Affichage des articles triés par pertinence pour la requête Raimbaut. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête Raimbaut. Trier par date Afficher tous les articles

jeudi 5 octobre 2023

Rambaud d' Orange.

Rambaud d' Orange.


I.


Ab nou cor et ab nou talen,

Ab nou saber et ab nou sen,

Et ab nou belh captenemen,

Vuelh un bon nou vers comensar;

E qui mos bons nous motz enten,

Ben er plus nous a son viven,

Qu' om vielhs s' en deu renovelar.


Qu' ieu renovelh mon ardimen;

Qu' el novelhs volf vielh pessamen,

Farai novelh ab ferm parven,

Er quant em al novelh temps clar,

Qu' els novelh fuelh naysson desen

Lo novelh crit, don jois en pren

Els auzels qu' intran en amar.


Doncs aman mi fan alegrar,

Qu' ieu am si qu' om non pot comtar

Tan be cum ieu am, ni pensar;

Et am la gensor ses conten,

Si dieus m' am, e no y met cuiar,

Qu' al mielhs d' amar la m saup triar

Amors, quan nos ajustet gen.


D' amor me dey ieu ben lauzar,

Mielhs qu' ad amor guazardonar

No puesc, qu' amors m' a, e m ten car,

Dat amors, per son chauzimen,

Plus qu' amors non pot estujar

A sos ops d' amor, ni donar

A autrui, don ai cor rizen.


Rire deg ieu, si m fatz soven,

Qu' el cors me ri, neys en durmen;

E mi dons ri m tan doussamen

Que belh ris m' es de dieu, so m par;

E me fai sos ris plus jauzen

Que si m rizian quatre cen

Angel que m deurian gaug far.


Gaug ai ieu tal que mil dolen

Serian del mieu gaug manen,

E del mieu gaug tuit mei paren

Viurian ab gaug ses manjar.

E qui vol gaug sai l' an queren,

Que ieu ai tot gaug eissamen

Ab mi dons qui 'l me pot tost dar.


Domna, d' als non ai a parlar

Mas de vos, domna, que baizar

Vos cug, domna, quant aug nomnar

Vos, domna, que ses vestimen

En mon cor, domna, vos esguar,

Qu' ades mi ven, domna, estar

Vostre bel cors nou avinen.


De mon nou vers vuelh totz preguar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var;

Dieus m' abais' et amors, s' ieu men,

Qu' autre ris me sembla plorar,

Si m ten ferm en gaug, ses laissar,

Mi dons, qu' autre drut non consen.


Dieus guart ma domn' e mon joglar,

E jamais domna no m prezen.


II.


Si de trobar agues melhor razo

Que ieu non ai, sapchatz que be m plairia; 

Mas, tal cum l' ai, farai gaya chanso,

Si far la sai tal qu' elha fos grazia

Per ma domna, que no m denha entendre,

E ten mon cor qu' alhors non puesc' atendre; 

E platz mi mais viure desesperatz,

Que si ieu fos per altra domn' amatz.


Viure m' es greu, ni morir no m sap bo.

Que farai doncx amarai ma enemia?

Amar la dei, si non fas falhizo,

Qu' amors o vol qui m' a en sa bailia;

Al sieu voler no me vuelh ieu defendre,

Ni enves lieis de nulha re contendre:

Ans dei ben dir qu' ieu mi tenh per pagatz,

Pus que ieu fas totas sas voluntatz.


Son voler fas, e quier li 'n guizardo

Que, s' a lieys platz, desamat no m' aucia,

O que m fezes oblidar sa faisso

Que m' es miralhs, en qualque loc qu' ieu sia.

E pus amors me vol d' amar sorprendre,

Ben deuria a mi dons far aprendre

Com ieu pogues de lieys esser privatz,

Pueis m' auria mos mals guiardonatz.


Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazo,

Ni guerreyars qu' ieu fas, no m' en desvia.

De vos amar, que m tenetz en preizo:

Offensio no us fis jorn de ma via,

Ni en ferai, com que m' en dega prendre,

Ni no m faretz ad autra domna rendre;

Que ab mon cor me sui ben acordatz

De ben amar, sia sens o foldatz.


