Affichage des articles triés par pertinence pour la requête huelhs. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête huelhs. Trier par date Afficher tous les articles

samedi 7 octobre 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna


I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc 
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' 
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un 
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//
Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo

jeudi 12 octobre 2023

Elias Cairels, Carirel, Cayrel

Elias Cairels.

Elias Cairels, Carirel, Cayrel


I.

Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.

Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.

Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.


Lo cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu' aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz valen.

Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen

Ai vist paupre venir ric e manen.

Chansoneta, vai me tost e viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.

Don' Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo remanen.

II.

Si cum selh que sos companhos
Ve rire e no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.

Er es venguda la sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que l' aon.

De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu' es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

Mi dons es guaya e belh' e pros
E tals que no m desditz en re,

Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe

Trop enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son deziron.

Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un pon,
Vist agra son cors jauzion.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel

Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.

Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.

Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.

In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.


Abril ni mai non aten de far vers

Era no vei puoi ni comba

Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)

Freit ni ven, no·m posc destreigner

Lo rossinhols chanta tan dousamen

Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)

N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)

Per mantener joi e chant e solatz

Pois chai la fuoilla del garric

Qan la freidors irais l'aura dousana

Qui saubes dar tant bon conseil denan

Si cum cel qe sos compaignos

So qe·m sol dar alegranssa

Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].

Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.

Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

http://www.rialto.unina.it/autori/ElCair.html

http://www.rialto.unina.it/ElCair/133.14(Lachin).htm

lundi 9 octobre 2023

Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc, 

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,



Cortezamen mov en mon cor mesclansa

Que m fai tornar en l' amoros dezire;

Joya m promet et aporta m cossire,

Quar en aissi sap ferir de sa lansa

Amors, que es us esperitz cortes,

Que nos laissa vezer mas per semblans,

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,

E d' huelh en cor e de coratge en pes.


En aissi vens e destrenh e sobransa

Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,

Mas aissi a un perilhos martire

Que sa dolors vol que si' alegransa,

E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,

E contr' orguell qu' om si' humilians;

Qu' amor no vens menassa ni bobans

Mas gens servirs e precx e bona fes.


Mas a mi fai sobre totz un' onransa,

Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,

Ans, quan se ven en mon fin cor assire,

Totz autres pes gieta defors e lansa;

Pero selieis qu' a sos ops m' a conques

Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,

Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans

Que paresca qu' al coratge plagues.


Mi dons sap far de joy semblar pezansa,

E son voler celar et escondire,

Puois fai semblans cortes ab son dous rire,

Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;

Mas, si be m vol, en breu temps paregues,

Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,

Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,

Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.


E pois no m part de sa bon' esperansa,

Vas mon dezir adouz son cor e vire,

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ill teing ni la fina amistansa;

E pois mon cor li teing aissi 'n defes,

Que non i lais intrar autres talans,

Sia de mi sovinens, e membrans

Que mil maltratz en mi plaideia us bes.


E sol qu' el cor aya de mi membransa,

Del plus serai atendens e sufrire,

Ab que l' esguar se baizon e ill sospire

Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;

Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,

E serai li plazens e merceyans,

Quar aiso es vida dels fins amans,

Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.


Ja lauzengier no l' en fasson duptansa, 

Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire, 

Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire, 

Et en aissi cel lur ma benenansa,

Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,

Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,

Als plus privatz estau quetz e celans,

Mas que lor fenh de so que vers non es.


Glorieta, entre vos e merces

M' achaptas joy de lieis cui sui amans,

E digas li qu' ab s' amistat m' enans,

Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet

Uc BrunetBrunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.

Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of AragonRaymond VI of ToulouseBernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.

The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.

Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (CarthusianCartoixaCartuja)

One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

lundi 29 avril 2024

Lexique roman; Len - Lepos

 

Len, adj., lat. lenis, lisse, doux, glissant, délicat.

Poia i hom per catre gras mout les.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

On y monte par quatre degrés moult glissants. 

Gient e fresca, blanca e lena.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Gentille et fraîche, blanche et lisse. 

Estrenha vas me 

Son cors blanc, gras e le. 

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Que j'étreigne vers moi son corps blanc, gras et délicat. 

ANC. ESP. IT. Lene.

2. Lene, adj., lat. lenem, lisse, doux, délicat.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Eluc. de las propr., fol. 211.

Le lentisque... est lisse, mou et pliable.

3. Lenitiu, adj., lénitif, adoucissant. 

Per accident es lenitiva. Eluc. de las propr., fol. 25.

