin croit trouver fidélité. 

Loc. Misericordia fara loc a cascun segunt lo deserviment de sas obras.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Miséricorde fera place à chacun selon l'accomplissement de ses oeuvres.

Lo menre si leve e fassa lhi loc.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 33. 

Que le moindre (plus jeune) se lève et lui fasse place. 

IT. Gridando si: Fa luogo, fa luogo. Boccaccio, Dec., II, I.

- Occasion, moment opportun, circonstance, situation.

En mans luocs s' ave

Qu' el mal taing qu' el bes vensa.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

En maintes occasions il avient qu'il faut que le bien surmonte le mal.

En mans locx val mais tarda que cocha. 

Sos locx n' er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances vaut mieux retard que presse.

Sa situation en sera améliorée. 

Loc. Dieus do m vezer loc e temps 

Que portetz vostra part del fais. 

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Dieu me donne de voir lieu et temps que vous portiez votre part du faix.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai lieu de vous voir, joie ni plaisir je ne puis avoir.

Aquest article a loc en causas peccuniarias e civils. Cout. de Condom.

Cet article a lieu en causes pécuniaires et civiles.

Aquestas leys an loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 132.

Ces lois ont lieu. 

Prov. Car li sens et li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu. 

ANC. FR. Elle n'avoit lieu ne aisement, par quoi elle s'em peust fuir.

Rec. des Hist. de Fr., t, III, p. 214. 

Tellement que justice n'y avoit point de lieu.

Monstrelet, t. I, fol. 198.

Le velours n'avoit lieu, la soye, ni le lin 

Ni le drap enyvré des eaux de Gobelin. 

P. Ronsard, t. II, p. 904. 

ANC. IT. Si dispregiarvi voglio non ha già loco.

Guittone d'Arezzo, Lett. 18.

Be m degratz dar de vos loc et aizina. 

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Vous devriez bien me donner, à l'égard de vous, lieu et facilité.

Donatz vos luecs a tornar lo fres 

En las bochas de cels que, per conten 

Qu' avetz mest vos, s'en van desconoissen. 

B. Calvo: Ges no m'es. 

Donnez-vous lieu de tourner le frein dans les bouches de ceux qui, à cause de la dispute que vous avez parmi vous, s'en vont irrespectueux.

Lo cofessor es aqui solamen tenen loc de l' aurelha de Dieu.

V. et Vert., fol. 70.

Le confesseur est là seulement tenant lieu de l'oreille de Dieu.

Cel que ten luoc de pastor. Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui tient lieu de pasteur. 

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc.”

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Au milieu d'eux ils hablent: “Franchement, fais-nous place.”

Eras quan vei que n' es locs e sazos. 

G. Faidit: Ja non. 

Maintenant quand je vois qu'il en est lieu et saison. 

Luecs es qu'om si deu alegrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es.

C'est le moment qu'on se doit amuser. 

Non pot esser fort senatz... 

Qui non conquier, quan luecs es, 

Amics.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom.

Ne peut être fort sensé... qui ne conquiert, quand c'est le moment, des amis. 

Adv. D'on poiran luec cobrar

Armas.

B. Calvo: Mout a que. 

D'où ils pourront aussitôt recouvrer armes. 

ANC. FR. Ainz s'en fuit luès qu'il voit le leu...

Ce qu'il aporte monstre luès. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 298 et t. IV, p. 233. 

ANC. ESP.

El infant quando los vio, luego los fue ferir, 

Empezo los luego todos a desordir.

Poema de Alexandro, cop. 159.

ANC. IT. Que loco sia finata

La terra e terminata.

Brunetto Latini, Tesoretto dial. nap., p. 72.

Adv. comp. Onrada folhia

Val en luec mais que sen.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

Folie honorée vaut parfois plus que sens. 

Vuelh ieu esser chantaire.