E non per so molt me sabria bo,

Qu' ieu fezes sen; mas, sitot fauc folhia,

De tal foldat no vuelh qu' hom m' ochaizo,

Quar en amar non sec hom drecha via,

Qui gent no sap sen ab foldat despendre;

Mas selh qu' o fai se pot ben tant estendre

Qu' elh er amicx sivals o drutz clamatz;

Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.


A mon Diable, qui belhs motz sap entendre,

T' en vai, chanso, e si te denh' aprendre,

Pueys poirai dir que sui ben cosselhatz

De mon cosselh, qu' es d' Aurengua laissatz.


III.


Er no sui ges mals et astrucx,

Quan sui ben malastrucx de dreg;

E pus malastres m' a eleg,

Farai vers malastruc e freg;

Si truep un malastruc adreg

Que mon malastre mi pesseg.


E pus tos temps sui malastrucx

Per un gran malastre que m ve,

Selh que per malastruc no m te

Dieu prec de malastre l' estre,

Que mil malastruc serion ple

Del malastre qu' ieu ai en me.


Er auiatz cum sui malastrucx!

Qu' on meynhs cug de malastr' aver,

Ieu sui plus malastrucx en ver;

Qu' en malastre m laissei cazer,

E pueis vinc malastre querer

Don aurai malastruc esper.


Domna, per vos sui malastrucx,

Quar per malastre m voletz mal;

E fis ben malastruc jornal,

Qu' anc nuills malastrucs no 'l fetz tal;

Doncx mos malastres res non val,

Per que d' est malastruc no us cal.


Mas pus ara sui malastrucx,

Mos pels malastrucx mi tolrai,

Aitan de malastre perdrai;

E si 'l malastres no s' en vai,

Malastrucx sia cui no m plai,

Quar tan grans malastres m' eschai.


Mas s' atrobes dos malastrucx

Qu' anesson malastruguamen

Ab me mais malastre queren,

Adoncx for' ieu malastrucx gen;

Mas non trueb malastruc valen

Qu' ab mi de malastres prezen.


Et ieu sui aitan malastrucx 

Que de malastre port la flor,

Et ai de malastre l' honor

Levat, malastre de senhor;

Ieu cant en malastre ab plor

D' aquest malastruc amador.

Tu est malastrucx de senhor,

Et ieu sui malastrucx d' amor.

//


Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga


https://de.wikipedia.org/wiki/Raimbaut_d%E2%80%99Aurenga

Cars, douz e fenhz del bederesc

En aital rimeta prima

Una chansoneta fera

Apres mon vers vueilh sempr’ordre

Un vers farai de tal mena

Peire Rotgier, a trassaillir

Al prim qe•il timi sorz en sus

Braiz, chans, quils, critz

Car vei qe clars

Ar vei bru, escur, trebol cel

Ar m’er tal un vers à faire

Ab vergoinha part marrimentz

Er quant s’embla•l foill del fraisse

Ara non siscla ni chanta

Entre gel e vent e fanc

Pos trobars plans

Assaz m’es belh

Aissi mou

Amors, cum er? Que faray?

Assatz sai d’amor ben parlar

Ben s’eschai q’en bona cort

Ben sai c’a sels seria fer

Donna, cel qe•us es bos amics

Escotatz, mas no say que s’es

Amics, en gran cossirier

Dona, si m’auzes rancurar

Non chant per auzel ni per flor

Lonc temps ai estat cubertz

Ara•m so del tot conquis

A mon vers dirai chansso

Ara•m platz, Giraut de Borneill

S’il cors es pres, la lengua non es preza

Joglar, fe qed eu dei

Ab nou cor et ab nou talen

Ar non sui jes mals et astrucs

Als durs, crus, cozens, lauzengiers

Pois tals saber mi sortz e•m creis

Ar resplan la flors enversa

Raembautz daurenga

http://trobar.org/troubadours/aurenga


Rambaud d' Orange. Raembautz daurenga



Raimbaut d’Orange entstammt einer jüngeren Linie der Familie der Herren von Montpellier. Sein Vater war Guillem d’Omelaz (Guilhelm d’Aumelas), seine Mutter Tiburge d’Orange, die Erbtochter des Grafen Raimbaut II. Ab 1156 war Raimbaut u. a. Herr von Aumelas (Omelaz), Le PougetMontarnaud und Popian, 1171 erbte er einen Teil der Herrschaft Orange.