Accidentellement elle est lénitive. 

CAT. Lenitiu. ESP. PORT. IT. Lenitivo.

4. Lenitat, s. f., lat. lenitatem, douceur, délicatesse.

Plazo... per lenitat al tocament. Eluc. de las propr., fol. 209.

Plaisent... par douceur à l'attouchement. 

ESP. Lenidad. PORT. Lenidade. IT. Lenità, lenitate, lenitade.

5. Leneza, s. f., douceur, délicatesse.

Mol es... ab alguna leneza. Eluc. de las propr., fol. 21. 

Est mou... avec quelque douceur.

6. Lenir, v., lat. lenire, adoucir, calmer, affaiblir.

Que mollifique e leniesca. Trad. d'Albucasis, fol. 67.

- Qui amollisse et adoucisse.

Part. pas. Cum l'estomach sia trop lenec. 

Eluc. de las propr., fol. 269. 

Comme l'estomac soit beaucoup affaibli.

ANC. ESP. Lenir. IT. Lenire.

7. Lenegar, v., glisser. 

Leu lenega o escapa. 

Colan de leu escapa et lenega.

Eluc. de las propr., fol. 248 et 236.

Facilement glisse ou échappe. 

Coulant facilement échappe et glisse.

8. Lenificatiu, adj., lénitif, adoucissant. 

De las partidas tacadas penetrativa et lenificativa.

Eluc. de las propr., fol. 26. 

Pénétrative et lénitive des parties tachées. 

ESP. IT. Lenificativo.

9. Lenificar, v., lénifier, adoucir. 

Part. pas. Las partidas de jos,.. so lenificadas. 

Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Lee parties de dessous... sont lénifiées.

ESP. Lenificar. IT. Lenificare.

10. Enlenir, v., adoucir, oindre. 

Part. pas. Fo enlenitz et enrozatz... 

Del oli del cel glorios.

Leys d'amors, fol. 135.

Fut oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.


Lende, s. m., lat. lendem, lente, oeuf de pou.

Auci lendes, pezolhs, etc. Eluc. de las propr., fol. 184.

Tue lentes, poux, etc.

ESP. Liendre. PORT. Lendea. (chap. Liendre, liendres: ous de poll, polls: piojo, piojos. No són ous de pollastre, pollastres, ni de polla, polles.)


Lengua, Lenga, s. f., lat. lingua, langue.

Ans vuelh qu' om me talh la lenga

S' ieu ja de leis crezi lauzenga.

Rambaud d'Orange: Pos tals. 

Mais je veux qu'on me coupe la langue si jamais je crois médisance d'elle.

La lengua vir on la dent mi fa mal. 

Hugues de l'Escure: De motz. 

Je tourne la langue où la dent me fait mal.

Qui non sap ab la lengua 

Dir so que il coven.

Rambaud d'Orange: Pos tals. 

Qui ne sait avec la langue dire ce qui lui convient. 

Fig. et allus. Agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers. 

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre. 

Il lui serait nécessaire d'une langue d'argent au vilain qui était un pelletier.

- Fig. Parole, propos. 

Ab las lengas verinosas.

(chap. En les llengües venenoses.)

V. et Vert., fol. 25. 

Avec les langues venimeuses. 

Lenga suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 20.

Parole douce apaise colère. 

Fo mout cridat et auzit pel mont, e doptatz per sa lenga.

V. de Marcabrus. 

Fut moult renommé et écouté par le monde, et redouté pour sa langue.

- Langage, idiome.

Richart tornet sa lengua, e parlet arago

Roman de Fierabras, v. 4030. 

Richard changea son langage, et parla aragonais

Senes breu de pargamina, (parguamina)

Tramet lo vers en chantan,

En plana lengua romana.

G. Rudel: Quan lo rius.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Sans bref de parchemin, je transmets le vers en chantant, en simple langue romane.

Par ext. Li auzellet en lor leis...

Usquecs s' alegr' en sa lenga.

Rambaud d'Orange: Pos tals.

Les oiselets à leur manière... chacun se réjouit en son langage.

Loc. Quascus s' en gaba e s'en ri, 

Gieta lenga e fai bossi.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Chacun s'en raille et s'en rit, tire la langue et fait la moue.

Loc. fig. Lauzengiers fals, lengas de colobra. 

A. Daniel: Doutz braillz. 

Médisants faux, langues de couleuvre. 

