Affichage des articles dont le libellé est sospir. Afficher tous les articles
Affichage des articles dont le libellé est sospir. Afficher tous les articles

dimanche 10 décembre 2023

Guillaume de la Tour. Qui sap sufrent esperar

Guillaume de la Tour.


Qui sap sufrent esperar

Son bon seingnor, molt greu es

C'un temps no ill en veingna bes,

S' el li sap sirven mostrar

Son affar,

Quar servirs tot ben atrai;

Per qu' eu mon leial cor ai

Et aurai

Totz temps en amar servir,

E ja no m' en voill partir.


E s' ieu tot m' o volgues far,

Eu no m' en poiria ges

Partir, enaissi m' a pres

Ses joi, que no m vol donar:

Mas clamar

No m' en dei, ni non farai;

Que farai donc? atendrai

E veirai

S' amors me volra garir

Del mal dont soven sospir.


E pois d' aitan conortar

Mon cor, que greu er cortes

Tengutz cel, ni ben apres,

Cui amors non fai amar;

Per que m par

Qu'es fols cel qi s' en estrai;


Qu' eissamen sap donar jai

Cum esmai

Amors, mas mi fai languir,

Quar sap q'eu la sai blandir...


Per qu' eu no m voill ja loinar

De vos, domna, car conques

Aves tot so q'om pogues

De ben dire ni pensar:

Gen parlar,

Cortesia, pretz verai

Don lausors fina s retrai,

Solatz gai,

Gen rire, gent acuillir,

Beutat, la gensor que s mir.


E pois tuit li benestar

Son en vos, ben es ma fes

Que i degues esser merces,

Que me fezes mon mal amar

Adousar;

Que ja tant quant eu viurai,

Mon cor de vos non partrai;

Que de lai

Dont hom se cuida enrequir,

Part hom molt greu son desir.


Per qu' eu, domna, enriquirai

Per vos, o per vos morai;

Car ben sai

Que d' als non posc enreqir,

Gardatz cum m' en dei partir!

lundi 4 décembre 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.


Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.


Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 


Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.


Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.


Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.