Azalais de Porcairagues, joglar, Rambaud Orange, Raimbaut


//

Raimbaut of Orange (Old Provençal: Raimbaut d'Aurengac. 1147 – 1173) was the lord of Orange and Aumelas and an influential troubadour in medieval France. His properties included the towns of Frontignan and Mireval. He was the only son of William of Aumelas and of Tiburge, Countess of Orange, daughter of Raimbaut, Count of Orange. After the early death of his father, Raimbaut's guardians were his uncle William VII of Montpellier and his elder sister Tibors.

Raimbaut contributed to the creation of trobar ric, or articulate style, in troubadour poetry. About forty of his works survive, displaying a gusto for rare rhymes and intricate poetic form.

His death in 1173 is mourned in a planh (lament) by Giraut de Bornelh, and also in the only surviving poem of the trobairitz Azalais de Porcairagues, who was the lover of Raimbaut's cousin Gui Guerrejat. It seems possible that Azalais' poem was composed in an earlier form while Raimbaut was still alive, because in his poem A mon vers dirai chanso he appears to contribute to the poetical debate begun by Guilhem de Saint-Leidier and taken up by Azalais as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. Aimo Sakari argues that Azalais is the mysterious joglar (jongleur) addressed in several poems by Raimbaut.


dimanche 8 octobre 2023

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

I.

Savis e folhshumils et orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s' eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e 'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m' amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz, vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum' e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M' enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna, aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d' Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu' en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N' Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li 'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha

Que lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol, e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s 
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.


Pons de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft

jeudi 5 octobre 2023

La comtesse de Die.

La comtesse de Die.


I.

A chantar m' er de so qu' ieu no volria,
Tan me rancur de sel cui sui amia;
Quar ieu l' am mais que nulha res que sia:
Vas lui no m val merces ni cortezia,
Ni ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens;
Qu' en aissi m sui enganada e trahia,
Cum s' ieu agues vas lui fag falhimens.

D' aiso m conort quar anc non fis falhensa,
Amicx, vas vos, per nulha captenensa;
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa;
E platz mi fort que ieu d' amor vos vensa,
Lo mieus amicx, quar etz lo plus valens;
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa,
Et etz humils vas totas autras gens.

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha,
Amicx, vas me, don ai razon que m duelha;
E non es dregz qu' autra domna us mi tuelha
Per nulha re que us fassa ni us acuelha.
E membre vos qual fo 'l comensamens
De nostr' amor: ja dame dieus non vuelha
Qu' en ma colpa sia 'l departimens.

Proessa grans qu' en vostre cor s' aizina,
E lo rics pretz qu' avetz m' en atahina;
Q' una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas vos no si' aclina:
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens
Que ben devetz conoisser la plus fina;
E membre vos de nostres covinens.


Valer m degra mos pretz e mos paratges,
E ma beutatz, e plus mos fis coratges;
Per qu' ieu vos man, lai on es vostr' estatges,
Esta chanso que me sia messatges;
E vuelh saber, lo mieus belhs amicx gens,
Per que m' etz vos tan fers ni tan salvatges;
No sai si s' es orguelhs o mals talens.

Mas tant e plus vuelh que us diga 'l messatges

Que trop d' orguelh fai mal a manhtas gens.

II.

Ab joi et ab joven m' apais,
E jois e jovens m' apaia,
Quar mos amics es lo plus guais,
Per qu' ieu sui cuendeta e guaia;
E pois ieu li sui veraia,
Be is taing qu' el me sia verais;
Qu' anc de lui amar no m' estrais,
Ni ai en cor que m n' estraia.

Mout mi platz, quar sai que val mais,
Sel qu' ieu plus dezir que m' aia;
E sel que primiers lo m' atrais
Dieu prec que gran joi l' atraia;
E qui que mal l' en retraia
Non creza fors so qu' el retrais.
Qu' om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se balaia.