Et en luec mon saber mostrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es qu'om.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Ges erguelhs totas vetz non es bos, 

Et estai gen a luecx et a sazos.

G. le Roux: Ara sabrai. 

Orgueil toutes fois point n'est bon, et il sied bien en lieux et en temps.

Padeladas de luec en luec.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Poëlées de temps en temps. 

Prép. comp. Compron veyres en luoc de saphirs, e plom per argen.

V. et Vert., fol. 29.

(chap. Compren vidres en ves de zafiros, y plom per plata, argén.)

Achètent verres en place de saphirs, et plomb pour argent.

L'elephant uza, en loc de ma, del nas. Eluc. de las propr., fol. 48. L'éléphant se sert, en place de main, du nez. 

Lai on amors s'enten, 

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens.

ANC. FR. En lieu de vous el lit la ferai-je mucier. Roman de Berte, p. 20.

ANC. CAT. Loch. CAT. MOD. Lloc. IT. Loco, luogo. (ESP. Lugar)

(chap. Puesto. Al Mesquí diuen lloc en ves de poble: del latín locus.)

2. Logal, s. m., local, demeure, séjour, emplacement, lieu.

Pus es faiditz de son propre logal. 

P. Vidal: Si col paubres. Var. 

Puisqu'il est banni de sa propre demeure. 

Termes moven 

De lor logal, o trasmudan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou changeant les limites de leur local. 

Qu' a l' arma m retenga sal

Bon logal, 

Lai el reing celestial.

B. Zorgi: Jesu Crist. 

Que pour l'âme il me retienne sauf bon local, là au règne céleste.

- Passage d'un ouvrage.

D'aquesta natural amor 

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieys, en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals.

Brev. d'amor, fol. 193.

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui, en maints passages, tantôt grands biens, tantôt grands maux. 

ANC. ESP. PORT. Local. (chap. s. m. Local, locals.)

3. Local, Logal, adj., lat. localis, local, de lieu.

Quant a mutacio local. Eluc. de las propr., fol. 107. 

Quant à changement de lieu.

Son quatre enterrogatios locals. Leys d'amors, fol. 77.

Sont quatre interrogations locales.

CAT. ESP. PORT. Local. IT. Locale. (chap. Local, del poble, puesto o lloc.)

4. Luega, s. f., lieu, place.

Alcun temps luega de prelat 

Tinc ieu en aquesta ciptat.

V. de S. Honorat. 

Quelque temps la place de prélat je tins dans cette cité.

5. Logis, s. m., logis. 

En son logis s'es retirat. Chronique des Albigeois, col. 56. 

En son logis s'est retiré.

6. Lotja, s. f., loge, baraque.

De lotjas e de traps vic totz los camps vestis. 

Donx derenjon Frances de lotjas e de traps. 

Roman de Fierabras, v. 631 et 1699.

De loges et de tentes vit tous les champs couverts.

Donc se dérangent les Français de loges et de tentes.

CAT. Llotja. ESP. Lonja. PORT. Loja. TT. Loggia. (chap. Llonja, llonges.)

7. Mieg luoc, mieh luoc, mei loc, s. m., milieu.

Proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l'un cartier.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Prouesse achevée, qui au milieu ne soit point ébréchée ou rompue en l'un quartier.

El mieh luoc de la taula metras una petita broca de fust per sostener una candela. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Au milieu de la table tu mettras une petite broche de bois pour soutenir une chandelle. 

En mei loc d'un samit pleiatz.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Plié au milieu d'un manteau.

Per lo mieg luoc. V. et Vert., fol. 101. 

Par le milieu.

(chap. mich; lo pun del mich; ) 

8. Mech logan, adj., mitoyen, intermédiaire.

Fig. La quarta etat es juventut, et es mech logana entre totas.

Eluc. de las propr., fol. 66. 

Le quatrième âge c'est jeunesse, et il est mitoyen entre tous.

(chap. Mijá, mijans, mijana, mijanes.) 