No sai quals son plus aveuzitz

De lauzengiers lengua forbitz,

O selhs que crezon ditz savays.

Arnaud de Cotignac: Mout dezir. 

Je ne sais quels sont plus méprisables de médisants aiguisés par la langue, ou (de) ceux qui croient méchants propos.

Lauzengier, 

Lengua logat, creba mostier.

Marcabrus: Pus mos coratges. 

Médisants, mis à louage pour la langue, renverseurs de monastère.

Lengua forcat, engres, 

Lo trastornon ades.

B. Martin: A senhor. 

Fourchés de langue, fâcheux, le bouleversent incessamment.

- Bout, extrémité d'une flamme, d'une banderole, d'un guidon.

Defors pendon las lenguas d'un gonfaino. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Dehors pendent les langues d'un gonfanon.

CAT. Llengua. ESP. Lengua. PORT. Lingua, lingoa. IT. Lingua.

(chap. Llengua, llengües.)

2. Lenguatge, Lengatge, Lengaje, s. m., langage, langue. 

Vos, entendetz e veiatz, 

Que sabetz mon lengatge.

Giraud de Borneil: No pues (puesc) sofrir. 

Vous, qui savez mon langage, entendez et voyez. 

Seran de divers lengatges. Liv. de Sydrac, fol. 21.

Seront de divers langages.

Fig. Quecx auzel en son lenguatge.

Arnaud de Marueil: Bel m'es quan. 

Chaque oiseau en son langage. 

Loc. En autra terra irei penre lengaje. 

Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra. 

En autre terre j'irai prendre langue. 

CAT. Llenguatge. ESP. Lenguaje. PORT. Lingoagem. IT. Linguaggio.

(chap. llenguache, llenguaches.)

3. Lenguos, Lengos, adj., verbeux, bavard.

Hom lenguos es fols.

Morgues lenguos torba sos fraires.

Trad. de Bède, fol. 78 et 62. 

Homme bavard est fou. 

Moine bavard trouble ses frères. 

IT. Linguoso.

4. Lengut, adj., parleur, bavard.

Digz durs

D' omes iros ni lauzengiers lengutz.

Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.

Propos durs d'hommes colères et médisants bavards.

CAT. Lengud. IT. Linguuto. (chap. llengüerut, llengüeruts, llengüeruda, llengüerudes; charraire, charraires, charraira, charraires.)

5. Lenguejar, v., parler, bavarder, criailler.

De lenguejar

Contra joglar,

Etz pus afilatz que milas

Del vostre bec.

Marcabrus: Senher.

Pour bavarder contre jongleur, vous êtes plus affilé que milan de votre bec.

ANC. FR. Et finablement ils langagèrent tant ensemble qu'enfin... ils conclurent.

Monstrelet, t. II, p. 135.

ANC. ESP. Lenguear (MOD. Lengüear). IT. Linguettare. (chap. llengüejá, charrá, parlá.)


Lent, adj., lat. lentus, lent, paresseux. 

Si n' ai estat alques lens,

No m' en deu hom ochaizonar.

Berenger de Palasol: S' ieu sabi' aver.

Si j'ai été quelquefois lent, on ne doit pas m'en faire reproche.

Del donar m' es lenta.

P. Rogiers: Tan no plou.

Du donner m'est lente.

Fig. No s cove qu' al sieu mandamen 

Sia mos sabers flacx ni lens. 

Folquet de Marseille: Tant mov de. 

Il ne convient pas qu'au sien commandement mon savoir soit flasque et lent.

Adverb. M' esgarda, mas so fai tan len

C' uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Me regarde, mais cela elle fait si lentement qu'un seul jour me dure cent.

Mas trop ven len sa merces. 

Rambaud de Vaqueiras: Ben for' oimais. 

Mais sa merci vient trop lentement.

- Tranquille, paisible, dans le sens du passage de Virgile:

Tu, Tityre, lentus in umbra. Églogue I, v. 4.

Totas vetz assestatz 

Lent dedins lor ostal.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Continuellement assis paisibles dans leur demeure.

CAT. ESP. PORT. IT. Lento. (chap. Lento, lentos, lenta, lentes.)

2. Lentament, adv., lentement.

Dizo que lentament... o liquidament, segon lati, sonan las ditas letras.

Leys d'amors, fol. 111.

Disent que lentement... ou liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres. 