Domna que en bon pretz s' enten
Deu ben pausar s' entendensa
En un pro cavallier valen;
Pois ill conois sa valensa,

Que l' aus amar a presensa;

E domna pois am a presen,

Ja pois li pro ni li valen
Non diran mas avinensa.

Qu' ieu n' ai chauzit un pro e gen,
Per cui pretz meillura e gensa,
Larc et adreg e conoissen,
On es sens e conoissensa:
Prec li non aia entendensa,
Ni hom no 'l puesca far crezen
Qu' ieu fassa vas lui faillimen,
Sol non trob en lui faillensa.
Amicx, la vostra valensa

Sabon li pro e li valen;
Per qu' ieu vos quier de mantenen,

Si us platz, vostra mantenensa.

III.

Estat ai en gran consirier
Per un cavallier qu' ai agut,
E voill sia totz temps saubut
Cum ieu l' ai amat a sobrier.
Ara vei qu' ieu sui trahida,
Quar ieu non li donei m' amor;
Don ai estat en grant error
En leit e quan sui vestida.

Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu' el s' en tengra per errebut
Sol c' a lui fesses coseillier;
Quar plus m' en sui abellida
Non fis Floris de Blancaflor.
Mon cor eu l' autrei e m' amor,
Mon sen, mos oillz e ma vida.

Bels amics, avinens e bos,
Quora us tenrai en mon poder,
E que jagues ab vos un ser,
E que us des un bais amoros
Sapchatz gran talen n' auria
Que us tengues en loc del marrit,
Ab so que m' aguessez plevit
De far tot so qu' ieu volria.


//

Beatrix, comtesse de Die, condesa, comtessa, Dia







III. deutsch:

Ich hatte großen Kummer

Wegen eines Ritters, der mir gehörte

Und ich will, dass man allzeit weiß,

Wie sehr ich ihn geliebt habe.

Nun sehe ich, dass ich betrogen wurde

Weil ich ihm nicht meine Liebe schenkte,

Weshalb ich sehr gelitten habe

Bei Tag und bei Nacht. (wörtlich: wenn ich im Bett lag und wenn ich angezogen war)


Ich würde gerne meinen Ritter

Eines Abends nackt in meinen Armen halten

Und wünschte, dass er glücklich wäre

Allein wenn ich ihm als Kissen diente

Denn ich bin verliebter in ihn

Als es Floris in Blanchefleur war.

Ich schenke ihm mein Herz und meine Liebe,

Meinen Sinn, meine Augen und mein Leben.


Schöner, liebenswürdiger und guter Freund,

Wann werde ich Euch in meiner Gewalt haben

Wenn ich doch nur eines Abends mit Euch im Bett liegen

und Euch einen Liebeskuss schenken könnte!

Wisset, dass ich großes Verlangen hätte,

Euch anstelle meines Ehemannes bei mir zu haben,

Vorausgesetzt, Ihr hättet mir versprochen,

Alles zu tun, was ich wünschte.

Die, Drôme, France

Die, Drôme, France, M. MinderhoudMichiel1972

Von ihrem Werk sind nur vier „cansos“, 117 Verse, überliefert. Umstritten bleibt, ob die Trobairitz die Tenzone, das Streitgespräch «Amics, en gran cossirier» (Freund, in großem Kummer), BdT 46,3, zusammen mit ihrem geliebten Trobador Raimbaut d’ Aurenga gedichtet hat oder ob die Autorenschaft, wie es in den mittelalterlichen Handschriften steht, ganz allein Raimbaut d' Aurenga zukommt.

La comtesse de Die, Dia,

1:11

A chantar m'er de so q'ieu no volria

Ab ioi et ab ioven m'apais (Von Freude und Jugend ernähre ich mich), BdT 46,1

A chantar m'er de so q'ieu no volria (Ich muss singen über das, wovon ich nicht singen möchte), BdT 46,2 – die Melodie ist überliefert

Amics, en gran cossirier (Freund in großem Kummer), BdT 46,3 – Tenzone, ein Streitgespräch zwischen Raimbaut d’Aurenga und der Trobairitz.