9. Loctenent, s. m., lat. locum tenentem, lieutenant. 

Al loctenent del senhor... Et jurara als homs lo loctenent del senhor que lor gardara lor libertatz. Charte de Gréalou, p. 120. 

Au lieutenant du seigneur... Et jurera aux hommes le lieutenant du seigneur qu'il leur gardera leur liberté.

ANC. CAT. Loctinent. CAT. MOD. Lloctinent. ESP. (lugartiniente) Lugarteniente. PORT. Logotenente. IT. Locotenente, luogotenente.

(chap. Lugartinén, lugartinens : que té lo puesto de : normalmén del rey o siñó. Una tinensa, com la de Benifassá, tamé ve de tinén, teniente, tenentem.)

10. Locatio, s. f., place, lieu, siége.

La locatio de la sua malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Le siége de la sienne maladie.

11. Alloc, Aluoc, Aluec, adv., aussitôt, incontinent, sur-le-champ.

Al prince lo deron alloc. V. de S. Honorat.

Au prince le donnèrent aussitôt.

Pres l' aiga, e bec alloc

Set vez.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prit l'eau, et but incontinent sept fois.

- Parfois, à propos.

Sitot aluec m' esmaya

Ni m dona afan.

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Quoique parfois elle me chagrine et me donne de la peine.

Pero aluec en melhura.

B. Zorgi: Totz hom.

Pourtant parfois en améliore.

(chap. Al momén, enseguida.) 

12. Alogar, v., loger, établir, placer. 

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand il aura tendu là sa tente, nous nous logerons à l' entour. 

Part. pas. En qual ordre dels angels

Es alogatz cascus dels elegitz. 

Brev. d'amor, fol. 20. 

Dans quel ordre des anges est placé chacun des élus. 

ANC. CAT. Allocar. (chap. Alojá, alojás; allocá, allocás com una gallina que vol pondre : lloca.)

13. Cologar, Cologuar, v., lat. collocare, colloquer, placer, établir. 

Van se cologuar gran re de companha.

Els cologuero lors tendas.

Philomena.

Vont se colloquer beaucoup de compagnie.

Ils établirent leurs tentes.

Part. pas. Sabem per sert que lurs armas son cologadas al regne celestialh. Philomena.

Nous savons pour certain que leurs âmes sont colloquées au règne céleste.

CAT. Collocar. ESP. Colocar. PORT. Collocar. IT. Collocare. (chap. Colocá, colocás: yo me coloco, coloques, coloque, coloquem o colocam, coloquéu o colocáu, coloquen; colocat, colocats, colocada, colocades. Tamé signifique pendre droga.)

14. Descologar, v., déplacer.

Tan tost qu'es feritz d'un toc,

Se descologa de son loc.

Leys d'amors, fol. 20.

Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu.

(chap. Descolocá, descolocás.)

15. Dislocacio, s. f., dislocation.

Restauracio de fractura e de dislocacio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

(chap. Restaurassió de fractura y de dislocassió.)

Restauration de fracture et de dislocation.

CAT. Dislocació. ESP. Dislocación. PORT. Dislocação, deslocação.

(chap. Dislocassió, dislocassions.)

16. Delogament, s. m., dislocation. 

Delogament ve per cazuta, batement, restrenhement et per semblans violencias que geto la junctura de son loc. Eluc. de las propr., fol. 49. Dislocation vient par chute, coup, resserrement et par semblables violences qui mettent la jointure hors de sa place.

IT. Dislocamento. (chap. Dislocamén, dislocamens : dislocassió, dislocassions.)

17. Delogadura, s. f., dislocation.

Osses... prendo greuch per... ruptura... et delogadura.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Les os... prennent dommage par... fracture... et dislocation. 

ESP. Dislocadura. PORT. Deslocadura.

18. Deslocar, Desloguar, Dislocar, v., déplacer, agiter.

Fig. Ieu no m meravill si m desloc.