CAT. Lentament. ESP. PORT. IT. Lentamente. (chap. Lentamen; desplay.)

3. Alentar, v., ralentir, retarder.

Ges per aisso no m' alen;

Ans dobl' ades mos pessamens.

Folquet de Marseille: Tant mov de.

Point pour cela je ne me ralentis; au contraire, je redouble incessamment mes pensées.

Ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra, ni no s' alenta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Je sais bien qu'en lui la guerre ne s'arrête, ni ne se ralentit. 

IT. Allentare. (chap. Ralentisá, retardá)

4. Alentir, v., ralentir, retarder. 

Per nuill auzel no s' alentis;

L' aigla no ill fai nuilla paor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il ne se ralentit par nul oiseau; l'aigle ne lui fait nulle peur.

ANC. FR. N' onques por ce ne s' alenti. Roman du Renart, t. 1, p. 311.

Molière s'est encore servi de cette expression:

Je veux de son rival alentir les transports. 

L'Étourdi, acte III, sc. IV.


Lentilla, Lentilha, s. f., lat. lenticula, lentille. 

Que semblon grans lentillas rossas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui ressemblent à grandes lentilles rouges.

Del gros d' una lentilha. Liv. de Sydrac, fol. 29. 

Du gros d'une lentille.

De lentillas la farina.

(chap. La farina de llentíes, llentilles.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

La farine de lentilles.

- Lentille de marais.

D' un' erba que a nom lentilla,

Qu' en aiga nais per meravilla.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

D'une herbe qui a nom lentille, qui naît dans l'eau par merveille.

ANC. CAT. Llentilla. EST. Lenteja (lentilla óptica). PORT. Lentilha. 

IT. Lenticchia. (chap. Llentía, llentíes, llentilla, llentilles. Les dels ulls tamé se poden di lentilles, perque són lentes menudes.)

2. Lentillos, adj., lat. lenticulosus, lentilleux, couvert de rousseurs. 

Tota la cara li torna lentilloza. Eluc. de las propr., fol. 258. 

Toute la figure lui devient couverte de rousseurs. 

IT. Lentigginoso, lintigginoso.

3. Lenticular, adj., lat. lenticularis, lenticulaire.

La partida lenticular. Trad. d'Albucasis, fol. 59. 

La partie lenticulaire.

ESP. PORT. Lenticular. (chap. Lenticulá, lenticulás: que té la forma de la llentía o llentilla, com la lentilla, lentilles per als ulls; tamé la apófissis lenticulá, un osset del oít.)


Lentisc, s. m., lat. lentiscus, lentisque. 

Lentisc es aybre breu et medicinal. Eluc. de las propr., fol. 211. 

Le lentisque est arbre court et médicinal. 

CAT. Llentisc. ESP. PORT. IT. Lentisco.

Lentisc, lentiscus, lentisque, lentisco

Leo, s. m., lat. leo, lion.

Aissi cum lo leos 

Huelhs ubertz es dormens.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Ainsi comme le lion est dormant les yeux ouverts. 

Fig. Anhels sui, ilh m'es leos.

Hugues de S. Cyr: Nulha res. 

Je suis agneau, elle m'est lion.

- Enseigne, étendard.

Crit ma enseigna, e desplec mon leon.

Gui de Cavaillon: Doas coblas. 

Je crie mon signal, et je déploie mon lion. 

CAT. Lleó. ESP. Léon. PORT. Leão. IT. Leone. (chap. Leónleons.)

topónimo árabe manzal al-‘uyûn ‘el parador de las fuentes’ o quizá simplemente ‘la aldea de las fuentes’.

2. Leona, s. f., lat. leoenessa, lionne.

Mi dons es a semblan de leona.

Raimond de Miraval: Chansoneta. 

Ma dame est à ressemblance de lionne. 

CAT. Lleona. ESP. Leona. PORT. Leôa. (chap. leona, leones.)

3. Leonessa, s. f., lionne.

Can la leonessa a leonat. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la lionne a mis bas. 

IT. Leonessa, lionessa.

4. Leonel, s. m. dim., lionceau.

Com lo leos 

Qu'es tan fers quan s' irais 

De son leonel.

Richard de Barbezieux: Atressi com. 

Comme le lion qui est si férocé quand il s'irrite au sujet de son lionceau.

ESP. Leoncillo (leoncito). PORT. Leonculo, léãozinho. IT. Leoncello.

5. Leonet, s. m. dim., lionceau.

IIII leonetz d'aur hi avia figuratz. Roman de Fierabras, v. 1046. 

Quatre lionceaux d'or il y avait figurés. 

CAT. Lleonet. (chap. Leonet, leonets, leoneta, leonetes.)

6. Leonat, s. m. dim., lionceau.

Filhs mieus, puiatz yest a la presa 

Cum leonatz, per ta proeza.

Leys d'amors, fol. 135. 

Mon fils, tu es monté à la prise comme lionceau, par ta prouesse.

7. Leonin, adj.., lat. leoninus, léonin, de lion.

Pel leonina. Eluc. de las propr., fol. 233. 

(chap. Pell leonina : pell de león.)

Peau de lion.

ESP. IT. Leonino. (chap. Leonino o leoní, leoninos o leonins, leonina, leonines.)

8. Leonar, v., mettre bas des petits lionceaux.

Part. pas. Can la leonessa a leonat. Natura d'alcunas bestias.

Quand la lionne a mis bas.

(ESP. Parir leoncitos. Chap. Parí leonets.)


Leonisme, adj., du lat. leoninus, léonin, terme qui sert à désigner une

sorte de vers.

Ab rims sonans, consonans, leonismes. La Crusca provenzale, p. 101.

Avec rimes sonnantes, consonnantes, léonines.

Alqunas consonans, alqunas simplas leonismas, alqunas perfiechas leonismas. Leys d'amors, fol. 26.

Aucunes consonnantes, aucunes simples léonines, aucunes parfaites léonines.

2. Leonismetat, s. f., léonisme, rime léonine.

Sonansa e consonansa se fan per una vocal, e leonismetatz se fay tos temps per doas vocals.

Tractem de leonismetat perfiecha.

Leys d'amors, fol. 21. 

Sonnance et consonnance se font par une voyelle, et léonisme se fait toujours par deux voyelles. 

Traitons de léonisme parfait.

(chap. Leonisme, rima leonina.)


Leopart, Leupart, Laupart, Lhaupart, Lupart, s. m., lat. leopardus, léopard.

Leopart est mot cruzel bestia. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le léopard est moult cruelle bête. 

Mot son ardit li leupart. Brev. d'amor, fol. 52.

Moult sont hardis les léopards. 

Fig. Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.

Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.

- Allusiv. aux armes d'Angleterre.

Sendatz vermelhs, endis e ros... 

Veirem en breu qu' el lhaupart fenh 

Que say per Flor culhir s'espenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Étendards vermeils, violets et rouges... nous verrons bientôt, vu que le léopard feint qu'il s'élancè ici pour cueillir la Fleur.

- Nom de monnaie. 

Luparts que liegon Eduardus. Tarif des monnaies en provençal. 

Les léopards où ils lisent Eduardus. 

CAT. Lleopardo. ESP. PORT. IT. (chap.) Leopardo.


Lepar, v., du lat. lambere, laper, lécher, flatter, cajoler. 

L' escorpion... lepa e blandis tot premierament ab la lenga.

V. et Vert. fol. 32.

Le scorpion... lèche et caresse tout premièrement avec la langue.

La mayre lo lepa am la lengua. Eluc. de las propr., fol. 21.

(chap. La mare lo llepe en la llengua.)

La mère le lèche avec la langue.

Bevo lepan, quals so gat et ca. Eluc. de las propr., fol. 231. 

(chap. Beuen llepán, com son lo gat y lo gos.)

Boivent en lapant, tels sont chats et chiens. 

CAT. Llepar. (chap. Llepá: llepo, llepes, llepe, llepem o llepam, llepéu o llepáu, llepen; llepat, llepats, llepada, llepades.)

2. Lepaudier, s. m., lécheur, flatteur, cajoleur.

Es a femna lepaudiers,

Per so que l'am plus voluntiers.

Brev. d'amor, fol. 120.

Il est cajoleur de femme, pour cela qu'elle l'aime plus volontiers.

(chap. Llepadó, llepadós, llepadora, llepadores; llepaculsllepasubvensions com los de la Ascuma; llépol, llepols, llépola, llépoles : golut, llaminé.)


Lepos, s. m., lat. lepos, lépos, figure de grammaire.

Lepos, es can, per cauza d' onor o de cortezia, hom parla ad una persona en plural. Leys d'amors, fol. 143.

Lépos, c'est quand, pour cause d'honneur ou de courtoisie, on parle à une personne au pluriel.