Estat ai en greu cossirier (Ich hatte großen Kummer), BdT 46,4

Fin ioi me don'alegranssa (Wahre Freude schenkt mir Fröhlichkeit), BdT 46,5

La comtesse de Die. Buch. Libro. Llibre.

Aus einer äußerst lapidaren „Vida“, einer von einem anonymen Biographen im 13. Jhd. verfassten poetisch-legendären Lebensbeschreibung,[6] erfährt man in nur zwei Sätzen, dass die Trobairitz Comtessa de Dia mit einem – nicht näher bestimmten – „Guilhem de Peitieus“ (Wilhelm von Poitiers) verheiratet war und sich in einen Trobador, in Raimbaut d’Aurenga, verliebt hatte:

La comtessa de Dia si fo moiller d'En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.

„Die Gräfin von Die, eine schöne und gute Dame, war die Ehefrau des Seigneurs Wilhelm von Poitiers. Sie verliebte sich in Seigneur Raimbaut d’Aurenga und dichtete für ihn manch schönes Lied.[7]“

– Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. S. 83: XXVII La comtessa de Dia.

Beatriz de Dia, la comtessa de Dia, die „Gräfin von Die“, ist die bekannteste Trobairitz – so bezeichnet das Altokzitanische einen weiblichen Trobador.

Sie lebte im Hochmittelalter, im späten 12. Jahrhundert, in der Dauphiné, im heutigen Département Drôme. Die namengebende Stadt „Die“ hieß zur Römerzeit „Dea“ Augusta Vocontiorum zu Ehren der keltischen Kriegsgöttin Andarta der gallischen Vocontier. Im Altokzitanischen wurde aus Lateinisch Dea (Göttin) „Dià“, daraus wiederum Französisch „Die“.

Die Dichtungen und Kompositionen dieser Trobairitz, dieser «femme-troubadour»,[3] werden in der neueren romanistischen Forschung als gleichbedeutend mit der Trobadorlyrik der männlichen Spielleute angesehen. Beatritz de Dià ist deshalb so berühmt, weil sie die höfische Liebe aus weiblicher Sicht in einer für ihre Zeit außergewöhnlichen Freimütigkeit schildert.[4] Die Trobairitz vertauscht die Rollen. Am deutlichsten bringt sie ihren erotischen Anspruch in der letzten Strophe der „canso“ «Estat ai en greu cossirier» (Ich hatte großen Kummer) zum Ausdruck.

Kathedrale Notre-Dame. Die. Dia.


Siehe auch

Literatur

Bibliographie

  • Alfred JeanroyBibliographie sommaire des chansonniers provençaux. Manuscrits et éditionsÉditions Honoré Champion, Paris 1916. als PDF online, S. 37, 47 – auf Internet Archive.
  • Alfred Pillet und Henry Carstens: Bibliographie der Troubadours, Max Niemeyer Halle 1933. Ristampa anastatica dell'edizione Halle (Saale), Max Niemeyer Verlag, 1933, a cura di Paolo Borso e Roberto Tagliani. Ledizioni, Milano 2013, ISBN 978-88-95994-64-2. (460 namentlich bekannte Troubadoure sind hier alphabetisch aufgelistet und durchnummeriert. Beatritz („tz“ sic!) de Dia wird unter der Nummer 46. geführt.)

Biographien

  • (FR) Jean Boutière und Alexander Herman SchutzBiographies des Troubadors. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Toulouse 1950, Neuauflage 1972, ISBN 0-8337-4000-8.
  • (FR) Camille Chabaneau: Les biographies des troubadours en langue provençale, Edouard Privat Toulouse, 1885 – auf GallicaII.— La comtesse de Die(im Abschnitt „IV Provence et Viennois“).
  • (FR) Margarita Egan (Hrsg.): Les Vies des troubadours. Union Générale d'Éditions, Paris 1985, ISBN 2-264-00638-2.

Editionen

  • Oskar Schultz-GoraDie provenzalischen Dichterinnen. Biographieen und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung. Gustav Fock, Leipzig 1888. Comtessa (Beatritz) de Dia, S. 8/9 und 17/19: online – auf Internet Archive
  • Sernin Santy: La Comtesse de Die : sa vie, ses œuvres complètes, les fêtes données en son honneur, avec tous les documents. A. Picard Paris 1893: online – auf Internet Archive.
  • Gabrielle Kussler-Ratyé: Les chansons de la Comtesse Beatrix de Dia. In: Archivum Romanicum, Nuova rivista di filologia romanze, Vol. I, 1917, S. 161–182: online – auf Internet Archive.
  • Ingrid Kasten (Hrsg. u. Übersetzerin): Frauenlieder des Mittelalters: Zweisprachig. S. 164–178, Reclam 8630, Stuttgart 1990, ISBN 978-3-15-008630-8.

Sekundärliteratur

  • (FR) Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  • Ursula Peters: Das Ich im Bild: Die Figur des Autors in volkssprachigen Bilderhandschriften des 13. bis 16. Jahrhunderts. Verlag Böhlau, Köln 2008, ISBN 978-3-412-18806-1, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.
  • Angelica Rieger: Trobairitz: Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Band 233, 1991, ISBN 978-3-484-52233-6, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
  • Angelica Rieger: Beruf: Joglaressa. Die Spielfrau im okzitanischen Mittelalter. In: Detlef Altenburg u. a. (Hrsg.): Feste und Feiern im Mittelalter. Paderborner Symposium des Mediävistenverbandes, Sigmaringen 1991, ISBN 3-7995-5402-5.
  • Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors. Zweisprachig Provençalisch – Deutsch. Reclams Universal-Bibliothek 7620, Stuttgart 1980 (Beatriz, S. 176–180, dazu Kommentar von Rieger S. 295ff, Lit.) ISBN 3-15-007620-X.
  • Dietmar RiegerDie altprovenzalische Lyrik. In: Heinz Bergner (Hrsg.): Lyrik des Mittelalters, Reclam 7896, Stuttgart 1983, ISBN 978-3-15-007897-6, S. 232.
  • Marilyn YalomWie die Franzosen die Liebe erfanden. 900 Jahre Leidenschaft, Graf Verlag 2013, ISBN 978-3-86220-038-2, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche

Weblinks

Commons: Beatriz de Dia – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

Einzelnachweise

  1. Jean-Loup Lemaître und François Viellard Portraits de troubadours – initiales des chansonniers provençaux I et K (Paris, BNF, ms. fr. 854 et 12473), Musée du pays d'Ussel, Paris 2006, ISBN 978-2-903920-35-7.
  2.  fol.126v — auf Gallica.
  3.  Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  4.  Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors, S. 296.
  5.  Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica
  6. Auf der Seite fol. 141r des Chansonnier provençal „I“, Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle, BnF ms. 854 fol. 141r Chansonnier provençal „I“ Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica aus dem 13. Jhd., steht in roten Schriftzügen, oberhalb der historisierten Initiale „A“ die kurze Vida der Comtessa de Dia. Das verzierte „A“ markiert den Beginn der „Canso“ «Ab joi e ab joven m'apais».
  7.  Alle Übersetzungen aus dem Altokzitanischen stammen vom Hauptautor dieses Artikels.
  8.  Estat ai en greu cossirier - gesungen.
  9.  «Estat ai en greu cossirier»: Text online und gesungen in altokzitanischer Sprache

Die (Diá en occitano vivaroalpino) toma su nombre del culto a la diosa voconcia Andarta.​ Cuando la ciudad de Die, entonces capital de los voconcios bajo el nombre de Dea Andartadea que significa «diosa», fue conquistada por los romanos, tomó el nombre de Dea Augusta Vocontiorom (hacia finales del siglo ii). Entonces sólo quedó el nombre de Dea y luego Diá, utilizado en el lenguaje cotidiano para designar a la diosa hasta su transposición al nombre francés Die.

Die (francés [di], en occitano Diá) es una población y comuna francesa, en la región de Ródano-Alpesdepartamento de Drôme.
Es la 
subprefectura del distrito de Die y el chef-lieu del cantón de Die.

Die, Dia, mapa