Per amor, que maint s'en deslogua. 

Un troubadour anonyme: Si 'l dous jois. 

Je ne m'émerveille pas si je m'agite par amour, vu que maint s'en agite.

- Disloquer.

Part. pas. Per un petit movement es dislocat. 

Si la junctura es dislocada. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Si la junta : articulassió está dislocada.)

Par un petit mouvement est disloqué. 

Si la jointure est disloquée.

CAT. ESP. Dislocar. PORT. Deslocar, dislocar. IT. Dislocare, dislogare, disluogare. (chap. Dislocá, dislocás: eixissen del puesto normal; yo me disloco, disloques, disloque, disloquem o dislocam, disloquéu o dislocáu, disloquen; dislocat, dislocats, dislocada, dislocades. Una junta dislocada; un muscle dislocat.)

19. Colgar, Colcar, v., du lat. collocare, coucher, reposer.

Ieu m lev quan me degra colgar. 

Giraud de Borneil: Un sonet fatz. 

Je me lève quand je devrais me coucher. 

Am may servir lieys en perdo 

Qu'autra qu' ab si m degues colgar. 

Blacas: Bel m' es. 

J'aime mieux servir elle en pure perte qu'une autre qui avec soi me dût coucher.

Non er dans,

Si 'ls autruis enfans

Colga el mieu bressol.

Bertrand de Born: Anc no s. 

Il ne sera pas dommage, si les enfants d'autrui elle couche dans mon berceau.

Colgui me sobr'el bras destre, 

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.

Substantiv. Al matin com al colgar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Au matin comme au coucher. 

Part. prés.

Qu'ab ta molher et ab tu va s colcan, 

E manj' e beu la femna d'un gibos.

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Vu qu'avec la femme et avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Part. pas.

No podetz vos vezer, qu' el solelh es colcatz. 

Roman de Fierabras, v. 1980. 

Vous ne pouvez voir, vu que le soleil est couché.

CAT. Colgar. IT. Colcare. (ESP. Colocar. Chap. Colocá, colocás : ficá a un puesto; colgá, colgás : de llansols y mantes : gitás, tombás. 

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Colgá tamé signifique tapá en atres coses, com la terra: te colgaré de perres; ya l'han colgat : tapat : s'ha mort y está enterrat.)

20. Colga, s. f., couche.

Ieu arrosarai de lagremas tota via ma colga. V. et Vert., fol. 67.

J'arroserai de larmes toujours ma couche.

Fig. Intra in ta colga, so es el repaus de ton cor. V. et Vert., fol. 88. 

Entre en ta couche, c'est-à-dire dans le repos de ton coeur.

PORT. Colchão. (ESP. Colchón. Chap. Madalapmadalaps.)

21. Colcada, s. f., couchée. 

En Gui, de clausida colgada 

Ai vist rics manz.

T. de Gui et de Maenard: En Maenard.

Seigneur Gui, j'ai vu maints riches de secrète couchée.


Locio, s. f., lat. lotio, lotion, action de laver. 

Dona bona color a la cara fayta locios. Eluc. de las propr., fol. 112.

Lotion faite donne bonne couleur à la face. 

CAT. Loció. ESP. Loción. (chap. Lossió, lossions.)

2. Abblucio, s. f., lat. ablutio, ablution, lotion.

Abblucio... am aygua de mel. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

Lotion... avec eau de miel.

CAT. Ablució. ESP. Ablución. PORT. Ablução. IT. Abluzione.

(chap. Ablussió, ablussions : llimpiesa, purificassió, rentada.)  

3. Lovadruga, s. f., lavoir, lavure, lessive. 

Que fos gitada en una lovadruga. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Qu'elle fut jetée en un lavoir.

(chap. Rentadó, llavadó; bañera.) 

lundi 22 avril 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert

 

Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94.

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardachoesfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina